Cèlia Viñas

1915-1954

Cèlia Viñas (Lleida, 1915 – Almeria, 1954) escriu poesia, teatre i narrativa, en català i castellà, amb bona part de la seva obra dedicada al públic infantil.

La seva infància i joventut transcorren a Palma i Barcelona, ​​on estudia Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. El 1943 es trasllada a Almeria, després de guanyar una plaça per a treballar-hi com a mestra d’institut. A Almeria, la seva intensa activitat cultural i el seu tarannà pedagògic, del tot avançat a la seva època, estimulen culturalment i artísticament una ciutat que sofria les conseqüències de la postguerra.

Durant la dècada de 1950 participa en l’antologia Els poetes insulars de postguerra (1951) i publica el llibre de poemes en català Del foc i la cendra (1953), que és reeditat el 2006. Pòstumament apareixen publicats un recull de textos memorialístics, De esto y aquello (1995) i el recull d’epístoles Cartas de Celia Viñas a su familia (2015), a més de diverses antologies de la seva poesia en castellà.

Pàgina elaborada per X. R. Trigo per a l’AELC.
Fotografies de l’arxiu familiar de l’autora.

Castellano

Castellano Viñas.

Cèlia Viñas i Olivella (Lleida, 1915 – Almeria, 1954) escribe poesía, teatro y narrativa, en catalán y castellano, con buena parte de su obra dedicada al público infantil.

Catedrática de Lengua y Literatura, sintió durante toda su vida una gran pasión por las letras que la impulsó a escribir poesía –también, de manera muy intensa, poesía para niños–, narrativa y teatro, además de artículos y textos memorialísticos. Siendo ella muy pequeña, su familia se trasladó a Mallorca, donde pasó su infancia y juventud, y donde entraría en contacto con los ambientes intelectuales de las Islas. Más tarde estudia Filosofía y Letras en la Universidad de Barcelona, y se mueve dentro de los ambientes teatrales. Su actividad durante estos años es incesante. Participa de la vida literaria y teatral mientras obtiene una plaza de becaria en el Centro Superior de Investigaciones Científicas.

El 1943 gana una cátedra de literatura y se instala en Almería, donde ejercerá de profesora hasta su muerte. Es en esta ciudad andaluza donde escribe la mayor parte de su obra literaria, en lengua castellana, en buena medida obligada por la prohibición de escribir en su lengua materna, el catalán. Pero estas dificultades para su obra en catalán no le impiden participar, ya durante la década de 1950, en la antología Els poetes insulars de postguerra (1951), ni de publicar en Mallorca, en la editorial Moll, su único libro de poemas en catalán: Del foc i la cendra (1953). Este volumen, con poemas escritos entre 1935 y 1939 y entre 1949 y 1953 muestra una gran sensibilidad y un oficio remarcable, y es reeditado en 2006 con un prólogo de Cèlia Riba.

Su actividad literaria en Almería, donde ejerció un verdadero magisterio cultural, todavía se recuerda en esta ciudad. Participa de tertulias literarias y escribe teatro a cuatro manos con su alumna Tadea Fuentes, sobretodo la obra Plaza de la Virgen del Mar, estrenada en 1949. También realiza montajes teatrales con sus alumnos del Instituto y lleva a cabo una intensa tarea pedagógica. En castellano escribió poemarios como Trigo del corazón (1943) y Palabra sin voz (1953). Murió en Almería en 1954.

Durante la última década del siglo XX tuvieron lugar diversos homenajes alrededor de su persona, como el de la revista Lluc, de Mallorca, en 1994. El Instituto de Estudios Almerienses ha publicado diversos libros de recopilación de su obra, como los textos memorialísticos de De esto y aquello (1995) y las Cartas de Celia Viñas a su familia (2015), entre otros.

Página elaborada por X. R. Trigo para AELC.
Fotografías del archivo personal de la autora.

English

English

Cèlia Viñas (Lleida, 1915 – Almeria, 1954) studied Arts at the University of Barcelona. She wrote poetry, theatre, narrative and memoirs and a considerable part of her work is devoted to children’s literature.

She was passionate about this and would devote much of her energy to playwriting and as director of young people’s theatre groups during her years in Almeria.

She went to live in Almeria in 1943 when she became Professor of Literature. The city now has a secondary school and a literary circle that bear her name in testimony to the great contribution she made both with her literary output and her work in education, which was very advanced at the time. The post-war circumstances and her residence in Andalusia meant that she would write a considerable part of her work in Spanish.

