Poesia Crítica literària o assaig Altres Infantil i juvenil

Concepció Batallé i Mallarach

Concepció Batallé i Mallarach (Olot, 1950) és professora i escriptora.

Estudia comerç i secretariat a l’Escola de la Divina Providència. Més tard, realitza Dibuix, Música i Batxillerat Superior per entrar a Magisteri. 

Fa classes a l’Acadèmia Plantalech d’Olot, als Carmelites de Ripoll, Salecians i és una de les creadores de l’Escola d’Art de Ripoll. Ha estat durant quaranta-cinc anys professora a l’Escola Cor de Maria – Maria Reina d’Olot fent classes de dibuix a secundària i d’història de la música. Durant vint-i-cinc anys realitza l’especialitat de música per tota l’escola. A banda de ser professora de música, coneix el piano, la guitarra i el violoncel.

L’afició a la literatura, que ja estima des de petita gràcies a un professor de l’escola, la porten a escriure poesia, contes i assaig. Destaquen Quatre contes per a infants (1981), Joan Prat i Forga (1897-1971): apologia del meu mestre (1987) i un gran nombre de poemes amb motiu de dates destacades com els Aplecs de la Sardana, Sant Jordi o les festes nadalenques que ha publicat anualment en mitjans com «L’Olotí» o «La comarca d’Olot» i en publicacions d’aquestes celebracions. Ha recollit la seva obra inèdita i també la publicada de la seva mare, la poeta Mercè Mallarach.

També ha escrit poemes per encàrrec, d’efemèrides, en diversos mitjans i àmbits i ha estat jurat de diferents premis literaris. Ha fet guions radiofònics i ha presentat «Temps de literatura» a Ràdio La Vall. Alguns dels seus poemes han aparegut en antologies, treballs de recerca i reculls. Ha realitzat conferències i exposicions de temàtiques diverses al Casal Marià d’Olot, entre d’altres.

Tira endavant amb un equip l’associació sense ànim de lucre Àmbit Sant Lluc, per perpetuar l’Escola Olotina.

És sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

 

Pàgina elaborada per Sara Serrano per a l’AELC.
Fotografies i documentació de l’arxiu de l’autora.

Castellano

Castellano Concepcio Batallé

Concepció Batallé i Mallarach (Olot, 1950) es profesora y escritora.

Estudia comercio y secretariado en la Escuela de la Divina Providencia. Más tarde, realiza Dibujo, Música y  Bachillerato Superior para entrar en Magisterio. 

Imparte clases en la Academia Plantalech de Olot, en las Carmelitas de Ripoll, en los Salesianos y es una de les creadoras de la Escuela de Arte de Ripoll. Ha sido durante cuarenta y cinco años profesora en la Escuela Corazón de María – Maria Reina de Olot dando clases de dibujo en secundaria y de historia de la música. Durante veinte cinco años realiza la especialidad de música para toda la escuela. Además de ser profesora de música, conoce el piano, la guitarra i el violoncelo.

La afición a la literatura, que ama desde pequeña gracias a un profesor de la escuela, la lleva a escribir poesía, cuentos y ensayos. Destacan Quatre contes per a infants (1981), Joan Prat i Forga (1897-1971): apologia del meu mestre (1987) y un gran número de poemas con motivo de fechas destacadas como los Aplecs de la Sardana, Sant Jordi o las fiestas navideñas que ha publicado anualmente en medios de comunicación como «L’Olotí» o «La comarca d’Olot» y en publicaciones sobre estas celebraciones. Ha recopilado su obra inédita y también la publicada de su madre, la poeta Mercè Mallarach.

También ha escrito poemas por encargo, de efemérides, en diversos medios y ámbitos y ha sido jurado de diferentes  premios literarios. Ha hecho guiones radiofónicos y ha presentado»Temps de literatura» en la Radio La Vall. Algunos de sus poemas han aparecido en antologías, trabajos de investigación y recopilatorios. Ha realizado conferencias y exposiciones de temáticas diversas en el Casal Marià de Olot, entre otras.

También trabaja con un equipo en la asociación sin ánimo de lucro Ámbito Sant Lluc, para perpetuar la Escuela Olotina.

Es socia de honor de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

 

Página elaborada por Sara Serrano para la AELC.
Fotografías y documentación del archivo de la autora.

English

English Concepció Batallé

Concepció Batallé i Mallarach (Olot, 1950) is a teacher and writer.

After commercial and secretarial studies at the Divine Providence School, she completed further studies in Drawing, Music and A-levels to continue with a degree in Education.

