Josep Lluís Bausset

Josep Lluís Bausset (Paiporta, l’Horta, 1910 – 2012) es un activista político y cultural que ha destacado por su compromiso ejemplar con la defensa de la lengua, las instituciones y la cultura valencianas en todas sus manifestaciones.

Licenciado en farmacia y en químicas, antes de la Guerra Civil participa activamente en diversas entidades como el Centre d’Actuació Valencianista, la Agrupació Valencianista Republicana y la Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana. También es uno de los fundadores de la Agrupació Valencianista La Senyera y de la Agrupació Valencianista Escolar. Pese a la dictadura franquista sigue con sus actividades: es uno de los impulsores de las revistas Parlem, Vencill y L’Andana, interviene en el I Congrés d’Història del País Valencià (1971), y es uno de los fundadores del Partido Socialista de l’Alcúdia (1973), de la Assemblea Democràtica de la Ribera (1976) y de Acció Cultural del País Valencià (1979). Colabora en el Congrés de Cultura Catalana (1976) y organiza todo tipo de campañas, actos culturales y conferencias para difundir la idea de país.

Considerado por su gran amigo Joan Fuster como un personaje subterráneo de los más admirables del País Valenciano, con motivo de su nonagésimo cumpleaños, en el año 2000, recibe numerosos premios y homenajes que reconocen su persistente y discreta labor. En 2010, en ocasión de su centenario, se incrementan los premios, honores y homenajes, que lo erigen como un símbolo vivo del valencianismo.

Fue socio de honor de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Página elaborada por Josep Miàs i Miàs para la AELC.
Fotografías: © Levante-emv, fotografía del pórtico de Carlos Pla (2010).

Josep Lluís Bausset (Paiporta, l’Horta, 1910 – 2012) is a political and cultural activist who stands out for his committment to the defense of the Valencian language, institutions and culture in all forms.

Bachelor’s Degree in Pharmacy and Chemistry, before the Spanish Civil War he participated actively in several organizations such as the Centre d’Actuació Valencianista (Center for Valencianist Intervention), the Agrupació Valencianista Republicana (Republican Valencianist Group) and the Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana (Association for the Protection of Valencian Education). He was also one of the founders of the Agrupació Valencianista La Senyera (The Senyera Valencianist Group) and the Agrupació Valencianista Escolar (Students Valencianist Group). In spite of the Francoist dictatorship, he continued his task: he is one of the promoters of the magazines Parlem, Vencill and L’Andana, he took part in the I Congrés d’Història del País Valencià (I Valencian Country History Conference, 1971), and was one of the founders of the Partit Socialista de l’Alcúdia (Alcúdia’s Socialist Party, 1973), the Assemblea Democràtica de la Ribera (Democratic Assembly of La Ribera, 1976) and the Acció Cultural del País Valencià (Valencian Country Cultural Action – ACPV, 1979). He took part in the Congrés de Cultura Catalana (Catalan Culture Conference, 1976) and he organized several different campaigns, cultural events and conferences in order to spread the idea of homeland.

Considered for his great friend Joan Fuster as a meritorious underground figure of the Valencian Country, on his 90th anniversary, in 2000, he received numerous awards and hommages that recognized his persistent and discreet task. In 2010, on his 100th anniversary, the awards, honors and hommages increased, and confirmed his place as a living symbol of Valencianism.

He was a member of honor of the Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (Association of Catalan Language Writers – AELC).

Page by Josep Miàs i Miàs for the AELC.
Photographs: © Levante-emv, front photograph by Carlos Pla (2010).

Josep Lluís Bausset i Ciscar neix el 19 d’agost de 1910 a Paiporta (l’Horta), en el si d’una família religiosa i de tradició carlista. Tot i que vivien a l’Alcúdia, Josep Lluís i les seves germanes neixen a Paiporta, d’on prové tota la seva família. Son pare li ensenya a llegir amb els diaris Abc i Diario de Valencia —que contenia alguns fragments escrits en català—, i de més gran llegeix els poemes de Teodor Llorente a Las Províncias.

