Traduccions realitzades per l'autor/a Altres

Dolors Cinca

1962-1999

Dolors Cinca i Pinós (Tiurana, 1962 – Barcelona, 1999). Traductora, filòloga i arabista.

Llicenciada en Filologia Semítica i gran estudiosa de la llengua àrab, dedica gran part de la seva vida a la docència de la traducció d’aquesta llengua al català i al castellà a la Universitat Autònoma de Barcelona. Treballa tres anys per a les Nacions Unides com a intèrpret jurada, des de Nova York, i es considera una de les fundadores de l’actual Escola de Traductors de Toledo.

Paral·lelament, inicia una carrera de gran envergadura com a traductora de l’àrab fins que la seva mort, sobtada i prematura, la interromp. Tradueix autors tan rellevants com el Nobel Naguib Mahfuz, Abderrahman Munif o Mahmud Darwix, i és la traductora, juntament amb Margarida Castells, de Les mil i una nits, obra que li va merèixer dos premis.

Fou sòcia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i vocal pel Principat l’any 1999.
 

Pàgina elaborada per Marta Barberan per a l’AELC.
Documentació: revista Quaderns i altres.
Fotografia: © AELC.

Castellano

Pòrtic Dolors Cinca

Dolors Cinca (Tiurana, 1962 – Barcelona, 1999). Traductora, filóloga y arabista.

Licenciada en Filología Semítica y gran estudiosa de la lengua árabe, dedica gran parte de su vida a la docencia de la traducción de esta lengua al catalán y al castellano en la Universidad Autónoma de Barcelona. Trabaja tres años para las Naciones Unidas como intérprete jurada, desde Nueva York, y se considera una de las fundadoras de la actual Escuela de Traductores de Toledo.

Paralelamente, inicia una carrera de gran envergadura como traductora del árabe hasta que su muerte, repentina y prematura, la interrumpe. Traduce autores tan relevantes como el Nobel Naguib Mahfuz, Abderrahman Munif o Mahmud Darwix, y es la traductora, junto con Margarida Castells, de Las mil y una noches, obra que le mereció dos premios.

Fue socia de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) y vocal para el Principat el año 1999.

Página elaborada por Marta Barberan para la AELC.
Documentación: revista Quaderns y otros.
Fotografía: © AELC.

English

English Dolors Cinca

Biografia

Dolors Cinca i Pinós neix el 17 de febrer de 1962 a Tiurana, Lleida, i es dedica professionalment a la traducció de l’àrab i l’estudi d’aquesta llengua, sent-ne un dels puntals a Catalunya i a tota la península, fins que mor sobtadament als 37 anys. És llicenciada en Filologia Semítica a la Universitat de Barcelona, però amplia els seus estudis en diverses universitats de països de parla àrab com Jordània o Tunísia. 

El 1988 comença a exercir de docent a l’Escola Universitària de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, però no en va ser professora titular d’universitat fins al 1997, que s’adjudica la plaça de traducció àrab-català, ja a la nova Facultat de Traducció i d’Interpretació. 

Paral·lelament a la docència, Dolors Cinca dedica algunes èpoques dels primers anys professionals a traduir per a les Nacions Unides de Nova York, arribant a ser nomenada intèrpret jurat de l’àrab al català pel Ministeri d’Afers Estrangers del govern espanyol. I també en aquests primerencs anys, l’autora inicia la seva tasca de traducció amb un llibre no poc rellevant: l’obra del prestigiós nobel egipci Naguib Mahfuz, Principi i fi, el 1989.

Si parlem de traduccions destacables, sens dubte la més important tant per la cultura catalana com pel reconeixement de l’autora és la de Les mil i una nits, que fa juntament amb Margarida Castells, també professora de la universitat, amb qui comparteix diversos projectes. Aquesta traducció no és només magistral per les 900 pàgines que la conformen, sinó que és la primera traducció íntegra d’aquesta obra al català i per la qual la nostra cultura se’n fa ressò i li otorga dos premis: el Premi Ciutat de Barcelona de Traducció i el Premi de la Crítica Serra d’Or, ambdós el 1997.

Posteriorment, en farà diverses publicacions, també al castellà i totes amb la col·laboració de Margarida Castells. La primera publicació en castellà és el 1997, Las mil y una noches. Según el manuscrito más antiguo conocido; i la segona el 2001, ja pòstuma, que consisteix en el segon volum de l’obra. Aquesta traducció és un projecte vital i una obra d’orfebreria que mereix la tesi doctoral de l’autora. La presenta el 1997 sota el nom d’Oralitat, narrativa i traducció. Bases per a una traducció de Les mil i una nits, i és dirigida pel prestigiós catedràtic de la Universitat d’Edimburg Basil Hatim. Aquest text exposa amb rigorositat la teoria i la pràctica de la traducció de Les mil i una nits i plasma l’objectiu sempre present de Dolors Cinca d’enllaçar dues cultures tan oposades com la catalana i l’àrab, un objectiu que culmina amb l’elaboració del Diccionari àrab-català, que emprèn amb Margarida Castells i que no arriba a veure publicat.

Entre les obres traduïdes de Dolors Cinca també hi trobem Només un altre any (1993), de Mahmud Darwix, que rep el Premi Crítica Serra d’Or el 1994; Entre dos palaus (1996), de Naguib Mahfuz; Història d’una ciutat: una infantesa a Amman (1996), d’Abderrahman Munif; Diari d’una feminista (1999), de Latifa Zayyat o Els pous de Betlem (1999), d’Ibrahim Yabra.

Dolors Cinca mor l’1 de maig de 1999. Tot i la seva breu trajectòria, duu a terme una extensa i rellevant tasca, segurament la més coneguda com a traductora, però també en altres àmbits.