She teaches at the Plantalech Academy in Olot, the Carmelites College in Ripoll, with the Salesian Order, and is one of the founders of the Ripoll School of Art. She has worked for forty-five years at the Escola Cor de Maria – Maria Reina d’Olot, teaching drawing to secondary school students, and history of music. For twenty-five years she was in charge of the specialty of music for the whole school. As well as being a music teacher, she plays the piano, guitar, and cello.

Her love of literature, which began when she was a small girl thanks to one of her primary school teachers, has led her to write poetry, stories, and essays. Notable among these works are Quatre contes per a infants (1981), Joan Prat i Forga (1897-1971): apologia del meu mestre (1987), and a large number of poems written on the occasion of special dates like the Aplecs de la Sardana, Sant Jordi, and Christmas festivities. The latter are published annually in L’Olotí, La comarca d’Olot, and the special publications of these festivals. She has made a collection of her unpublished work, together with that of her mother, the poet Mercè Mallarach.

She has written poems on commission, for special days, which are published in several media outlets, and she has also been a jury member for several literary prizes. She has written scripts for radio and has presented “Temps de literatura” on Ràdio La Vall. Some of her poems have appeared in anthologies, research projects, and collections. She has given lectures and organised exhibitions on a range of subjects at the Casal Marià d’Olot, and elsewhere.

She works with the team of the non-profit association Àmbit Sant Lluc, to perpetuate the Escola Olotina (Olot School of landscape painting).

She is an honorary member of the Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (Association of Catalan language Writers – AELC).

Web page: Sara Serrano for AELC.
Photographs and documentation: Author’s personal files.

Biografia

Concepció Batallé i Mallarach neix a Olot l’11 de desembre de 1950, filla del pintor Juli Batallé i de la poeta Mercè Mallarach. Té la diplomatura de Dibuix Artístic i Lineal per l’Escola de Belles Arts i Oficis d’Olot i la de Professorat d’Educació General Bàsica de l’Escola Universitària de Girona.

De petita estudia música al Conservatori de Girona i, fins als catorze anys, cursa comerç i secretariat a l’Escola de la Divina Providència. Més tard, realitza Dibuix, Música i Batxillerat Superior per acabar diplomant-se en magisteri. 

Des dels anys setanta, és professora en diverses escoles. Entre 1972 i 1974, fa docència a l’Escola Cor de Maria – Maria Reina d’Olot. L’any 1974-1975 és professora de dibuix i plàstica a l’Escola Saleciana de Ripoll. El curs 1976-1977 imparteix classes a l’Escola Malagrida. A partir de 1977, fa docència a l’Escola Cor de Maria sent tutora d’EGB i especialista de plàstica i música. També ha fet classes a l’Acadèmia Plantalech d’Olot i és una de les creadores de l’Escola d’Art de Ripoll.

Pel que fa a la música, ha realitzat estudis de piano, guitarra i violoncel. D’aquest darrer, encara n’estudia. Ha posat lletra a música de nadales i cançons, algunes amb Narcís Bosch. Li agraden els concerts i sobretot l’òpera. Ha fet crítiques d’art en diversos mitjans com a la Revista de Girona.

L’afició a la literatura, que ja estima des de petita gràcies a un professor de l’escola, la porten a escriure poesia, contes i assaig. Destaquen Quatre contes per a infants (1981), Joan Prat i Forga (1897-1971): apologia del meu mestre (1987) i un gran nombre de poemes amb motiu de dates destacades com els Aplecs de la Sardana, Sant Jordi o les festes nadalenques que ha publicat anualment en mitjans com «L’Olotí» o «La comarca d’Olot» i en publicacions d’aquestes celebracions. Ha recollit la seva obra inèdita i també la publicada de la seva mare, la poeta Mercè Mallarach.

Ha portat a l’escenari del Teatre Principal d’Olot «Versos i cançons» l’any 2002.

També ha escrit poemes per encàrrec, d’efemèrides, en diversos mitjans i àmbits i ha estat jurat de diferents premis literaris. Ha fet guions radiofònics per a Ràdio Olot i Ràdio La Vall i ha presentat «Temps de literatura» a Ràdio La Vall. Alguns dels seus poemes han aparegut en antologies, treballs de recerca i reculls. Ha realitzat conferències i exposicions de temàtiques diverses al Casal Marià d’Olot, entre d’altres. 

Tira endavant amb un equip l’associació sense ànim de lucre Àmbit Sant Lluc, per perpetuar l’Escola Olotina.

Té tres filles que han heretat l’amor per la música i la tenen també com a professió. Continua treballant per la cultura i la llengua. És aficionada a llegir sobre psicologia i filosofia i, en general, a l’enriquiment personal.

