Ferran Cabrero

Ferran Cabrero (Barcelona, 1972). Sociòleg, antropòleg i arqueòleg especialitzat en moviments socials, gestió cultural i cooperació internacional per al desenvolupament a l’Amèrica Llatina i a l’Àfrica subsahariana.

És autor de diversos articles en revistes especialitzades, de capítols en edicions conjuntes, i de set obres, on es destaca l’assaig social i la difusió científica des de la vivència pròpia: El Tercer Món no existeix. Diversitat cultural i desenvolupament (2006), Els pobles indígenes. Finestra a les Amèriques tan poc llatines (2007), Cruxent. L’esperit de la matèria (2008), o Retorno a los omaguas. Diario de viaje (2017), entre altres.

És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Pàgina elaborada per Carme Ros per a l’AELC.
Documentació: Arxiu personal de l’autor.
Fotografia: Arxiu personal de l’autor.

Castellano

Ferran Cabrero castellano

Ferran Cabrero (Barcelona, 1972). Sociólogo, antropólogo y arqueólogo especializado en movimientos sociales, gestión cultural y cooperación internacional para el desarrollo en América Latina y África subsahariana.

Es autor de varios artículos en revistas especializadas, de capítulos en ediciones colectivas, y de siete obras, donde destaca el ensayo social y la difusión científica desde la vivencia propia: El Tercer Mundo no existe. Diversidad cultural y desarrollo (2006), Los pueblos indígenas. Ventana a las Américas tan poco latinas (2008), Cruxent. El espíritu de la materia (2008), o Retorno a los omaguas. Diario de viaje (2017), entre otras. 

Es socio de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Página elaborada por Carme Ros para la AELC.
Documentación: Archivo personal del autor.
Fotografía: Archivo personal del autor.

English

English

Ferran Cabrero (Barcelona, 1972) is a sociologist, anthropologist and archaeologist who specialises in social movements, cultural management and international cooperation for development in Latin America and sub-Saharan Africa.

He has written several articles in specialized publications, chapters in jointly-authored books and, among other works, seven books characterised by the socially-oriented essay and scientific popularizing of information on the basis of his own experiences. El camino de las armas: Visiones de la lucha guerrillera y civil en América Latina (The Way of Arms. Perspectives from the Guerrilla and Civilian Struggle in Latin America, 1998), La Revolución pactada: Globalización y transformación de la guerrilla en América Latina (The Negotiated Revolution: Globalization and Transformation of Guerrilla Movements in Latin America, 2003), El Tercer Món no existeix: Diversitat cultural i desenvolupament (The Third World does not Exist: Cultural Diversity and Development, 2006), Cruxent: L’esperit de la matèria (Cruxent: Heart of the Matter, 2008), Retorno a los Omaguas: Diario de viaje (Return of the Omaguas: Travel Diary), and Soberanía indígena: Claroscuros en la construcción del Estado plurinacional e intercultural en el Ecuador (Indigenous Sovereignty: Constrasts in the Construction of the Plurinational and Intercultural State in Ecuador).

He is a member of the Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC – Association of Catalan Language Writers).

Web page: Carme Ros for AELC.
Documentation: Author’s personal files.
Photograph: Author’s personal files.

Biografia

Ferran Cabrero i Miret (Barcelona, 1972). Sociòleg, antropòleg i arqueòleg especialitzat en moviments socials, gestió cultural i cooperació internacional per al desenvolupament a l’Amèrica Llatina i a l’Àfrica subsahariana. Va treballar a El Salvador durant els Acords de Pau. A UNESCO Catalunya va ser coordinador del projecte Cultures del Món (en col·laboració amb el diari Avui), i de iniciatives de cooperació al Sud del Sudan i a la Guinea Equatorial. Com a expert regional del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD, Nova York) ha coordinat diferents projectes a Llatinoamèrica. Viu a Equador treballant amb les comunitats indígenes, en arqueologia amazònica, i exercint la docència com a professor universitari. Va ser president del Casal Català de Quito durant el bienni corresponent 2009-2011.

Autor de diversos articles en revistes especialitzades, de capítols en edicions conjuntes, i de set obres, on es destaca l’assaig social i la difusió científica des de la vivència pròpia. A El camino de las armas: Visiones de la lucha guerrillera y civil en América Latina (1998) i La Revolución pactada: Globalización y transformación de la guerrilla en América Latina (2003); un recull d’entrevistes i un assaig, respectivament, analitza els canvis que s’estan operant a les guerrilles i als moviments socials més radicals del Subcontinent.

A El Tercer Món no existeix: Diversitat cultural i desenvolupament incideix en el valor de la diversitat cultural i la intercultural per sortir de l’atzucac que ens ha portat la modernitat i el creixement econòmic desigual. Els pobles indígenes. Finestra a les Amèriques tan poc llatines és una introducció general al moviment social que ha canviat les formes de fer política a la regió; i Cruxent: L’esperit de la matèria és alhora una biografia novel·lada i un llibre de difusió científica sobre Josep Maria Cruxent, exiliat republicà, explorador, i pare de l’antropologia i l’arqueologia moderna a Veneçuela.

