Prosa Narrativa infantil i juvenil Poesia Crítica literària o assaig Obres traduïdes Traduccions realitzades per l'autor/a Altres Estudis sobre l'autor/autora

August Bover

August Bover (Barcelona, 1949) és doctor en Filologia Romànica (Catalana), ha estat docent de literatura al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, d’on és catedràtic emèrit; investigador a les universitats de Saskatchewan (Canadà) i de Califòrnia a Berkeley (EUA), i professor visitant a les universitats de Càller (Sardenya) i de Perpinyà. És autor de nombrosos llibres i articles, bàsicament sobre la literatura catalana de l’Època Moderna —edició crítica del Desitjós (2023)—, la cultura catalana de Sardenya —Sardocatalana (2007)—, l’obra de Josep Sebastià Pons —Pons & cia. (en premsa)— i la catalanística internacional —Manual de catalanística (1993). Ha estat secretari tècnic de la Comissió de Lectorats de Català a les universitats de l’estranger (1988-2002), codirector de les revistes Catalan Review (1995-2009) i Llengua & Literatura (2011-2022) i president de la Federació Internacional d’Associacions de Catalanística (2012-2017) i de la Societat Catalana de Llengua i Literatura (1995-2012). És membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

Els seus poemes, amb traduccions a l’alemany, anglès, coreà, espanyol, finès, francès, italià, japonès i occità, figuren en antologies i volums col·lectius catalans i d’Austràlia, els Estats Units, Finlàndia, França, Occitània, el País de Gal·les o Taiwan. Ha publicat els reculls: En pèlag d’amor (1999), L’hivern sota el Cadí (2001), Mojave (2006), Terres de llicorella (2007), Cloc! (2011), Beabà (2014), Blau marí, poemes i proses (2018), Tornaveu (2019) i El contagi (2021).

Amb la soprano i violoncel·lista Eulàlia Ara produeix espectacles poeticomusicals basats en la seva poesia, com ara Cloc! i altres sons, representat en nombroses poblacions dels Països Catalans, França i Itàlia.

En prosa ha publicat el dietari Dotze llunes a Saskatchewan. Impressions des de la Gran Praderia canadenca (2013) i l’anecdotari Tutti frutti (2021).

És soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Contacte amb l’autor

 

Pàgina elaborada per Carme Ros per a l’AELC.
Documentació: Arxiu personal de l’autor.
Fotografies: ©Jonatan Martín (pòrtic); arxiu personal de l’autor.

Castellano

Castellà

August Bover (Barcelona, 1949) es doctor en Filología Románica (Catalana), ha sido docente de literatura en el Departamento de Filología Catalana de la Universidad de Barcelona, de la cual es catedrático emérito; investigador en las universidades de Saskatchewan (Canadá) y de California en Berkeley (EUA) y profesor visitante en las universidades de Cagliari (Cerdeña) y Perpinyà. Ha publicado numerosos libros y artículos, básicamente sobre literatura catalana de la Época Moderna —edición crítica de Desitjós (2023)—, la cultura catalana de Cerdeña —Sardocatalana (2007)—, la obra de Josep Sebastià Pons —Pons & cia.— y la catalanística internacional —Manual de catalanística (1993). Fue secretario técnico de la Comisión de Lectorados de Catalán en las universidades del extranjero (1988-2002), codirector de la Catalan Review (1995-2009) y Llengua & Literatura (2011-2022) y presidente de la Federación Internacional de Asociaciones de Catalanística (2012-2017) y de la Sociedad Catalana de Lengua y Literatura (1995-2012). Es miembro de la Sección Filológica del Institut d’Estudis Catalans.

