Fina Anglès i Soronellas

Fina Anglès i Soronellas (l’Aleixar, Baix Camp, 1956). Vinculada professionalment de molt jove al món de la banca, simultàniament es va llicenciar en Filologia Catalana i optà per l’ensenyament, la literatura i la investigació cultural.

És catedràtica a secundària, professora a la URV (2006-2013), Màster en Estudis Superiors en Llengua, Literatura i Cultura Catalanes per la URV i Doctora en Filologia Catalana per la mateixa universitat amb la tesi doctoral Rutes literàries i patrimonialització. Estudi de la ruta pictoricoliterària Mir/Manent (2023), que ha estat guardonada amb el Premi Josep M. Pujol i Sanmartín (2024) a la millor tesi de l’àmbit de les ciències socials i humanitats escrita en català a la URV. També és autora de diversos llibres per a nois i noies com Codolenc, el gegant (1991 i 1999) o Un grapadet d’arròs (2006); dels llibres de poemes Bella lluna treu el nas… (2005), Bella Lluna fa l’ullet… (2008), Bella Lluna et somriu… (2018) i Bella Lluna et fa un petó… (2024); de cantates estrenades i editades com Allò que no podia ser, amb música de Xavier Sans, Foc, foc, xip, xap, xop (premi al millor espectacle infantil Tarragona, 2001), amb música de Josep Baucells, Nit de Nits, amb el mateix compositor, i d’obra, en part inèdita, musicada per Baltasar Bibiloni, Jordi Domenech, Núria Fuster, Josep Navàs… Ha participat amb textos infantils per a dinars i berenars literaris en les iniciatives tarragonines: Lletres a Taula (2004, 2005 i 2007), La Lletra Petita (2006) i Amb gust de Lletra (2010) i obra seva forma part d’itineraris poètics en diversos parcs de la ciutat (2022 i 2023). Intervé en el programa de foment de la lectura de la ILC Lletres a les aules des de 2014.

El febrer de 2006 ha publicat l’assaig Un passeig amb els sentits, de la natura a l’art. Itinerari a l’Aleixar i Maspujols amb l’obra de Joaquim Mir i Marià Manent que és el resultat de l’estudi i anàlisi, durant més de quinze anys, de la vinculació de l’obra del pintor Joaquim Mir i de l’escriptor Marià Manent al paisatge aleixarenc i maspujolenc. Des del mateix any, dirigeix i guia, a través de Còdol, educació, la Ruta pictoricoliterària Mir-Manent per aquests paisatges del Camp i en manté viva la recerca. Ha estat guardonada amb el premi Avellana de Turisme i Gastronomia de la DOP Avellana de Reus en la seva segona edició (2023) «per donar a conèixer amb la ruta el paisatge de l’avellana des de la mirada literària i pictòrica».

El 2013, fruit de cinc anys d’investigació, ha publicat, junt amb Jordi Vergés, l’assaig Orgues del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre que posa en valor aquest patrimoni artístic.

El 2022 i 2024, ha impulsat i assessorat accions de patrimonialització literària com l’agermanament entre els municipis de l’Aleixar (Baix Camp), Viladrau (Osona) i Premià de Dalt (Maresme) pels vincles compartits amb l’obra del poeta, memorialista, crític i traductor Marià Manent (1898-1988).

Ha realitzat per encàrrec editorial, guies de lectura–propostes didàctiques per secundària. Ha tractat la història i la cultura de l’Aleixar en diverses publicacions, algunes amb J. M. Ventós; ha elaborat material didàctic per al programa «Educació per a l’alimentació saludable» de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV, ha participat en iniciatives vinculades a les arts plàstiques i en tot tipus d’activitats literàries fetes al territori (Festivalet Blau, Divendres DiVins, Nits literàries, etc.). També ha dedicat esforços a la recollida i anàlisi de lèxic i de literatura oral.

Des de 2017, publica articles d’opinió a El Punt Avui.

És sòcia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Pàgina elaborada per Carme Ros per a l’AELC.
Documentació: arxiu de l’autora. De la biografia: Gemma Alegria i Anna Gispert (2006).
Fotografies: ©Gemma Alegria, ©Tuni Anglès, ©Marta Badia, ©Isabel Baixeras, ©Josep M. Ballvè, ©Biblioteca Pública de Tarragona, ©Àngels Bigorra, ©Rosa Casas Llauradó, ©Ramon Cornadó, ©Joan Culsan, ©Arantxa Framis, ©Mercè Franch, ©Sofia Francí, ©Magí Garcia, ©Vicent Garrido, ©Anna Gispert, ©Elisabeth Mercadé, ©Miquel Nadal, ©M. Jesús Navarro, ©Assumpta Rosés, ©Jaume Serrano, ©Mireia Sopesens, ©Maria Soronellas, ©Jesús Tàpia i ©Imma Tarafa i ©Francesc Valls.

