Ramon Esquerra

Licenciado en Derecho y en Filosofía y Letras por la Universidad de Barcelona (1933) y doctor en Filología Moderna (1937). Combina la docencia en el Instituto Francés (desde 1932) y en el Institut-Escola (1934-1938) con una intensa actividad crítica en la prensa barcelonesa a partir de 1932, sobre todo en El Matí –donde ejerce durante un tiempo como crítico de arte firmando «E. Clivillés»–. También escribe en Mirador, La Veu de Catalunya y La Publicitat, entre otros. En estas plataformas suele reseñar novedades novelísticas francesas y, especialmente, inglesas y norteamericanas. Como resultado de esta experiencia periodística publica el volumen Lectures europees (1936), donde se muestra como un atento seguidor de los últimos movimientos literarios y de pensamiento extranjero. Esquerra comenta desde los clásicos hasta escritores de última hora como Malraux, Giraudoux, Woolf, Lawrence, Huxley o Faulkner.

Hacia 1936 inaugura una línea de tipo más académico, que se concreta en la publicación de manuales y estudios. De actitud marcadamente europeísta, conocedor y admirador de las culturas inglesa y francesa, escribe «Stendhal en España» (editado en Revue de Littérature Comparée, 1936). Sus estudios «Balmes i Chateaubriand» (1936) y Shakespeare a Catalunya (1935, 1937) son la primera adopción del comparatismo de ascendencia francesa en las letras catalanas. También publica por encargo de la editorial Apolo Iniciación a la literatura (1937), compendio de historia universal en tres tomos, y Vocabulario literario (1938). En cuanto a traducciones, presenta al catalán obras de Flaubert, Conrad, Giraudoux, O’Henry, Daudet y Mauriac, y al castellano de Huxley y Thomas More.

Movilizado en las postrimerías de la Guerra Civil, desaparece en el frente bélico en diciembre de 1938.

Página elaborada por Guillem Molla para AELC.

Comença a exercir la docència com a professor de català i castellà a l’Institut Francès de Barcelona el 1932, i dos anys després esdevé professor complementari de l’Institut-Escola de la Generalitat, on durant quatre anys imparteix literatura universal i francès. El mateix 1934 es casa amb Núria Pizà, amb qui té dos fills, Joan (1935) i Pere (1936). A l’Institut-Escola crea una associació de bibliofília el 1937, de la qual edita una selecció de poemes de Joachim du Bellay amb el títol de Sonnets (L’Ametller, 1938.). Altrament, hi té com a alumna Maria Aurèlia Capmany, a qui empeny a dedicar-se a la literatura. De fet, en els seus llibres de memòries l’escriptora li brinda diversos comentaris elogiosos.

Paral·lelament, compagina la docència amb una intensa activitat crítica a la premsa barcelonina. Les seves primeres col·laboracions en el món criticoliterari arrenquen el 1928 i van lligades amb l’inici dels estudis universitaris, a les revistes Criterion i Ginesta. Amb tot, l’eclosió i professionalització d’Esquerra com a crític cal situar-la entre 1932 i la seva desaparició al front bèl·lic el desembre de 1938. Així, de la mà de Maurici Serrahima entra a formar part del grup d’El Matí, diari catòlic on escriu la major part dels seus articles. El 1935 augmenta sensiblement les seves col·laboracions al periòdic, que durant aquest any signa amb el nom d’E. Clivillés. A més, exerceix com a crític d’art amb articles sobre les exposicions de la quinzena tant a El Matí com al suplement Esplai. El mateix any comença a col·laborar assíduament a La Publicitat, a més de continuar la seva activitat periodística en altres revistes i periòdics com ara La Veu de Catalunya, La Veu del Vespre, el setmanari Mirador i les col·laboracions aïllades a les revistes Papyrus, Economia i Finances, Meridià, La Vida Literària a Catalunya, el butlletí de l’Institut-Escola o la revista de bibliografia de l’editorial Apolo.

