Aurora Díaz Plaja

1913-2003

Aurora Díaz-Plaja (Barcelona, 1913 – 2003) bibliotecària i escriptora, també actua de periodista, crítica, traductora, conferenciant… Al llarg de la seva trajectòria manté una incessant activitat per a la regeneració i dinamització de tots els àmbits relacionats amb el llibre infantil i juvenil.

Com a bibliotecària treballa inicialment a Palma, i durant la Guerra Civil s’encarrega del Bibliobús que feia arribar llibres al front Republicà. Després de la guerra, s’encarrega de l’organització de les biblioteques de Catalunya, entre les quals la Biblioteca Infantil del Parc de la Ciutadella, que regenta del 1963 al 1973. El 1982 organitza la primera exposició del llibre infantil i juvenil en català, a la Internationale Jugendbibliothek München (Biblioteca Internacional Infantil i Juvenil de Munic). A més, escriu nombrosos estudis sobre biblioteconomia, pedagogia i història de la literatura, com Las bibliotecas populares (1944), Com es forma i com funciona una biblioteca (1960), La biblioteca a l’escola (1970), La literatura infantil abans i ara (1972) o Guia de lectura: una eina de treball per als mestres entorn dels llibres (1982), entre més.

En el seu vessant d’escriptora publica una quarantena de títols per als més petits, tant en català com en castellà, com ara El rey negro (1953), La ruta del sol (1965), Les entremeliadures de Till Òlibaspill (1979), Contes de sal i de sol (1983), Petita història de l’ou com balla (1995), El picarol salvador (1998); i fa adaptacions de molts contes clàssics i populars per a infants. Al mateix temps desenvolupa la crítica literària col·laborant de manera habitual en mitjans de comunicació –El Ciervo, Primeras Noticias, Avui, entre d’altres– i també en revistes científiques i culturals –El Món, Lluc, Serra d’Or, Faristol–.

Fou sòcia d’Honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Documentació: Emili Gil.
Actualització: Nausica Solà.
Fotografia de portada: © Teresa Sanz.

Castellano

Castellano Aurora Díaz Plaja

Aurora Díaz-Plaja (Barcelona, 1913 – 2003) bibliotecaria y escritora, también actúa como periodista, crítica, traductora, conferenciante… A lo largo de su trayectoria mantiene una incesante actividad para la regeneración y dinamización de todos los ámbitos relacionados con el libro infantil y juvenil.

Como bibliotecaria trabaja inicialmente en Palma de Mallorca, y durante la Guerra Civil se encarga del Bibliobús que hacía llegar libros al frente Republicano. Después de la guerra se hace cargo de la organización de las bibliotecas de Cataluña, entre las cuales la Biblioteca Infantil del Parque de la Ciudadela de Barcelona, que regenta entre 1963 y 1973. En 1982 organiza la primera exposición de libro infantil y juvenil en catalán, en la Internationale Jugendbibliothek München (Biblioteca Internacional Infantil y Juvenil de Múnich). Además escribe numerosos estudios sobre biblioteconomía, pedagogía e historia de la literatura, como Las bibliotecas populares (1944), Com es forma i com funciona una biblioteca (1960), La biblioteca a l’escola (1970), La literatura infantil abans i ara (1972) o Guia de lectura: una eina de treball per als mestres entorn dels llibres (1982), entre otros.

En su vertiente de escritora publica una cuarentena de títulos para los más pequeños, tanto en catalán como en castellano, como El rey negro (1953), La ruta del sol (1965), Les entremeliadures de Till Òlibaspill (1979), Contes de sal i de sol (1983), Petita història de l’ou com balla (1995), El picarol salvador (1998); y hace adaptaciones de muchos cuentos clásicos y populares para niños. Paralelamente desarrolla la crítica literaria colaborando de manera habitual en distintos medios de comunicación –El Ciervo, Primeras Noticias, Avui, entre otros– y también en revistas científicas y culturales –El Món, Lluc, Faristol, Serra d’Or–.

Fue socia de honor de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

Documentación: Emili Gil.
Actualización: Nausica Solà.
Fotografía de portada: © Teresa Sanz.

