Francesc de Borja Moll

1903-1991

Francesc de Borja Moll (Ciutadella, 1903 – Palma, 1991) va ser lingüista i editor. Des de molt jove va col·laborar amb Antoni M. Alcover en projectes com el Diccionari català-valencià-balear, inventari exhaustiu de la llengua catalana, o l’Editorial Alcover, que més tard quedaria a les seves mans rebatejada com Editorial Moll. L’elaboració del Diccionari va ocupar bona part de la seva vida com a lingüista, circumstància que no li va impedir una intensa tasca com a conferenciant, gramàtic i escriptor.

A més del Diccionari, enllestit el 1962, en l’elaboració del qual van participar també Manuel Sanchis Guarner i Aina Moll Marquès, Borja Moll va escriure llibres de memòries, biografies i gramàtiques d’extrema importància per a l’estudi de la llengua catalana, com ara l’Ortografia mallorquina (1931) o la Gramàtica Històrica Catalana (1952). No es pot oblidar tampoc la seva tasca com a editor, fonamental per al redreçament literari i cultural després de la Guerra Civil, amb l’edició de llibres en català ja el 1943 i la fundació de col·leccions i biblioteques que han marcat la vida cultural de les Illes.

El 1971 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. El Parlament de les Illes Balears va aprovar el dia 12 de març la declaració del 2003 com a Any Francesc de Borja Moll, commemorant així el centenari del seu naixement. 

Fou soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Pàgina elaborada per Xulio Ricardo Trigo per a l’AELC.

Castellano

Castellano

Francesc de Borja Moll (Ciutadella, 1903 – Ciutat de Mallorca, 1991) fue lingüísta y editor. Desde muy joven colaboró con Antoni Ma. Alcover en proyectos como el Diccionari català-valencià-balear, inventario exhaustivo de la lengua catalana, o la Editorial Alcover, que más tarde quedaría en sus manos, rebautizada con el nombre de Editorial Moll. La elaboración del Diccionari ocupó buena parte de su vida como lingüísta, circunstancia que no le impidió una intensa labor como conferenciante, gramático y escritor.

Además del Diccionari, acabado en el año 1962, en la elaboración del cual participaron también Manuel Sanchis Guarner y Aina Moll Marquès, Borja Moll escribió libros de memorias, biografías y gramáticas de extrema importancia para el estudio de la lengua catalana, como l’Ortografia mallorquina (1931) o la Gramàtica d’Història Catalana (1952). Tampoco podemos olvidar su trabajo de editor, fundamental para el restablecimiento literario y cultural después de la Guerra Civil, con la edición de libros en catalán ya en 1943 y la fundación de colecciones y bibliotecas que han marcado la vida cultural de las Islas Baleares.

En el año 1971 recibió el Premio de Honor de las Letras Catalanas. El Parlamento de las Islas Baleares aprobó el día 12 de marzo la declaración del 2003 como Año Francesc de Borja Moll, conmemorando así el centenario de su nacimiento. Fue miembro de la Asociación de Escritores en Lengua Catalana.

Página elaborada por Xulio Ricardo Trigo para AELC.

English

Biografia

Francesc de Borja Moll (Ciutadella, 1903 – Ciutat de Mallorca, 1991) was a linguist and publisher. Early in his career he collaborated with Antoni Maria Alcover on such projects as the Diccionari Català-Valencià-Balear, that exhaustive inventory of the Catalan language. He also worked at the Editorial Alcover, which he lead after the death of its director and which was renamed Editorial Moll. The production of the dictionary occupied a good part of Borja Moll’s life as a linguist, yet it nonetheless did not impede his extensive work as a conference leader, grammarian and writer.

The dictionary was finished in 1962 with the help of Manuel Sanchis Guarner and Aina Moll Marquès. Beyond this project, Borja Moll wrote memoirs, biographies and grammar books of exceptional importance to the study of the Catalan language such as l´Ortografia mallorquina (Majorcan Orthography – 1931) and Gramàtica Històrica Catalana (Catalan Historical Grammar – 1952). Not to be overlooked is the fact that his publications played a key role in the Catalan literary and cultural recovery after the Civil War. He began issuing books in Catalan as early as 1943 and these collections have had a major impact on the cultural life of the Balearic Isles.