Durant aquest període tan curt com intens es defineixen dues línies, una de periodística i una altra de caire més acadèmic, que es distingeixen tant pel seu contingut formal com temàtic. En la primera els principals centres d’interès són les novetats bibliogràfiques, sobretot de la novel·la contemporània francesa i, molt especialment, anglesa. Tant és així que, avui, podem considerar el discurs d’Esquerra com el primer de la història de les lletres catalanes fonamentat en la recepció regular de novel·la anglosaxona. Fruit d’aquesta activitat periodística publica Lectures europees, editat per Publicacions de La Revista el gener de 1936. Es tracta d’un recull de trenta-set textos que havien aparegut, gairebé tots, a la premsa barcelonina i que comprèn els principals nuclis temàtics d’aquest vessant crític –amb un apartat final dedicat a la crisi de la consciència europea d’aleshores–. El crític s’hi mostra com un atent seguidor dels darrers moviments literaris i de pensament estrangers i comenta des dels clàssics fins a escriptors de darrera hora com Malraux, Giraudoux, Woolf, Lawrence, Huxley i Faulkner.

El final d’aquesta línia periodística ve marcada per l’inici de la Guerra Civil i s’encavalca amb la segona, que es concreta en la publicació de manuals i estudis, especialment sobre el període romàntic espanyol i francès. A més de presentar la seva tesi doctoral, durant el 1936 va col·laborar puntualment en dues revistes acadèmiques franceses, el Bulletin Hispanique i la Revue de Littérature Comparée, on apareix l’important assaig «Stendhal en España». En català publica dues monografies, «Balmes i Chateaubriand» (1936, dins l’Homenatge a Antoni Rubió i Lluch i Estudis Universitaris Catalans) i Shakespeare a Catalunya, que apareix a les pàgines de La Revista el 1935 i editat en forma de llibre per Publicacions de l’Institut del Teatre el 1937. A més del rigor científic que els presideix, aquests estudis resten com la primera adopció del comparatisme francès en les lletres catalanes.

Encara dins la línia acadèmica, el 1937 realitza per encàrrec de l’editorial Apolo un manual d’història universal en tres volums, Iniciación a la literatura, i el 1938 el seu complement, Vocabulario literario. Considerats modèlics, el to utilitzat en ambdós manuals se situa entre el discurs erudit i el divulgatiu. A més, tot i basar-se en les directrius de la Literatura Comparada, que consagra a l’estat un paper primordial, Esquerra hi singularitza la literatura catalana en peu d’igualtat amb les altres literatures ibèriques, europees i mundials a través del temps.

Pel que fa a la seva tasca com a traductor, presenta obres angleses i franceses. El 1937 tradueix Utopía, de Thomas More, i el 1938 Dos o tres gracias, d’Aldous Huxley. En català, a més d’uns contes d’O’Henry i Alphonse Daudet apareguts a Esplai el 1932, tradueix entre 1936 i 1938 Tres contes, de Gustave Flaubert; Amfitrió 38 i Intermezzo, de Jean Giraudoux; Una avantguarda del progrés, de Joseph Conrad, i Dijous Sant, de François Mauriac.

En esclatar la Guerra Civil Ramon Esquerra estiueja a Sitges i la família es trasllada a casa de la germana de la seva muller i vídua del filòsof Joan Crexells. Després de rebutjar un passaport que el director de l’Institut Francès li ofereix per poder ensenyar en una universitat francesa, continua donant classes a Barcelona. Malgrat tot, manté correspondència amb diverses universitats dels Estats Units per trobar una sortida. El 17 de març de 1938 Barcelona pateix un gran bombardeig i una de les bombes cau al pis on viu la família Esquerra, que fuig a Sarrià. El 23 de març s’instal·len en una torre de Viladrau, poble on Esquerra treballa cada dia al Servei d’Arxius d’Agustí Duran i Sanpere. Finalment, el 12 de desembre de 1938 és mobilitzat per l’exèrcit republicà i desapareix al front bèl·lic d’Artesa de Segre a finals de desembre de 1938.