Novel·la Narrativa breu Poesia Crítica literària o assaig Obres traduïdes Obres completes Altres Estudis sobre l'autor/autora

Rosa Fabregat

1933-2024

Rosa Fabregat (Cervera, 1933 – Lleida, 2024). Escriptora i farmacèutica.

La seva activitat literària s’ha desenvolupat sobretot en el camp de la poesia i de la narrativa. Com a poeta comença a publicar després de rebre el premi Vila de Martorell del 1978 amb el llibre Estelles, és per tant una escriptora ja madura i experimentada la que dona a conèixer les seves obres. Després de diversos llibres, Fabregat aplega la seva obra poètica fins al 1994 al volum d’obra reunida Ancorada en la boira, al qual han seguit diversos llibres com Roses de sang (2005) i A la vora de l’aigua (2008), entre altres.

Com a narradora s’han de destacar dos vessants. L’escriptura de novel·les que ens parlen del seu gust per la ciència-ficció, amb Embrió humà ultracongelat núm. F-77 (1984) com a principal referent. D’altra banda, la seva actitud contrària als convencionalismes que l’impulsa a escriure sobre temes polèmics, per exemple a La capellana (1988; reed. 2017), on qüestiona la masculinitat del sacerdoci.

Fabregat col·labora en diverses publicacions periòdiques i és membre de la Societat Catalana de Ciència-Ficció. També, la seva professió de farmacèutica l’ha portat a publicar assaigs i articles sobre aquest tema. La seva obra literària ha estat traduïda a llengües com ara l’alemany o l’anglès.

Va ser sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Pàgina elaborada per Xulio Ricardo Trigo.
Fotografies: ©Esther Remacha (pòrtic) i ©Ricard de la Casa.

Castellano

Castellano Fabregat

Rosa Fabregat (Cervera, 1933 – Lleida, 2024). Estudia Farmacia, especialidad en la cual se doctora y que la conduce a ejercer diversos trabajos, como directora técnica farmacéutica o inspectora técnica farmacéutica. Sobre este tema ha publicado recientemente un libro, Aproximació a les farmàcies de la ciutat de Lleida en la primera meitat del segle XX, en Pagès Editors de Lleida.

A pesar de ello ha sido la literatura el eje alrededor del cual ha girado su vida creativa. Su primer libro, Estelles, ve la luz en 1978 después de ganar el premio Vila de Martorell de poesía. Por lo que podemos decir que su obra comienza a ofrecerse al lector ya en plena madurez creativa. Después de El cabdell de les bruixes (1979) y Balda de la vida (1991), entre otros libros, su poesía llega a un punto de inflexión con la salida del primer volumen de obra reunida, Ancorada en la boira (1994), toda su producción en verso entre 1953 i 1993. Este volumen supone el inicio de una actividad poética renovada que la lleva a publicar Cartes descloses (1998), Rèquiem per una poeta (1998), su particular homenaje a Maria Mercè Marçal, y El ble de la llum (2003).

Paralelamente a su trabajo poético lleva a cabo también una intensa actividad narrativa, marcada por dos facetas principales, su valentía a la hora de enfrentarse a temas polémicos, como su novela La capellana (1988; reed. 2017), que fue publicada con un elogioso prólogo-carta de José Luis L. Aranguren. Por otro lado, sus narraciones muestran también su afición al género de la ciéncia-ficción, dentro del cual ha publicado algunas obres. De entre las más destacadas Embrió humà ultracongelat núm. F-77 (1984) y La dama del glaç (1997), que incluye la obra anterior y “Pel camí de l’arbre de la vida”. Otras novelas suyas son Laberints de seda (1981), de corte autobiográfico, El turó de les forques (1983) y Francina i la providència (1995).

La obra de Rosa Fabregat ha sido traducida a lenguas como el alemán, el castellano, el ruso o el inglés. También ha sido incluida en numerosas antologías, de entre las más destacadas podríamos nombrar Poetes contemporanis de Ponent (1999), Paisatge emergent (1999) y Contemporànies (1999). Su pasión por la escritura la ha llevado a colaborar en publicaciones periódicas. Fue una colaboradora habitual del Diari de Barcelona y publica opiniones y artículos sobre literatura en otros medios, como El Temps, Segre, o Diari de Lleida. 