Estudia el batxillerat a València i amb disset anys es trasllada a Madrid per estudiar Farmàcia a la universitat, on entra en contacte amb Antoni Maria Sbert i la FUE (Federación Universitaria y Escolar), de caràcter progressista i republicana. Obté el títol d’apotecari dos mesos després de l’inici de la República i comença a treballar de regent a la farmàcia de l’Alcúdia, on el seu pare feia ja més de 25 anys que hi treballava com a practicant. L’any 1932 està sis mesos fent el servei militar a València. Durant aquest temps coneix el Centre d’Actuació Valencianista (CAV) i l’Agrupació Valencianista Republicana, on participa activament i descobreix el valencianisme polític i cultural. De retorn a l’Alcúdia, juntament amb Innocenci Signes, funda l’Agrupació Valencianista La Senyera i esdevé el delegat de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana. També obté la titulació de Practicant de Medicina i Cirurgia, i després decideix estudiar, per lliure, Ciències Químiques a la Universitat de València. A la universitat funda, juntament amb d’altres estudiants, l’Agrupació Valencianista Escolar, i és un dels signants de les Normes de Castelló com a membre d’aquesta agrupació. Durant aquesta època coneix Manuel Sanchis Guarner, amb qui mantindria una bona amistat durant tota la vida. El 1936 obté el títol de llicenciat en Química i seguidament es posa a estudiar les oposicions per a professor d’institut. L’esclat de la Guerra Civil el sorprèn a Madrid, on havia anat a examinar-se, i li impedeix de fer l’últim examen que li quedava per obtenir una plaça.

De retorn a l’Alcúdia, i amb el seu pare a la presó per conservador, el Partit Comunista li encarrega de fer classes a les persones analfabetes del poble. El 1937 és cridat a files i destinat a la rereguarda, a València, on ajudava a elaborar els cartells de propaganda del PCE. Per no haver d’anar al front, es compra unes ulleres amb una graduació molt elevada per així no passar la revisió mèdica. Així, uns mesos més tard és destinat a Barcelona com a mecanògraf, però arran d’una denúncia anònima des del poble, l’envien a la companyia de reserva del ministeri. Després, per tal d’estar més a prop de la família s’incorpora a l’exèrcit de Llevant amb el rang de tinent, i durant la resta de la guerra treballa en un hospital de campanya.

Després de la guerra, Josep Lluís Bausset és condemnat a un mes de presó i a l’obligació de presentar-se cada diumenge al quarter de la Guàrdia Civil. Resideix a València, i amb els diners que guanya fent classes privades a la classe alta valenciana, en acadèmies i col·legis privats, freqüenta un frontó de pilota basca anomenat Txiqui –on jugaven només dones–, i hi fa travesses amb els amics. A la pensió, coincideix amb el pintor Francesc Lozano i amb Joan Fuster, amb qui manté una de les amistats més fermes de la seva vida. Precisament amb Joan Fuster inicien una tertúlia a València freqüentada per personatges de la vida cultural i política valenciana com els germans Codonyer, Miquel Dolç, Francesc Ferrer Pastor, Joan Garay, Emili Giralt, Josep Iborra, Ernest Lluch, Santiago Ninet, Joan Reglà, Miquel Tarradell, Enric Tàrrega, Josep Vañó i Manuel Sanchis Guarner, després del seu retorn de Mallorca. També fa amistat amb Enric Valor, Vicent Andrés Estellés, Vicent Ventura, Josep Garcia Richart i Francesc de Paula Burguera, entre d’altres.

L’any 1955 contrau matrimoni amb Matilde Verdú, i tenen tres fills, la Teresa, el Josep Miquel —posteriorment monjo de Montserrat—, i la Matilde. El 1958 es posa a treballar de professor a l’institut de Tortosa (Baix Ebre), i successivament treballa als instituts de Xàtiva, Alzira, Carlet, on obté el títol de catedràtic poc abans de jubilar-se i és nomenat professor emèrit, i Carcaixent, on passa l’últim curs en actiu. Durant aquests anys, manté una intensa activitat cívica i política arreu del País Valencià. Ja el 1953 s’atreveix a emetre un programa radiofònic sobre agricultura en català des de Guadassuar, on anava cada dijous en bicicleta i en taxi si plovia, fins que és prohibit pel governador. També fa classes nocturnes de valencià pels pobles del voltant i és un dels impulsors de les revistes Parlem (1968), un dels primers casos de premsa local en català, Vencill, dedicada a la literatura i més tard la revista L’Andana (1977). El 1963 s’adhereix al manifest a favor de l’ensenyament en català i més tard és un dels signants del manifest «Més de 20.000 valencians demanen l’ús de la seua llengua als actes religiosos». Intervé en el I Congrés d’Història del País Valencià (1971), i és un dels fundadors del Partit Socialista de l’Alcúdia (1973), de l’Assemblea Democràtica de la Ribera (1976) i d’Acció Cultural del País Valencià (1979). Col·labora en el Congrés de Cultura Catalana (1976) i organitza tota mena de campanyes, actes culturals i conferències per difondre la idea de país.