Castellano

Castellano

Fina Anglès i Soronellas (l’Aleixar, Baix Camp, 1956). Desde muy joven estuvo vinculada profesionalmente al mundo de la banca, pero de manera paralela realizó estudios superiores y, cuando obtuvo la licenciatura en Filología Catalana, optó por la enseñanza, la literatura y la investigación cultural.

Catedrática de secundaria, profesora de la URV (2006-2013), Máster en «Estudis Superiors en Llengua, Literatura i Cultura Catalanes» por la URV, doctoranda de «Estudis Humanístics» en la misma universidad y miembro externo colaborador de la «Xarxa d’Innovació «Geografies literàries 3.0»» de la Universidad de Valencia, es autora de diversos libros para chicos y chicas como Codolenc, el gegant (1991 y 1997), L’endemà i el senyor Anselm (1995), Un dia d’aventura (1997); de los libros de poemas Bella Lluna treu el nas… (2005), Bella Lluna fa l’ullet… (2008) y Bella Lluna et somriu… (2018), de las cantatas Allò que no podia ser, con música de Xavier Sans, Foc, foc, xip, xap, xop (premio al mejor espectáculo infantil Tarragona, 2001), con música de Josep Baucells, estrenadas en el año 2000, Nit de Nits, con música del mismo compositor, estrenada en Vic el mes de 2006 y editada el 2007 y de obra, en parte inédita, musicada por Baltasar Biblioni, Jordi Domenech, Núria Fuster, Maria Massana, Josep Navàs, Rosa Boqueras… Ha participado con textos infantiles para comidas y meriendas literarias en las iniciativas de Tarragona que han vinculado literatura y gastronomía: «Lletres a Taula» (Tardor literària, 2004, 2005 y 2007), «La Lletra Petita» (2006) y «Amb gust de Lletra» (2010). También ha intervenido e interviene, periódicamente, en los programas de fomento de la lectura de la ILC: «Lletres a les aules» y «Autors a les aules».

El mes de febrero del 2006 ha publicado el ensayo Un passeig amb els sentits, de la natura a l’art. Itinerari a l’Aleixar i Maspujols amb l’obra de Joaquim Mir i Marià Manent que incluye un DVD y es el resultado del estudio y análisis, durante más de quince años, de la vinculación de la obra del pintor Joaquim Mir y del escritor Marià Manent en el paisaje de los municipios del Aleixar y de Maspujols. Ese mismo año empieza a dirigir y guía la Ruta pictórico-literaria Mir-Manent. Mantiene aún su investigación y le ha sumado la ruta intitulada Exploradors d’Art, un formato de la misma ruta dirigido a alumnos de primaria y al público familiar.

En mayo de 2013, fruto de cinco años de investigación, publica, junto con Jordi Vergés, el ensayo Orgues del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, que pone de relieve ese patrimonio artístico de la demarcación de Tarragona, y en noviembre de 2016, con otros autores, Univers Manent, Homenatge a la figura i obra d’Albert Manent i Segimon, obra y exposición del mismo título que ha coordinado con Eugeni Perea.

También ha realizado, por encargo editorial, guías de lectura y propuestas didácticas, dirigidas a alumnos de secundaria. Ha tratado la historia y la cultura de Aleixar (Tarragona) en varias publicaciones, algunas conjuntamente con Joan-Miquel Ventós, ha elaborado material didáctico para el programa «Educació per a l’alimentació saludable» (EDAL) de la Facultad de Medicina y Ciencias de la Salud de la URV, ha participado en iniciativas vinculadas a las artes plásticas y también ha dedicado esfuerzos en la recogida y análisis de léxico y de literatura oral.

Desde enero de 2017 publica artículos de opinión en El Punt Avui.

Es socia de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Página elaborada por Carme Ros per a l’AELC.
Documentación de la biografía: Gemma Alegria y Anna Gispert (2006).
Actualitzaciones periódicas: Fina Anglès Soronellas.
Fotografías: © Gemma Alegria, © Tuni Anglès, © Marta Badia, © Isabel Baixeras, © Josep M. Ballvè, © Biblioteca Pública de Tarragona, © Àngels Bigorra, © Rosa Casas Llauradó, © Ramon Cornadó, © Joan Culsan, © Arantxa Framis, © Mercè Franch, © Sofia Francí, © Magí Garcia, © Vicent Garrido, © Anna Gispert, © Elisabeth Mercadé, © Miquel Nadal, © M. Jesús Navarro, © Assumpta Rosés, © Jaume Serrano, © Mireia Sopesens, © Maria Soronellas, © Jesús Tàpia i © Imma Tarafa i © Francesc Valls.

English

English

Fina Anglès i Soronellas (l’Aleixar, Baix Camp, 1956), worked in the world of banking from a very early age while also completing her university studies. After obtaining a degree in Catalan Philology, she decided to work as a teacher and in the domains of literature and cultural research. 

