GUIA DE LECTURA

Edat de lectura

L'ambigüitat de la situació dramàtica i la complexitat de la trama reclamen una certa maduresa en la comprensió lectora, per la qual cosa l'obra és recomanable per a nois i noies a partir de 14 anys.

Argument

El manuscrit d'Alí Bei presenta les històries de tres personatges Ell/escriptor de teatre, Ell/empleat de banca i Ell/Alí Bei allunyats en el temps, però que mantenen punts de contacte en la seva biografia. Cadascun d'ells pertany a un moment històric i a un espai concrets (una clínica actual, la Barcelona i l'Orient d'inicis del segle xix), que no es descriuen exhaustivament. Són només un punt de referència que ajuda a delimitar tres històries que s'entrellacen i s'emmirallen a través de la trama.

L'acció s'inicia a través d'una carta que Ell/escriptor de teatre adreça a Anna, la seva dona. Amb prou ànim per arraconar els dolors que l'assalten, ha començat a escriure una obra de teatre ambientada a l'Orient, en què es narren les aventures d'Ell/Alí Bei. Aquest, acusat de conspiració, és expulsat del territori marroquí i emprèn un viatge cap a Trípoli. Al vaixell coincideix amb Matte Buhlàl, un comerciant que ha viscut molts anys a Timbuctú i d'altres indrets del Sudan, el qual li explica que existeix el Mar dels Negres, un mar "d'aigües sempre calmades i transparents al costat del qual s'aixequen ciutats fabuloses amb palaus amb teulades d'or". A l'altra banda, potser, existeix el país d'Atlantis. A partir d'aquest moment, arribar-hi es converteix en una obsessió per Alí Bei. Recorre Nicòsia, Alexandria i el Caire. Finalment, arriba a la Meca malalt, però esperant trobar un guia (Omar Mohammed) que l'acompanyi fins al país d'Atlantis. Però aquest intenta matar-lo. Ell/Alí Bei se'n defensa; Omar cau ferit de bala i mor. Amb la certesa que els correligionaris d'Omar voldran venjar la seva mort, Alí Bei fuig, sabent que mai més no podrà tornar per reprendre la recerca d'Atlantis, el país de l'ideal.

Les escenes al desert s'entrellacen amb d'altres que transcorren en un interior de la Barcelona de 1823. Ell/empleat de banca jeu endormiscat al llit, malalt: només vol estar sol. Joana, la seva esposa, el vetlla. El seu amic Esteve intenta animar-lo, perquè s'evadeixi del dolor i participi en la lluita que la ciutat lliura per defensar-se de les tropes absolutistes. Irat, Esteve l'acusa d'haver actuat com a delator el 1817, any en què va marxar a París. No aconsegueix, però, arrancar-li cap confessió ni fer-lo canviar d'actitud. Tampoc no aconsegueix que li lliuri el manuscrit de Domènec Badia, en què es recullen els viatges d'aquest aventurer, que Ell/empleat de banca afirma posseir. L'existència d'aquest document és, però, dubtosa. Joana, que està segura que es tracta d'una invenció del malalt per evadir-se de la realitat i de la malaltia, escorcolla la casa sense èxit, ja que no aconsegueix trobar-lo. La situació a la ciutat empitjora. Esteve demana a Joana, de qui està enamorat, que fugin junts. Ella dubta, però el seu marit l'empeny a marxar amb Esteve, perquè, aclaparat per la malaltia, només li queda voluntat per submergir-se en la vida imaginària d'Ell/Alí Bei.

Tema

Per als protagonistes de l'obra viatjar i escriure configuren una opció vital, de la qual fan una exaltació absoluta. Ell/Alí Bei afirma que el seu únic desig és continuar el viatge, "muntar a cavall i tirar endavant". La voluntat d'escriure emergeix d'aquesta mateixa necessitat de descobrir noves realitats; el viatge és, doncs, una recerca, com també ho és l'escriptura.

És a través de l'escriptura que el creador assoleix un realitat última, potser la més vertadera, la que ell mateix construeix. El viatge culmina en la creació, tal com mostren les darreres paraules d'Ell: "Si aquesta vegada no me n'he sortit, tornaré a intentar-ho. Escriuré el que sempre he volgut escriure. Recuperaré els anys perduts, aprendré la manera d'arribar al Mar Interior. [...] No és el final, encara no he mort, encara tinc temps! Estic viu, i malgrat el vostre menyspreu, contra tots vosaltres, finalment hi arribaré! Contra tots vosaltres, un dia, sabré crear l'Atlàntida."