Sus poemas, con traducciones al alemán, al inglés, al coreano, al español, al finés, al francés, al italiano, al japonés y al occitano, se encuentran en antologías y volúmenes colectivos catalanes i de Australia, los Estados Unidos, Finlandia, Francia, Occitania, Gales o Taiwán. Ha publicado los poemarios: En pèlag d’amor (1999), L’hivern sota el Cadí (2001), Mojave (2006), Terres de llicorella (2007), Cloc! (2011), Beabà (2014), Blau marí, poemes i proses (2018), Tornaveu (2019) y El contagi (2021).

Junto a la soprano y violonchelista Eulàlia Ara, produce espectáculos poeticomusicales basados en su poesía, como Cloc! i altres sons, representado en varias poblaciones de los Países Catalanes, Francia e Italia.

En prosa ha publicado el dietario ​​Dotze llunes a Saskatchewan. Impressions des de la Gran Praderia canadenca (2013) y el anecdotario Tutti frutti (2021).

Es socio de honor de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

Contacto con el autor

 

Página elaborada por Carme Ros para la AELC.
Documentación: Archivo personal del autor.
Fotografías: ©Jonatan Martín (pórtico); archivo personal del autor.

English

English

August Bover (Barcelona, 1949) has a doctorate in Romance Philology (Catalan). He has been a researcher at the universities of Saskatchewan (Canada) and California at Berkeley (USA), a visiting professor at the universities of Cagliari (Sardinia) and Perpignan, and has also taught Literature in the Department of Catalan Philology at the University of Barcelona, where he is an Emeritus Professor. He has published a great number of books and articles, basically on Catalan literature of the Modern Age, for example the anthologies of poetry of Pere Serafí (1987 and 2005); the Catalan culture of Sardinia with Sardocatalana. Llengua, literatura i cultura catalanes a Sardenya (Sardo-Catalan: Catalan Language, Literature and Culture in Sardinia, 2007); studies of the work of Josep Sebastià Pons in Antologia poètica (Poetic Anthology, 1986) and Teatre (Theatre, 1990), as well as a biography of this writer (1990); and Manual de catalanística (Handbook of Catalan Studies, 1993). He was technical secretary of the Comissió de Lectorats de Català (Catalan Lectorships Commitee) in overseas universities (1988-2002) – under the auspices of the Generalitat de Catalunya (Catalan Government) and the University Council of Catalonia – and editor of Catalan Review (1995-2009). He is vice-president of the Federació Internacional d’Associacions de Catalanística (International Federation of Catalan Studies Societies) and president of the Societat Catalana de Llengua i Literatura (Language and Literature Catalan Society).

His poems have been published in anthologies and collective volumes, for example Poesia al carrer. Haikús i tankas (Poetry in the Street: Haikus and Tankas – Olot: Biblioteca Marià Vayreda, 2002); Llums i ombres del temps. Abecedari coral (Lights and Shadows of Time: A Choral ABC – Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2003); El llibre de les odes (The Book of Odes – Olot: Associació l’Au Cal·ligràfica, 2005); and Long Island Sounds Anthology (New York: The North Sea Poetry Scene Press, 2011). His work also appears in international poetry reviews (for example the Welsh magazine The Seventh Quarry). He has given poetry readings at venues that include the Poetic Spring Festival of La Garriga, in the Espai Mallorca in Barcelona, at the «Es Pinzell» café, in Palma (Mallorca), the Cloister of Saint Francis in Alghero and the University of Cagliari (both in Sardinia), at the Dylan Thomas Centre in Swansea (Wales) and the Salem Athenaeum, Salem, Massachusetts (USA). His work, sometimes jointly produced with plastic artists including Salvador Alibau, Pere Brull Carreras and Pere Capellà, and the photographer Toni Vidal, has appeared with the following titles: En pèlag d’amor (In a Sea of Love, 1999), L’hivern sota el Cadí (Winter at the Foot of the Cadí Mountains, 2001), Mojave (2006), Terres de llicorella (Slate Lands, 2007) and Cloc! (Plop!, 2011). He has been translated into German, English, Spanish, French, Italian and Japanese.

He is an honorary member of the Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC – Association of Catalan Language Writers).

Contact.

Web page: Carme Ros for AELC.
Documentation: Author’s personal files.
Translation: Julie Wark.
Photographs: ©Marc Vila (portal) and author’s personal files.

Biografia

August Bover i Font va néixer a Barcelona, l’any 1949. Els darrers anys de batxillerat començà a compondre cançons (lletra i música) que ell mateix cantava i feu diversos viatges per Eivissa i Formentera, en una època en què aquestes illes eren el lloc de pelegrinatge de la joventut contestatària internacional —com més tard es reflectirà en el seu primer llibre de poemes.

Durant els últims anys de la dictadura franquista estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, i s’hi doctorà en Filologia Romànica (Catalana) el 1984. A l’entremig, fou assistent de recerca a la Universitat de Saskatchewan (Canadà) i inicià la docència al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, d’on ara és catedràtic emèrit. També ha estat professor visitant a les universitats de Perpinyà i de Càller (Sardenya) i investigador a la Universitat de Califòrnia a Berkeley (EUA), secretari tècnic de la Comissió de Lectorats de Català a les universitats de l’estranger (1988-2002), codirector de les revistes Catalan Review (1995-2009) i Llengua & Literatura (2011-2022), i president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura (1995-2012) i de la Federació Internacional d’Associacions de Catalanística (2012-2017).

Com a investigador, ha centrat les seves recerques en la literatura de l’Època Moderna —antologies de la poesia de Pere Serafí (1987 i 2005) o l’estudi i edició crítica del Desitjós o Espill de la vida religiosa (2023)—, la cultura catalana de Sardenya —Sardocatalana. Llengua, literatura i cultura catalanes a Sardenya (2007)–, l’obra de Josep Sebastià Pons —Pons & cia. (en premsa)— i la catalanística internacional —Manual de catalanística (1993). També és autor, entre altres obres, del Diccionari dels gentilicis catalans (1997).

Com a poeta, el seu primer llibre, En pèlag d’amor (Palma, 1999), aplega poemes escrits en un arc de quinze anys i és fruit de la reflexió sobre el paisatge i la cultura de les Balears i de les relacions de l’autor amb homes i dones d’aquestes illes. Amb L’hivern sota el Cadí (Tarragona, 2001), començà una etapa japonitzant que el dugué a utilitzar formes epigramàtiques de la poesia nipona —en aquest cas, la tanka— i és també l’inici de la col·laboració amb l’artista plàstic Salvador Alibau, que l’il·lustrà amb aiguades. Amb pròlegs de Joan Alegret i de José Corredor-Matheos, el llibre és una evocació de l’Alt Urgell i les contalles que, de petit, l’autor sentia explicar al seu avi matern, i inclou la traducció espanyola, de l’autor mateix; anglesa, de Mary Ann Newman; i japonesa, d’Izumi Kando. Mojave (Sitges, 2006) pren el nom del desert californià i, conseqüència de l’any viscut als Estats Units, s’hi reivindiquen els pobles nadius americans; escrit en haikús i també amb aiguades de Salvador Alibau, conté la traducció anglesa, de Mary Ann Newman, i francesa, de Denise Boyer. Tot tancant el cicle, un altre cop en tankes i ara amb fotografies en blanc i negre de Toni Vidal, Terres de llicorella. Imatges del Priorat (Tarragona, 2008), reflexiona sobre el Priorat dels avantpassats paterns. Vicino al mare. Antologia poetica (Càller, 2006), amb traducció a l’italià de Joan Armangué i pròleg de Neria De Giovanni, aplega una selecció dels primers poemes de l’autor. A continuació inicià una etapa que l’emparenta amb el grup francès d’experimentació literària OuLiPo. El resultat fou una trilogia, sempre il·lustrada amb dibuixos de Pere Capellà Simó: Cloc! (Tarragona, 2011), amb pròleg de Màrius Serra, representa una incursió experimental que explora les possibilitats de la llengua catalana, sovint des d’un vessant lúdic; Beabà (Tarragona, 2014), amb pròlegs de Denise Boyer i d’Eliseu Trenc, és un recull de 25 tautogrames, un per a cada lletra de l’abecedari; i Tornaveu (Tarragona, 2018), on torna la diversitat de jocs lingüístics. A Blau marí (Vilanova i la Geltrú, 2018), amb pròleg de Vinyet Panyella i epíleg d’Oriol Pi de Cabanyes, aplega poemes i proses amb el mar com a nexe d’unió. El contagi (Barcelona, 2021), amb pròleg de l’epidemiòleg Antoni Trilla i dibuixos d’Alba Gàmiz, reflecteix l’experiència col·lectiva del confinament a l’inici de la pandèmia de covid de l’any 2020. Retorna al conreu de l’haiku amb «Suomi», amb traducció finesa de Kari Jokelainen publicada a la revista Parnasso (Hèlsinki, 2021), i «Haikus de Farrera», dins la revista Reclams (Era Andòrta, 2021), amb versió bilingüe català-occità i traducció de Manèl Zabala. I s’aproxima a la poesia cal·ligramàtica amb «Amunt!», conjunt de poemes apareguts a la revista El Figarot (Vilafranca del Penedès, 2021).