English

Auroa Díaz Plaja English

Aurora Díaz-Plaja (Barcelona, 1913 – 2003) was a librarian and writer who also worked as a journalist, critic, translator, lecturer… Throughout her career she maintained a constant activity for the revitalization and regeneration of all aspects involving children’s and teenagers literature.

As a librarian she worked initially in Palma de Mallorca, and during the Spanish Civil War, she was responsible for getting the travelling library, the «Bibliobús» (Books Bus), to the Republican battlefront. After the war she took over the organisation of the Libraries of Catalonia, among them being the Ciutadella Park Children’s Library in Barcelona, of which she was director from 1963 to 1973. In 1983 she organised the first exhibition of Children’s and Young People’s Books in Catalan at the Internationale Jugendbibliothek München (International Youth Library of Munich). She also wrote studies in Library Management, education and history of literature, such as Com es forma i com funciona una biblioteca (How a Library is Created and How it Functions, 1960) and La biblioteca a l’escola (The School Library, 1970), La literatura infantil abans i ara (Children’s Literature then and now, 1972), amongst others.

As a writer, she published a great number of books and stories for small children, in both Catalan and Spanish, among them being El rey negro (1953), La ruta del sol (1965), Les entremeliadures de Till Òlibaspill (1979), Contes de sal i de sol (1983), Petita història de l’ou com balla (1995), El picarol salvador (1998); while also adapting many classical and popular children’s stories. She also wrote literary criticism as a regular columnist in the media (including El Ciervo, Primeras Noticias and Avui) as well as in scientific and cultural reviews (El Món, Lluc, Faristol, Serra d’Or).

She was a honorary member of the Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (Association of Catalan Language Writers – AELC).

Documentation: Emili Gil.
Up-date: Nausica Solà.
Cover photograph: © Teresa Sanz.

Biografia

Aurora Díaz-Plaja i Contestí neix a Barcelona el 7 d’agost de 1913. Filla de Francisco Díaz i Josefa Plaja, és escriptora i exerceix de bibliotecària. Paral·lelament desenvolupa la crítica literària col·laborant de manera habitual en mitjans de comunicació, com ara El Ciervo, Primeras Notícias i Avui, entre d’altres, i també en revistes científiques i culturals, com El Món o Serra d’Or.

Com autora publica nombrosos llibres i contes per als més petits, tant en català com en castellà: Les entremaliadures de Till Olibaspill, Contes de sal i de sol, El bon vi de la vinya, L’estel de Nadal, etc; i adapta un gran nombre de contes clàssics per a infants, com per exemple La caputxeta vermella. A més, Díaz-Plaja escriu els estudis sobre biblioteconomia Com es forma i com funciona una biblioteca i La biblioteca a l’escola.

Tota aquesta tasca, resumida superficialment en les línies anteriors, s’inicia l’any 1933, quan Aurora tenia 20 anys, i amb el títol de l’Escola de Bibliotecàries de la Generalitat de Catalunya, comença a dirigir la Biblioteca de la Caixa de Pensions, a Palma de Mallorca.

Posteriorment, el 1935, Aurora Díaz-Plaja guanya unes oposicions i treballa a la Biblioteca Popular de Canet de Mar, fins a l’any 1939. Més endavant s’ocupa, juntament amb Maria Ponjoan, de les biblioteques d’hospitals i, durant la Guerra civil passa a encarregar-se del Bibliobús, servei que facilitava el transport de llibres als combatents de la rereguarda i al front i als convalescents dels hospitals. En aquest sentit, la mateixa autora, va dir anys més tard (el 1998), que aquest va ser l’únic moment en què el seu compromís amb la literatura infantil havia quedat en segon terme, per poder dedicar-se a la tasca de repartir llibres entre els soldats de la Lleva del Biberó.