With a senior post in secondary education and a lecturship at the Rovira i Virgili University (Tarragona), she has written several children’s books: Codolenc, el gegant (Rocky the Giant, 1991 and 1999); L’endemà i el senyor Anselm (Tomorrow and Mr. Anselm, 1995); Un dia d’aventura (A Day of Adventure, 1997); Bella lluna treu el nas…(Beautiful Moon Shows Her Face…, 2005); Bella lluna fa l’ullet… (Beautiful Moon Winks, 2008); and Bella lluna et somriu… (2018); and the story «Salou: la ciutat on tot és possible» (Salou: The Town Where Everything is Possible) in the book Salou, 6 pre-textos IV (Salou, Six Pre-texts IV (2008). She also wrote the cantatas Allò que no podia ser(What Couldn’t Be), which was premiered in 2000 with music by Xavier Sans; Foc, foc, xip, xap, xop (Fire, Fire, Bing, Bang, Bong – winner of the Prize for the Best Children’s Show, Tarragona 2001) with music by Josep Baucells and premiered in 2000; Nit de Nits (Night of Nights) also with music by Josep Baucells, premiered in Vic in 2006 and published in 2007; and the poem Un topant prop del camí (A Place Near the Path), with music by Baltasar Bibiloni, premiered in Cambrils in 2008. Moreover, she has participated with texts for children (at literary dinners and afternoon teas) in Tarragona-based initiatives linking literature and gastronomy: Lletres a Taula («Letters at the Table» – Tardor literària (Literary Autumn), 2004, 2005 and 2007), La Lletra Petita (Small Print, 2006) and Amb gust de Lletra (Tasting Like Writing, 2010). She has also taken part and takes part, periodically, in the ILC’s reading promotion programs: «Lletres a les aules» and «Autors a les aules».

In February 2006 she published the essay Un passeig amb els sentits, de la natura a l’art. Itinerari a l’Aleixar i Maspujols amb l’obra de Joaquim Mir i Marià Manent (A Walk with the Senses, from Nature to Art. Route to Aleixar and Maspujols with the Work of Joaquim Mir i Marià Manent), which includes a DVD and is the result of more than fifteen years’ study and analysis of the links between the paintings of Joaquim Mir and the writings of Marià Manent with the landscapes of Aleixar and Maspujols. Since 2006 she has been director and guide of the Mir-Manent pictorial-literary route through these landscapes of the Camp de Tarragona region, is actively engaged in research, and has joined the cultural education group Còdol working on the route called Exploradors d’Art, which is the format of the Mir-Manent Route for primary school children and families. 

In May 2013, after five years of research, she published, together with Jordi Vergés, the essay Orgues del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, which draws attention to this artistic heritage of the whole Tarragona region while, in November 2016 and together with other authors, she published Univers Manent, Homenatge a la figura i obra d’Albert Manent i Segimon, which appeared with an exhibition of the same title which she curated jointly with Eugeni Perea. 

She has also been commissioned by publishers to write reading and educational guides for secondary school pupils. She has written about the history and culture of Aleixar, some of these works being co-authored with J. M. Ventós. Again, she has written didactic material for the Education for Healthy Eating Programme (EDAL) of the Faculty of Medicine and Health Sciences at the Rovira i Virgili University (Tarragona), she has participated in initiatives related to visual arts, and has also devoted herself to lexical analysis of the words and terminology she has collected, as well as analysis of oral literature.  

Since January 2017 she has been publishing opinion pieces in El Punt Avui. 

She is a member of the Associació d’Escriptors de Llengua Catalana (AELC – Association of Catalan Language Writers).  

Web page: Carme Ros. 
Documentation: Gemma Alegria and Anna Gispert. 
Translation: Julie Wark. 
Photographs: © Gemma Alegria, © Tuni Anglès, © Marta Badia, © Isabel Baixeras, © Josep M. Ballvè, © Biblioteca Pública de Tarragona, © Àngels Bigorra, © Rosa Casas Llauradó, © Ramon Cornadó, © Joan Culsan, © Arantxa Framis, © Mercè Franch, © Sofia Francí, © Magí Garcia, © Vicent Garrido, © Anna Gispert, © Elisabeth Mercadé, © Miquel Nadal, © M. Jesús Navarro, © Júlia Nebot, © Assumpta Rosés, © Jaume Serrano, © Mireia Sopesens, © Maria Soronellas, © Jesús Tàpia i © Imma Tarafa i © Francesc Valls. 

Biografia

Fina Anglès i Soronellas neix a l’Aleixar (Baix Camp) el dia 3 de març de 1956. Amb només un any ja comença a anar a l’escola de les monges on estudia primària i comerç. En acabar, i d’un dia per l’altre, es posa a treballar al món de la banca on accedeix, gradualment i joveníssima, a càrrecs de responsabilitat. Compagina la feina amb els estudis nocturns de batxillerat i COU a l’Institut Salvador Vilaseca de Reus i després va a la universitat a Tarragona on es llicencia en Filologia Catalana el curs 83-84. És en aquest moment que decideix plegar de la feina al banc, segura, amb un present consolidat i amb bones perspectives de futur, per dedicar-se plenament a l’ensenyament, una de les seves grans passions. Ella sempre diu, contenta, que a les aules s’hi ha passat, en major o menor grau, tots els anys de la seva vida menys un. S’hi sent doncs, com a casa.