Amb la soprano i violoncel·lista Eulàlia Ara, va crear el Taller de Vora Mar, que produeix espectacles poeticomusicals basats en la seva poesia, com Cloc! i altres sons.

En prosa ha publicat Dotze llunes a Saskatchewan. Impressions des de la Gran Praderia canadenca (Lleida, 2013), el dietari de l’any que va viure al Canadà, i l’anecdotari Tutti frutti (Palma, 2021), amb pròleg de Joan Miralles i Montserrat.

És soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Coberta de l'antologia poètica de <i>Pere Serafí</i> (2005).
Coberta de l'antologia poètica de Pere Serafí (2005).
Coberta del llibre <i>Sarcotalana. Llengua, literatura i cultura catalanes a Sardenya</i>.
Coberta del llibre Sarcotalana. Llengua, literatura i cultura catalanes a Sardenya.
Coberta del <i>Diccionari dels gentilicis catalans</i>.
Coberta del Diccionari dels gentilicis catalans.

Premis

  • Concurs de Cançó Catalana de Mataró, premi a la millor lletra (1970). 

  • Premi extraordinari de llicenciatura de la Universitat de Barcelona (1978/1979).

  • Premi «Josep de la Trinxeria» d’assaig i investigació; XX Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra (Perpinyà, 1988): La festa literària de Banyuls de la Marenda (1883).

  • Premi «Biblioteca Catalana», d’assaig i biografia (Perpinyà, 1991): Josep Sebastià Pons.

  • Premi Ploma d’Or de Ajuntament de Sitges (2022), a la trajectòria.

Coberta del llibre <i>Josep Sebastià Pons</i>.
Coberta del llibre Josep Sebastià Pons.

Al finès

  • «Haikuja Suomesta», a Parnasso (Hèlsinki), núm. 6-7, 2021, p.71-72. (Trad. Kari Jokelainen)

Vincles

Comentaris d'obra

[A En pèlag d’amor] August Bover practica una poesia paisatgística que podem descriure com a classicista, aèria, delicada i mediterrània […], construeix, vers a vers, una col·lecció de poemes d’un lirisme transparent i airós.

(Sebastià Alzamora: «Tria personal», Serra d’Or, desembre 1999, p. 939)

* * *

La fidelitat essencial al vell model japonès, per una altra aparent paradoxa, confereix a L’hivern sota el Cadí una originalitat poderosa.