Concepció Batallé, guanyadora del XIX Premi Misión, felicitada per Joan M. Puigvert i Jordi Roca, el finalista (1979).
Concepció Batallé, guanyadora del XIX Premi Misión, felicitada per Joan M. Puigvert i Jordi Roca, el finalista (1979).
L'autora recitant un poema al Pati de l'Hospici el Dia de la Dona (2010).
L'autora recitant un poema al Pati de l'Hospici el Dia de la Dona (2010).
Participació en la presentació de "La balada del senyor Ramon" de Sebastià Oliveras.
Participació en la presentació de "La balada del senyor Ramon" de Sebastià Oliveras.

Premis

  • Premi Poesia Misión dels Premis Ciutat d’Olot (1979): Amor.
  • Premi de Caixa de Girona dels Premis Ciutat d’Olot (1981): Quatre contes per a infants.
  • Premi Francesc Castells dels Jocs Florals de Calella (2005): «El follet».
  • Gran Medalla dels Jocs Florals de Rosselló (2007): «Tardor».
  • Segon premi del XIV Certamen Ramon Vidal de poesia (2008): «Tardor-membrança».
  • Premi Ciutat d’Olot d’haiku en línia: «Passes menudes».
  • Tercer premi de poesia del concurs de Sant Jordi del Centre Cívic d’Olot (2021).
  • Concurs Primavera a Camós (2021): «El color groc de Camós».

Poemes musicats

  • «Poema a Josep Pla», «La memòria de l’aigua», «Solstici d’estiu» i «La nit de Sant Joan». Música de Narcís Bosch i veu d’Esther Castellón.

Vincles

Entrevistes

En la passada convocatòria dels Premis Literaris Ciutat d’Olot, Concepció Batallé s’endugué el primer premi de contes per a nens pel seu recull intitulat «Quatre contes per infants». Per parlar del guardó en concret i de la seva visió sobre l’apassionant món de la literatura infantil, hem mantingut amb ella la següent entrevista.

Com definiries els Quatre contes per a infants?
Podríem dir que són pinzellades de fantasia. En un d’ells, «L’arbre de tots els fruits», parlo d’un pagès que recollint tota una colla de pinyons del què menjava, els planta i obté un arbre completament imaginari que dona fruits de tota mena. Un altre, presentat amb el títol de «Història d’una carta», explica les estranyes problemàtiques que segueix una carta, des que surt del qui la fa fins que arriba al seu destinatari, amb els problemes que té, l’angoixa que passa, etcètera. En un altre, «Les sabates de les papes de cent cames», s’hi exposen els problemes que té una mare per calçar els seus fills quan aquests tenen tants peus com els que tenen els fills de la papa. Per últim, «El sac de l’avi», és el sac on un avi guarda les mentides. Aleshores té un net que buida el sac i els disbarats, i l’avi li diu que les ha de tornar a recollir.

Per a quina edat consideres que van destinats aquests contes?
Per agradar més, entre els vuit i els dotze anys.

Tu estàs fent de mestra. Els expliques contes a la mainada?
Sí que n’explico. Sovint me’ls invento i tot. Considero que és una experiència molt positiva. Com sigui que tinc davant per davant qui els rep, a vegades, segons les reaccions els pots corregir. Podríem dir que tens un públic en directe que és el teu jutge. A nivell didàctic això t’ajuda molt.

A la mainada els agrada que els expliquis contes o bé llegir-los?
Ja els agrada llegir-los, també. Si a casa els han motivat procurant que tinguin els llibres adients a la seva edat i que vagi pujant gradualment aquesta afició per la lectura, el conte no el deixen pas fins ben entrat els quinze anys llargs. El conte els embadaleix molt i molt.

(L’Olotí. Setmanari d’informació de la Garrotxa, núm. 108, p. 11. 15 de maig de 1981).

Antologia

Fragment del conte «L’arbre esqueixat»

Ensopit i cap cot, veia a terra les branques que havia estimat, i s’adonava que quan tornaria la primavera ni una de sola el podria alegrar. 
L’hivern va allunyar-se i la neu es va fondre. De les branques seques en quedà el record, i quan l’herba dels prats ja tenia alguna viola, i les margarides encetaven el bon temps, ell, plorava en el seu cor l’angoixa i encara somiquejava quan les bromes formaven la nit: enyorava parlar amb la lluna i les estrelles, quan el capvespre dibuixava els seus tons, i contar secrets a les fades veïnes, i contes als mateixos follets del bosc… Desitjava tocar l’aire arreu, i amb el seu moviment, balancejar les fulles captives, simulant la dansa i la seva tradició…
Li glaçava el front veure’s d’aquella manera, quina dissort…!