Després d’alguns interinatges, l’any 1986 obté una plaça a l’Institut Gaudí de Reus per impartir classes de llengua i literatura catalanes, on a més forma part durant sis cursos de l’Equip Directiu. El curs 2001-2002 es trasllada a l’IES Joan Guinjoan de Riudoms, on exerceix fins a la seva jubilació el 2016. En paraules seves: «Jo soc professora perquè m’agrada molt ensenyar i fer entendre. Considero que s’ha de ser un molt gran professional per a ensenyar els més petits, però a mi m’agraden els alumnes adolescents, que ja tenen allò que en dèiem ‘ús de raó’, que busquen la seva manera de ser, que accedeixen al món del adults i s’hi barallen.» Paral·lelament, exerceix com a professora associada al Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili (2006-2013). El 2015, obté el Màster en Estudis Superiors en Llengua, Literatura i Cultura Catalanes per la URV i se suma al projecte Xarxa d’Innovació Geografies literàries 3.0 de la Universitat de València. El 2023 obté, amb la qualificació de Cum laude, el Doctorat en Filologia Catalana per la URV amb la tesi Rutes literàries i patrimonialització. Estudi de la ruta pictoricoliterària Mir/Manent que el 2024 és guardonada amb el Premi Josep M. Pujol i Sanmartín a la millor tesi de l’àmbit de les ciències socials i humanitats escrita en català a la mateixa universitat.

A més del món de l’educació i de l’ensenyament, la Fina és una enamorada de seu poble, l’Aleixar, un municipi de gairebé 800 habitants i del Camp de Tarragona, mar i muntanya que contempla des de la finestra de casa. Una de les seves dèries és recercar i estudiar tot allò que s’hi relaciona tant pel que fa a la història com a la cultura popular, «m’enamora i em fa feliç conèixer coses de l’Aleixar perquè m’ajuden a entendre el món, a ser universal des del particular». La necessitat de pouar en la història i la cultura del seu poble l’ha portat, amb paraules seves, «a aprendre del meu món per entendre el Món» i a realitzar diversos estudis i publicacions, algunes conjuntament am J. M. Ventós, entre els quals cal destacar la transcripció i comentari lingüístic de L’Aleixar i les ordinacions del 1504 i anteriors (1986) i Pesos, preus, mides i mesures en el comerç a la menuda del segle XVI. Les tarifes cinccentistes de l’Aleixar (1991). Pel que fa a l’estudi de la història local destaca la Guia de l’Aleixar (1983) i L’Aleixar (2004) així com la coordinació de Amb reconeixença i de vós (2005). Miscel·lània en homenatge a Albert Manent i Segimon.

Inquieta i curiosa de mena, de tracte proper, amb una gran capacitat per relacionar-se amb la gent, i disposada sempre a escoltar i ajudar els altres ha fet una feina sistemàtica de recerca oral que ha pres forma en col·laboracions puntuals com en el DIEC (1995), estudis com Folklore paralitúrgic a l’Aleixar (1986) i conferències com «Literatura culta i literatura popular. De l’esment a l’al·lusió».

Crear a través dels mots, fer, doncs, literatura, és una altra opció del seu viure. Comença amb literatura adreçada als xiquets i xiquetes publicant Codolenc el gegant (1991) amb una nova edició el 1999; segueix amb altres contes com Un dia d’aventura (1999), Un grapadet d’arròs (2006) amb pintures de Tuni Anglès, la seva germana, cantates, i poemaris com Bella Lluna treu el nas… (2005), Bella Lluna fa l’ullet… (2008), Bella Lluna et somriu… (2018) i Bella Lluna et fa un petó… (2024). En el pròleg del segon, l’escriptora afirma que «es proposa que els xiquets i xiquetes no solament llegeixin poesia, sinó també que se l’aprenguin de memòria, que la recitin, que la diguin, que juguin amb els sons, que la reinventin i se l’adeqüin barallant-se amb els mots…» I rebla: «La poesia està feta, no solament per a ser llegida sinó també, i molt especialment, per a ser dita i la llengua, qualsevol llengua, ‘abans que res’ és oralitat, és paraula dita. No hauríem d’oblidar -no ens ho podem permetre- que és ‘després de tot’, quan una llengua s’ha acabat, que es queda només en llengua escrita!».