(Denise Boyer: «L’hivern sota el Cadí», Revue d’Études Catalanes, núm. 5, 2003, p. 166-167)

* * *

[Mojave] Son tres poemas que se revelan una auténtica sorpresa por su decidida voluntad de aproximación a lo foráneo, a la literatura internacional.

(Jordi Galves: «Lluvia en el desierto», La Vanguardia. Cultura/s, 29 d’agost de 2007, p. 7)

* * *

Els poemes [de Terres de llicorella] conviden a somiejar, com la millor tradició japonesa en què Bover s’emmiralla, sobre la permanència i el canvi, sobre els pòsits del temps.

(Pere Ballart: «Un priorat en gots de sake», Avui. Cultura, 15 de maig de 2008, p. 14)

* * *

Aquest Cloc! no clou res, sinó que obre noves vies per a la literatura potencial en la nostra llengua. […] Cloc!, doncs, és una festa verbal. Un festival.

(Màrius Serra: «Boverisme», Cloc! Tarragona: Arola Editors, 2011, p. 7-8)

* * *

El tema i el pretext dels [poemes] són la llengua; més ben dit, les infinites possibilitats de la llengua catalana.

(Jordi Llavina: «Ver virtuosisme del vers», Presència, núm. 2058, 5 de novembre de 2008, p. 38)

* * *

Beabà és un libro tremendamente creativo, más aún: apasionadamente renovador.

(Antoni Serra: «La Semana Trágica», Última Hora, 25 de gener de 2015)

* * *

S’endinsa sense condicions en les fondàries impenetrables dels mots i de les relacions que s’hi estableixen, a la cerca de valors nous, de sensacions i sentits desconeguts o no experimentats.

(Vicent Pitarch: «Pròleg», Tornaveu. Tarragona: Arola Editors, 2019, p. 9-10)

* * *

Il lettore non potrà che restare affascinato e irrimediabilmente irretito dalla poesia di August Bover, che rivela una cultura, una consapevolezza, una dimestichezza con la tradizione e al contempo con le sperimentazioni contemporanee davvero impressionante.

(Veronica Orazi: Rivista Italiana di Studi Catalani, núm. 10, 2020, p. 327)

* * *

Bover supera el repte, amb escreix. Sobretot, des de l’afany ―no pas fàcil― de sorprendre sempre el lector, de saciar-lo en cada troballa, de fer-lo somriure en la potència d’un bon vers, poema o llibre. Però, també, en l’exigència de tenir vida, de compartir la bellesa d’una llengua de possibilitats incommensurables.

(Esteve Plantada: «D’una llengua incommensurable. A propòsit de la poesia d’August Bover», Caràcters, núm. 92, 2021)

* * *

Amb gran domini de la llengua, carrega de sentit les velles paraules, imantades, i fosforescents com pedres fogueres. I aires del barroc culte o popular que ell coneix tan en detall ens venen a la memòria en versos tan ben escairats, tan efectivament eufònics, tan contundents de percussió en la forma.

(Oriol Pi de Cabanyes: «Epíleg», Blau marí. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2018, p. 93-94.

* * *

D’una banda escriu molt bé, en un català impecable, dotat d’una gran vivesa i naturalitat, servint-se sempre dels recursos de la retòrica clàssica (i, tan sovint com d’aquesta, igualment del que en podríem dir els atots de la lírica popular); de l’altra, el poeta coneix molt rigorosament la tradició pròpia, a banda algunes altres.

(Jordi Llavina: «La ruta blava (i lo color més blau)», Núvol, 18 de juny de 2018)

* * *

Una reflexió corprenedora de com la condició humana reacciona al davant d’un fet tan inexorable i tràgic com és una pandèmia.

(Vinyet Panyella: «El contagi. Poesia de pandèmia», L’Eco de Sitges, 7 de gener de 2022, p. 17)

* * *

Recomani aquest llibre [Dotze llunes a Saskatchewan] simpàtic i ben fet als lectors que no volen perdre temps amb títols més mediàtics que no el valen.