A Retorno a los omaguas. Diario de viaje es narra un trajecte pel riu Napo i l’Amazones fins l’Atlàntic que es converteix en quelcom més que una expedició científica. I a Soberanía indígena. Claroscuros en la construcción del Estado plurinacional e intercultural en el Ecuador (2019) s’analitza el procés fallit de conformació de les Circunscripcions Territorials Indígenes (CTI). 

Les seves obres d’assaig i testimoni abasten diferents esferes de la realitat, especialment d’Amèrica Llatina i l’Àfrica, com els moviments socials i les guerrilles, els pobles indígenes i el dret a l’autodeterminació; el mite del desenvolupament, i les relacions interculturals.

Selecció d’articles publicats en català

Revistes

  • «Els maies: el poder de la paraula en la justícia», Avui. Diumenge, 2002.
  • «Els mohawks: el poble de la gran pau», Avui. Diumenge, 2002.
  • «Els bubis: la gran mare de l’univers», Avui. Diumenge, 2002.
  • «Els uwes: el cant de l’origen», Avui. Diumenge, 2002.
  • «Els nagues: senyors de les muntanyes», Avui. Diumenge, 2002.
  • «Els maputxes: l’autoregulació jurídica i les dones xamans», Avui. Diumenge, 2002.
  • «Els quítxues i els aimares: la centralitat de l’agricultura als Andes», Avui. Diumenge, 2002.
  • «L’espiritualitat ameríndia», Dialogal, estiu 2003.
  • «El desafiament de la diversitat», Avui. Diumenge, 10 d’octubre de 2004.
  • «Sudan: Esperances d’una pau oblidada», Avui. Diumenge, 24 d’abril de 2005.
  • «Bolívia, les revolucions, i el Pachakuti indígena», Europa de les Nacions, gener de 2009.
  • Diaris

  • «Guinea i la maledicció de l’or negre», El Punt, 27 de desembre de 2002.
  • «Korbandy, o les causes del Nou Sudan a Catalunya», Diari de la Pau, 21-27 de febrer de 2003.
  • «Colòmbia, oportunitats perdudes», El Punt, 17 de juny de 2003.
  • «Els pobles (indígenes) de les Nacions Unides», El Punt, 7 de juliol de 2003.
  • «Els fruits d’un altre Fòrum», El Punt, 5 de juliol de 2004.
  • Vincles

    Comentaris d'obra

    [La revolución pactada: Globalización y transformación de la guerrilla en América Latina] «Si los movimientos guerrilleros americanos provocaron tradicionalmente en la mayoría de los intelectuales de la «vieja Europa» un magnetismo especial quizás explicado por una mezcla de la atracción a la realidad americana heredada de la visión romántica, unido a un malentendido sentimiento de culpa, después del levantamiento de Chiapas en 1994 se ha generado una fuerte división de opiniones. Para unos la atracción se ha convertido en admiración sin límites, mientras que para otros se ha generado un sentimiento venal de repulsa.

    El libro de Ferrán Cabrero presenta una visión de la transformación que han tenido los movimientos guerrilleros en América Latina durante los últimos años sin caer en ninguno de los dos extremos. Como fuentes de información no sólo maneja la última bibliografía, sino que realiza las entrevistas con las personalidades que considera oportunas. El autor llega a la conclusión de que a comienzos del siglo XXI los marginados de siempre relucen con nuevas máscaras, al mismo tiempo que se adaptan a las herramientas electrónicas, transformando las vías de protesta para defenderse del «desierto neoliberal» y conseguir a la vez sus objetivos políticos. Ferrán Cabrero pone de manifiesto que en los lugares más recónditos de la geografía americana, en las selvas, cafetas y montañas, se pueden encontrar fusiles en las manos callosas de los de siempre, pero su significado ha comenzado a diferir. Las armas han pasado a ser un instrumento táctico, más que estratégico, ya que se busca ahora la transformación del sistema (político, social, ideológico) en el largo plazo, en vez de la toma del poder en el corto como antaño. Los «nuevos guerrilleros» se plantean promover el cambio social y extender el diálogo entre todos los componentes de las sociedades americanas. Las palabras, los argumentos y la comprensión están sustituyendo a los fusiles, las balas y la intransigencia. De ahí que se hable de «revolución pactada».

    Algunos lectores echarán en falta algunas entrevistas con personalidades relevantes de la guerrilla, y otros considerarán que los conflictos sociales deben ser analizados por los resultados obtenidos además de por sus intenciones programáticas, pero no hay duda de que se trata de un buen libro que se lee fácilmente y que transmite bien sus argumentos”.

