Poesia Obres traduïdes

Maica Duaigües

Maica Duaigües (Barcelona, 1946) és poeta.

Llicenciada en Psicologia a la Universitat de Barcelona i partidària de la formació permanent, no deixa mai de formar-se en cursos de diferents disciplines. Durant els seus anys d’activitat laboral, compagina la feina d’administrativa amb l’escriptura poètica.

És autora de diversos poemaris, la majoria en català, i alguns en castellà o bilingües, entre els que destaquen Vers un país de poesies (2011) i Brúixola per a uns versos perduts (2022). També dirigeix diferents programes de radio en emisores locals sobre divulgació poètica, i és col·laboradora articulista a la revista veïnal Sant Antoni 2000.

És sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Pàgina elaborada per Bet Ajenjo per a l’AELC.
Fotografies i documentació: arxiu de l’autora.

Castellano

Pòrtic Maica Duaigües Castellano

Maica Duaigües (Barcelona, 1946) es poeta.

Licenciada en Psicología en la Universidad de Barcelona y partidaria de la formación permanente, nunca deja de formarse en cursos de distintas disciplinas. Durante sus años de actividad laboral, compagina su trabajo de administrativa con la escritura poética.

Es autora de varios poemarios, la mayoría en catalán, y algunos en castellano o bilingües, entre los que destacan Vers un país de poesies (2011) y Brúixola per a uns versos perduts (2022). También dirige diferentes programas de radio en emisoras locales sobre divulgación poética, y es colaboradora articulista en la revista vecinal Sant Antoni 2000.

Es socia de honor de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Página elaborada por Bet Ajenjo para la AELC.
Fotografías y documentación: archivo de la autora.

English

Pòrtic Maica Duaigües English

Maica Duaigües (Barcelona, 1946), a poet with a degree in Psychology from the University of Barcelona, is an advocate of non-stop education, of never ceasing to learn in courses of different disciplines. In her working years, she combined administrative work with writing poetry.

She has published several collections of poems, mostly in Catalan although some are in Spanish or bilingual. Notable among them are Vers un país de poesies (2011) and Brúixola per a uns versos perduts (2022). She is director of radio programmes promoting poetry in local stations, and also writes for the neighbourhood magazine Sant Antoni 2000.

She is an honorary member of the Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC – Association of Catalan Language Writers).

Web page: Bet Ajenjo for AELC.
Photographs and documentation: Author’s personal files.
Translation: Julie Wark.

Biografia

Maica Duaigües neix a Barcelona el 1946, però la vida la passa a cavall entre la seva ciutat natal i Calafell.

Des de ben petita, sent una connexió especial amb els llibres; i la lectura, l’escriptura i el dibuix aviat es converteixen en la seva principal distracció. Les excursions regulars a la biblioteca li permeten obrir-se a altres tipus de lectura més enllà de la narrativa, com la poesia, el còmic i l’article periodístic. A tretze anys, comença a escriure dietaris que destrueix a mesura que creix, però que va conservant a partir de 1979. Els poemes que escriu durant els anys d’adolescència, els recull en poemaris autoeditats i els comparteix amb el seu entorn íntim. La bona acollida que tenen entre els seus cercles l’anima a continuar escrivint.

Cursa tres anys a l’Escola d’Art i Oficis Llotja, i un a l’Escola Massana, i es llicencia en Psicologia a la Universitat de Barcelona amb la promoció de 1981. Dedica la vida laboral a la feina d’administrativa en diverses empreses i la compagina amb la seva passió per la poesia i la divulgació.

El 1993 entra en contacte amb el grup Poesia Viva, i forja una bona amistat amb Josep Colet i Giralt, un dels fundadors i director de l’associació de poetes, escriptors i cantants que es reuneix a la Cova del Drac, i també fundador i director del SIP (Seminari d’Investigació Poètica), al qual s’incorpora posteriorment Duaigües. Aquell mateix any, inaugura una exposició que combina la poesia i l’obra plàstica acompanyada d’un recital que presenten la periodista, Mercedes Requesens, i la filòloga, Maria Teresa Espeita.

El primer llibre de poesia en castellà, El amor que se escribe, l’autopublica l’any 1982, i Vers un país de Poesies, el seu primer poemari en català, veu la llum l’any 2011 de la mà de Parnass Ediciones. El 2021, publica Último año que pasé contigo, on barreja poemes en llengua catalana i castellana, i Nadal Amunt, Nadal Avall, el seu quarts recull en solitari; i l’any següent publica Brúixola per a uns versos perduts, un crit a la vida i a la resiliència. Aunque la voz se oponga a la palabra (2004) completa la seva producció poètica en llengua castellana.

Des de 2005, dirigeix un programa setmanal a Ràdio Sarrià i un altre a Calafell Ràdio anomenat «Abecedari Poètic». Participa de manera periòdica en diferents recitals de poesia tant a Calafell com a Barcelona, i durant diversos anys col·labora a la revista veïnal Sant Antoni 2000. El 2005, crea el grup de poesia Poemes al Nas de la Lluna, que troba refugi l’any 2013 en un portal web amb el mateix nom.