(Joan Daniel Bezsonoff: «Les fades tenen set», El Temps, 29 d’abril de 2014, p. 56)

* * *

La comicitat [és] substancial a la gran majoria de les anècdotes, i a totes les que recull l’August. En aquest sentit, el llibre que més em recorda el seu, per la naturalesa de les narracions, però sobretot per la dimensió literària, pel to sostingut, per la mena d’humor que les embolcalla sense excepció és el Llibre de facècies del gran humanista italià del segle XV Poggio Bracciolini.

(Anton M. Espadaler: «D’anècdotes i anecdotaris. A propòsit de ‘Tutti frutti’, d’August Bover», Núvol, 28 d’abril de 2022)

* * *

El llenguatge que hi fa servir és una petita joia de feina ben feta, de subtilesa, de proximitat, d’ironia, d’aguda intel·ligència.

(Anna Ruiz Mestres: «Tot llegint… August Bover», La Fura, 2 d’agost de 2023, p. 28)

Entrevistes

—T’apropes a la llengua d’una manera diferent quan ho fas a partir del joc i no de manera acadèmica?
—No. Cal tenir en compte que el meu camp acadèmic no és la llengua és la literatura, sobretot dels segles XVI, XVII, XVIII. Quan vaig fer Cloc! l’únic que vaig fer va ser divertir-me escrivint. Després vaig saber que alguns professors i alguns mestres feien servir el llibre per a les seves classes. Era útil, per exemple, un poema fet amb pronoms febles, o històries fetes amb onomatopeies. I ho feien servir tot i que jo no ho havia pensat per un públic juvenil, no m’havia reprimit i hi ha paraules molt poc usuals, difícils i fins i tot antigues. Però els mestres ho fan servir i funciona. L’any passat vaig fer visites per instituts i escoles de Mallorca, vaig veure com treballaven els poemes i és impressionant. A Beabà tampoc hi havia intenció de fer-ho, beabà és sinònim d’abecedari però menys utilitzat, per això ho vaig agafar. Tot plegat forma part d’una trilogia, i la tercera part ja està escrita, és un llibre que es diu Llengoteries, que és una paraula que m’he inventat i que no existeix al diccionari. […]

—Com a estudiós de la literatura, la ludolingüística pot ajudar a fer progressar una llengua?
—Home, jo crec que sí. Hi ha la formació de paraules i derivats, l’enginy dels jocs lingüístics… En aquest sentit, des de Verbàlia feu una labor extraordinària, és molt útil perquè és important que l’estudiant no vegi la llengua com una cosa pesada i avorrida, al contrari; és divertida i és important aprendre-la bé per poder-la fer servir i fins i tot per forçar-la i dur-la a l’extrem, que és una possibilitat que també resulta divertida. Recordo que al llibre anterior a Cloc! llegia alguns poemes als meus estudiants de la Universitat de Liverpool. I quan insisteixes sempre amb un so en un determinat poema sona estrany, i els estudiants em preguntaven si allò també era català, i em deien que sonava diferent del català de la classe. I era perquè portava la llengua a l’extrem. Però clar, per fer-ho cal conèixer la llengua.

(Oriol Soler: «August Bover: ‘Tenim la responsabilitat de mostrar al públic les possibilitats de la llengua'», Núvol, 14 d’abril de 2015)

* * *

—How do you know when a poem is complete?
—Oh, this is a good question, a question that every poet must answer with every verse, with every poem, and it is not easy… You know that Paul Valery said that a poem is never finished, only abandoned. You need to work on every word, on every line, until you think it is not possible to improve it, then you should put the poem away in a file, to leave_it there for some time, and work on it again a little later. But, in spite of my precautions, I’m not always sure if a poem is totally completed. […]