Personatges

Els protagonistes de l'obra són Ell/escriptor, Ell/Alí Bei i Ell/empleat de banca. Tots tres comparteixen una mateixa experiència vital: viatjar i escriure són el motor de la seva existència.

La creació permet a Ell/escriptor oblidar-se "dels dolors que l'assalten de tant en tant o el tuf fastigós de les medecines que [l'] obliguen a prendre." Escriure és viure les aventures dels seus personatges, Ell/Alí Bei i Ell/empleat de banca. Ell/empleat de banca actua de la mateixa manera: renuncia a qualsevol compromís, ja sigui polític o sentimental, excepte el de conservar el manuscrit inèdit del seu amic Domènec Badia, perquè, d'aquesta manera, en pot reviure les aventures; pot "mastegar-les, digerir-les i convertir-les en la seva sang", i pot lluitar contra la bèstia, la malaltia, que el devora per dintre. L'últim, Ell/Alí Bei, obsedit per arribar a indrets inexorables, intenta emprendre un viatge cap al país d'Atlantis, un indret només conegut pels negres, que apareix en els llibres antics. No sap "de res més impossible ni més enllà"; per això és un repte que ha d'aconseguir per al seu dietari personal, a qualsevol preu, encara que posi en perill la seva salut.

La malaltia és una altra de les característiques que comparteixen les biografies dels tres protagonistes. Ell/Alí Bei arriba a la Meca devorat per la febre i els vòmits. La seva passió per aconseguir allò impossible, potser ideal, el condueix cap a la malaltia i, potser, acabarà per engolir-lo. Ell/escriptor, malalt a la clínica, escriu una obra de teatre. Ell/empleat de banca, enmig del desvari, reviu les aventures de Domènec Badia. No és gratuït que la malaltia i la creació s'associïn. L'experiència vital dels personatges és malaltissa en ella mateixa. No viuen, observen la vida per poder escriure o, si més no, somiar que escriuen.

Suggeriments didàctics

1. L'acció d'El manuscrit d'Alí Bei presenta de manera entrellaçada les històries de tres personatges, les quals mantenen punts de contacte. L'activitat proposada consisteix a escriure el guió o la trama d'una obra teatral imitant l'estructura dramàtica de Josep M. Benet i Jornet. No és necessari elaborar totalment l'obra; es tracta de desenvolupar el treball previ a la redacció:

- definir els trets dels personatges,
- seleccionar els fets més importants de l'acció i
- organitzar aquests fets seguint un fil conductor.

Per tal de facilitar el procés de treball és recomanable dissenyar, en primer lloc, cadascuna de les històries i, posteriorment, associar-les. 2. En El manuscrit d'Alí Bei, Josep M. Benet i Jornet transforma un personatge històric real en un personatge de ficció. Així, Domènec Badia i Leblich (1766-1818), que, amb la falsa personalitat d'Alí Bei-el-Abassí, va recórrer el Nord d'Àfrica al servei del primer ministre espanyol Manuel Godoy, es converteix en Ell/Domènec Badia i en Ell/Alí Bei.

Els nois i les noies aprofitaran aquest recurs per produir textos. Es tracta de crear una escena o una obra teatral breu a partir de la biografia d'un personatge real. Abans d'iniciar la redacció, és recomanable analitzar quina resposta s'espera del públic i valorar quins elements de la vida o de la personalitat del personatge es presentaran, per tal de definir els passos a seguir en el procés d'elaboració del text. 3. La història d'Ell/Alí Bei transcorre a l'Orient. És l'Orient de la ficció i de la fantasia que el cinema ha transformat en un espai mític col·lectiu, un Orient de cartró pedra, característic d'un gènere cinematogràfic. A partir de l'exemple que ofereix l'obra, s'analitzaran els coneixements implícits que els nois i les noies tenen sobre les convencions escèniques de diversos tipus de pel·lícules (westerns, thrillers, etc.), per sintetitzar-ne els elements més recurrents. Aquesta anàlisi es pot completar amb una proposta d'escenografia d'un fragment de l'obra.