In the 1950s she appeared in the anthology Els poetes insulars de postguerra while, in her beloved Mallorca, the publishing house Moll would bring out a volume of her poems in Catalan, Del foc i la cendra (1953), a set of writings from her youthful and mature years that is outstanding among the poetic works of the period. This book was republished in 2006 with a prologue by Cèlia Ribas. She also wrote memoirs, including De esto y aquello (On This and That), which was posthumously published in Almeria in 1995. The critic Francisco Galera Nogales has written an excellent study on Cèlia Viñas, Vida y obra de Cèlia Viñas (The Life and Work of Cèlia Viñas – 1991). She left two unpublished novels on her death.

Web page: Xulio Ricardo Trigo for AELC.
Photograph: AELC archive.

Biografia

Cèlia Viñas i Olivella neix a Lleida el 1915.

Catedràtica de Llengua i Literatura, durant tota la seva vida sent una gran passió per les lletres. Escriu poesia —també amb una dedicació molt intensa a la poesia per a infants—, narrativa i teatre, a més d’articles i textos memorialístics. De molt petita es trasllada a Mallorca, on transcorre la seva infantesa i joventut, i on aviat prendrà contacte amb els ambients intel·lectuals de les Illes. Més tard estudia Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, i es mou dins els ambients teatrals. La seva activitat durant aquests anys és incessant. Participa de la vida literària i teatral mentre obté un lloc de becària al Centre Superior d’Investigacions Científiques i fa amistat amb escriptors com Josep M. Llompart, Bartomeu Rosselló-Pòrcel o Gabriel Alomar.

El 1943, arran d’aconseguir la seva càtedra, s’instal·la a Almeria, on exerceix de professora fins a la seva mort. És en aquesta ciutat andalusa on escriu el gruix de la seva obra literària, en bona mesura —molt obligada també per la situació de l’Estat Espanyol a la primera postguerra— en llengua castellana. Però aquesta manca d’oportunitats per a la seva obra en català no li impedeix de participar, ja durant la dècada de 1950, en l’antologia Els poetes insulars de postguerra (1951), ni de publicar a Mallorca, a l’editorial Moll, el seu únic llibre de poemes en català: Del foc i la cendra (1953). Aquest recull, amb poemes escrits entre 1935 i 1939 i entre 1949 i 1953. Aquest llibre és reeditat el 2006, amb un pròleg de Cèlia Ribas.

Exerceix un veritable magisteri cultural a Almeria: participa i organitza tertúlies literàries i escriu teatre a quatre mans amb la seva alumna Tadea Fuentes, sobretot l’obra Plaza de la Virgen del Mar, estrenada el 1949. També fa muntatges teatrals amb els seus alumnes de l’Institut i du a terme una intensa tasca pedagògica. En castellà escriu poemaris com Trigo del corazón (1943) o Palabra sin voz (1953).

Cèlia Viñas mor a Almeria el 21 de juny de 1954.

Durant l’última dècada del segle XX tenen lloc diversos homenatges al voltant de la seva persona, com ara el de la revista Lluc, de Mallorca, el 1994. L’Instituto de Estudios Almerienses ha publicat diversos llibres de recopilació de la seva obra, com ara els textos memorialístics de De esto y aquello (1995), i un estudi molt complet de Francisco Galera Nogales, Vida y obra de Cèlia Viñas (1991).

Cèlia Viñas va tenir unes idees sobre la docència molt avançades per a la seva època que han merescut articles i estudis, com ara el llibre de M. A. Naranjo Díaz, Cèlia Viñas: personalidad y actividad pedagógico-cultural en Almería (1943-1954). El 2006 apareix el volum col·lectiu Cèlia Viñas. Entre el record i l’esperança, a cura de Felip Munar i editat per Documenta Balear.

 

Plaza de la Virgen del Mar

Vincles

Comentaris d'obra

Celia Viñas, hija de un profesor de Escuela Normal, vive desde pequeña inquietudes didácticas y culturales completadas en sus años de Universidad en Barcelona. Después, como profesora, proyectó esta formación y su vocación docente -se consideraba madre y maestra- dentro y fuera de las aulas de la Almería de posguerra, desarrollando una gran labor educativa y literaria. Mujer vitalista, liberal, buscadora de nuevos horizontes y moderna en su pedadogía, entusiasma y motiva a sus alumnos con su peculiar estilo didáctico: representaciones teatrales, concursos, radio, tertulias, conferencias, excursiones, etc. Además, animó instituciones como la Biblioteca Villaespesa y movimientos como el Indaliano, abriéndoles caminos hacia otros puntos de la geografía nacional.