Ha participat en obres col·lectives adreçades a nens o a adults com Simfonia de paraules (1992), L’aparador dels contes (1995), Salou 6 pre-textos IV (2008), Art i Lletres 40. Una visió literària de 40 anys de creació artística (1976-2016) (2016) i Visual i dits i nas i orelles i gust de cireres (2018). Té obra antologada a Plouen poemes! Vic: Eumo, 2017. Ha participat com escriptora en iniciatives del territori vinculades a les arts plàstiques com l’exposició La Pell de Montbrió del taller reusenc d’art L’Illa del Safrà d’Agustina Sobrino Pardo celebrada a Montbrió del Camp el 2017, o el Cicle Què ens mata? del Centre d’art ArtAmill a Vinyols i els Arcs el 2021.

També ha escrit per encàrrec el text de les cantates per a nens: Allò que no podia ser, amb música de Xavier Sans, estrenada a Torredembarra el maig de 2000 i Foc, foc, xip, xap, xop amb música de Josep Baucells, també estrenada el 2000, programada al teatre Metropol i mereixedora del Premi al millor espectacle infantil Tarragona 2001. El desembre de 2006 ha estrenat a Vic la cantata per a cors d’adults i nens Nit de Nits sobre el cicle de Nadal, amb música de Josep Baucells, editada el 2007 per DINSIC Publicacions Musicals i que el 2011, per iniciativa del Cor Monserrat de Terrassa d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals, s’ha interpretat durant les festes de Nadal a Olot (la Garrotxa), Viladecans (Baix Llobregat), Terrassa (Vallès Occidental) i a l’Auditori de Barcelona; aquesta projecte ha merescut el Premi Ateneus 2012 a la Creativitat en Música convocat per la Federació d’Ateneus de Catalunya. L’abril de 2008 ha estrenat a Cambrils la peça Un topant prop del camí, amb música del compositor illenc Baltasar Bibiloni i té obra inèdita musicada per Jordi Domenech, Núria Fuster, Maria Massana, Josep Navàs, Rosa Boqueras…

Els anys 2004, 2005 i 2007 ha participat en la Tardor Literària de Tarragona, elaborant els textos dels menús literaris per a xiquets dins l’activitat Lletres a Taula, que combina literatura i gastronomia mitjançant ‘Un dinar literari amb l’escriptora en què podrem tastar quin gust té la seva lletra’. La Tardor Literària de 2006 ha protagonitzat la novedosa activitat ‘Lletra petita’ que vol acostar els infants d’escoles de la ciutat a la literatura d’una manera lúdica a través de la relació que pot mantenir amb la gastronomia. Aquests projecte de l’Àrea d’Ensenyament ha estat seleccionat per al Foro Buenas Prácticas en el 8º Encuentro de la Red Estatal de Ciudades Educadoras, celebrat a Donòstia el 2007. El 2010, ha col·laborat en la iniciativa Amb gust de lletra dels Serveis Territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació i dels d’Educació de la Generalitat de Catalunya a Tarragona que ha portat la literatura d’una manera lúdica mitjançant berenars literaris a més de 1.000 xiquets i xiquetes d’escoles del Tarragonès, Baix Camp, Conca de Barberà i Priorat. Des de 2014, participa en els programes de foment de la lectura de la Institució de les Lletres Catalanes: Lletres a les aules i Autors a les aules.

La complicitat amb els alumnes l’ha exercit cada dia a les aules, i a més en la redacció d’unes guies didàctiques en què d’una manera interdisciplinària combina la lectura amb qüestions i exercicis que desvetllen l’interès dels adolescents i els porten cap a la reflexió. Compta amb una dotzena de propostes diverses per a tots els nivells de secundària, de les quals destaquem Tots els matins del món de Pascal Quignard (publicada a Columna).

Com a bona professora de llengua, la Fina a més de saber escoltar, també és xerraire de mena. Al llarg de la seva trajectòria vital ha delectat el públic amb moltíssims fòrums, conferències, xerrades, lectures en veu alta, intervencions en què parla de les seves obres de creació i de les d’altres autors, d’estudis de literatura oral i de folklore, d’història i cultura aleixarenca i tarragonina, i de paisatge i art. Alguns dels títols de les seves intervencions han estat De la literatura d’autor a la literatura de tots, Un passeig amb els sentits: de la natura a l’art, Orgues de les comarques de Tarragona, Les rutes literàries. Una forma d’interpretació del patrimoni literari. Una forma de turisme cultural, El paisatge del Camp de Tarragona en els dietaris i en l’obra poètica de Marià Manent a la Fundació Caixa Tarragona, a la Facultat de Lletres de la URV i a les AEUGG, al Centre de Lectura de Reus, a biblioteques de Tarragona, Reus, Riudoms, Terrassa o Cervera, a escoles, ateneus, entitats culturals.

