"La pau és un llençol blanc
que es fa servir de mortalla".

Amb aquests versos es tanca el dietari poètic que Xavier Gonzàlez-Costa va començar a escriure el mateix dia que Rússia va envair Ucraïna. Cru, però commovedor, alterna imatges concretes de les hostilitats i les seves conseqüències, amb reflexions espontànies, dubtes morals, pors obsessives i lluites interiors, escrit cada dia, dia a dia, a la nit i tal com raja, fins que el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, confirmà que "la guerra pot durar anys".

Amb pròleg del prestigiós periodista Manel Alías Tort, que va cobrir els primers mesos de conflicte per a TV3 i Catalunya Ràdio, Un llençol blanc són quatre mesos justos de poesia que, malgrat les circumstàncies, han servit per retornar-nos la lírica punyent i descarnada, alhora que emocional i compromesa com cap altra, d’un dels poetes més singulars i interessants de la literatura catalana contemporània.

(sinopsi)