(Francisco Galera Noguera. «La figura de Celia Viñas y su repercusión pedagógica y cultural», Revista del Instituto de Estudios Almerienses, núm. 16, 1998)
 

* * *

POEMA-RECORD DE JOSEP MARIA LLOMPART

In memoriam C.V. per a qui fou escrit,
fa temps i temps, aquest llunari.

I ara ja saps la mort, Cèlia Viñas
-ai aquell foc, foquet, cendra astorada.
Ara ja saps la mort. No et calen versos
ni ocells ni primaveres per alçar-la.

¿Ho veus? No s’ha aturat un sol rellotge
ni s’ha estremit la seda de la cala;
el vent, que desconeix la teva absència,
ajup les herbes del record…
Descansa.

Nosaltres sols, amb tota la mort teva,
reprendrem el camí.
Adéu, companya.

Josep M. Llompart
 

* * *
 

SU OBRA LITERARIA

«Separar a Celia Viñas profesora y Celia Viñas escritora es desconocerla ya que, según Mª de Gracia Ifach, interpretaba su menester poéticamente, magnificando el sagrado oficio de instruir. Es decir, que enseñaba como una madre puede enseñar a sus hijos, congraciándose con ellos, jugando con ellos, sintiéndose niña también, sin más empaque que el íntimo de la sapiencia y la comprensión, sin otro deseo que el de influirles confianza, gusto por el saber, alegría del vivir…Su manera desenfadada y poética de decir en clase era el resultado de su amorosa entrega, de su absoluta dedicación a los niños.

Podría parecer, a primera vista, que la producción literaria de Celia Viñas no es extensa; pero, si tenemos en cuenta su intensa vida estudiantil hasta la obtención de la cátedra de Instituto, su vasta actividad académica y extraacadémica y su temprana muerte, no lo parecerá tanto. Cultivó los más variados géneros literarios: poesía, ensayo, teatro, novela, cuento. Además, sus innumerables artículos en prensa, periódicos y revistas, sus múltiples conferencias y una correspondencia que abarca centenares de cartas llenas de belleza literaria y tremenda sinceridad. Tanto en su prosa como en su poesía se repiten unos temas generales muy relacionados con su entorno. Destacan el paisaje almeriense, la inquietud religiosa, el amor humano y, ante todo, el mundo de sus niños, los alumnos del Instituto. Igualmente es común a toda su obra el carácter ocasional y espontáneo. Rasgo destacable es el tono poético que envuelve toda su obra. Poetiza cuanto escribe. Esa actitud poética hace que su prosa, los artículos, por ejemplo, sean en ocasiones, pobres de contenido y ricos de forma. Prosa llena de figuras literarias y descripciones coloristas.»

(Francisco Galera Noguera.)

Antologia

TEMPESTA ALS JARDINS DE CIUTAT

Hi ha un lladruc de cans,
cacera de gegants,
els núvols que s’acosten.

Xiula la serp del vent,
la nuvolada estén
els seus llençols de febre.

Un so ben esquerdat,
tremola la Ciutat
tota feta de cera.

S’és esqueixat el cel,
s’arrabassa d’arrel
el llamp de la tempesta.

Els campanars més grans
s’estan donant les mans,
com nins davant la Mort.

La pluja cau rabent
amb un toc ben valent
arrodonida i neta.

La terra dels jardins
lluu sota els regalims,
és una dona nua.

S’ha perfumat el fang
amb unes flors de sang,
que sense fruitar es moren.

Sota la pluja encís,
l’ombra del Paradís
Adam i Eva s’abracen.

La dona el bes primer
mossega, el taronger
esclata de taronges.

Alcen el front terrós,
i el món és més hermós.
L’àngel ha tret l’espasa.

AVUI

Perquè avui el cel és blau
i la rosa més encesa,
perquè el colom plana un vol
amb un fregadís de seda,
perquè a dalt del taronger
hi ha verdors de fulla tendra,
perquè l’aire del matí
té cançons de pluges fresques,
perquè riu el rierol,
perquè les planes són verdes,
perquè el mar trena garlandes
entorn de les blanques veles
i el sol munta bru de mel
enmig d’un brunzir d’abelles
i al bell cim del puig més alt
hi ha un degotís de bresca…

vine, amor, que el cel és blau
i la rosa és més encesa.

SAVINA A PUNTA GROSSA

Aquesta divina aspror
de la branca de savina
el fons del cor m’endevina
amb ganivetes d’amor
i sagetes de cançó;
que l’estimat és així,
que té les mans de setí
i quan cerca l’abraçada
hi deixa l’escarrinxada
regust de fonoll marí.