Des de la dècada dels noranta, la seva recerca s’ha orientat cap a l’anàlisi del pas de la natura a l’art; investigació que ha culminat en la publicació Un passeig amb els sentits, de la natura a l’art. Itinerari a l’Aleixar i Maspujols amb l’obra de Joaquim Mir i Marià Manent (febrer de 2006), un ambiciós treball en què es proposa d’acompanyar el lector fent una ruta literària i pictòrica pel paisatge on ella ha crescut i viscut i que ha esdevingut, gràcies a la pintura de Mir i la literatura de Manent, espai simbòlic, és a dir, patrimoni universal. Segons l’autora: «Vivim en un lloc privilegiat quant a natura, perquè d’aquest entorn s’ha nodrit l’obra de dos autors de primera línia…, i aquest és el tresor en majúscules que té el nostre paisatge.» Aquesta iniciativa ha estat seleccionada per formar part de l’obra El valor del paisaje: Impresiones / Expresiones. Un repertorio de experiencias para la puesta en valor de los paisajes rurales españoles editada per la Dirección General de Desarrollo Sostenible del Medio Rural del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino (2010), ha esdevingut un clàssic de les rutes literàries del Camp de Tarragona i, des del novembre de 2016, s’ofereix intitulada Exploradors d’Art a públic familiar i a l’alumnat de primària a través de Còdol, educació. La dilatada experiència que té l’autora en el tema es concreta des de 2016 en la investigació que com a Doctorand d’Humanitats de la URV està duent a terme sobre rutes literàries.

Treballadora incansable, compromesa amb el país, viu estretament vinculada a entitats i associacions culturals i cíviques. Per això, des dels tretze anys ha contribuït de manera activa en el teixit associatiu: ha estat membre del Grup de Danses de l’Aleixar i de la Coral l’Eixam del Centre de Lectura de Reus; impulsora de les Colònies de vacances a l’Aleixar i de la culminació de la restauració de l’orgue barroc de l’església, i del 1989 al 2012 ha estat al servei de la Justícia de Pau, a l’Aleixar; ha estat jurat de diversos premis literaris, vocal del Centre d’Estudis Comarcal Josep Iglésies de Reus i actualment de l’Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes (APELLC) i d’Espais Escrits, Xarxa del Patrimoni Literari Català (EE); és sòcia de la Societat d’Onomàstica, d’Òmnium Cultural, de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), de l’Associació d’Estudis Reusencs, de l’Assemblea Nacional Catalana i membre actiu del col·lectiu «Escriptors del Camp de Tarragona» (ESCAT).

Ha publicat articles a diversos mitjans locals, comarcals i nacionals i des de gener de 2017 és articulista d’El Punt Avui.

La Fina, una dona ferma, intel·ligent, equànime, riallera… és una gran amiga dels seus amics. La seva energia ha fet que avui tots estiguem en deute amb la seva persona i que des d’aquestes pàgines li puguem oferir una presentació completa de la seva trajectòria vital i professional.

Premis

  • Premi Josep M. Pujol i Sanmartín a la millor tesi de l’àmbit de les ciències socials i humanitats escrita en català de la Universitat Rovira i Virgili (2024): Rutes literàries i patrimonialització. Estudi de la ruta pictoricoliterària Mir/Manent.

  • Premi Avellana de Turisme i Gastronomia de la DOP Avellana de Reus (2023).

Un passeig amb els sentits, de la natura a l’art. Itinerari a l’Aleixar i Maspujols amb l’obra de Joaquim Mir i Marià Manent.

Aquest és un llibre del tot singular que, junt amb un DVD, proposa al lector un passeig per vint-i-set indrets de l’Aleixar i Maspujols; el porta a recuperar trenta-dues obres de Mir i, alhora, el paisatge que Marià Manent glossa en els seus dietaris. Literatura i pintura s’aparellen amb la vista, l’oïda, l’olfacte, el gust i el tacte.

L’autora en els Mots previs escriu:

Hi ha espais en el territori que pels camins de l’art han esdevingut simbòlics. UN AUTOR, UN CREADOR, -així en majúscules- pot convertir, gràcies al seu fer creatiu, un paisatge local en patrimoni universal; pot elevar a categoria l’anècdota més senzilla, el fet més quotidià…, pot, en definitiva, dotar un paratge d’una supraidentitat, evidentment intangible pel sol fet que esguarda aquell indret amb la seva mirada d’artista i el fixa, amb llenguatge propi, a la seva obra, que restarà immutable fins sempre.

Els paisatges de l’ALEIXAR i MASPUJOLS són espais simbòlics i tenen categoria d’universals gràcies a l’obra de dos artistes: el pintor JOAQUIM MIR (1873-1940) i l’escriptor MARIÀ MANENT (1898-1988).

Joaquim Mir hi va viure ara fa cent anys en el període més llarg de producció continuada des d’un mateix paisatge, durant el qual, escriu Francesc Miralles, «la seva pintura assoleix les fites més personals i revolucionàries i s’avança a les teories dels primers avantguardistes europeus».

