Fina Anglès i Soronellas neix a l’Aleixar (Baix Camp) el dia 3 de març de 1956. Amb només un any ja comença a anar a l’escola de les monges on estudia primària i comerç. En acabar, i d’un dia per l’altre, es posa a treballar al món de la banca on accedeix, gradualment i joveníssima, a càrrecs de responsabilitat. Compagina la feina amb els estudis nocturns de batxillerat i COU a l’Institut Salvador Vilaseca de Reus i després va a la universitat a Tarragona on es llicencia en Filologia Catalana el curs 83-84. És en aquest moment que decideix plegar de la feina al banc, segura, amb un present consolidat i amb bones perspectives de futur, per dedicar-se plenament a l’ensenyament, una de les seves grans passions. Ella sempre diu, contenta, que a les aules s’hi ha passat, en major o menor grau, tots els anys de la seva vida menys un. S’hi sent doncs, com a casa.
Després d’alguns interinatges, l’any 1986 obté una plaça a l’Institut Gaudí de Reus per impartir classes de llengua i literatura catalanes, on a més forma part durant sis cursos de l’Equip Directiu. El curs 2001-2002 es trasllada a l’IES Joan Guinjoan de Riudoms, on exerceix fins a la seva jubilació el 2016. En paraules seves: «Jo soc professora perquè m’agrada molt ensenyar i fer entendre. Considero que s’ha de ser un molt gran professional per a ensenyar els més petits, però a mi m’agraden els alumnes adolescents, que ja tenen allò que en dèiem ‘ús de raó’, que busquen la seva manera de ser, que accedeixen al món del adults i s’hi barallen.» Paral·lelament, exerceix com a professora associada al Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili (2006-2013). El 2015, obté el Màster en Estudis Superiors en Llengua, Literatura i Cultura Catalanes per la URV i se suma al projecte Xarxa d’Innovació Geografies literàries 3.0 de la Universitat de València. El 2023 obté, amb la qualificació de Cum laude, el Doctorat en Filologia Catalana per la URV amb la tesi Rutes literàries i patrimonialització. Estudi de la ruta pictoricoliterària Mir/Manent que el 2024 és guardonada amb el Premi Josep M. Pujol i Sanmartín a la millor tesi de l’àmbit de les ciències socials i humanitats escrita en català a la mateixa universitat.
A més del món de l’educació i de l’ensenyament, la Fina és una enamorada de seu poble, l’Aleixar, un municipi de gairebé 800 habitants i del Camp de Tarragona, mar i muntanya que contempla des de la finestra de casa. Una de les seves dèries és recercar i estudiar tot allò que s’hi relaciona tant pel que fa a la història com a la cultura popular, «m’enamora i em fa feliç conèixer coses de l’Aleixar perquè m’ajuden a entendre el món, a ser universal des del particular». La necessitat de pouar en la història i la cultura del seu poble l’ha portat, amb paraules seves, «a aprendre del meu món per entendre el Món» i a realitzar diversos estudis i publicacions, algunes conjuntament am J. M. Ventós, entre els quals cal destacar la transcripció i comentari lingüístic de L’Aleixar i les ordinacions del 1504 i anteriors (1986) i Pesos, preus, mides i mesures en el comerç a la menuda del segle XVI. Les tarifes cinccentistes de l’Aleixar (1991). Pel que fa a l’estudi de la història local destaca la Guia de l’Aleixar (1983) i L’Aleixar (2004) així com la coordinació de Amb reconeixença i de vós (2005). Miscel·lània en homenatge a Albert Manent i Segimon.
Inquieta i curiosa de mena, de tracte proper, amb una gran capacitat per relacionar-se amb la gent, i disposada sempre a escoltar i ajudar els altres ha fet una feina sistemàtica de recerca oral que ha pres forma en col·laboracions puntuals com en el DIEC (1995), estudis com Folklore paralitúrgic a l’Aleixar (1986) i conferències com «Literatura culta i literatura popular. De l’esment a l’al·lusió».
