Francesc de Borja Moll

Francesc de Borja Moll (Ciutadella, 1903 – Ciutat de Mallorca, 1991) fue lingüísta y editor. Desde muy joven colaboró con Antoni Ma. Alcover en proyectos como el Diccionari català-valencià-balear, inventario exhaustivo de la lengua catalana, o la Editorial Alcover, que más tarde quedaría en sus manos, rebautizada con el nombre de Editorial Moll. La elaboración del Diccionari ocupó buena parte de su vida como lingüísta, circunstancia que no le impidió una intensa labor como conferenciante, gramático y escritor.

Además del Diccionari, acabado en el año 1962, en la elaboración del cual participaron también Manuel Sanchis Guarner y Aina Moll Marquès, Borja Moll escribió libros de memorias, biografías y gramáticas de extrema importancia para el estudio de la lengua catalana, como l’Ortografia mallorquina (1931) o la Gramàtica d’Història Catalana (1952). Tampoco podemos olvidar su trabajo de editor, fundamental para el restablecimiento literario y cultural después de la Guerra Civil, con la edición de libros en catalán ya en 1943 y la fundación de colecciones y bibliotecas que han marcado la vida cultural de las Islas Baleares.

En el año 1971 recibió el Premio de Honor de las Letras Catalanas. El Parlamento de las Islas Baleares aprobó el día 12 de marzo la declaración del 2003 como Año Francesc de Borja Moll, conmemorando así el centenario de su nacimiento. Fue miembro de la Asociación de Escritores en Lengua Catalana.

Página elaborada por Xulio Ricardo Trigo para AELC.

Francesc de Borja Moll (Ciutadella, 1903 – Ciutat de Mallorca, 1991) was a linguist and publisher. Early in his career he collaborated with Antoni Maria Alcover on such projects as the Diccionari Català-Valencià-Balear, that exhaustive inventory of the Catalan language. He also worked at the Editorial Alcover, which he lead after the death of its director and which was renamed Editorial Moll. The production of the dictionary occupied a good part of Borja Moll’s life as a linguist, yet it nonetheless did not impede his extensive work as a conference leader, grammarian and writer.

The dictionary was finished in 1962 with the help of Manuel Sanchis Guarner and Aina Moll Marquès. Beyond this project, Borja Moll wrote memoirs, biographies and grammar books of exceptional importance to the study of the Catalan language such as l´Ortografia mallorquina (Majorcan Orthography – 1931) and Gramàtica Històrica Catalana (Catalan Historical Grammar – 1952). Not to be overlooked is the fact that his publications played a key role in the Catalan literary and cultural recovery after the Civil War. He began issuing books in Catalan as early as 1943 and these collections have had a major impact on the cultural life of the Balearic Isles.

In 1971 he was awarded the Prize of Honor of Catalan Letters. The Parliament of the Balearic Isles declared 2003 «Any Francesc de Borja Moll» in commemoration of the centenary of his birth.

He was a member of the Associació d´Escriptors en Llengua Catalana.

Web page: Xulio Ricardo Trigo for AELC.
Translation: Jan Reinhart.

Francesc de Borja Moll i Casanovas va néixer a Ciutadella (Menorca) el 10 d’octubre del 1903. Durant la seva infantesa s’ha de destacar el seu interès per les disciplines artístiques –música, dibuix- i també els estudis al Seminari de Menorca, on rep màximes qualificacions en les assignatures d’humanitats. El resultat d’aquells primers anys és un noi decidit i molt ben preparat que, amb 14 anys, estudia filosofia i piano mentre col·labora als diaris i coneix Antoni Ma. Alcover.

Serà a partir del 1921, després de deixar els estudis eclesiàstics i traslladar-se a Mallorca, quan comença a treballar al costat de mossèn Alcover en la preparació del Diccionari català-valencià-balear, del qual serà secretari permanent. Aquesta primera feina marca la seva trajectòria durant els primers anys. Així, el trobem col·laborant al Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana, publicant una Ortografia mallorquina (1931) o establint una profitosa relació amb l’Institut d’Estudis Catalans. Borja Moll afegirà rigor i profunditat als estudis lingüístics de l’època, sempre en l’estela dels seus mestres: Alcover, Bernhard Schädel i Wilhelm Meyer-Lübke.

El 1933, ja mort mossèn Alcover, dissol l’editorial Alcover i anuncia la fundació de la Biblioteca Les Illes d’Or, que continuarà sortint fins al 1997, i on es publiquen no sols clàssics sinó també a bona part dels nous escriptors que van donar les Illes en aquests anys. La publicació del Diccionari es va interrompre durant la Guerra Civil, mentrestant es dedica a l’ensenyament, enllestint mètodes per a l’aprenentatge de llengües modernes, com ara l’alemany i el francès.

Van passar més de deu anys fins que al 1949 es va reprendre l’elaboració del Diccionari, que veuria l’edició definitiva el 1962. Moltes de les iniciatives que va dur a terme en aquests anys es van trobar amb l’oposició administrativa. Funda la revista Raixa i la col·lecció de llibres d’aquest nom que va publicar més d’un centenar de títols. També comença a editar llibres en català d’autors que més tard seran prou significatius de la literatura mallorquina, com ara Miquel Dolç. El llibre d’en Dolç El somni encetat (1943) serà el primer d’un autor viu publicat després de la Guerra Civil.

L’any 1962 funda l’Obra Cultural Balear, que ha esdevingut un pilar de primer ordre per a la vida cultural de les Illes. La seva tasca com a conferenciant, mestre de lingüistes i gramàtic, el va dur a recórrer els Països Catalans. Ja a la dècada dels setanta va escriure també llibres de memòries, biografies –Un home de combat (Mossèn Alcover)– i les universitats i institucions van reconèixer la seva tasca amb el nomenament com a Doctor Honoris Causa: Universitats de Basilea, Barcelona, València, Balears. També va ser vicerector de l’Estudi General Lul·lià.

Li va ser atorgat el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1971, i el 1981 la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya. Va morir el 18 de febrer de 1991 amb el reconeixement cultural i social de tot l’àmbit lingüístic català.