Qui diu no a les drogues?
Edat de lectura
Qui diu no a les drogues? és una obra adreçada al públic infantil entre els 10 anys i els 14, que planteja, a partir d'una petita aventura, com evitar de caure en el perill de la drogoaddicció.
Argument
A la Rosa, la mare del Pau, l'entusiasmen les rebaixes. Obrint-se pas entre la multitud i clavant cops de colze a tort i a dret, és capaç d'aconseguir les millors oportunitats: objectes i roba d'utilitat més o menys dubtosa. Una de les seves darreres adquisicions és un formidable impermeable blanc per al seu fill Pau. L'impermeable aconseguit amb tants esforços, però, no li aporta cap satisfacció al nen; més aviat al contrari, és la causa d'un gran disgust. El primer dia que se'l posa, els companys d'escola se'n burlen i li canten una cançó que el ridiculitza. A partir d'aquell moment es converteix en la riota de tota l'escola. Enfadat i dolgut, en Pau deixa de tractar-se amb en Víctor, en Jaume i en Ferran, amb qui compartia els seus jocs i les seves diversions, i busca nous amics.
És així com coneix en Josep Lluís, un vailet un parell d'anys més gran que ell, que l'introdueix a la colla de l'oncle Casimir. En aquesta colla ningú no parla malament ni es burla dels altres, hi regna la companyonia, el respecte i la confiança. Al Pau li sembla haver trobar els amics perfectes, que res tenen a veure amb els bocamolls de l'escola. Però tot és un miratge, perquè l'oncle Casimir i els seus acòlits no són el que semblen. És en el decurs d'una excursió que en Pau descobreix el rostre ocult d'aquest grup, l'únic interès del qual és iniciar els nens en el consum de les drogues. Simulant un joc, el viatge a un planeta desconegut, el planeta Kleenbody, els obliguen a prendre unes pastilles que els provoquen al·lucinacions. Un cop n'han ingerit unes quantes, no poden deixar de prendre'n i cauen en les urpes dels falsos amics, els quals els utilitzen per a aconseguir diners de manera poc honesta. Però en Pau, amb l'ajut dels seus pares, en Jacint i la Rosa, i els seu gos Tento, malbarata els plans dels malfactors i els lliura a la policia.
Tema
L'experiència d'en Pau retrata com pot arribar un nen al parany de la droga. Una mala experiència personal o el rebuig social el fa vulnerable i el converteix en una presa fàcil per a falsos amics, amb intencions indecoroses. Però, tal com demostra l'aventura del protagonista, amb una voluntat decidida i amb la confiança en les persones estimades es pot dir no a la droga.
Personatges
La bonhomia és la característica principal d'en Pau i de la seva família. La seva bondat, però, els converteix en persones vulnerables, perquè no malpensen del seu proïsme i, sense voler-ho, es veuen implicats en relacions capcioses o, si més no, poc recomanables. Així, per exemple, quan és rebutjat pels seus companys de l'escola, en Pau no dubta a relacionar-se amb en Josep Lluís, un noi obscur que ronda pels voltants de l'escola. La Rosa tampoc dubta a deixar marxar el seu fill amb la colla de l'oncle Casimir, tot i que és massa petit per a una excursió de tants dies sense els seus pares. Cap dels dos es malfia, convençuts que els altres, com ells, no amaguen cap intenció malèvola.
La seva bondat, però, no els cega. Arribat el moment, saben reaccionar i defensar-se de les persones malintencionades i falses. Així, la Rosa, sense titubejar, anirà a rescatar el seu fill de les urpes d'en Casimir i els seus sequaços, acompanyada d'en Jacint i d'en Tento, el seu gos. En Pau tampoc flaquejarà davant les amenaces dels brivalls i els delatarà.
Suggeriments didàctics
1. Abans d'iniciar la lectura de la novel.la, és recomanable familiaritzar l'alumnat amb la figura de Ricardo Alcántara. Amb aquest objectiu es pot realitzar un buidat de les obres de l'autor que hi hagi a la biblioteca, que es completarà amb el comentari dels nens i de les nenes que ja hagin llegit anteriorment alguna obra de l'escriptor.
2. L'anàlisi de l'obra de Ricardo Alcántara pot utilitzar-se com a informació bàsica per preparar la presentació de l'escriptor a la classe o bé a l'escola. És important fer reflexionar l'alumnat sobre aquesta situació comunicativa, perquè pugui determinar quina serà la informació necessària a transmetre i el to que caldrà emprar.
3. Qui diu no a les drogues? està publicat a la col·lecció Ala Delta. En aquesta col·lecció apareix una sèrie d'obres de Ricardo Alcántara: Qui recull les caques de gos?, Qui ajuda a casa?, Qui fa servir les papereres? i Qui belluga l'esquelet? Aquests títols poden utilitzar-se de base perquè l'alumnat faci hipòtesis sobre el tema i l'argument de cadascuna de les novel·les. També pot inventar altres títols similars, a partir dels quals desenvoluparà l'argument d'una història.
4. Després de la lectura es pot elaborar, per grups, un resum de cadascun dels capítols de la novel·la. Cada grup exposarà el resum a la resta de la classe, perquè els companys i les companyes en valorin diferents aspectes: la quantitat i la qualitat de la informació, l'organització de les idees, la claredat del discurs, el ritme de l'elocució, etc.
5. El resum de la novel·la pot utilitzar-se com a guió per a elaborar una versió en còmic de la novel·la. Per a aquesta tasca és important introduir anteriorment els recursos més característics d'aquest tipus de mitjà d'expressió (la vinyeta, la bafarada i el diàleg) a través d'exercicis focalitzats que permetin a l'alumnat d'experimentar els procediments o les habilitats que haurà d'utilitzar per al disseny i producció del còmic.
* * *
Altres publicacions: