Novel·la Altres Guions

Alexandra Cuadrat Capdevila

Alexandra Cuadrat Capdevila (Alcoletge, Segrià, 1968) és escriptora, guionista i advocada. 

Conrea diferents gèneres literaris: anecdotari, guia de viatge, relat, guió cinematogràfic, reportatge periodístic i, en especial, la novel·la: Memòria d’un crim (2016), un whodunit ambientat a l’Empordà, i La casa d’escorpí (2006), una novel·la de misteri i acció, totes dues en català. En castellà ha publicat les novel·les Mishmash (2018), una screwball comedy o comèdia d’embolics escrita a sis mans sota el pseudònim col·lectiu Carrie Bridges, i Asesinato en el archivo (2013), ambientada a l’estat sobirà més petit del món: l’Orde de Malta.

L’any 2016 va fundar l’editorial Apostroph juntament amb Annabel Encontra. Va editar diferents gèneres literaris principalment en català: novel·la, antologies de relats, guies de viatge literàries, anecdotari, poemaris, etc. 

L’any 2018, participa en la 3a edició del Festival de Literatura de Terror, Torrebesses Tremola, en el què s’evoca la mítica Vil·la Diodati en tancar quatre escriptors en un castell amb el propòsit d’escriure relats de terror. En aquesta ocasió es van recloure Adrià Pujol Cruells, Pep Prieto, Andrea Jofre i Alexandra Cuadrat, qui va escriure “L’exorcisme”, publicat dins del recull Contes de terror 3 (2019).

Sovint escriu reportatges per Lectura, dominical del Diari Segre, principalment de temàtica històrica, turística i de misteri, com “El Front del Segre” (2019), “Els búnquers de la Cerdanya. L’obsessió de Franco pel Pirineu” (2018), “La Lleida literària. La petjada de Hemingway, Orwell i Saint-Exupéry” (2018), “El cementiri desconegut” (2017), “Expedients X de Ponent” (2017) i “Silenci, rodem!” (2017), entre altres.

És una de les autores incloses al documental Lletres en la boira, que tracta el fenomen literari que té lloc a les terres de Lleida pel que fa al gènere negre, amb la participació dels escriptors més destacats del territori. 

Ha il·lustrat el poemari eròtic Despulla’m a versos, de Neus Gili (2018), amb aquarel·la en negre.

L’any 2019, per encàrrec de l’Associació de la Festa de Moros i Cristians de Lleida, escriu el text satíric de les Ambaixades, representat en públic durant les Festes de maig.

Col·labora amb diferents mitjans de comunicació com el Diari Segre, revista Lectura, revista Arts, ràdio Rosselló, entre altres.

Contacta amb l’autora

Pàgina elaborada per Carme Ros i Sara Serrano per a l’AELC.
Documentació: Arxiu personal de l’autora.
Fotografies: Arxiu personal de l’autora.
 

Castellano

Castellano Alexandra Cuadrat

Alexandra Cuadrat Capdevila (Alcoletge, Segrià, 1968) es escritora, guionista y abogada.

Cultiva diferentes géneros literarios: anecdotario, guía de viaje, relato, guion cinematográfico, reportaje periodístico y, en especial, la novela: Memòria d’un crim (2016), un whodunit ambientado en la comarca catalana del Empordà, y La casa d’escorpí (2006), una novela de misterio y acción, las dos escritas en catalán. En castellano ha publicado las novelas Mishmash (2018), una screwball comedy o comedia de enredos escrita a seis manos bajo el seudónimo colectivo Carrie Bridges, y Asesinato en el archivo (2013), ambientada en el estado soberano más pequeño del mundo: la Orden de Malta.

El año 2016 fundó la editorial Apostroph con Annabel Encontra. Editaron diferentes géneros literarios, principalmente en catalán: novela, antología de relatos, guías de viajes literarios, anecdotario, poemarios, etc.

El año 2018 participa en la tercera edición del Festival de Literatura de Terror, Torrebesses Tremola, en el que se evoca la mítica Vila Diodati al encerrar cuatro escritores un castillo con el propósito de escribir relatos de terror. En esta ocasión se recluyeron Adrià Pujol Cruells, Pep Prieto, Andrea Jofre y Alexandra Cuadrat, que escribió “L’exorcisme”, publicado en el libro Contes de terror 3 (2019).

A menudo escribe reportajes para Lectura, dominical del Diari Segre, principalmente de temática histórica, turística y de misterio, como “El Front del Segre” (2019), “Els búnquers de la Cerdanya. L’obsessió de Franco pel Pirineu” (2019), “La Lleida literaria. La petjada de Hemingway, Orwell i Saint-Exupéry” (2018), “El cementiri desconegut” (2017), “Expedients X de Ponent” (2017) y “Silenci, rodem!” (2017), entre otros.

Es una de las autoras incluidas en el documental Lletres en la boira, que trata del fenómeno literario que tiene lugar en las tierras de Lérida en lo que se refiere al género negro, con la participación de los escritores más destacados del territorio.

Ha ilustrado el poema erótico Despulla’m a versos, de Neus Gili (2018), con acuarela en negro.

El año 2019, por encargo de la Asociación de la Fiesta de Moros y Cristianos de Lérida, escribe el texto satírico de las Ambaixades, representado en público durante las Fiestas de mayo.

Colabora con diferentes medios de comunicación como el Diari Segre, revista Lectura, revista Arts, radio Rosselló, entre otros.

Contacto con la autora

Página elaborada por Carme Ros y Sara Serrano para la AELC.
Documentación: Archivo personal de la autora.
Fotografías: Archivo personal de la autora.
 

English

Anglès Alexandra Cuadrat

Alexandra Cuadrat Capdevila (Alcoletge, Segrià, 1968) is a writer, scriptwriter and lawyer.

She works with different literary genres, among them anthologies, travel guides, stories, film scripts, journalistic reports and, in particular, the novel. In this genre she has published Memòria d’un crim (2016), a whodunit set in the Empordà, and La casa d’escorpí (2006), a story of mystery and action, both of which are written in Catalan. In Spanish she has published the novels Mishmash (2018), a screwball comedy, written with two other authors using the collective pen name Carrie Bridges, and Asesinato en el archive (2013), which is set in the world’s smallest sovereign state: the Sovereign Order of Malta.

In 2016, together with Annabel Encontra, she founded the publishing house Apostroph and published works in several literary genres, mainly in Catalan: novels, short story collections, literary travel guides, anthologies, poetry collections, and others.

In 2018, she took part in the Third Festival of Terror Literature, Torebesses Trembles, in which the famous Villa Diodoti was evoked with four writers being confined in a castle with the aim of writing terror stories. On this occasion, the secluded writers were Adrià Pujol Cruells, Pep Prieto, Andrea Jofre, and Alexandra Cuadrat, who wrote “L’exorcisme”, which was published in the collection Contes de terror 3 (2019).

She often writes reports for “Lectura”, the Sunday supplement of Diari Segre, mainly with historical, tourist, and mystery themes. Her articles include “El Front del Segre” (2019), “Els búnquers de la Cerdanya. L’obsessió de Franco pel Pirineu” (2018), “La Lleida literària. La petjada de Hemingway, Orwell i Saint-Exupéry” (2018), “El cementiri desconegut” (2017), “Expedients X de Ponent” (2017), and “Silenci, rodem!” (2017), among others.

She is one of the writers included in the documentary Lletres en la boira which, featuring the most outstanding writers in the area, is about the literary phenomenon in the Lleida region with regard to the crime novel genre.

She has illustrated, with watercolour in black, the collection of erotic poems Despulla’m a versos, by Neus Gili (2018).

In 2019, commissioned by the Moors and Christians Festival of Lleida Association, she wrote the satirical text for the Ambassadors, which was performed in public during the May festivities.

She works with different media outlets, including Diari Segre, “Lectura” supplement, Arts magazine, and Rosselló radio.

Contact.

Web page: Carme Ros and Sara Serrano for AELC.
Documentation: Author’s personal files.
Photographs: Author’s personal files.

Biografia

Alexandra Cuadrat Capdevila neix a Alcoletge (El Segrià) el 1968. Filla del mestre i filòleg Josep Cuadrat Massó, qui li va encomanar la passió per la literatura, de ben petita mostra afició per la lectura i per inventar històries de misteri. Considera una influència fonamental per a la seva vocació el haver tingut sempre una gran biblioteca a casa i accés lliure a tota mena de llibres. 

Es llicencia en Dret per la Universitat de Lleida i exerceix l’advocacia durant deu anys. Durant la seva trajectòria laboral, treballa en diferents administracions públiques i escriu a estones lliures, amb una intensitat un tant anàrquica, depenent dels vaivens de la vida. 

La seva primera obra publicada és el relat “Cementiri marí”, gràcies a ser finalista del Premi “Víctor Mora” de narrativa breu (2003). El relat està inspirat en el cementiri de l’Escala (Alt Empordà), on és enterrada Caterina Albert.