Després de la guerra Aurora Díaz-Plaja reprèn la seva activitat en el camp de la literatura infantil. S’encarrega de l’organització de les biblioteques a Catalunya i al mateix temps es fa càrrec de l’arxiu del diari Solidaridad Nacional, tot i que més tard passa a formar part de la redacció del diari comentant llibres a la secció Reflejos de literatura en catalán. Del 1940 al 1955 treballa com a arxivera a El Periódico i com a bibliotecària a la Biblioteca del Servicio de Trabajos Portuarios, biblioteca que engega ella mateixa. La seva tasca, en la represa de la literatura infantil en llengua catalana a partir de les darreries de 1946, comença amb la reedició de les obres de Lola Anglada, de Ferran Soldevila i de Folch i Torres. Seguint la mateixa línia de recuperació, a partir de 1954 apareixen col·leccions de literatura popular, entre les quals hi ha els seus llibres de contes. El 1953 Aurora Díaz-Plaja és periodista de la promoció «Poblet» de l’Escola Superior de Periodisme, en l’especialitat de llibre infantil i juvenil.

El 1955 guanya el Premio Nacional al Mejor Libro Infantil, amb l’obra La niña de los sueños de colores.

A partir de 1958, es dedica a la crítica de llibres infantils publicant els seus articles i opinions en diversos diaris i revistes.

El 1959 és membre del jurat del Premio Lazarillo, per a il·lustradors, i el 1960 la UNESCO la crida a París, per dirigir un curs acadèmic de biblioteconomia per a bibliotecaris de Sud-amèrica. En aquests anys Díaz-Plaja treballa en diverses publicacions, com ara la revista Debate, J 20, Serra d’Or i altres, entre les quals hi havia Primeras Notícias, des d’on va crear i dirigir la revista Luna Nueva, projecte guardonat el 1966 amb el «Premio de proyecto de Revista Infantil».

Durant la dècada de 1960 manté un espai de televisió a la cadena nacional Televisión Española sota el títol de Con vosotros, on es dedica a la promoció i divulgació de llibres infantils. El 1966, Artur Martorell presenta a la revista Serra d’Or, la producció infantil de l’any, una tasca de la qual es va encarregar posteriorment Aurora Díaz Plaja. Més tard, entre els anys 1969 i 1974, exerceix de professora de Literatura Infantil a l’Escola de Jardineres (CICF).

Partidària de les biblioteques populars, Díaz-Plaja crea les Biblioteques Infantils en zona verda Folch i Torres (1963), al Parc de la Ciutadella de Barcelona, i Lola Anglada (1974), als jardins de Montserrat, amb la finalitat que els infants identifiquessin els conceptes de biblioteca, llibre i lectura amb un espai de joc, plaer i benestar.

El 1969 guanya el premi Antoni Balmanya amb el llibre La biblioteca a l’escola.

Entre altres tasques vinculades al món de la biblioteconomia i promoció de la literatura catalana, Aurora Díaz Plaja s’encarrega d’organitzar la primera exposició del Llibre Infantil i Juvenil en Català a la Internationale Jugendbibliotek Munchen (Biblioteca Internacional Infantil i juvenil de Munic), l’any 1982. En aquest sentit, cal destacar les beques obtingudes per l’autora: Goethe Institut, de Munic, el 1941, i Internationale Jugendbibliothek, també de Munic, els anys 1976, 1977, 1982 i 1985.

Es jubila com a bibliotecària el 1983, a l’edat de 70 anys, i s’instal·la a l’Hotel Titus, a Caldes d’Estrac, lloc on va portar la seva biblioteca (al voltant de 6.000 volums), que va posar a disposició dels empleats i dels hostes de l’establiment, creant així la primera bibliohot. L’hotel en qüestió va tancar, l’amo va fugir i uns lladres van robar, aproximadament, la meitat dels llibres que havia portat Aurora Díaz-Plaja.

A partir de 1986 col·labora en la creació del Centro de Investigación y Biblioteca de Referencia del Centro Internacional del Libro Infantil y Juvenil de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez, de Salamanca, com assessora i especialista en literatura infantil i juvenil. I des de 1986 fins al 1988, està vinculada a la Biblioteca Sant Pau-Santa Creu de la Diputació de Barcelona.

El 1994 participa en el Congrés Internacional del Llibre Infantil que es va organitzar a Sevilla.