Fue socia de honor de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, y miembro del PEN Català y de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia.

Página elaborada por Xulio Ricardo Trigo para AELC.
Fotogrfías: ©Esther Remacha (pórtico) y ©Ricardo de la Casa.

English

Biography

Rosa Fabregat (Cervera, 1933 – Lleida, 2024) was a writer and pharmacist who concentrates her literary efforts in the fields of poetry and fiction. She began to publish as a poet after winning the Vila de Martorell Prize in 1978 for the book Estelles (Splinters), and her work demonstrated an already mature and thoughtful artistic voice. After publishing several more books, Fabrega collected her poetic output up to 1994 in a volume called Ancorada en la boira (Anchored in the Mist). Other books of poetry have followed.

In her fiction, readers can perceive two areas of particular interest to Fabrega. What speaks to her as a novelist is science fiction – consider her novel Embrió humà ultracongelat núm. F-77 (Frozen Human Embryo No. F-77). On the other hand, Fabrega’s contrarian sensibility toward conventional attitutes has inspired her to write on controversial themes, for example La capellana (The Parish Priest– 1988; 2017), which questions the masculinity of the priesthood.

Fabrega has contributed to various journals and newspapers and is a member of the Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia. Also, she has published essays and articles on the profession and science of pharmacy. Her work has been translated into other languages, including German and English.

She was an honorary member of AELC (Association of Catalan Language Writers). 

Web page: Xulio Ricardo Trigo for AELC.
Translation: Julie Wark.
Protographs:©Esther Remacha (portal) and ©Ricard de la Casa. 
 

Biografia

Rosa Fabregat va néixer a Cervera el 1933. Va fer estudis de Farmàcia, especialitat en la qual es va doctorar i que la va portar a desenvolupar diverses feines, com ara directora tècnica farmacèutica o inspectora tècnica farmacèutica. Sobre aquest tema ha publicat recentment un llibre, Aproximació a les farmàcies de la ciutat de Lleida en la primera meitat del segle XX, a Pagès Editors de Lleida.

No obstant això ha estat la literatura l’eix al voltant del qual ha girat la seva vida creativa. El seu primer llibre, Estelles, va veure la llum el 1978 després de guanyar el premi Vila de Martorell de poesia. Per la qual cosa podem dir que la seva obra comença a oferir-se al lector ja en plena maduresa. Després d’El cabdell de les bruixes (1979) i Balda de la vida (1991), entre altres reculls, la seva poesia arriba a un punt d’inflexió amb la sortida del primer volum d’obra reunida, Ancorada en la boira (1994), on aplega tota la seva producció en vers entre 1953 i 1993. Aquest volum suposa l’inici d’una activitat poètica renovada que la du a publicar Cartes descloses (1998), Rèquiem per una poeta (1998), el seu particular homenatge a Maria Mercè Marçal, i El ble de la llum (2003).

Paral·lelament al seu treball poètic desenvolupa també una intensa activitat narrativa, marcada per dues facetes principals, la seva valentia a l’hora d’enfrontar-se a temes polèmics, com ara a la seva novel·la La capellana (1988), que va ser publicada amb un elogiós pròleg-carta de José Luis L. Aranguren. Aquesta novel·la és reeditada el 2017 per l’editorial Pagès amb un pròleg de D. Sam Abrams. D’altra banda, les seves narracions mostren també la seva afecció al gènere de la ciència-ficció, dins del qual ha publicat algunes obres. D’entre les més destacades Embrió humà ultracongelat núm. F-77 (1984) i La dama del glaç (1997), que inclou l’obra anterior i «Pel camí de l’arbre de la vida». Altres novel·les seves són Laberints de seda (1981), de caire autobiogràfic, El turó de les forques (1983) i Francina i la providència (1995).

