L'AELC s'adhereix a la campanya per la Casa Museu Pedrolo

La Junta Directiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana ha decidit adherir-se al manifest «Per la Casa Museu Pedrolo a Tàrrega», que reivindica la recuperació de l'obra literària, la trajectòria cívica i el llegat intel·lectual de l'escriptor Manuel de Pedrolo, qui fou soci de l'Associació.

Les principals reivindicacions del manifest, que promou el col·lectiu «+Pedrolo» inclouen la necessitat d'habilitar la casa del carrer Major de Tàrrega on va sojornar Manuel de Pedrolo com a espai museístic, la necessitat de promoure l'estudi de l'obra pedroliana i la importància d'emplaçar geogràficament i simbòlicament els referents de l'escriptor.

A més d'un centenar llarg de persones a títol individual, han signat aquest manifest la Fundació Pedrolo, el PEN Català, Acció Cultural del País Valencià, Castelló per la Llengua o el Grup d'Arxivers de Lleida, entre altres.

Per a signar el manifest, i veure'n tota la informació cliqueu aquest enllaç.
 

Manuel de Pedrolo (L'Aranyó, 1918 - Barcelona 1990). Novel·lista, dramaturg, poeta i traductor, és un dels escriptors més prolífics de la literatura catalana contemporània.
 
Conrea tots els gèneres literaris i col·labora amb articles, contes i assaigs en la majoria de revistes catalanes de l'època. La seva producció creativa sobrepassa el centenar d'obres, sobretot, en prosa, amb novel·les com Cendra per Martina i Totes les bèsties de càrrega i amb el cicle novel·lístic Temps Obert. La novel·la Mecanoscrit del segon origen, adaptada al cinema el 2015, és una de les més llegides de tota la història de la literatura catalana. La censura de la dictadura franquista condiciona part de la seva trajectòria. Les seves obres es veuen retallades sistemàticament en les primeres edicions i, a més a més, li prohibeixen deu llibres. Autor polifacètic per excel·lència, tradueix obres d'autors com John Dos Passos, Jean-Paul Sartre i William Faulkner, entre altres, i dirigeix la mítica col·lecció de novel·la negra, «La cua de palla». El 2018 es declararà Any Pedrolo amb motiu del centenari del seu naixement.

Per la Casa Museu Pedrolo a Tàrrega

El poble targarí, i per extensió el conjunt del poble català, ha de poder fer seu el patrimoni literari, cívic i intel·lectual de l’escriptor Manuel de Pedrolo.

Resident durant la infància i l’adolescència a la ciutat de Tàrrega, la seva vinculació substancial a la vida de la capital de l’Urgell ha estat remarcada per l’intel·lectual mateix en diverses ocasions, alhora que ha estat subratllada per coetanis generacionals que hi tingueren estreta relació.

El capital cultural i simbòlic del món referencial de l’autor nascut a l’Aranyó ha de tenir, en conseqüència, una projecció perenne vers les terres de Ponent i tota la nació. És en aquest sentit que els sotasignats d’aquest manifest volem REIVINDICAR:

1. La necessitat comunitària d’habilitar l’habitatge del carrer Major de Tàrrega on va sojornar Manuel de Pedrolo, com a “espai-museu”, mitjançant els estudis museològics i museogràfics corresponents, amb la finalitat de permetre el coneixement i la representació de la biografia vital pedroliana en els àmbits de sociabilitat targarins freqüentats per l’escriptor. Aquesta museïtzació també hauria d’exposar altres elements materials que permetessin de complementar la vida cultural de l’escriptor. I, a més, en aquest sentit, és important catalogar i conservar la biblioteca personal de l’escriptor.

2. La necessitat de promoure l’estudi de l’obra pedroliana i de tot el seu món referencial intel·lectual mitjançant diverses iniciatives. La primera d’aquestes hauria de partir de recuperar la Beca Manuel de Pedrolo a fi de facilitar l’estudi i la difusió de l’obra pedroliana, que podria prioritzar els vessants més poc coneguts de l’autor i del seu llegat.

3. La importància d’emplaçar geogràficament i simbòlicament els referents narratius i sociabilistes de l’escriptor mitjançant la confecció de rutes literàries i vivencials com a eines de difusió que, dissenyades i senyalitzades, han de servir per a potenciar i referenciar aquest espai museístic a nivell nacional —i fins internacional. En aquest sentit ja existeix la Ruta del Mecanoscrit, que ha de ser difosa i senyalitzada adequadament.

Creiem que aquesta iniciativa ha de contribuir a potenciar la vida social, cultural i econòmica de Tàrrega, alhora que ha de permetre vincular activament la ciutat amb altres exemples recents de museïtzació d’espais relacionats amb autors i intel·lectuals destacats dels Països Catalans, com és el cas de l’Espai Joan Fuster de Sueca, el qual inclou la casa del carrer de Sant Josep.

Per tots aquests motius, emplacem l’Ajuntament de Tàrrega, i totes les institucions interessades —entre les quals la Universitat de Lleida, que hauria de tenir un lloc destacat― a materialitzar aquest projecte dignificador de la nostra cultura nacional en un termini temporal raonable.

Tàrrega, 17 de juny de 2017