Els seus gustos es decanten cap a la literatura popular. Amb la primera novel·la, La casa d’Escorpí (2005), combina acció, intriga, enigmes històrics i científics i obté un èxit inesperat, degut a estar ambientada en diferents indrets de Catalunya i inspirada en llegendes i contes de la vora el foc.

L’any 2008, el Diari Segre publica el seu relat “Escatingus”, il·lustrat per Jordi Zaldívar, dins d’una selecció de narracions d’estiu a càrrec de l’escriptor Emili Bayo.

Encuriosida per experimentar les possibilitats del mercat del llibre electrònic, publica en format digital la seva primera novel·la en castellà, Asesinato en el archivo, i aconsegueix arribar al rànquing dels e-books més venuts a Amazon en castellà, al lloc número tres, i es manté al top 100 durant 100 dies. Posteriorment, la mateixa novel·la és publicada en paper per De París, edicions. 

L’any 2015 decideix fer un canvi vital i funda, juntament amb l’Annabel Encontra Pons, l’editorial Apostroph, on té l’oportunitat d’editar llibres de diferents temàtiques, sobretot en català, i organitzar actes culturals i artístics. Considera que aquesta experiència aporta un salt qualitatiu a la seva escriptura i a les seves relacions amb el món literari i artístic.

L’any 2016, coincidint amb la tasca editorial, és el més prolífic: amb el relat “Basquiat” participa a l’antologia Assassins de Ponent i publica la segona novel·la en català, Memòria d’un crim, un whodunit ple de retrets, traïcions i venjances forjades els anys de la Guerra Civil. També experimenta altres gèneres literaris, com l’anecdotari polític De bon rotllo! i la guia turística literària Guia del Quixot per terres de parla catalana, ambdós llibres coescrits amb Annabel Encontra Pons, amb qui funda el I Festival de Literatura de Terror, Torrebesses Tremola, inspirat en els fets de Vil·la Diodati, en el seu 200 aniversari. Durant el festival, celebrat a Torrebesses (El Segrià), durant un cap de setmana de lluna plena, prop del dia de difunts, 4 escriptors es tanquen amb l’objectiu d’escriure relats de terror. 

Sempre amb l’esperit obert als canvis, la segona novel·la en castellà, Mishmash, l’escriu conjuntament amb Annabel Encontra i Yolanda Llubes, totes tres sota el pseudònim Carrie Bridges. Es tracta d’una comèdia d’embolics —una screwball comedy— ambientada a Londres i protagonitzada per dones amb caràcter. Ho considera una experiència puntual i irrepetible, per la dificultat que comporta.

El 2018, traspassa l’editorial Apostroph a l’editor Bernat Ruiz Domènec i dedica un temps sabàtic només a escriure i a reflexionar sobre quin camí agafar en literatura, després d’haver experimentat diversos gèneres i maneres d’escriure. Durant aquest període, participa en la 3a edició del Festival de Literatura de Terror, Torrebesses Tremola, juntament amb els escriptors Adrià Pujol Cruells, Pep Prieto i Andrea Jofre. Els 4 es reclouen al Castell de Torrebesses durant un cap de setmana. Els relats que en resulten estan publicats en l’antologia Contes de Terror 3 (2019).

El 2019 retorna a la seva feina a l’administració com a assessora jurídica. 

Sovint escriu reportatges per a Lectura, dominical del Diari Segre, principalment de temàtica històrica, turística i de misteri, com “El Front del Segre” (2019), “Els búnquers de la Cerdanya. L’obsessió de Franco pel Pirineu” (2018), “La Lleida literària. La petjada de Hemingway, Orwell i Saint-Exupéry” (2018), “El cementiri desconegut” (2017), “Expedients X de Ponent” (2017) i “Silenci, rodem!” (2017), entre altres.

És una de les autores incloses al documental Lletres en la boira, que tracta el fenomen literari que té lloc a les terres de Lleida pel que fa al gènere negre, amb la participació dels escriptors més destacats del territori.

L’any 2019, per encàrrec de l’Associació de la Festa de Moros i Cristians de Lleida, escriu el text satíric de les Ambaixades, representat en públic durant les Festes de maig.

Col·labora amb diferents mitjans de comunicació com el Diari Segre, revista Lectura, revista Arts, ràdio Rosselló, entre altres.

Actualment escriu a estones lliures, com en els primers anys. Una mica amb desencant, per la dificultat de tirar endavant els llibres escrits en català i la poca importància que la societat dona a la cultura en general i a la literatura en particular. 