A més de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, també és membre de l’Associació d’Escriptors de Catalunya, de l’Ateneu Barcelonès i del Cercle Artístic de Sant Lluc.

En castellà

  • El amor que se escribe. Autopublicació, 1981
  • Aunque la voz se oponga a la palabra. Barcelona: Editorial Compte d’Aure, 2004.
  • Último año que pasé contigo. Barcelona: Ediciones Carena, 2021.
Coberta de Último año que pasé contigo
Coberta de Último año que pasé contigo

Vincles

Comentaris d'obra

«En el llibre trobem la dona sincera, comunicadora, la qual sap vibrar i, segurament, fer-nos emocionar. Ah!, i a més, la persona joguinera, amb l’alegria que a voltes neix de les penes, i amb aquella ironia sana del ben dir. Sí, la Maica és una dona amb sentit de l’humor, que ens decora la pensa, i que endins, endins (de zenit a nadir) ens arriba al cor.»                                           
                                                                        
(Josep Colet i Giralt. Pròleg a Vers un País de Poesies. Barcelona: Parnass Ediciones, 2011)

* * *

«Els versos de Maica Duaigües, sense amagar la tristesa, i fins i tot de vegades la desolació, són majoritariament lluminosos i esperançats, proclamen la tendresa i reivindiquen la germanor i l’amabilitat. Hi respira una veu honesta, commoguda i cordial, que fa balanç sense retrets i que ens transmet confiança i serenor. Hi emergeix una mirada encalmada que defuig l’enfaristolament i l’enfarfegament.»

(Carles Duarte. Pròleg a Nadal amunt, Nadal avall. Barcelona: Ediciones Carena, 2021)

* * *

«Aquesta continuitat temàtica ens revela, malgrat la diversitat de que hem parlat, la coherència última de tot el recull amb el paisatge íntim, existencial, de l’autora: l’alegria del viure, o millor dit, l’obstinació en l’alegria del viure, el sentiment d’allò efímer, la certesa de la finitud, de la mortalitat i de totes les incerteses que l’acompanyen, la voluntat de trascendència i aquella saviesa quotidiana damunt la qual s’aguanta contra tots els temporals el gaudi del viure.»

(Josep A. Vidal. Pròleg a Brúixola per a uns versos perduts. Barcelona: Ediciones Carena, 2022)

Antologia

Última cita

Última cita de la meva agenda:
Sra. Mort;
Data desconeguda.

Misteriós viatge sense postals ni lletres,
l’adéu en un sospir que no s’escoltarà,
en enfrontar-me, sola,
a tot l’ignot,

com fa tothom: no hi ha dama més justa.
L’amiga Mort esperarà amb paciència
tant de temps com el joc d’aquesta vida,
li guanyi la partida. Sap que avui o demà,
o bé dintre d’uns anys jaurem entre els seus braços.

Sorprenentment, Amor i Mort s’assemblen
Tot parlant: Amor…mort….amor…mort….amor… mort…,
i estimant i morint acomplim
el cicle assenyalant.

Sento la consciència; equipatge invisible
que m’acompanyà quan l’ànima s’escapi
del meu cos rovellat.

La vida, aquesta vida;
aquesta banda del mirall que ens enlluerna.
Darrere del vitrall: un altre joc,
amb altres regles…,
potser.

(Dins Vers un País de Poesies)

* * *

Oració

M’agafo ben fort
al fil de la fe
que em ve dels ancestres.

I esguardo el miracle
d’aquest nou Nadal
que torna com sempre
malgrat injustícies
i tantes… de guerres!

Oh, Nin de l’Amor!
Oh, Déu de la Vida!
Perdona’ns a tots
i que aquestes Festes
s’estengui la pau
per tota la terra.

I que tots els éssers
tinguin llibertat!

(Dins Nadal amunt, Nadal avall)

* * *

Futur distòpic

Un món tan infeliç com la novel·la negra,
vivim entaforats dins d’una gruta estranya
m’abrigo de la por sota la gran ombrel·la
d’un nou televisor, psicodèlica manta,

on la comèdia i plor no guarden diferència
me’l miro amb ulls rodons menjant bolets de somni,
paquet que m’ha arribat des de ràpida agència
a lloms d’un dron-cavall, mig ésser i mig OVNI.

Si el jerarca primer, amagat, m’investiga
filtrant-se per escletxes de la gruta blindada
amb un codi d’accés que desvetlli la intriga,

trobarà, arrelats en el fons d’una gleva,
conseqüents i aterrits d’aquesta indisciplina,
un grapat de pocs versos de branca alexandrina.

 

La meva biblioteca

He organitzat la meva biblioteca,
he revisat les tesis dels volums
tot aquest temps silenciades,
i han protestat llançant-me pols
en obrir algunes pàgines.

Es diu avui que s’ha de desaprendre
per aprendre de nou.

Tal volta sí;
però, aquests maons
de llibres envellits
defensaran el seu saber, tossuts,
fins a la fi dels seus fulls.

En tinc constància!

(Dins Brúixola per a uns versos perduts)