L’obra de Rosa Fabregat ha estat traduïda a llengües com l’alemany, el castellà, el rus o l’anglès. També ha estat inclosa a nombroses antologies, d’entre les més destacades podríem esmentar Poetes contemporanis de Ponent (1999), Paisatge emergent (1999) i Contemporànies (1999). La seva passió per l’escriptura l’ha portat a col·laborar en publicacions periòdiques. Va ser habitual al Diari de Barcelona i en altres mitjans, com ara El Temps, Segre, o Diari de Lleida en diverses èpoques. És membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, del PEN Club i de la Societat Catalana de Ciència-Ficció.

Rosa Fabregat mor a Lleida el 30 de desembre de 2024 a l’edat de noranta-un anys.

Va ser sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
 

Rosa Fabregat al seu estudi. Fotografia de Ricard de la Casa
Rosa Fabregat al seu estudi. Fotografia de Ricard de la Casa

Premis

  • Premi Vila de Martorell (poesia, 1978): Estelles.
  • Creu de Sant Jordi (2017).
  • Premi Nacional de Cultura (2022).
  • Premi 42 Honorífic (2023).

Ancorada en la boira. Obra poètica (1953-1993).

Aquest volum acaba el projecte de recopilació de la poesia de Rosa Fabregat, iniciat amb el volum La temptació de vol, que és, en realitat, la segona part. Ancorada en la boira. Obra poètica I (1953-1993), títol de conjunt d’aquest volum, compila, cronològicament, els primers poemaris publicats i tres poemaris inèdits: Ancorada en la boira, que dóna títol al volum, el segon, Càbala, i el tercer, Cant dels orígens, al·legoria de la creació i l’origen de la vida, a més d’un petit poemari titulat , dos poemes llargs, Traieu-me el blau i Madona Bruna, i la recopilació dels poemes dispersos.

Pròleg de Francesc Parcerisas.

Vincles

Comentaris d'obra

Poemes que s’entretenen a resseguir espais i geografies personals, que treuen espurnes de poesia només en la densitat de la mirada i perquè, en aquest cas, acondueixen amb encert una metàfora d’aigua», escriu Isidor Cònsul al pròleg de A la vora de l’aigua, l’últim poemari de Rosa Fabregat, que es presenta acompanyat d’unes atractives il·lustracions de Joan Descals.

Sens dubte l’element aigua és una de les presències més concretes i alhora més subtils en la poètica de l’autora. L’aigua és símbol dels sentiments i de les capes més profundes de la personalitat humana. […]

En A la vora de l’aigua (Pagès Editors), Rosa Fabregat ens convida a transitar per tres àmbits on l’aigua és alhora realitat i metàfora. En el primer, A la vora del mar, trobem la poetessa en les seves estades estivals a Salou, on el mar, en efecte, és una presència física lluminosa i plaent, però que en tants poemes esdevé figura dels seus sentiments compassius envers aquells que les circumstàncies de la vida han situat al marge: venedors ambulants jugant-se la vida perseguits per la poli, immigrants de pell negra i lacais de la Ventafocs que a la nit recullen la brossa…

En el segon apartat, A la vora del riu, les aigües de companyia són les del riu Segre, el riu de Lleida, on viu Rosa Fabregat. També aquí els poemes recullen emotives escenes de la ciutat de Ponent: la passada (càlids records de la seva joventut) i la present, on no hi falten figures com les del Paco, l’indigent. Els paisatges poètics de Rosa Fabregat sempre són amb figures.

El tercer apartat, Les ales de la nit, que clou, arrodonint-lo, el poemari, és el més enigmàtic i sorprenent. Aquí la poetessa abandona el to expositiu, més plàstic, que li coneixem, per endinsar-se en unes altres aigües: les aigües de la metafísica, on la mort és una presència viva. […]

En Les ales de la nit trobem una passejant –un misteriós jo poètic de Rosa Fabregat– que transita anònima per uns carrers foscos que recorden Lleida. Així, en aquest camí de pors i de boires nocturnes, és com la poetessa ens presenta la imatge del tram final de l’existència, ple d’interrogants i alhora de desig de superació. Més encara: d’alliberament a través de la mort perfectament explicitat en la bella metàfora ‘les ales de la nit’.