Marià Manent, des del Mas de Segimon a l’Aleixar, va cantar aquestes terres del Camp de Tarragona en els seus dietaris, que abracen des de la immediata postguerra fins a finals dels quaranta i, sobretot i de manera continuada, des de 1960 fins a 1986. Sam Abrams els considera «una de les grans creacions en prosa de la literatura catalana contemporània» i «un espai de bellesa, saviesa i humanitat».

No és tan freqüent, des del punt de vista creatiu, que un mateix territori interessi artistes de disciplines diferents i, alhora, de tan alta qualitat com és el cas de Mir i Manent.

Nosaltres hem tingut aquesta sort i per això, ara, us podem proposar aquest «passeig amb els sentits» que us permetrà conèixer el paisatge que, gràcies a la seva obra, ens porta de la NATURA a l’ART.

Vincles

Comentaris d'obra

Els llibres de poemes de la Fina Anglès són autèntics manuals de poesia. Primerament per donar-nos a entendre què és «la màgia que ens permet parlar d’una cosa sense anomenar-la», com ens diu ella mateixa.

També perquè ens introdueix en els aspectes més formals del gènere: la rima, la mètrica, el so i el ritme de les paraules (i aquí revela una altra de les seves passions, la música) que funcionen a la perfecció. I finalment perquè tè la capacitat d’apropar-nos als temes moderns a partir de composicions tradicionals: endevinalles i jocs de mans. Passareu una bona estona amb els vostres infants i aquest llibre i sobretot no perdeu l’ocasió (no crec que us sigui difícil) de compartir-los amb ella mateixa perquè us obrirà les portes definitivament al meravellós món de la poesia.

Cristina Garreta: El Punt, 2009.

* * *

Estrenada a Vic a finals del 2006, Nit de nits és una cantata que ara podem llegir i que ens agradaria poder tornar a sentir per tal de reprendre la passejada que ens proposa per les nits de les festes que conformen el cicle de Nadal en els nostres temps, és a dir, amb clara intencionalitat de posada al dia, tant en l’expressió literària com en la musical. Els autors que ens presenten aquesta obra coral són dos: la Fina Anglès, escriptora i filòloga de l’Aleixar (Baix Camp), que signa els textos, i el Josep Baucells, pedagog i compositor vigatà, que es responsabilitza de les músiques.

Les lletres tenen orígens diversos. D’una banda, hi ha contrafacta confegits a partir de cantarelles tradicionals passades pel sedàs de la fina autoria d’Anglès, que, a més, juga amb encert amb la idea de divulgar textos de caràcter local […] D’altra banda, la lletrista enfila, per exemple, l’himne final amb un text propi volgudament globalitzador que vol ser l’expressió d’un desig universal: que la pau sigui de veres. Anglès fa, doncs, una aportació reeixida a l’apropiació culta del cançoner popular tant pel que fa a temes (calendari festiu) com pel que fa a formes (corranda, entre d’altres) i assaja la creació literària ben travada amb bastides mètriques sòlides.

Biel Ferré i Xavier Inglès: Revista Musical Catalana, 2008.

* * *
 

L’artista dedica molt de temps i un esforç incommensurable a escriure un vers d’un poema, a decidir una pinzellada, a retocar una aresta en el marbre, a minúcies que un observador comú considera manies o arrels de bogeria. Sovint els lectors o els espectadors passen els ulls per davant d’aquells detalls que fan l’obra d’art sense parar-hi gaire atenció, distrets, i encara gràcies que s’hi hagin aturat un instant. La contemplació atenta, la lectura sensible, la comprensió íntima, no tenen preu, l’artista s’hi sent comprès fins a l’extrem possible, el que acaba explicant la creació, i de vegades contenen la força del que ho ha entès profundament que es transmet al que assisteix a la interpretació. Penso que aquest és el valor medul·lar d’Un passeig amb els sentits, de la natura a l’art, de Fina Anglès, un itinerari a l’Aleixar i Maspujols amb l’obra de Joaquim Mir i Marià Manent en un llibre pensat, meditat i reposat, viscut des del coneixement i la comprensió que transmet l’emoció i l’entusiasme de qui l’ha viscut. Quants camins no ens adonem del valor del que tenim al costat! Un gran pintor, un poeta que sospesava cada paraula i cada sensació, i que van coincidir en l’espai, però no en el temps, en dos pobles del Camp i els van incorporar a la seva obra, espectacularment l’un, discretament l’altre. Un llibre turístic, també? Tant de bo tots fossin així i hi poguéssim percebre el color de l’aire i la densitat del mot.

Magí Sunyer: El Punt, 2006.

* * *

Ajuntar amor i coneixement d’un tema; tractar-lo amb eficàcia informativa, literària, pragmàtica; editar-lo en un format que conté molt més del previsible en una guia convencional, són mèrits que difícilment coincideixen en una sola publicació. Però la impressió que vaig tenir quan vaig assistir a la presentació de l’obra Un passeig amb els sentits, de la natura a l’art, de Fina Anglès i Soronellas, s’ha refermat en llegir i mirar el llibre, en escoltar-lo i en fer-se’m la boca aigua quan em fa rememorar els gustos d’alguns àpats de la zona o em fa sentir el perfum de la pinassa o de la terra mullada dels voltants de Maspujols i l’Aleixar.
 