In 1971 he was awarded the Prize of Honor of Catalan Letters. The Parliament of the Balearic Isles declared 2003 «Any Francesc de Borja Moll» in commemoration of the centenary of his birth.

He was a member of the Associació d´Escriptors en Llengua Catalana.

Web page: Xulio Ricardo Trigo for AELC.
Translation: Jan Reinhart.

Biografia

Francesc de Borja Moll i Casanovas va néixer a Ciutadella (Menorca) el 10 d’octubre del 1903. Durant la seva infantesa s’ha de destacar el seu interès per les disciplines artístiques –música, dibuix- i també els estudis al Seminari de Menorca, on rep màximes qualificacions en les assignatures d’humanitats. El resultat d’aquells primers anys és un noi decidit i molt ben preparat que, amb 14 anys, estudia filosofia i piano mentre col·labora als diaris i coneix Antoni Ma. Alcover.

Serà a partir del 1921, després de deixar els estudis eclesiàstics i traslladar-se a Mallorca, quan comença a treballar al costat de mossèn Alcover en la preparació del Diccionari català-valencià-balear, del qual serà secretari permanent. Aquesta primera feina marca la seva trajectòria durant els primers anys. Així, el trobem col·laborant al Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana, publicant una Ortografia mallorquina (1931) o establint una profitosa relació amb l’Institut d’Estudis Catalans. Borja Moll afegirà rigor i profunditat als estudis lingüístics de l’època, sempre en l’estela dels seus mestres: Alcover, Bernhard Schädel i Wilhelm Meyer-Lübke.

El 1933, ja mort mossèn Alcover, dissol l’editorial Alcover i anuncia la fundació de la Biblioteca Les Illes d’Or, que continuarà sortint fins al 1997, i on es publiquen no sols clàssics sinó també a bona part dels nous escriptors que van donar les Illes en aquests anys. La publicació del Diccionari es va interrompre durant la Guerra Civil, mentrestant es dedica a l’ensenyament, enllestint mètodes per a l’aprenentatge de llengües modernes, com ara l’alemany i el francès.

Van passar més de deu anys fins que al 1949 es va reprendre l’elaboració del Diccionari, que veuria l’edició definitiva el 1962. Moltes de les iniciatives que va dur a terme en aquests anys es van trobar amb l’oposició administrativa. Funda la revista Raixa i la col·lecció de llibres d’aquest nom que va publicar més d’un centenar de títols. També comença a editar llibres en català d’autors que més tard seran prou significatius de la literatura mallorquina, com ara Miquel Dolç. El llibre d’en Dolç El somni encetat (1943) serà el primer d’un autor viu publicat després de la Guerra Civil.

L’any 1962 funda l’Obra Cultural Balear, que ha esdevingut un pilar de primer ordre per a la vida cultural de les Illes. La seva tasca com a conferenciant, mestre de lingüistes i gramàtic, el va dur a recórrer els Països Catalans. Ja a la dècada dels setanta va escriure també llibres de memòries, biografies –Un home de combat (Mossèn Alcover)– i les universitats i institucions van reconèixer la seva tasca amb el nomenament com a Doctor Honoris Causa: Universitats de Basilea, Barcelona, València, Balears. També va ser vicerector de l’Estudi General Lul·lià.

Li va ser atorgat el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1971, i el 1981 la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya. Va morir el 18 de febrer de 1991 amb el reconeixement cultural i social de tot l’àmbit lingüístic català.

Premis

  • Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1971).
  • Premi Ossian (1978).
  • Medalla d’Or de la Generalitat (1983).
  • Membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
  • Crònica de l’obra del diccionari.