Borges Negres 2019
Borges Negres 2019
Presentació <i>Festival Literatura del terror</i>
Presentació Festival Literatura del terror
Presentació del llibre <i>De bon rotllo!</i>
Presentació del llibre De bon rotllo!
Presentació del llibre <i>Memòria d'un crim</i>
Presentació del llibre Memòria d'un crim
Presentació del llibre <i>Mishmash</i>
Presentació del llibre Mishmash
Sant Jordi 2019
Sant Jordi 2019

Guia turística-literària

Guia del Quixot per terres de parla catalana. [Amb Encontra Pons, Annabel]. Alcoletge: Apostroph edicions, 2016.

Coberta Guia del Quixot per terres de parla catalana
Coberta Guia del Quixot per terres de parla catalana

Comentaris d'obra

La novel·la negra s’acomiada de Barcelona i busca referències en els paisatges idíl·lics de la Costa Brava i la província de Girona, que aviat es veuran tenyits del negre absorbent de la mà d’Alexandra Cuadrat, escriptora que combina la seva passió per les lletres amb l’advocacia i l’edició. Segons comenta l’autora de Memòria d’un crim, la seva tasca professional com a advocada li ha donat material, encara que el seu treball quotidià es mogui dins de l’àmbit civil i administratiu: «M’ha ajudat a conèixer a fons la naturalesa humana en tots els seus aspectes, negatius i positius. Crec que és fonamental per a un escriptor, a part de tenir imaginació, ser conscient de quins són els impulsos que mouen les persones a fer el bé o a tot el contrari. Compte amb el que pot arribar a generar un divorci o el repartiment d’una herència!», comenta.

Girona, Figueres i l’Escala són referències habituals en la vida d’Alexandra Cuadrat. Segons defineix ella mateixa, «per a mi són sinònim de la felicitat». «A l’Escala passo les meves vacances estiuenques des de fa molts anys. Són poblacions amb molt a oferir en cultura, patrimoni, paisatge… A més, a l’estiu és quan més temps disposo per escriure. Aquesta suma de factors va fer que un dia em preguntés: Què passaria si en aquest paradís es produís un assassinat? I així va néixer el personatge de Santamar».

L’inspector Santamar, protagonista de la novel·la, es un policia per vocació que ha hagut de deixar la investigació criminal a causa de les seqüeles d’un accident. Però és un addicte a la feina, i també a la vida. Per la qual cosa no passa per alt la reunió que dirigeix el professor de la UdG en el mateix hotel on ell descansa. Gaudeix amb la gastronomia, estant a prop del mar prenent cafè i conversant. La seva principal arma són els seus dots d’observació i d’anàlisi. Ara que està apartat de la policia, no necessita una arma per resoldre de casos.

És Santamar qui, en els seus pensaments, comenta que molts policies al llarg de les seves carreres no investiguen un sol crim ni disparen un sol tret. «Aquesta és la realitat si ens referim a casos d’assassinat o delictes greus. La majoria dels policies es limiten a resoldre casos menors o tenen funcions preventives. Molts d’ells, al contrari de que surt en les novel·les i en les sèries, només disparen el dia que fan pràctiques de tir», comenta l’autora, que defineix la novel·la negra com la història que va més enllà del crim. «La novel·la negra intenta explicar quines conseqüències tenen els actes equivocats, parla de la culpa, de les misèries humanes, i sol incloure crítica social. En resum, una novel·la que només busca l’entreteniment, per molt policíaca que sigui, no és una novel·la negra. El seu principal ingredient serà excavar en el més sòrdid de la societat. La investigació del crim és una excusa, en moltes ocasions, per explicar la realitat».

És la tercera novel·la de gènere d’Alecandra Cuadrat, després de La casa d’Escorpí (2006) i Assassinat a l’arxiu (2014). Però no és l’únic gènere que maneja amb assiduïtat, sinó que la seva destresa literària és tot terreny; ha escrit de relats curts a guions cinematogràfics. «Em trobo més còmoda escrivint novel·la de misteri, la meva preferida. Però m’és molt útil l’estructura del guió cinematogràfic, ja que li dona velocitat i acció a les novel·les que escric. En l’actualitat ja no tenim temps de llegir novel·les molt descriptives, de cinc-centes pàgines». «El cinema, i encara més les sèries, han contaminat d’alguna manera la literatura en aquest sentit, però jo ho considero positiu», comenta l’escriptora.

