La Comèdia Famosa de la Gloriosa Verge i Màrtir Santa Bàrbara (1617) és la peça dramàtica de més rellevància del Barroc català. Arrelada en l'esplèndida tradició de l'espectacle medieval, adapta amb habilitat les noves concepcions teatrals del moment. És l'única peça teatral de l'autor i s'inscriu en el cicle hagiogràfic tradicional, si bé inclou passatges de gran dinamisme que comporten la introducció en el nostre teatre d'un gènere inèdit: el sainet; parts que presenten un llenguatge fluïd i modern, dúctil i vivaç.

Argument

"La Comèdia explica la vida de Santa Bàrbara, filla de l'influent patrici Diòscor, a l'Imperi Romà Oriental regit per l'Emperador Maximí (235-238). És l'època de les persecucions, quan el cristianisme era una lluita clandestina contra el poder [...]

L'obra exposa el desmenjament de la Santa envers les coses "mundanes" (menysprea, fins i tot, l'esplèndid esquer que suposa el seu enamorat Hipòlit), i la seva dèria d'ésser batejada, per a la qual cosa es fa venir un sant baró d'Alexandria.

Després es conta la decisió del seu pare d'esposar-la amb el noble Hipòlit i el refús de la Santa que es confessa cristiana i maridada amb Déu, amb la qual cosa es guanya la condemna: se la passeja nua per la ciutat [...] i se la tortura de la manera més esgarrifosa [...]"

(A. Massip i J. F. Massip, "Argument", dins Comèdia Famosa de la Gloriosa Verge Màrtir Santa Bàrbara, Barcelona, p. 21)