Quan la primavera ja hagué pres forma, i el corriol de la vora ja tenia mil amors, i l’aigua de les torrenteres baixava enjogassada, i el ventijol ho delia tot, oïren els matolls que l’arbre plorava i les flors de la vora, i també els rierols. I esglaiats per l’agonia que pregonava, l’herba i les flors el volgueren aconsolar. Bo fos només perquè alguna papallona, amb plàcid misteri, a l’estiu el pogués besar…

(«L’Olotí», núm. 380, 4 de desembre de 1986.)

* * * 

Fragment del conte «L’arbre de tots els fruits»

Vet aquí que una vegada, hi havia un pagès que tenia un camp amb molta terra. 
El pagès volia aprofitar-la. Volia fer-la servir. Per això li semblà bo l’acudit de plantar un arbre. 
Per plantar l’arbre havia guardat molts pinyols: pinyols de totes les fruites que es menjava, pinyols d’olives, pinyols de préssecs, pinyols de peres, pinyols de prunes, de cireres, de raïms…
Havia guardat alguna graneta de figa i la llavor de la magrana. Tot allò que es menjava ho guardava perquè volia que el seu arbre fos l’arbre millor del món. 
El veïnat volia veure com ho faria per plantar tants pinyols, i només feien que preguntes:
—Que no veus que tu somies…?
—A veure, digues: quan serà gros…?
—Quan sortiran les seves fulles…?
—Com seran les seves flors…?
Va arribar el dia de plantar-lo.
EL va plantar quan ja no hi havia gelades; quan ja no feia el fred de l’hivern; el primer dia de la primavera; en un dia com avui!
Amb el dit féu un forat a terra i va deixar-hi els pinyols!
Perquè ni el vent ni la pluja se’ls emportés va tapar-los de terra. Llavors, quan els tingué allí reclosos, cada dia anava a mirar-los. Si no havia plogut; ell els regava; si havia plogut, estava content mirant-los.
El sol, l’ombra, l’aire, el vent, la nit, la humitat…Tot això els va tornar grossos, i… creixien… creixien per fer content al pagès, sortiren de la terra.
No!, no sortiren pas tots, uns a un cantó, altres a l’altre, no!
Sortiren tots junts, embolicats dins una fulla verdosa, «la gema».

(Quatre contes per a infants. Olot: Edicions Municipals, 1981.)

Sant Jordi
Que lluït era el carrer
aquest matí de Sant Jordi!
De roses a desdir,
com un vermell jardí,
ho pintaven tot de somni.

Sota l’abrigall del cel,
no hi brillava ni un estel
com ho feien tantes roses.

El sol, envejós de foc
que enlluernava la terra,
ha decidit fer l’ullet
i adormir-se a la serra…

Les campanes del bosc,
les margarides i tot,
i les herbes més senzilles,
percatant tanta olor
també s’han quedat adormides…

Els ocells enjogassats,
dels seus nius han enviat
a les roses un idil·li.

I ha nascut un bell amor
entre els ocells i les flors
aquest matí de Sant Jordi…

I, Catalunya, tota cant,
tota vermella de Sang,
n’és avui testimoni.

(Publicat a «La comarca d’Olot», núm. 459, 21 d’abril de 1988.)

* * *

Paraules de sardana
Aire d’estiu…
Movent-se, les fulles
dansen…
Cares de festa
i tot un esplet.
La cobla parla.
Parla baixet,
somrient,
com si t’amanyagués 
l’ànima,
amb paraules
de cor endins,
enamorades
i manses!
Ens diu que bleixa
el perfum
i la salabror de l’aigua
i que escampa
l’encís
de les nits d’estrelles
brodades.
Parla fort,
seguint el vent
mentre baladreja
albades.
Amoixa poemes
d’amor
rojos com el sol
en caure la tarda.
Estén arreu,
tot el cant
de la terra Catalana
i l’esperit de la gent
que l’estima
i la proclama,
és el timbre
del seu so
martellejant d’esperança!

(Publicat amb motiu del XXXVIII Aplec de la Sardana, 1991.

* * *

Itinerari.
Camí que el fum eixorca.
Pols. Memòria.

(Dins els punts de llibre del Parc Natural de la Zona Volcànica de la  Garrotxa, 2011. En línia)

* * *

Sonet al monestir de Sous
Parlen les ruïnes dels segles passats
quan comptaven llunes els seus capitells
i regalimaven, per tots els forats,
guspires d’estrelles com càntirs novells.

Enmig un gran cedre, ostatge d’ocells,
una primavera duia flors al vent.
Les pedres guardaven els secrets més vells
i menudes passes d’un caminar lent.

I quan la tarda, poruga d’enyor,
tornava els cants resant les lletanies,
venien els monjos -mans juntes al cor- 

fent més viu el temps -dolces harmonies!
Llavors, d’aquest seguit de prec i d’amor
els ulls de la Fe miraven els seus dies.

(Inèdit.)