Crear a través dels mots, fer, doncs, literatura, és una altra opció del seu viure. Comença amb literatura adreçada als xiquets i xiquetes publicant Codolenc el gegant (1991) amb una nova edició el 1999; segueix amb altres contes com Un dia d’aventura (1999), Un grapadet d’arròs (2006) amb pintures de Tuni Anglès, la seva germana, cantates, i poemaris com Bella Lluna treu el nas… (2005), Bella Lluna fa l’ullet… (2008), Bella Lluna et somriu… (2018) i Bella Lluna et fa un petó… (2024). En el pròleg del segon, l’escriptora afirma que «es proposa que els xiquets i xiquetes no solament llegeixin poesia, sinó també que se l’aprenguin de memòria, que la recitin, que la diguin, que juguin amb els sons, que la reinventin i se l’adeqüin barallant-se amb els mots…» I rebla: «La poesia està feta, no solament per a ser llegida sinó també, i molt especialment, per a ser dita i la llengua, qualsevol llengua, ‘abans que res’ és oralitat, és paraula dita. No hauríem d’oblidar -no ens ho podem permetre- que és ‘després de tot’, quan una llengua s’ha acabat, que es queda només en llengua escrita!».
Ha participat en obres col·lectives adreçades a nens o a adults com Simfonia de paraules (1992), L’aparador dels contes (1995), Salou 6 pre-textos IV (2008), Art i Lletres 40. Una visió literària de 40 anys de creació artística (1976-2016) (2016) i Visual i dits i nas i orelles i gust de cireres (2018). Té obra antologada a Plouen poemes! Vic: Eumo, 2017. Ha participat com escriptora en iniciatives del territori vinculades a les arts plàstiques com l’exposició La Pell de Montbrió del taller reusenc d’art L’Illa del Safrà d’Agustina Sobrino Pardo celebrada a Montbrió del Camp el 2017, o el Cicle Què ens mata? del Centre d’art ArtAmill a Vinyols i els Arcs el 2021.
També ha escrit per encàrrec el text de les cantates per a nens: Allò que no podia ser, amb música de Xavier Sans, estrenada a Torredembarra el maig de 2000 i Foc, foc, xip, xap, xop amb música de Josep Baucells, també estrenada el 2000, programada al teatre Metropol i mereixedora del Premi al millor espectacle infantil Tarragona 2001. El desembre de 2006 ha estrenat a Vic la cantata per a cors d’adults i nens Nit de Nits sobre el cicle de Nadal, amb música de Josep Baucells, editada el 2007 per DINSIC Publicacions Musicals i que el 2011, per iniciativa del Cor Monserrat de Terrassa d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals, s’ha interpretat durant les festes de Nadal a Olot (la Garrotxa), Viladecans (Baix Llobregat), Terrassa (Vallès Occidental) i a l’Auditori de Barcelona; aquesta projecte ha merescut el Premi Ateneus 2012 a la Creativitat en Música convocat per la Federació d’Ateneus de Catalunya. L’abril de 2008 ha estrenat a Cambrils la peça Un topant prop del camí, amb música del compositor illenc Baltasar Bibiloni i té obra inèdita musicada per Jordi Domenech, Núria Fuster, Maria Massana, Josep Navàs, Rosa Boqueras…
Els anys 2004, 2005 i 2007 ha participat en la Tardor Literària de Tarragona, elaborant els textos dels menús literaris per a xiquets dins l’activitat Lletres a Taula, que combina literatura i gastronomia mitjançant ‘Un dinar literari amb l’escriptora en què podrem tastar quin gust té la seva lletra’. La Tardor Literària de 2006 ha protagonitzat la novedosa activitat ‘Lletra petita’ que vol acostar els infants d’escoles de la ciutat a la literatura d’una manera lúdica a través de la relació que pot mantenir amb la gastronomia. Aquests projecte de l’Àrea d’Ensenyament ha estat seleccionat per al Foro Buenas Prácticas en el 8º Encuentro de la Red Estatal de Ciudades Educadoras, celebrat a Donòstia el 2007. El 2010, ha col·laborat en la iniciativa Amb gust de lletra dels Serveis Territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació i dels d’Educació de la Generalitat de Catalunya a Tarragona que ha portat la literatura d’una manera lúdica mitjançant berenars literaris a més de 1.000 xiquets i xiquetes d’escoles del Tarragonès, Baix Camp, Conca de Barberà i Priorat. Des de 2014, participa en els programes de foment de la lectura de la Institució de les Lletres Catalanes: Lletres a les aules i Autors a les aules.
