L'obra es va representar amb públic, per primera vegada, el 16 de setembre de 1978, en una funció de preestrena, al Villarroel Teatre de Barcelona. De seguida es va detectar que seria un èxit de públic, pel seu concepte de teatre musical i per l'adaptació que Dagoll Dagom havia fet dels contes de Calders.

La nit del 27 de setembre de 1978, a la mateixa Sala Villarroel, la companyia Dagoll Dagom, dirigida per Joan Lluís Bozzo i Anna Rosa Cisquella estrenava oficialment un dels espectacles emblemàtics de la història del teatre català. Els actors d'aquell primer muntatge van ser Assumpta Rodés, Mar Tarragona, Berta Tovias, Pepe Rubianes, Miquel Periel i els dos directors. La música i les cançons eren de Jaume Sisa.

El muntatge es va fer a partir dels contes de Pere Calders següents: El primer arlequí, El principi de la saviesa, L'"Hedera Helix", La finestra, En començar el dia, Els nens voladors, Feblesa de caràcter, Ganes de buscar-se-la, L'esperit guia, El testament de "La Hiena", Quieta nit, La consciència, visitadora social, El desert, Raspall i Cada u del seu ofici.

Pere Calders va intentar en diferents ocasions de fer desdir els integrants de Dagoll Dagom que tiressin endavant el projecte. Ho diu en una entrevista amb Josep M. Espinàs: «Els vaig fer una mena d'informe de sis folis a màquina de totes les raons que aconsellaven que no ho fessin.» La carta no s'ha pogut documentar, però Dagoll Dagom té dos folis plens d'observacions, segons explica el biògraf Agustí Pons (Pere Calders, veritat oculta. Barcelona: Edicions 62, 1998), que Pere Calders els va fer arribar després de llegir-se el guió definitiu.

El dia abans de l'estrena es va fer un assaig general amb gairebé ningú, però amb l'assistència de Pere Calders. Els testimonis diuen que l'escriptor es va emocionar i es va acabar convencent, a pesar de les seves reticències inicials, que Dagoll Dagom havien fet una feina important.

L'èxit de crítica i pública va ser unànime. Xavier Fabregas s'hi va referir en la seva crítica dient que aquella nit el teatre a Catalunya havia donat "un gir copernicà". Vint anys després de l'estrena i de la repercussió que va tenir l'obra, un grup d'escriptors entre els quals es trobaven Josep M. Lladó, Jaume Fuster, Maria Antònia Oliver i Isidor Cònsul, demanen la inclusió de la paraula "antaviana" (que té el seu origen en un conte infantil de Pere Calders publicat a Cavall Fort) en el Diccionari normatiu en una de les revisions lexicogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans. A la vegada, un altre grup d'escriptors integrat per Joaquim Molas, Josep M. Espinàs, Quim Monzó i Xavier Bru de Sala, entre altres, s'hi oposen perquè consideren que el millor homenatge que es pot fer a Pere Calders és no delimitar ni fixar l'abast de la paraula (Agustí Pons. Pere Calders, veritat oculta. Barcelona: Edicions 62, 1998).

Pere Calders havia dit a Avel·lí Artís Gener "Tísner" que Antaviana li havia suposat "un terrabastall agradable". El ressò de l'espectacle de Dagoll Dagom contribueix definitivament a portar més lectors cap a l'obra de Pere Calders que els projectes editorials posteriors ajuden a consolidar.

Altres edicions: