Manel Alonso i Català va nàixer a Puçol (l’Horta Nord) l’any 1962 a finals d’un tòrrid agost, sota el signe de Lleó. S’inicia en la lectura en descobrir a l’andana de la casa paterna, guardada dins de vells baguls, tota una biblioteca formada en la seua major part per historietes il·lustrades d’aventures de moda a l’Estat espanyol els anys quaranta i cinquanta i les novel·les de José Mallorquí. En la seua adolescència descobreix Bécquer, la generació castellana del 27, Salvador Espriu i, posteriorment, Vicent Andrés Estellés i l’anomenada generació dels setanta. La seua primera trobada amb l’escriptura fou a través de la poesia amb versos encarcarats de síl·labes comptades cent vegades i rimes no gaire brillants. Després s’atreviria amb el conte i la novel·la, amb un primer intent que va publicar l’any 1992 en Edicions Camacuc sota el títol La maledicció del silenci.
L’any 1986, amb un gran desig de veure els seus maldestres versos en lletra impresa, edita pel seu compte una selecció de poemes sota el títol A tu, del viatger estrany, que deu anys després, revisats i corregits, publicaria en la col·lecció «Quadern de Rafalell». Malgrat aquest intent precoç, no és fins al 1994 que veu la llum el seu primer poemari, Amb el plànols del record, en l’editorial Germania, on tot just el mateix any editaria la seua segona novel·la, Escola d’estiu, i posteriorment el seu primer llibre de relats per a infants, Bernat i els seus amics, recull de contes publicats en la revista d’historietes il·lustrades Camacuc. Interessat a realitzar tasques de divulgació cultural i promoció literària, el 1986 entra a formar part del Col·lectiu d’Artistes de l’Horta Nord «Pinça», amb el quals realitza diverses exposicions: No és això, és més, calfa, o Fragments d’un paisatge, i de l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana (AJELC), on va arribar a ser president de la federació valenciana.
El 1991, junt amb Vicent Penya i Salvador Pérez, funda la revista de creació literària L’Aljamia, a la qual, amb el temps, li naixerien les separates Quaderns de Rafalell i Els llibres de l’Aljamia. Al mateix temps, de la mà de Rafael Serena, posa en marxa les tertúlies Les Nits màgiques del Django’s i el premi de poesia del mateix nom.
Des del 1995 comença a treballar en el camp de l’edició, primer en Germania Serveis Gràfics, on dirigeix diverses col·leccions: «Xúquer» de narrativa i «Regata de cul» d’erotisme, i posteriorment en 7 i mig editorial on realitza, entre altres tasques, la d’editor literari. El 1996 fundà junt amb Mercè Claramunt, Vicent Penya, Albert Calls, Agustí Peiró, Hermini Pérez i Joan S. Sorribes el col·lectiu Alba M., que donaria fruit amb la novel·la Jo també la vaig conèixer. Des de 1987 i fins a 1995 s’ocupa de la comunicació institucional de l’Ajuntament de Puçol, i dirigeix el mensual Notícies de Puçol i col·laborant amb l’emissora municipal de televisió EMTV i l’empresa municipal de comunicació VIP.
Durant la dècada dels noranta participa en els dos intents de crear un diari en català al País Valencià, sota el nom primer d’El Periòdic de l’Horta i després El Periòdic, capçaleres que amb el temps donarien pas a El Punt del País Valencià. Un article publicat en El Periòdic i signat per ell i Joan S. Sorribes mereix el Premi de Periodisme de la CAPPEV l’any 1994. Des de 1996 és col·laborador habitual en les pàgines del suplement Posdata del diari Levante i de la secció de cultura del setmanari El Temps.
El 1997, amb la novel·la En el mar de les Antilles, queda finalista del Premi de Novel·la Antoni Bru de la ciutat d’Elx, llibre que veurà la llum l’any següent en l’editorial Oikos-Tau, al qual en pocs mesos el seguirà el poemari Oblits, mentides i homenatges editat en 7 i mig.
El 1999 l’obri amb la seua incorporació al Consell de Redacció de la revista Abalorio i el tanca assumint el càrrec de cap de redacció de la revista de la Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques de la Generalitat Valenciana Lletres Valencianes. Mentrestant, edita el poemari Un gest de la memòria i guanya el Premi de Narrativa Benvingut Oliver amb el volum de contes breus El carrer dels Bonsais, editat l’any següent per l’Ajuntament de Catarroja; el 2000 també seria l’any de l’edició del seu segon llibre per a infants, Els cinc enigmes del rei, editat per Abril-Prodidacta. Eixe mateix any, amb el seu tercer llibre infantil, guanyaria el Premi de Narrativa per a Infants Empar de Lanuza, confirmant-se d’aquesta manera com un autor addicte a enfrontar-se a tota mena de registres literaris. Durant la dècada dels noranta, participa en diverses mostres i antologies de poesia i llibres col·lectius de narrativa.
En l’any 2000 participa en la fundació de Brosquil edicions, en la direcció literària de la qual ha treballat. En complir quaranta anys entra en una etapa en què reflexiona sobre la seua obra, revisant-ne una gran part i reeditant-la de nou. Així apareixerà l’antologia Les hores rehabilitades i la reedició d’alguna de les seues novel·les.
L’any 2018 rep el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians d’assaig amb el dietari Les petjades de l’home invisible. Dietari (setembre de 2014 – desembre de 2016), on l’autor anota setmana rere setmana les seues vivències, observacions, crítiques, reflexions, així com els seus sentiments i les seues emocions, tot conformant un artefacte literari on ens trobarem les petjades d’un home senzill i honest que, contra vent i marea, continua fent i refent la seua obra literària.
.webp)
