Cèlia Viñas

Cèlia Viñas i Olivella (Lleida, 1915 – Almeria, 1954) escribe poesía, teatro y narrativa, en catalán y castellano, con buena parte de su obra dedicada al público infantil.

Catedrática de Lengua y Literatura, sintió durante toda su vida una gran pasión por las letras que la impulsó a escribir poesía –también, de manera muy intensa, poesía para niños–, narrativa y teatro, además de artículos y textos memorialísticos. Siendo ella muy pequeña, su familia se trasladó a Mallorca, donde pasó su infancia y juventud, y donde entraría en contacto con los ambientes intelectuales de las Islas. Más tarde estudia Filosofía y Letras en la Universidad de Barcelona, y se mueve dentro de los ambientes teatrales. Su actividad durante estos años es incesante. Participa de la vida literaria y teatral mientras obtiene una plaza de becaria en el Centro Superior de Investigaciones Científicas.

El 1943 gana una cátedra de literatura y se instala en Almería, donde ejercerá de profesora hasta su muerte. Es en esta ciudad andaluza donde escribe la mayor parte de su obra literaria, en lengua castellana, en buena medida obligada por la prohibición de escribir en su lengua materna, el catalán. Pero estas dificultades para su obra en catalán no le impiden participar, ya durante la década de 1950, en la antología Els poetes insulars de postguerra (1951), ni de publicar en Mallorca, en la editorial Moll, su único libro de poemas en catalán: Del foc i la cendra (1953). Este volumen, con poemas escritos entre 1935 y 1939 y entre 1949 y 1953 muestra una gran sensibilidad y un oficio remarcable, y es reeditado en 2006 con un prólogo de Cèlia Riba.

Su actividad literaria en Almería, donde ejerció un verdadero magisterio cultural, todavía se recuerda en esta ciudad. Participa de tertulias literarias y escribe teatro a cuatro manos con su alumna Tadea Fuentes, sobretodo la obra Plaza de la Virgen del Mar, estrenada en 1949. También realiza montajes teatrales con sus alumnos del Instituto y lleva a cabo una intensa tarea pedagógica. En castellano escribió poemarios como Trigo del corazón (1943) y Palabra sin voz (1953). Murió en Almería en 1954.

Durante la última década del siglo XX tuvieron lugar diversos homenajes alrededor de su persona, como el de la revista Lluc, de Mallorca, en 1994. El Instituto de Estudios Almerienses ha publicado diversos libros de recopilación de su obra, como los textos memorialísticos de De esto y aquello (1995) y las Cartas de Celia Viñas a su familia (2015), entre otros.

Página elaborada por X. R. Trigo para AELC.
Fotografías del archivo personal de la autora.

Cèlia Viñas (Lleida, 1915 – Almeria, 1954) studied Arts at the University of Barcelona. She wrote poetry, theatre, narrative and memoirs and a considerable part of her work is devoted to children’s literature.

She was passionate about this and would devote much of her energy to playwriting and as director of young people’s theatre groups during her years in Almeria.

She went to live in Almeria in 1943 when she became Professor of Literature. The city now has a secondary school and a literary circle that bear her name in testimony to the great contribution she made both with her literary output and her work in education, which was very advanced at the time. The post-war circumstances and her residence in Andalusia meant that she would write a considerable part of her work in Spanish.

In the 1950s she appeared in the anthology Els poetes insulars de postguerra while, in her beloved Mallorca, the publishing house Moll would bring out a volume of her poems in Catalan, Del foc i la cendra (1953), a set of writings from her youthful and mature years that is outstanding among the poetic works of the period. This book was republished in 2006 with a prologue by Cèlia Ribas. She also wrote memoirs, including De esto y aquello (On This and That), which was posthumously published in Almeria in 1995. The critic Francisco Galera Nogales has written an excellent study on Cèlia Viñas, Vida y obra de Cèlia Viñas (The Life and Work of Cèlia Viñas – 1991). She left two unpublished novels on her death.

Web page: Xulio Ricardo Trigo for AELC.
Photograph: AELC archive.

Cèlia Viñas i Olivella neix a Lleida el 1915.

Catedràtica de Llengua i Literatura, durant tota la seva vida sent una gran passió per les lletres. Escriu poesia —també amb una dedicació molt intensa a la poesia per a infants—, narrativa i teatre, a més d’articles i textos memorialístics. De molt petita es trasllada a Mallorca, on transcorre la seva infantesa i joventut, i on aviat prendrà contacte amb els ambients intel·lectuals de les Illes. Més tard estudia Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, i es mou dins els ambients teatrals. La seva activitat durant aquests anys és incessant. Participa de la vida literària i teatral mentre obté un lloc de becària al Centre Superior d’Investigacions Científiques i fa amistat amb escriptors com Josep M. Llompart, Bartomeu Rosselló-Pòrcel o Gabriel Alomar.

El 1943, arran d’aconseguir la seva càtedra, s’instal·la a Almeria, on exerceix de professora fins a la seva mort. És en aquesta ciutat andalusa on escriu el gruix de la seva obra literària, en bona mesura —molt obligada també per la situació de l’Estat Espanyol a la primera postguerra— en llengua castellana. Però aquesta manca d’oportunitats per a la seva obra en català no li impedeix de participar, ja durant la dècada de 1950, en l’antologia Els poetes insulars de postguerra (1951), ni de publicar a Mallorca, a l’editorial Moll, el seu únic llibre de poemes en català: Del foc i la cendra (1953). Aquest recull, amb poemes escrits entre 1935 i 1939 i entre 1949 i 1953. Aquest llibre és reeditat el 2006, amb un pròleg de Cèlia Ribas.

Exerceix un veritable magisteri cultural a Almeria: participa i organitza tertúlies literàries i escriu teatre a quatre mans amb la seva alumna Tadea Fuentes, sobretot l’obra Plaza de la Virgen del Mar, estrenada el 1949. També fa muntatges teatrals amb els seus alumnes de l’Institut i du a terme una intensa tasca pedagògica. En castellà escriu poemaris com Trigo del corazón (1943) o Palabra sin voz (1953).

Cèlia Viñas mor a Almeria el 21 de juny de 1954.

Durant l’última dècada del segle XX tenen lloc diversos homenatges al voltant de la seva persona, com ara el de la revista Lluc, de Mallorca, el 1994. L’Instituto de Estudios Almerienses ha publicat diversos llibres de recopilació de la seva obra, com ara els textos memorialístics de De esto y aquello (1995), i un estudi molt complet de Francisco Galera Nogales, Vida y obra de Cèlia Viñas (1991).

Cèlia Viñas va tenir unes idees sobre la docència molt avançades per a la seva època que han merescut articles i estudis, com ara el llibre de M. A. Naranjo Díaz, Cèlia Viñas: personalidad y actividad pedagógico-cultural en Almería (1943-1954). El 2006 apareix el volum col·lectiu Cèlia Viñas. Entre el record i l’esperança, a cura de Felip Munar i editat per Documenta Balear.