    Aquest llibre conta la història del Diccionari Català-Valencià-Balear, l’obra més important del segle XX per a la llengua catalana i presenta totes les persones que s’han pogut identificar com a col·laboradores, prenent com a font el Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana. Aquest bolletí va néixer, sobretot, com a eina d’enllaç entre Antoni M. Alcover i els seus col·laboradors, i si bé es pot dir que tot ell complia aquesta funció, des del primer número el nostre entusiasta promotor hi volgué dedicar una secció especial: la «Crònica de l’Obra del Diccionari», dins la qual hi hauria les notícies particularment referides a la feina concreta de posada en marxa i d’evolució diària de la seva ambiciosa empresa. Aquesta secció, amb aquestes característiques particulars, es va mantenir efectiva als dos primers volums (fins al 1905), va desaparèixer a partir del III i va ser restablida al XII per Francesc de B. Moll. Que no hi hagués la secció no vol dir, però, que la història del Diccionari no continuàs, sinó que es manifestava amb articles de títols molt més concrets, i qualcuns ben representatius de l’estil alcoverià: «Com estam de doblers fets», «Com és que encara no surt el `Diccionari»‘, «,Com estam, gent frissadora?», «iFora son!», «Quan cou, cura»…
    És ben ver que tot el Bolletí és en si mateix una història de l’Obra del Diccionari, perquè de fet es pot dir que tota la feina lingüística que va fer Alcover dins el segle XX va ser en funció del Diccionari, però també ho és que del contengut del Bolletí una part està més directament referida a donar a conèixer les vicissituds de la tasca, mentre que les altres són autònomes i segueixen el seu propi fil. Els texts aquí aplegats corresponen a aqueixa part dedicada especialment a contar com avancen els treballs del Diccionari, i comencen explicant com va néixer la Lletra de Convit i acaben amb la notícia del començament del tom III. Amb unes poques paraules es podria dir que la Crònica és la mostra d’un entusiasme desbordant inicial per una empresa única, d’un refredament posterior quan Alcover entra en conflicte amb l’IEC, d’una tenacitat indescriptible que el duu a vèncer totes les dificultats que en aquells moments se li plantegen, i de l’èxit final, que, però, coincideix amb el declivi de la persona. Al llarg de totes aquestes etapes veim desfilar persones, entitats i publicacions que d’una manera o altra influeixen o bé en l’avanç de l’empresa o en el sorgiment de les dificultats que es van haver de superar. Jaume Corbera ha duit a terme una laboriosa investigació per identificar totes aquestes persones i entitats i presenta aquí una semblança de cada una d’elles.

    (Sinopsi de l’editorial)

    Vincles

    Comentaris d'obra

    Trio la paraula Espanya. Precedida per espantós i espantosament, i seguida per espanyadís, espanyador –que fa el castellà estropeador– i espanyar, que és trencar violentament el pany d’una porta o d’una caixa. Enmig hi ha la paraula Espanya; és a dir, entre el foc i les brases, comença amb la por i acaba amb un robatori.”Recomano vivament als lectors que es passegin pel Diccionari català-valencià-balear (nom poc afortunat), que és un obra monumental de dos grans lingüistes, Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll. Per dir-ho ras i curt, aplega tot el lèxic català amb totes les varietats. És una mina, una font de plaer, una delíciaper als amants de la llengua catalana i de la cultura popular, perquè també incorpora dites, cançons, jocs, creences, costums…

    Com que es pot accedir al diccionari per internet, els proposo que hi busquin paraules bàsiques com ara poma,figa,orella,peu,cavall,missa o dia. S’admiraran de la riquesa de l’idioma. D’esclop trobem quinze definicions, la majoria de caràcter local. Després vénen quatre locucions o girs lingüístics, l’últim dels quals diu: “Orate fratres: Jo amb esclops i tu amb sabates, l’ase em fot si tu m’atrapes. Dita humorística (Llofriu).” Els asseguro que hi ha tanta substància en aquestes breus línies que donen per a tota una conferència. Només destaco que és una paròdia del llatí de missa, amb un doble repicó, el primer és infantil i profà, i el segon és una de les expressions més bestials de la nostra llengua. Literalment, perquè el sentit primigeni del verb fotre és, per dir-ho en paraules de l’Alcover-Moll, “tenir acte carnal”.

    Ramon Solsona: «Alcover-Moll i els esclops», a El Punt Avui, 12 d’octubre de 2012.

    * * *

    En Palma y Barcelona se conmemora el 75.º aniversario de la editorial mallorquina Moll. Fue otra obra del filólogo Francesc de B. Moll, y sin ella toda una Mallorca cultural no hubiera existido.

    Por un lado, publicó el Diccionari Català-Valencià-Balear, heredado del alocado canónigo Alcover, monumental en su volumen físico y registro de vocablos, aportados por corresponsales isleños, catalanes, valencianos y la tradición literaria.

    Durante siglos el idioma fue esa “casa del alma”, que decía Heidegger, e incluso “casa del pueblo”, única referencia objetiva y común. Así, el DCVB agavilla la riqueza de la dispersión lingüística, su fabulosa carga genética con expresividad a flor de piel. Moll publicó también la preciosa coleccioncita literaria Les Illes d’Or, que reunió el acervo creador balear. Y en el momento clave y dramático de la posguerra, le asistió para reanudar las ediciones en catalán otro filólogo, el valenciano Sanchis Guarner, desterrado en Palma por republicano. El que tuvo una idea genial: publicar libros de franquistas y falangistas locales, y empezaron reeditando a mosén Llorenç Riber – sobre el que Damià Pons prepara el que será un revelador estudio– y después obtuvieron originales de Llorenç Villalonga, Joan Bonet, Gabriel Fuster Mayans… Se trataba de personas que hasta trabajaban en el diario del Movimiento Baleares, pero de laxa convicción política, muy a la mallorquina, y que con tal de editar…

    Pero así más adelante a la censura le fue difícil cerrar el grifo. Pero como la colección sólo circulaba por las islas, y además era conservadora y clericaloide, Moll creó otra, Raixa, dirigida al entero territorio catalán. 

    Baltasar Porcel: «La casa del alma y un general», La Vanguardia, 17 de març de 2009.

    * * *

    Moll no va ser només l’autor, amb mossèn Alcover, del Diccionari català-valencià-balear, la proesa més gran de la seva vida científica; va escriure o traduir altres nombroses obres essencials de lingüística i d’història de la nostra filologia, i va editar diverses col·leccions de llibres per escampar i enfortir la cultura catalana. Repercussió: només de les Rondalles de mossèn Alcover se n’han distribuït mig milió d’exemplars, i de l’esmentat Diccionari, entre quaranta i cinquanta mil col·leccions. Però això el lector ja ho trobarà en altres llocs, per mica que vulgui aprofitar l’escaiença d’aquest Any Moll.

    Jo els aconsellaria dues de les seves obres que permeten de tenir del personatge una idea no tan feta de xifres. La primera són les seves memòries: Els meus primers trenta anys i Els altres quaranta anys (Mallorca, Moll). Prosa instructiva i amena, com ell. La segona és l’Epistolari Joan Coromines – Francesc de Borja Moll, editat per Josep Ferrer i Joan Pujadas, amb un pròleg molt ben fet de la seva filla Aina (Barcelona, Curial). Em referiré breument a aquesta segona obra. Així com la correspondència de Moll (dels Moll) amb Joan Fuster és poc interessant per a un públic ampli (majoritàriament són aspectes administratius), aquesta altra és d’un interès excepcional. L’epistolari ens forneix una radiografia del tarannà i de les fatigues de tots dos personatges, ens dóna detalls de la situació dels nostres cercles lingüístics de postguerra i hi trobem opinions extremament interessants de tots dos sobre la llengua estàndard.

    Joan Solà: «Any Francesc de B. Moll», Avui, 19 de desembre de 2002.