Joaquim Mallafrè: El Punt, 2006.

* * *

A l’Aleixar vaig entendre el Camp de Tarragona, els seus itineraris i una obra clau: Un passeig amb els sentits, de la natura a l’art. I aquí és on m’atrau encara més l’obra de Manent, sempre a prop de la frescor de la pinzellada artística, una manera de dir amb paraules allò que Joaquim Mir va dir amb colors. […] El Camí de Sant Antoni, el camí d’Alforja, el pont Vell, l’ermita de Sant Blai, Maspujols. Passejava i llegia simultàniament, cosa que em produïa un manifest èxtasi sensorial. Manent és el mestre que m’ha ensenyat a mirar els núvols i la seva dansa, i els perfums de cada territori. I per a mi això és viure’l.

Daniel Giralt-Miracle: Guspires de memòria. Edicions 62, 2023.
 

Antologia

A la vila tothom s’havia concentrat just a l’entrada i, contents, contemplaven la muntanya i escrutaven els camins tot esperant reveure els companys; tenien ganes d’abraçar-los.

La nit era tan clara i la lluna tan rodona i lluminosa que l’ombra del Codolenc –un gegant és un gegant– es retallava sobre el fons grisós de la muntanya, i així des de baix es podia seguir el recorregut dels qui baixaven.

Quan ja faltaven pocs metres per arribar a la vila i abans del darrer retomb, l’Eduard digué al Codolenc:
–Codolenc, potser com a mostra de la nostra amistat, podríem arribar a la vila… (i continuà tan fluixet que no s’entengué).

Al cap d’un moment i just en arribat a l’últim retomb, quan ja veien tots els vilatans apinyats a l’entrada del poble, l’Eduard començà a fer sonar la gralla i el Codolenc, elegant i majestuós, es posà a ballar.

La música sonava fina i clara: TA TARATATATATARARATARARATA i ja no solament ballava el Codolenc sinó que s’hi afegiren en Jaume i l’Eugènia, l’avi Ramon i l’àvia Teresa, l’avi Pep i l’àvia Dolors, en Josep i la Júlia, en Jordi i la Maria… i tots els joves i els nens i nenes… tots, tots ballaven contents i emocionats.

Quanta alegria! Quanta festada! tots deien, contemplant bocabadats el Codolenc.

L’Eduard i la Maria s’abraçaren emocionats i es digueren alhora:
–Ja t’ho deia jo que el Codolenc era un bon gegant!

Mentre els grans ballaven, l’Eduard va parlar amb tots els de la colla i els explicà, fil per randa, tot el que li havia passat. Ara sí que havia pogut parlar de la fada Montsant; ells ja ho entendrien.

Després de molta estona de parlar, decidiren que, en agraïment a la fada que tant els ajudà, anomenarien Montsant aquella muntanya que els havia encisat per la seva bellesa i havia fet que arribessin a aquell lloc.

Codolenc, el gegant (PAM, 1991)

* * *

Cançó de les ones

Les ones a la platja
jugaven a amagar
de cada cinc n’hi ha una
que a terra es vol quedar.

S’empaiten l’una a l’altra;
no es poden agafar;
darrere pins i roques,
un miler potser n’hi ha.

Foc, foc, xip, xap, xop (Arola, 2000) 

* * *

Bella Lluna treu el nas
per darrere les muntanyes
i feliç, feliç somriu
entremig de vells pinars,
romanills i flos boscanes.

Guaita, veu al fons la vall,
just al mig, l’antic poblet
i a la plaça tot d’infants
que la miren expectants;
Bella Lluna els fa l’ullet.

Les caretes s’il·luminen,
els ullets resten oberts,
a l’instant plouen del cel
un a un milers d’estels.
Que somnien els xiquets?

Bella Lluna amaga el nas
per darrere les muntanyes
i feliç, feliç somriu
entremig de vells pinars,
romanills i flors boscanes.

Bella Lluna treu el nas… (Arola, 2005)

* * *

Baldufa bufona,
el sol t’ha besat:
vermella i pigada
així t’has quedat! R. La maduixa

Bella Lluna fa l’ullet… (Arola Editors, 2008)

* * *

Bella Lluna et somriu…
Que t’estima, et ve a dir,
a tothora i tot moment,
dia i nit, allà i aquí.

Bella Lluna et somriu…
Et vol bé i el bo i millor;
per a tu és que ella viu
i, mirant-te, et fa un petó.

Bella Lluna et somriu…
Quatre passes o un crit
si són teus, li són tresor,
una joia, gran delit!

Bella Lluna et somriu…
Per a tu és que ha sortit
per vetllar-te i estimar-te
siguis gran, siguis petit!

Bella Lluna et somriu… (Arola, 2018)