Del 4 de desembre de 1996 al 6 de gener de 1997, a Madrid s’organitza una exposició en homenatge a Aurora Díaz-Plaja, al Centro Cultural Casa de Vacas, del Retiro, al qual va assistir ella mateixa en un acte organitzat per l’Asociación de Amigos del Libro Infantil y Juvenil.

El 1998, l’autora dona a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) la seva col·lecció de literatura infantil, la qual consta de més de 1.500 volums.

Fou sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Des del 2001 l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) convoca el Premi Aurora Díaz-Plaja, que premia el millor article d’anàlisi, estudi o investigació publicat en qualsevol llengua en un mitjà de difusió general o especialitzat d’arreu del món, tant en suport paper com digital, que tracti sobre aspectes de la literatura infantil i juvenil catalanes, com estudis sobre autors, obres, moviments o èpoques, entre altres.

Aurora Díaz-Plaja mor a Barcelona el 8 de desembre del 2003.

Premis

  • Premio Nacional al Mejor Libro Infantil (1955): La niña de los sueños de colores.
  • Premio de Bibliografía (1961): Libros básicos para una biblioteca infantil.
  • Premio Nacional de Crítica de Literatura Infantil (1964): Prensa para Adultos
  • Premio de proyecto de Revista Infantil (1966): Luna Nueva.
  • Premi Antoni Balmanya (1969): La biblioteca a l’escola.
  • Premio a la Mejor Labor Crítica de Libros Infantiles (1978).
  • Pròlegs i edicions a cura de l’autora

  • El libro de la mujer, de Mª Luisa Rocamora. Barcelona: Danae, 1965.
  • Diccionario inicial de la lengua española. Barcelona: Biblograf, 1974.
  • Mujer… Mujer…: conceptos integrales para la mujer de hoy. Barcelona: Danae, 1979.
  • Petits poemes per a nois i noies, de Joana Raspall. Barcelona: Daimon, 1981.
  • Antología inicial de la literatura española, selecció de textos de Antonio Mendoza Fillola. Barcelona: Diàfora, 1982.
  • Llibres infantils i juvenils en llengua catalana, 1976-1982: catàleg de l’exposició, 23 setembre-22octubre, amb Montserrat Pavia i Aragonès. Barcelona: Dept. de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1982.
  • Gabriela Mistral para niños. Madrid: Ediciones de la Torre, 1994.
  • L’Atlàntida. València: Eliseu Climent, 1996.
  • Vincles

    Comentaris d'obra

    Cent anys del teu naixement, Aurora! Sempre recordaré el teu entusiasme pels llibres i, en especial, pels que s’escriuen pensant en els més petits i els joves. La teva participació en aquell llunyà Congrés de la Cultura Catalana (1975/1977), quan començàvem a treure’ns la por i la ignorància de sobre i donàvem la cara per recuperar tot allò que era nostre i que molts encara només intuíem que hi teníem dret, et va integrar des del primer moment en el nucli d’escriptors, il·lustradors, crítics, editors, bibliotecaris, mestres… que va obrir el camí del Consell Català del llibre per a infants, l’Associació d’il·lustradors, la revista Faristol i, sobretot, al contacte entre els professionals de tots aquests àmbits que ha ofert tantes possibilitats d’amistat i col·laboració.

    Sempre en el record els berenars al teu jardí de Casa Alegre, al voltant de la font en què vèiem l’ou com balla en el teu brollador romàntic! Quin contrast amb els temps actuals! Llavors sortíem del no res i aspiràvem a tot. Ara, quan en el camp del llibre per a nois i noies gairebé teníem de tot, la crisi en forma de retallades, tancament de llibreries i possible reforma educativa plana com un ocellot de mal averany sobre el sector. Avui, però, fa bo de pensar en tu, Aurora, perquè mai no et vaig veure abatuda ni desencisada. I sempre que calia, t’arromangaves i eres capaç de fer tots els papers de l’auca per engrescar a llegir la mainada.

    Gràcies, Aurora!