(Matías Crowder:“En el més sòrdid de la societat”)
 

* * *

Alexandra Cuadrat va presentar divendres la seva tercera novel·la, Memòria d’un crim (Edicions Apostroph). Es tracta, com les dues obres anteriors de l’autora, d’una novel·la policial, ambientada aquest cop a l’Escala i que té la Guerra Civil espanyola com a teló de fons. El punt de partida de la història és un sopar en un hotel de l’Escala, on es troba recuperant-se de les ferides d’un cas anterior l’inspector dels Mossos d’Esquadra Santamar, que reuneix diversos octogenaris que van ser testimonis de la guerra al poble i un jove historiador que prepara la tesi doctoral sobre aquells fets. L’inspector, que havia decidit emprendre la seva prejubilació forçat per les ferides amb calma i tranquil·litat, es veu de sobte immers en un cas d’assassinat, ja que l’endemà al matí el cos d’un dels participants en el sopar apareixerà mort dins d’un antic niu de metralladores a la platja de l’Escala. Santamar ajudarà al sergent locals dels mossos a desemmascarar el cas, en què es van succeint les morts i totes tenen com a punt en comú un episodi de la guerra que va tenir lloc al poble i que els seus testimonis són reticents a explicar.

Els secrets, enveges i rancúnies silenciades des de la Guerra Civil són en el centre d’una història que Cuadrat ha volgut presentar en forma de novel·la detectivesca clàssica, en la qual Santamar ha d’anar muntant les peces d’un puzle de pistes i camins equívocs amb diversos personatges sospitosos al voltant. […].

(D. Marín: «Cuadrat novel·la els silencis de la Guerra Civil»)

 

Presentació a la ràdio de <i>Memòria d'un crim</i>
Presentació a la ràdio de Memòria d'un crim

Antologia

Torrebesses, dia dels Difunts de 1462

A Déu, a qui sinó, vaig agrair mil cops aquelles botes gruixudes. Cert que es clavaven al camí amarat de pluja ―hi deixaven petjades profundes―, i el fang s’enganxava a les soles, però també és veritable que em van guardar de la humitat durant el viatge. Per sort, prop del meu destí, va parar de ploure. De tant en tant, però, encara podia sentir el retruny d’algun llamp llunyà. S’apropava l’hora en què el sol cauria implacable rere els xiprers que envolten el castell de Torrebesses, ara convertit en casa de descans del meu estimat monestir d’Escaladei. Allí em dirigia ahir a la tarda, cap aquell vell casal que corona el poble. L’aroma balsàmica dels arbres que voregen el camí reconfortava els meus pulmons ressecs. Tenia pressa. No podia arribar tard, però el pes del calçat em feia vell i lent, incapaç de servir Déu amb diligència. I aquí, en aquesta terra llunyana, el crepuscle arriba sigil·lós, com el mantell de la mort. De tant en tant, m’espantava algun corb quan s’ajocava entre les branques, escandalós, i aspergia espurnes d’aigua gelada sobre el meu rostre. La natura sempre em sobta.

La casulla, la capa i la pell de rabosa no eren suficients per vèncer el fred dels primers dies de novembre, però no ho notava. L’esforç de caminar hores de pendent constant em feia entrar en calor. Amb la destra menava el ruc de càrrega per aquells camins a penes esbossats pel pas freqüent dels pastors. L’animal encara em serà més útil en el camí de tornada, quan les baixades ben segur que em cruixiran els turmells. Pel trajecte d’anada vaig preferir caminar en els trams més plans, deixant al meu acompanyant tan sols el pes del maletí de gropa on portava l’estola morada, la creu, l’aigua, l’hisop i el ritual romà d’oracions. 

Amb el darrer alè que li restava al dia, vaig travessar el portal del casalot que regnava sobre l’horitzó, retallat a contrallum. De l’ase, se’n va ocupar Guerau, un jove convers que vestia hàbit però encara no havia pres els vots. Sense temps a perdre, dissolt en l’aura vermella del capvespre, em vaig dirigir cap a la capella amb grans gambades, alhora que les campanes de l’església planyien els més desventurats. Era el tercer cop que hi acudia en un mes i resava perquè fos el definitiu. Sota el símbol d’Escaladei gravat al sostre del santuari, al bell mig de la clau de volta, m’esperaven mitja dotzena de monjos cartoixans. Oraven davant l’altar, coberts amb la túnica blanca i el rostre ocult sota la caputxa. Com en les altres ocasions, el crit esmolat d’una òliba va assenyalar que començaven les hores greus. 

(Del relat «L’exorcisme», dins del llibre Contes de terror 3, Apostroph edicions)