La societat contemporània ha volgut deixar de banda el sentit, el valor de la mort, aquest vincle indissoluble de la mort amb la vida […]. Rosa Fabregat, en la seva condició perfectament travada de científica i de poeta, sap que sense la mort no hi hauria temps, ni creixement, ni canvi, i que això és, precisament, la vida.

(Teresa Costa-Gramunt. «A la vora de l’aigua», L’Eco de Sitges, 29 de novembre de 2008)

* * *

Només tenia catorze o quinze anys quan va començar a escriure. Plasmava els seus poemes en quaderns que confeccionava manualment. Encara els conserva. Aixóò sí, només per a ella i els seus. I això que Rosa Fabregat celebrarà els 80 anys acabats d’estrenar (els va fer diumenge passat) amb la presentació […] d’Ancorada en la boira, un compendi de tota la seua obra poètica des del 1953 fins al 1993. El segon volum, Temptació de vol (que inclou tota la seua creació entre el 1994 i el 2012 ja va veure la llum l’any passat. […] Ancorada en la boira compila cronològicament els seus primers poemaris publicats i uns altres tres d’inpedits: Ancorada en la boira, Càbala i Cant dels orígens, a més de Darrera del cancell, els poemes llargs Traieu-me el blau i Marededéu Bruna, als quals s’uneixen altres poemes dispersos. Encara que ha revisat tota la seua obra, pocs dels versos han canviat respecte a la versió original. «De vegades els he retocat, però al cap de pocs dies els he tornat la forma original. Tinc la sensació que només els espatllo», assenyala Fabregat. I és que abans de publicar-los ha meditat intensament que «cada un dels versos tingui la paraula exacta, apropiada, que no hi sobri ni hi falti ni una coma», explica aquesta exfarmacèutica autora de més de mil pàgines de versos. Malgrat que la seua producció és majoritàriament poètica, tabé ha publicat novel·les i altres produccions. Això sí, creu que aquesta és «la versió definitiva» perquè ara no escriu. «Vull aprofitar el temps per viure», afirma.

(Roser Banyeres. «Fabregat recopila la seua poesia fins al 1993 a Ancorada en la boira«, Segre, 7 de febrer de 2013, p. 41)
 

Antologia

BOIRA BAIXA
(Primer bri d’herba, I)

Quan hagis mort del tot
potser lamentarem, en públic,
amb compunció hipòcrita,
la mortalla de silenci
i el llac d’indiferència
en la qual, viva,
et vàrem submergir.
Llavors ja sabràs el secret
de l’enigma
que amaga tot poema.
Un dia
Veus joves foradaran l’aqüífer
On la tenien segellada,
i brollarà del teu pou artesià,
més nítida i viva que mai,
la teva llum.

PUDENT

T’he vist quiet a fora
entomant el sol,
cercant la tebior.

Tu, damunt la fulla
del ficus tan gran.
Jo, darrera el vidre
a cobert del fred.

Tens el cos d’escut
verd, inofensiu,
que imita una fulla,
i gràcils antenes.

La teva fortor
espanta les pedres
quan algú t’encalça.

CAUEN INSTANTS

Cauen instants
en els rellotges
mentre l’arena
ens va colgant.

(De Cauen instants, 2004)

LES ROSES DEL CEDRE

Sóc un estel errant
en la nit fosca
que cerca el teu camí
en la tenebra,
i no l’encalça.

. . .

Immersa
en la boira baixa
que t’oculta,
cloc els ulls
i solco la meva nit.

Allí pampallugueja
la lluerna
que em tramets.

. . .

Tots som
el teu ressò.

Soledat, i el vent
que xiula a fora,
sacsegen el silenci.

Són els meus aliats.

(D’El ble i la llum, 2003)

Coberta de <i>Cauen instants</i>.
Coberta de Cauen instants.