La complicitat amb els alumnes l’ha exercit cada dia a les aules, i a més en la redacció d’unes guies didàctiques en què d’una manera interdisciplinària combina la lectura amb qüestions i exercicis que desvetllen l’interès dels adolescents i els porten cap a la reflexió. Compta amb una dotzena de propostes diverses per a tots els nivells de secundària, de les quals destaquem Tots els matins del món de Pascal Quignard (publicada a Columna).
Com a bona professora de llengua, la Fina a més de saber escoltar, també és xerraire de mena. Al llarg de la seva trajectòria vital ha delectat el públic amb moltíssims fòrums, conferències, xerrades, lectures en veu alta, intervencions en què parla de les seves obres de creació i de les d’altres autors, d’estudis de literatura oral i de folklore, d’història i cultura aleixarenca i tarragonina, i de paisatge i art. Alguns dels títols de les seves intervencions han estat De la literatura d’autor a la literatura de tots, Un passeig amb els sentits: de la natura a l’art, Orgues de les comarques de Tarragona, Les rutes literàries. Una forma d’interpretació del patrimoni literari. Una forma de turisme cultural, El paisatge del Camp de Tarragona en els dietaris i en l’obra poètica de Marià Manent a la Fundació Caixa Tarragona, a la Facultat de Lletres de la URV i a les AEUGG, al Centre de Lectura de Reus, a biblioteques de Tarragona, Reus, Riudoms, Terrassa o Cervera, a escoles, ateneus, entitats culturals.
Des de la dècada dels noranta, la seva recerca s’ha orientat cap a l’anàlisi del pas de la natura a l’art; investigació que ha culminat en la publicació Un passeig amb els sentits, de la natura a l’art. Itinerari a l’Aleixar i Maspujols amb l’obra de Joaquim Mir i Marià Manent (febrer de 2006), un ambiciós treball en què es proposa d’acompanyar el lector fent una ruta literària i pictòrica pel paisatge on ella ha crescut i viscut i que ha esdevingut, gràcies a la pintura de Mir i la literatura de Manent, espai simbòlic, és a dir, patrimoni universal. Segons l’autora: «Vivim en un lloc privilegiat quant a natura, perquè d’aquest entorn s’ha nodrit l’obra de dos autors de primera línia…, i aquest és el tresor en majúscules que té el nostre paisatge.» Aquesta iniciativa ha estat seleccionada per formar part de l’obra El valor del paisaje: Impresiones / Expresiones. Un repertorio de experiencias para la puesta en valor de los paisajes rurales españoles editada per la Dirección General de Desarrollo Sostenible del Medio Rural del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino (2010), ha esdevingut un clàssic de les rutes literàries del Camp de Tarragona i, des del novembre de 2016, s’ofereix intitulada Exploradors d’Art a públic familiar i a l’alumnat de primària a través de Còdol, educació. La dilatada experiència que té l’autora en el tema es concreta des de 2016 en la investigació que com a Doctorand d’Humanitats de la URV està duent a terme sobre rutes literàries.
Treballadora incansable, compromesa amb el país, viu estretament vinculada a entitats i associacions culturals i cíviques. Per això, des dels tretze anys ha contribuït de manera activa en el teixit associatiu: ha estat membre del Grup de Danses de l’Aleixar i de la Coral l’Eixam del Centre de Lectura de Reus; impulsora de les Colònies de vacances a l’Aleixar i de la culminació de la restauració de l’orgue barroc de l’església, i del 1989 al 2012 ha estat al servei de la Justícia de Pau, a l’Aleixar; ha estat jurat de diversos premis literaris, vocal del Centre d’Estudis Comarcal Josep Iglésies de Reus i actualment de l’Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes (APELLC) i d’Espais Escrits, Xarxa del Patrimoni Literari Català (EE); és sòcia de la Societat d’Onomàstica, d’Òmnium Cultural, de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), de l’Associació d’Estudis Reusencs, de l’Assemblea Nacional Catalana i membre actiu del col·lectiu «Escriptors del Camp de Tarragona» (ESCAT).
Ha publicat articles a diversos mitjans locals, comarcals i nacionals i des de gener de 2017 és articulista d’El Punt Avui.
La Fina, una dona ferma, intel·ligent, equànime, riallera… és una gran amiga dels seus amics. La seva energia ha fet que avui tots estiguem en deute amb la seva persona i que des d’aquestes pàgines li puguem oferir una presentació completa de la seva trajectòria vital i professional.
.webp)