    (Joaquim Carbó. Comentari al blog Mascaró de proa, 11 de febrer de 2013)

    * * *

    La diputada al Parlament de Catalunya, Vinyet Panyella, que va aprofundir en l'»amplitud» de l’activitat professional de Díaz-Plaja, va destacar el caràcter «entusiasta» i la «capacitat de treball» de l’autora d’obres infantils. La deixeble de Plaja va recordar la tasca de l’escriptora al capdavant de l’escola de bibliotecàries, i va assenyalar les «guies literàries» publicades per la crítica com una de les seves aportacions més innovadores» […] Pilarín Bayés va destacar la contribució d’Aurora Díaz-Plaja per «aixecar el carro de la cultura catalana», i va acabar afirmant: «Seríem uns escurçons de molt mala raça si els il·lustradors d’aquest país no agraíssim la tasca d’Aurora Díaz-Plaja.

    (Enric Vila. Avui, 22 d’agost de 1998)

    * * *

    La guia de lectura –segons ella– és el mitjà més eficient per promoure els llibres. La dinàmica de les biblioteques exigeix que s’ofereixi periòdicament una llista de llibres entorn d’un tema monogràfic que pot estar o no a un fet d’actualitat. «La mort d’un escriptor, l’efemèrides d’un fet, una descoberta científica, tot pot ser susceptible d’ésser glossat amb la lectura de les seves obres, en el primer cas, de documents històrics en el segon, o de llibres esclaridors dels antecedents i conseqüències en el tercer».

    D’altra banda, segons ella, en les escoles que vibren al compàs del calendari, tota guia de lectura que aglutini llibres literaris o d’assaig sobre qualsevol de les festes anyals, siguin festes tradicionals, siguin dates polítiques o esdeveniments socials, proporciona automàticament un eixam de coneixements previs a l’hora de treballar amb l’infant la senyalització de la diada.

    (Josep M. Aloy. Regió 7, 23 de maig de 1993)

    * * *

    Periodista de la promoció «Poblet», en l’especialitat de premsa infantil i juvenil, ha creat i dirigit publicacions especialitzades i ha col·laborat de manera ininterrompuda en revistes i diaris. Recordem les seves crítiques dels darrers anys a l’Avui, Crònica d’Ensenyament, Serra d’Or, Primeras notícias, Faristol, Rodamón, Educación y Biblioteca, etc. La preocupació per la creació de biblioteques per a infants —bona mostra de la seva voluntat van ser les biblioteques «Floch i Torres», al Parc de la Ciutadella, i la «Lola Anglada», als jardins de Montserrat— la va dur a gastar una broma als lectors de La Hoja del Lunes (28-12-1981) publicant que s’havia obert una nova biblioteca al parc de la Sagrada Família.

    (Teresa Blanch. Faristol, núm. 13, 1992)

    * * *

    Aquest llibre d’Aurora Diaz-Plaja posa al servei de les escoles tots els coneixements de Biblioteconomia d’una deixeble del Dr. Rubió que ha treballat molts anys en Biblioteca Infantil. Els hi posa juntament amb tota una experiència de tracte amb els nens i de lectura de llibres infantils. Caldrà encara que les escoles treballin molt sobre una adequada orientació de la lectura, sobre una correcta valoració del llibre infantil, però per a poder-ne treure unes conclusions vàlides i adaptables, cal que facin el seu treball de Biblioteca Escolar d’una manera comunicable, discutible científicament, amb fitxes de llibres i de lector, recursos tècnics de classificació i d’orientació, com ara les meravelloses «Guies de lectura», amb personal que va preparant-se i material que va adequant-se, etc.

    (Marta Mata. Pròleg del llibre La biblioteca a l’escola, 1970)

    Entrevistes

    –Sin duda es usted un testigo excepcional de la evolución de la literatura infantil y juvenil en España. ¿Podría resumir, a grandes rasgos, esta evolución?
    –Esta respuesta requiere casi una tesis doctoral. Los niños han sido descubiertos en nuestro siglo. Antes eran hombres y mujeres pequeñitos. Vestían igual que los adultos. Véase Las Meninas. Ahora, incluso los libros son ad hoc. Y que conste que gracias a los cuentos de Calleja de mi infancia, a las adaptaciones perfectamente adecuadas de Mª. Luz Morales, y a las ilustraciones geniales de Segrelles en la colección Araluce de mi preadolescencia, he sido lectora apasionada.

