Autors i Autores

Josep Maria Benet i Jornet
1940-2020

Coberta del llibre Revolta de bruixes.

Revolta de bruixes.

GUIA DE LECTURA

Edat de lectura

Tot i que el fil conductor de la trama no és excessivament complex, l'ús d'algunes tècniques teatrals com el diàleg paral·lel reclama una certa maduresa en la comprensió lectora, per la qual cosa l'obra és recomanable per a nois i noies a partir de 14 anys.

Argument

L'acció de Revolta de bruixes presenta una jornada de treball d'un grup de sis dones que netegen un local. En aquest breu fragment de vida es mostren les circumstàncies personals dels personatges i, alhora, es narra la revolta particular que protagonitzen: la reivindicació salarial. Les sis dones, arrossegades a la revolta per Sofia, plantegen al Vigilant la demanda d'un augment de sou. Totes s'hi avenen, excepte Rita, la seva cosina germana, que hi oposa una certa resistència.

El conflicte es desencadena quan Paulina descobreix les postals obscenes del Vigilant i aquest, que fins aleshores havia acceptat el ritme de baix rendiment en la feina acordat per les dones per pressionar l'empresa, inicia la seva venjança. Aprofita que Paulina i Filomena són dins de l'ascensor per aturar-lo a mig recorregut. Només l'engegarà una altra vegada si totes accepten reprendre la seva feina amb normalitat. Les dones, amb el vist-i-plau de Rita, cedeixen. Sofia, que, decidida a aconseguir les reivindicacions del col·lectiu, no s'atura a considerar les preocupacions personals de la resta de dones, les insulta amb duresa i els problemes individuals de cadascuna d'elles (el mal d'amor de Filomena, l'escàs enteniment de Paulina, el càncer de Dolors) emergeixen.

En produir-se la mort sobtada del Vigilant, les dones, que fins aleshores s'havien mostrat incrèdules sobre les arts màgiques de Rita, s'hi rendeixen. Sofia que simbolitza la raó no ha aconseguit vehicular les seves reivindicacions; tampoc no ha aportat consol a les seves companyes ni solucions a les seves situacions personals. En canvi Rita pot aconseguir, amb els seus poders, allò impossible: matar el càncer de pit de Dolors, fer tornar el marit de Filomena i enfortir el cervell de Paulina. Només una dona sembla quedar al marge de la influència de Rita: Aurora, que encarna una posició de síntesi entre la raó i la irracionalitat. Finalment, però, també haurà de cedir-hi: la por a la investigació policial l'obliga a callar i a acceptar, com totes, que el vigilant hagi mort d'un atac de cor. El triomf de Rita culmina amb la humiliació vergonyant de Sofia.

Tema

Revolta de bruixes planteja un combat ideològic que enfronta un grup de dones amb el Vigilant de l'empresa per a la qual treballen. El conflicte mostra l'enfrontament entre les forces irracionals i les racionals. Les protagonistes intenten resoldre la seva situació laboral i assumeixen la posició racionalista de Sofia. Però ben aviat aquesta proposta revela les seves limitacions. D'una banda, no dóna cabuda a la problemàtica personal de cadascuna d'elles, perquè Sofia no les escolta quan li expliquen les seves preocupacions. D'una altra, la reivindicació posa en evidència el conflicte interior dels personatges: la manca de coratge per viure i afrontar les seves circumstàncies.

Les protagonistes volen revoltar-se, però ben aviat es fan enrere, perquè s'acovardeixen quan les seves reivindicacions desemboquen en la confrontació amb el Vigilant. És en aquest moment que apareix la por. Quan Paulina i Filomena queden atrapades a l'ascensor s'espanten, perquè pensen que no podran sortir-se'n, i accepten fer el que ell vulgui si les allibera. La por s'estén a altres aspectes i traeix també la resta de dones. Filomena, el marit de la qual se n'ha anat de casa, té por de quedar-se sola, tot i que accepta amb resignació que estimar és un càstig del cel. Dolors, a qui s'ha reproduït un càncer de pit, té molta por de morir. Aurora té por que s'obri una investigació arran de la mort del Vigilant, perquè temps enrere la policia li va anar darrere.

En realitat, la por les aclapara. Incapaces d'afrontar-la, se sotmeten a Rita, la bruixota, perquè les alliberi de les seves inquietuds. D'aquesta manera, es deslliuren també de la responsabilitat per resoldre els seus problemes. Paulina li demana un cervell nou; Filomena, el retorn del seu marit; Dolors, un remei. Prefereixen, doncs, anul·lar-se i abandonar la recerca d'una solució per elles mateixes, com els proposava Sofia des d'una òptica racionalista.

Personatges

L'obra és protagonitzada conjuntament pel col·lectiu de dones i cadascuna contribueix a desenvolupar la història. Així, per exemple, Paulina, una vídua beneitona (sotmesa primer als designis de Sofia i després a les arts de Rita), té prou malícia per no oblidar portar piles dolentes per fer la guitza al Vigilant. Dolors, consumida pel dolor i la malaltia, s'imposa a la resta pactant amb el Vigilant, quan aquest els fa el xantatge de l'ascensor.

El grup evoluciona a través de l'acció. A l'inici, pren posició a favor de Sofia, una dona realista que impulsa la resta a resoldre una problemàtica laboral. En aquest moment, les dones no s'escolten la Rita. Dolors l'engega quan aquesta li recomana unes herbes remeieres per al dolor. Filomena també avia Rita quan li aconsella un beuratge per seduir un home. És després, quan apareixen les complicacions i la por, que el grup busca la seva empara. Així, de la confiança en la raó, el grup es trasllada a l'aixopluc de la irracionalitat, en la qual pretén trobar resposta per a qualsevol problema. Sofia i Rita són, doncs, dos personatges simbòlics que evidencien les forces que governen la brigada de dones. La baralla que protagonitzen quan el Vigilant mor és el punt àlgid de les tensions internes d'un grup de dones que, vençudes per la vida, opten per transformar-se al·legòricament en un conjunt de bruixes. Mancades de coratge per revoltar-se i sense voluntat per resoldre les seves circumstàncies, aquesta és l'única sortida que els queda.

Suggeriments didàctics

1. El diàleg participa d'alguns principis bàsics de la conversa. Així, s'organitza a través de la successió de les intervencions dels diferents personatges. Per aplicar aquesta estructura, es pot reescriure algun fragment de Revolta de bruixes, transformant l'estructura dels diàlegs paral·lels, que presenten les intervencions dels personatges de manera simultània, en diàlegs lineals.

2. L'acció teatral i, alhora, la caracterització dels personatges es realitza mitjançant el diàleg, en el qual aquests poden presentar un fragment de la seva història personal. A Revolta de bruixes, Filomena, Dolors i Paulina expliquen les seves circumstàncies (p. 177) en un diàleg paral·lel. A partir d'aquest exemple, se'n pot elaborar un altre en què un personatge expliqui un fragment de la seva autobiografia.

3. Els personatges es caracteritzen per la manera d'expressar-se. Així, l'ús d'un determinat registre o dialecte n'indica la procedència social o geogràfica, tal com s'esdevé a Revolta de bruixes. Per tal de comprovar aquest recurs, es reescriurà un fragment d'aquesta obra modificant la procedència social de les protagonistes.

4. Com ja hem dit, a Revolta de bruixes es presenta el conflicte d'un grup de dones que es debaten entre la racionalitat i la irracionalitat. A partir de la lectura i anàlisi d'algun fragment representatiu de l'obra, s'escriurà una breu escena de la vida quotidiana en què es manifesti la irracionalitat; per exemple, una picabaralla entre dos conductors.