Premis

  • Premi Crítica Serra d’Or (1994): per la traducció de Només un altre any, de Mahmud Darwix.
  • Premi Ciutat de Barcelona (1996): per la traducció de Les mil i una nits.
  • Premi Crítica Serra d’Or (1997): per la traducció de Les mil i una nits.

Obra

Altres

  • Diccionari àrab-català. Barcelona: Enciclopèdia catalana, 2007. [amb Margarida Castells]
  • Assaigs
Coberta del llibre <i>Les mil i una nits<i>.
Coberta del llibre Les mil i una nits.
Coberta del llibre <i>Diari d'una feminista<i>.
Coberta del llibre Diari d'una feminista.

Vincles

Comentaris d'obra

No és possible fer justícia en unes quantes línies a una impressionant trajectòria docent, investigadora, professional i humana. Dolors tenia, semblava, el do de la ubiqüitat i el d’allargar el seu temps infinitament per fer coses que altres no podríem somniar; era una arabista i traductora excel·lent i professora entranyable, però per damunt de tot era una gran persona que contagiava la seva intensitat i bon humor.

També és ben poca cosa dir que Dolors Cinca i Pinós ha estat una de les traductores més rellevants de la llengua àrab a la catalana. Això és cert, sens dubte. Però no ens podrem estar d’afirmar que Dolors va ser un dels puntals, a casa nostra però també en tot el context hispànic, d’una veritable revolució en la traducció de la llengua àrab a les llengües europees —una revolució que ha trigat massa potser a arribar, i que ara es dol de la seva sobtada pèrdua.

[…]

La traducció de Dolors Cinca i Margarida Castells [Les mil i una nits] és un goig de llegir i és una gran traducció. I no tan sols pel fet que sigui, als ulls dels arabistes, «fidel» a la llengua i cultura d’origen, que haja suposat un immens treball d’exegesi ecdòtica, confrontant un fum de fonts i el seguiment de les anades i tornades dels manuscrits i versions diferents […]. No hi ha altra versió de Les mil i una nits que ens aprope tant a les experiències i a l’univers cultural dels personatges —i això rau sobretot en l’ús del llenguatge, i en concret, en l’ús de la fraseologia.

(Ovidi Carbonell i Cortès. «Dolors Cinca i Pinós (1963-1999)», Quaderns. Revista de traducció 9, 2003, p. 9-12)

***

I, acte seguit, homenatjar Dolors Cinca fent memòria de les sessions de treball que va comportar l’empresa ambiciosa de traduir Les mil i una nits. Van proposar-se-la ella i Margarida Castells, i jo hi vaig fer el paper d’editor com a director literari d’edicions Proa. Hi vaig aprendre molt, també de l’energia, la força de convicció i la capacitat de treball de la Dolors, amb qui va acabar essent fàcil un projecte aleshores no precisament segur.

(Oriol Izquierdo. «Homenatge a Dolors Cinca», El bloc del director (ILC), 6 d’octubre del 2010. en línia)

***

Antologia

D’ençà d’aleshores, cada cop que el rei Xahriar prenia una noia verge la desflorava i després la feia matar. Durant tres anys va fer el mateix; la gent, esvalotada, va començar a fugir amb les filles fins que al final s’arribà al punt en què a la ciutat ja no hi quedava cap joveneta.

Un dia, el rei demanà al seu visir que li portés, com ja era de costum, una noia verge. El pobre home va sortir a buscar-la, però com que no en va trobar cap, se’n va anar, temorós d’algun càstig per part del rei, directament cap a casa seva. Aquest visir tenia dues filles d’una rara bellesa. La gran es deia Xahrazad i la petita, Duniazad.

Contaven que Xahrazad era una experimentada lectora, que havia llegit un gran nombre de llibres d’històries, biografies dels reis antics, cròniques de civilitzacions remotes i poesies, moltes poesies. Veient el seu pare trist i amoïnat, li va venir al cap aquest poema:

A qui tingui una pena, digues-li: «les penes no duren, tal com s’esvaneixen els goigs les penes s’esfumen».

—Què us passa, pare? Us veig desolat.

El visir li va explicar, fil per randa, tot el que li havia passat amb el rei. I ella digué:

—Pare, si us plau, caseu-m’hi! Si visc, potser alliberaré les filles dels musulmans de les urpes del rei.

(Fragment de Les mil i una nits: selecció de contes. Barcelona: Proa, 2011, p.22)

***

Amics meus, 
amb els qui quedeu tinc prou per a viure un any, 
només un altre any,
una any és prou temps per a enamorar-me de vint dones
i de trenta ciutats,
un any és prou temps per a donar a la idea el cos de l’assutzena
perquè una terra qualsevol habiti una noia qualsevol, perquè ens dirigim cap a una mar,
i ens doni a la seva falda la clau de tots els llocs.
Un any és prou temps per a viure tota la meva vida
d’una vegada,
d’un petó,
d’un tret
que posi fi a les meves preguntes
i a l’enigma del barreig del temps.

Amics meus, no us moriu com solíeu morir,
si us plau, no us moriu, espereu-me un altre any,
un any,
només un altre any.
Potser acabarem una conversa encetada
i un viatge començat.
Potser canviarem les idees per un tomb pel carrer,
lliures del rellotge i dels estendards.
Hem traït algú
per a anomenar cada ocell, país?
Per a anomenar cada terra, fora de la ferida, escuma?
Per a témer els murmuris?
Potser protegirem la llengua
d’una expressió que no volíem dir
i d’un cant que no volíem cantar als sacerdots…

[…]

(Fragment de Només un altre any, de Mahmud Darwix. Barcelona: Edicions 62, 1993, p.87-91)