    –Cómo valoraría el momento actual de nuestra literatura infantil y juvenil? ¿Cree usted que es equiparable a la que se hace en el resto de Europa?
    –El momento es perfecto: hay buenos autores, excelentes ilustradores y editores conscientes. Pensad que el primer libro europeo escrito en lenguas románicas y dirigido a los niños fue Doctrina Pueril, que Ramon Llull escribió en el siglo XIII.

    –«La vida es corta pero ancha» es una de esas frases que a usted le gusta repetir y que, realmente, la definen: bibliotecaria, periodista, crítica, escritora, traductora, investigadora, conferenciante, animadora… ha hecho de todo en el ámbito del libro infantil. Pero, de todas sus actividades, ¿cuál destacaría especialmente?
    –¡Todas! Cronológicamente la escritora nació en 1950, al cumplir 2 años mi primera hija. En 1933, dos meses antes de cumplir 20, obtuve el título de bibliotecaria con el que todavía vibro vocacionalmente –aunque burocráticamente esté jubilada desde 1988–. Como crítica, he seguido más aún mi lema «leer para hacer leer». Borrad lo de investigadora, no lo soy. Sustituidlo por lo de periodista, pues soy titular de la promoción «Poblet» de la Escuela de Periodistas en 1953. Como traductora, confieso que cuando un libro me gusta encuentro una gozada enorme poder traducirlo. Acepto que en mi labor como animadora me gusta más lanzar consignas lectoras por escrito –por ejemplo mis mil y una Guías de lectura– que de palabra. Sin duda, esta última vertiente de mi polifacetismo, el de conferenciante, es mi trauma: no sé hablar. Y, menos todavía leer en voz alta. […]

    –Suponga que le nombran a usted Ministra de Cultura. ¿Qué medidas tomaría en el sector del libro infantil?
    –No quiero suponerlo. Dimitiría enseguida. ¿Por qué no planteamos la cuestión con más fantasía? Por ejemplo, ¿Qué haría si tuviera una varita mágica de hada buena, aunque sólo pudiera formular tres deseos?

    En primer lugar, crearía bibliotecas piloto para los estudiantes de Magisterio a fin de que todos los futuros maestros aprendieran, de manera práctica, que existen libros infantiles y juveniles lúdicos.

    El segundo deseo sería que cada escuela e instituto tuviera biblioteca escolar; y por último, que en parques y jardines, además de columpios y toboganes, hubiera bibliotecas infantiles: «El recreo del recreo», como me lo definió un lector de la primera biblioteca de zona verde, la Biblioteca Infantil Josep M. Folch i Torres, nacida hace 30 años y ahora colapsada. ¿Puedo añadir un cuarto deseo a mi varita? ¡Que se vuelva a abrir la biblioteca Folch i Torres del Parque de la Ciudadela!, y que se inaugure la Apel·les Mestres en la Sagrada Família, como yo anuncié en una inocentada periodística, el 28 de diciembre de 1980.

    –¿Cuál cree usted que es hoy el papel de la escuela en la formación de lectores?
    –La escuela enseña a leer. Si no dispone de una biblioteca escolar, es como si una escuela de natación no tuviera piscina.

    –Prácticamente sesenta años de su vida dedicados al mundo del libro infantil… ¿Ha merecido la pena?
    –Me asombra la pregunta. He vivido, he vibrado, he gozado, he fecundado con esta dedicación, y me consta que he dispersado en amigos y colegas de todas mis profesiones las semillas de mi entusiasmo vocacional, de mi dinamismo y de mi alocado savoir faire. ¿Cómo no va a merecer todo esto la pena?

    (s/s: «Aurora Díaz Plaja. Escritora, crítica literaria y bibliotecaria», CLIJ, núm. 56, 1988, p. 22-24)