    (Pedro Pérez Herrero: «Movimientos guerrilleros iberoamericanos», ABC, 13 de juliol de 2002)
     

    * * *
     

    [La revolución pactada: Globalización y transformación de la guerrilla en América Latina] «Ferran Cabrero, sociòleg barceloní que ha viatjat molt per allà, ens ofereix una visió general del que hi passa, a La revolución pactada (Flor del Viento), que porta per subtítol ‘Globalización y transformación de la guerrilla en América Latina’. Diu que el costum de recórrer a les armes per quedar-se amb el poder ha estat substituït cada cop més per moviments, armats o no, que volen la defensa dels drets de grups concrets, indígenes, sobretot, i que recorren tant com a les armes a la propaganda i a la informació. És un llibre optimista i encoratjador. Tant de bó els fets li donin la raó».

    (Víctor Alba: «Amèriques tan poc llatines», El Punt, 6 d’agost de 2002)
     

    * * *
     

    [Retorno al origen. Dinámicas culturales del levantamiento zapatista] «Ferran Cabrero explica el conflicto de Chiapas, enfatizando el rol que en él juegan los valores culturales de las partes comprometidas. Cabrero argumenta que la pobreza, la desigualdad social y la exclusión política, si bien constituyen poderosos detonantes de revueltas, no bastan para entender el levantamiento zapatista. En este caso, es preciso añadir la variable cultural de un pueblo que ancestralmente respeta la diversidad y tiende a ver las relaciones sociales como un acto recíproco de dar y recibir que forma parte indisociable del ciclo cósmico y sagrado de la vida, según ellos lo conciben (p. 289). Inevitablemente, esta cosmovisión tiende a chocar con el modelo globalizador occidental que, a sus ojos, no respeta la autonomía de los otros y pretende convertir a todos a su imagen y semejanza».

    (Carlos Miranda: «Nuevos conflictos en la política internacional contemporánea: Un comentario al libro editado por Gilberto Bustamante Aranda y Sergio Salinas Cañas (2005) Conflictos de identidades y política internacional. Santiago: RIL Editores», dins Política, vol. 45, 2005)
     

    * * *
     

    [El Tercer Món no existeix: Diversitat cultural i desenvolupament] «En el prólogo Gustavo Esteva recuerda la consagración de la palabra desarrollo por parte de la Administración Truman en 1949. Esa fecha marcaría el comienzo, por un lado, de la Guerra Fría y, por otro, la delimitación de las naciones desarrolladas de las que vivían alejadas de la industrialización. «Nunca antes una palabra había sido universalmente aceptada el mismo día de su acuñación política». Ocurrió con ésta, y el emblema de la nueva hegemonía estadounidense quedó así inmediatamente establecido Desde entonces la misión ecuménica de Occidente, como abanderado del liberalismo económico, ha sido la de imponer el desarrollo» en todos los rincones del planeta.

    El problema se origina cuando lo que para unos significa desarrollo se convierte en la devastación del medio ambiente y en la destrucción de la diversidad cultural. Ferran Cabrero, sociólogo y consultor del Programa de las Naciones Unidas para el Desarrollo, nos enseña a apreciar la diversidad cultual y la complejidad del ser humano. Nos ayuda a escuchar y a entender, a la vez que reflexionamos sobre qué es y hacia donde se dirige nuestra sociedad».

    (María Cruz: «Diversidad cultural», Le Monde Diplomatique, 2006)
     

    * * *
     

    [El Tercer Món no existeix: Diversitat cultural i desenvolupament] «Cultura i desenvolupament són els dos pols en què s’articula el plantejament que el sociòleg Ferran Cabrero desplega en aquest volum. El seu objectiu ha estat oferir un instrument per ajudar a apreciar la diversitat cultural i la complexitat de l’ésser humà, així com per inspirar alternatives davant els problemes del món contemporani. L’autor examina el significat del terme cultura, qüestiona el mite del progrés indefinit, analitza els processos d’uniformització cultural que acompanyen la globalització i reflexiona sobre els anomenats drets culturals. L’obra finalitza amb uns apunts per a un diàleg intercultural que sintetitzen la proposta de Ferran Cabrero d’aprendre de les altres cultures i reactivar la pròpia identitat».

    (Xavier Filella: «Cultura», Avui, 23 d’abril de 2006)
     

    * * *
     

    [Els pobles indígenes: Finestra a les Amèriques tan poc llatines] «Todo lo que hay que saber sobre el papel de los pueblos indígenas en América Latina y su renacer actual, recogido de forma clara y didáctica en un libro que no llega a las100 páginas».

    (Rosa Massagué: «Indígena y socialista. La crisis de Bolivia refleja los cambios políticos y sociales de América Latina», La Vanguardia, 21 de setembre de 2008)
     

    * * *
     

    «Cabrero descriu bé la rebel·lia innata del noi de Sarrià o la tagicòmica expedició a les fonts de l’Orinoco (1951); més enllà de l’exotisme pel·liculer, és el retrat robot d’un autèntic outsider català: un arqueòleg incòmode, escapista, cul inquiet, a la vegada que espiritual, elevat; Cruxent camina sempre al límit del propi destí. El plec de fotografies en dóna testimoni, i també del fet d’haver estat precursor així mateix d’allò que se’n diu «desenvolupament amb identitat»».

    (Genís Sinca: «Quan l’arqueologia parlava català», Serra d’Or, núm. 592, abril 2009)