A partir de la dècada de 1970 comença a col·laborar regularment al diari Levante-emv com a cronista de les partides de pilota valenciana que tenen lloc al Trinquet de Pelayo, la catedral de l’escala i corda. Josep Lluís Bausset, des de sempre un gran aficionat a l’esport tradicional per antonomàsia del País Valencià, amb les seves cròniques aconsegueix reflectir la riquesa de vocabulari i expressions entorn d’aquest esport i les travesses que hi tenen lloc. També ha publicat nombrosos articles d’opinió sobre temes polítics i culturals en diversos mitjans de comunicació del País Valencià.

A partir de la seva jubilació, el 1980, col·labora com a professor de català per la «Campanya Centre Carles Salvador» i assisteix a la I Assemblea d’Intel·lectuals, Artistes i Professionals del País Valencià. El 1984 és distingit amb el títol de fill predilecte de l’Alcúdia, i Acció Cultural del País Valencià, en ocasió del cinquè aniversari de l’entitat, li organitza un homenatge per haver estat un dels seus fundadors. El 1992, el partit Unitat del Poble Valencià li atorga el primer Guardó d’Or en reconeixement a la seva tasca per la defensa de la llengua, i és nomenat President Vitalici de l’Associació d’Amics i Amigues de Joan Fuster. Quatre anys després el Bloc de Progrés Jaume I de l’Alcúdia li concedeix el Premi Tio Canya a la constància, i el PSPV-PSOE de l’Alcúdia li ret un homenatge juntament amb altres veterans del partit, que és repetit el 1998. El 1997 publica el seu únic llibre, Diari inacabat de guerra, una obra de narrativa on barreja ficció amb la seva pròpia experiència com a tinent farmacèutic durant la Guerra Civil.

L’any 2000, amb motiu del seu norantè aniversari, és guardonat amb la primera convocatòria del Premi Vicent Ventura al Compromís Cívic, atorgat per la Universitat de València, la Universitat Jaume I de Castelló, la Unió de Periodistes del País Valencià, la Unió de Llauradors i Ramaders, CCOO, UGT i el Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV). També rep el Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla de Barcelona, el Premi Vicent Ventura al Compromís Cívic, el Premi de Periodisme Martí Domínguez de l’Algemesí i és nomenat President d’Honor del Bloc Jaume I de l’Alcúdia, Valencià de l’any de la Fundació Huguet i Soci d’Honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. També apareix un llibre d’entrevistes on es repassa tota la seva biografia, Josep-Lluís Bausset: converses amb l’home subterrani (2000), a cura de Santi Vallés, i el volum d’homenatge D’un país que ja anem fent. Miscel·lània d’homenatge a Josep Lluís Bausset (2001), que compta amb la col·laboració de més de 30 personalitats vinculades amb el valencianisme com ara Josep Massot i Muntaner, Lluís Alpera, Eliseu Climent, Josep Garcia Richart, Josep Iborra, Toni Mestre, Vicent Pitarch, Francesc Signes, Isabel Clara Simó i Vicent Soler, entre d’altres.

Una dècada més tard, en ocasió del seu centenari, Josep Lluís Bausset rep un homenatge per part de l’Associació Cultural del País Valencià i és guardonat amb el Miquelet d’Honor Extraordinari de la Societat Coral El Micalet. També es juga en honor seu una partida-homenatge al Trinquet de Pelayo on, des de la llotgeta, recollia les seves impressions setmanalment durant més de trenta-cinc anys.

Mor a l’Alcúdia a l’edat de cent un anys, el dia tres de juny de 2012.