"La lluita per la supervivència del salmó és una de les més emocionants de l'univers conegut, del meu, si més no. No nego que hi deu haver milions d'éssers, animals i vegetals, absolutament admirables en aquest sentit, persones humanes incloses; però, per a mi, el salmó és un d'aquells herois entranyables de la Història Natural, les vicissituds del qual em meravellen i em fan pensar, malgrat els anys que la que he sortit de la infància, en la més trepidant i exemplar de les odissees.

Aquest particular interès que em suscita el salmó per damunt d'altres criatures, prové, sens dubte, d'una curiosa i inevitable identificació o associació de la seva peripècia amb el destí dels herois anònims de la tragèdia moderna. Sense pretendre, de cap manera, parodiar el pensament existencialista a través dels avatars biològics d'un ésser de sang freda, el fet és que, en aquesta ocasió, el salmó ha estat l'element distanciador que necessitava per poder explicar en una ficció algunes de les meves preocupacions per la ruta de l'home. On podia trobar una distància més productiva per contemplar una vida que la de l'ésser que admires sincerament i que, fumat, és el producte que et menges amb més gust?

Mirada metafòricament, la vida d'aquest peix que abandona les aigües dolces per anar a viure al mar i que un dia, per reproduir-se, no sabem per quina estranya crida, torna a travessar l'oceà per remuntar els rius contra corrent, pot constituir un bon paradigma d'una visió èpica de l'existència.

En el salmó he trobat, en efecte, una existència perfectament descriptible en termes exemplars. Melodramàtics, si convé. Un bon mirall. Com els personatges de ficció de l'obra que us presento, crec que els humans reals —el públic contemporani, espero— també podem interpretar les estranyes rutes dels salmons, o de les anguiles, i sentir-nos admirats o consternats com davant les més formidables epopeies. Ens trobarem adjudicant-hi, fins i tot, criteris de premi i de càstig, per defugir racionalment l'evidència brutal del fet que una existència tan atzarosa i esforçada meni, senzillament, al no-res més estricte. [...]

La ruta del salmó és una història de víctimes conformades en les seves particulars valoracions de la vida i el temps. Una història amb dues cares, tanmateix. Una de quieta, de contemplativa, conformada com un aiguamoll en vies d'extinció, a través de la qual no ens haurà d'estranyar l'aparició d'un sentiment de decadència. I una altra de més vital, sotmesa a una dependència més realista dels esdeveniments del món on s'inscriu. Dues cares, una de positiva i una de negativa; una de pessimista, una altra de moderadament optimista, que no s'han d'eclipsar entre elles. Encara que, per cadascuna, l'altra sempre resulti aliena i perifèrica, no s'han de cedir terreny mútuament. Totes dues són fil conductor amb igualtat de drets."

(Fragment de "Les cares del temps", pròleg a La ruta del salmó)