—Much of your work has been translated into Spanish, English, French, Italian, and Japanese. Do you think your poetry loses anything in translation?
—Literary translation is always very challenging. To translate poetry is, no doubt, the most thorny of all literary translation because the translator must also be a poet, even if s/he doesn’t realize it. Of course, every poem loses something in translation. But good translators of poetry are able to make compromises that result in a type of gain for the poem. A translation is no longer only the original author’s work; a translation always give us two authors’ work: the original author’s and that of the translator. I’ve been very lucky because I’ve had very good translators. […]

—Let’s talk about your relationship with poetry.
—Probably the first poet I read was our great 19th-century romantic poet: Jacint Verdaguer. It was very unsual for my generation to read any literature written in Catalan, because under Franco’s dictatorship Catalan language and literature were completely forbidden at school. But fortunately, during the Spanish Civil War, my grandparents were able to save some copies of the editions of Verdaguer’s works and I was able to read those at home. My grandmother could recite by heart some of his poems and I still remember the reverance with which she spoke about this poet. A little later, and of course, always at home, I discovered another linguistic wizard: Josep Carner. […] I started writing poetry during my last years at university when I was also writing songs – music and lyrics – influenced by the first singers of the Nova Cançó movement, which reinstated the use of the Catalan language. I stopped singing but continued writing, without considering publishing my compositions since I was so completely absorbed in writing my doctoral thesis and in my university work. I didn’t publish until much later […], the positive critical reception my works have received, encouraged me to focus more on creative writing, along with my academic production.

(Kristine Doll: «An interview with Dr. August Bover, Catalan Poet», The Seventh Quarry. Swansea Poetry Magazine, núm. 12, estiu 2010, p. 55-62)

Antologia

Plany per Cala Llonga

Del teu areny, en vam fer un paradís 
limitat per la mar i les savines.
Tots els nostres somnis adolescents
corrien descalços damunt la sorra.
Gaudíem del bres de totes les ones,
teníem el do de totes les llengües,
fruíem dels sentits a flor de pell.
I, tenyits de sol i amarats de lluna,
crèiem que els temps estaven canviant…

Ara els meus records jeuen sota tones
de ciment, vora la mar ultratjada.

(En pèlag d’amor. Palma: Documenta Balear, 1999)

* * *

Borden els gossos.
Els caçadors s’apleguen,
al Coll de Josa.
Flaires de mort a l’alba;
fugen corrent els cérvols.

Altes senderes,
ara de neu cobertes,
camí de bruixes
i d’alguna besàvia,
velles trementinaires.

La llum de l’alba
ja veu feinejar als masos.
I, amb la munyida,
les ferrades s’emplenen,
talment, de neu calenta.

(L’hivern sota el Cadí. Tarragona: Arola Editors, 2001)

* * *

Les serps i el vent
ondulen el lleu rastre
sobre les dunes.

Els grocs llangueixen.
Una ombra entre les iuques?
El coiot passa…

Nit rere nit,
en plena volta brillen
els grans de sorra.

(Mojave. Sitges: Papers de Terramar, 2006)

* * *

La nit entrada,
quan s’adormen els masos
i es queda sola,
puja als tossals, la lluna,
s’esmuny per les terrasses…

Als bancals dormen
els ceps, sota la boira,
i a cada branca
d’ametllers i oliveres
hi floreix la gebrada

El sol matina
i arreu s’escampa un xiscle
groc de ginesta.
Com aquell qui no gosa,
surt del cau la tortuga.

(Terres de llicorella. Tarragona: Arola Editors, 2008)

* * *

Cinc mil vint-i-sis i mig

Vinguin ics químics civils,
mig tímids, mig sibil·lins,
i sis físics filipins,
siris, indis, libis, frigis…,
típics guiris tiquis-miquis,
vint-i-cinc ministrils d’Ibi,
Tibi, Vic, Tírig i Sils
ixin dins ginys mig cilíndrics,
rics i tips, nítids i crítics,
dins llits rígids i triclinis
brindin i libin vint vins
—discriminin kirsch i gin—,
imitin dístics ciríl·lics,
critiquin i dignifiquin
rims lírics, vinils divins,
clips mínims i films idíl·lics
d’Higini, Tirs i Ciril,
criïn simis, grills i linxs,
lliris i pipiripips,
kiwis, litxis i mirtils,
instiguin circs hípics mítics,
liquidin pícnics insípids
i cítrics líquids dins brics,
filin prim fins l’infinit
i citin Plini i Tit Livi.

(Cloc! Tarragona: Arola Editors, 2011)

* * *

Anhel

Abans albiraven astres,
aurores, àdhuc aucells,
animals astoradors…
—antiga avior ancestral.

Ara admirem automòbils,
avions articulats,
andròmines automàtiques;
adormits, ai!, adorem
atletes analfabets,
anques aerodinàmiques,
autòmates anorèctiques;
acceptem, amb apatia,
autoritaris autòcrates…

Alcem-nos airosament,
ardidament ajuntem-nos
avançant agermanats,
així aturarem, amics,
aquesta aspror acarnissada,
aquests aires agressius.
Alliberem-nos avui!,
a Albelda, a Alaró, a Alcoletge,
a Angostrina, a Alcalalí,
a Andorra, a Arles, a Artà, a Alcoi…

(Beabà. Tarragona: Arola, 2014)

* * *

Érem, som… i serem

Pel que hem estat,
pel que ara som
i volem ser,
allà on siguem
o ens estiguem,
serem només
si volem ser,
i serà bo
i estarà bé,
si tots hi som
i els que s’hi estan
hi poden ser.

Som i serem,
no ens n’estarem!

(Tornaveu. Tarragona: Arola Editors, 2019)

* * *

Nit a la platja

Nit a la platja:
només remor d’onades
i randes blanques.

(Blau marí. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2018)

* * *

Emmascarats

En els carrers solius,
ressonen els teus passos.
I ben poques vegades
trobes algú, com tu,
que surt a buscar el pa
o que, apressat, s’adreça
a ca l’apotecari.

Emmascarats tots dos,
respecteu les distàncies
que imposa el ritual
d’aquest indesitjable,
macabre ball de màscares.

(El contagi. Barcelona: Saldonar, 2021)

* * *

El riu dargueja

Fins ara, l’última setmana d’octubre, hem tingut un temps excepcional. Com era d’esperar, però, ja han arribat els primers freds. Alguns dies els passem ja totalment sota zero, malgrat que sembla que encara no hem baixat a més de cinc o set graus negatius. Com que aquí no hi ha la humitat característica de la costa catalana sinó tot el contrari, el fred és molt més suportable. Això si no fa vent.  Però, si no es va convenientment abrigat, al cap d’uns deu minuts de caminar es comença a sentir autèntic dolor a les parts dels cos exposades a la intempèrie, especialment a les orelles. En parlàvem aquesta tarda amb en Wittlin, quan apressats i enfredorits caminàvem pel pont de la Universitat, de tornada de la feina, camí de casa. Malgrat el taro que hi bufa, no m’he sabut estar d’aturar-me uns moments, al mig del pont, a contemplar l’espectacle de les dargues que baixen riu Saskatchewan avall, com un estol de vaixells blancs tramès pels follets dels boscos del Nord. Conscient de la novetat que aquest fenomen representava per a uns ulls mediterranis com els meus: —A mi m’agradarà més quan en tornin a baixar d’aquí a uns quants mesos… —m’ha comentat.

(Dotze llunes a Saskatchewan. Lleida: Pagès, 2013)

Coberta d'<i>En pèlag d'amor</i>.
Coberta d'En pèlag d'amor.
Coberta de <i>Blau marí</i>.
Coberta de Blau marí.
Coberta de <i>Tornaveu</i>.
Coberta de Tornaveu.
Coberta de <i>Beabà</i>.
Coberta de Beabà.