Sebastià Vidal i Obrador

1936

Sebastià Vidal i Obrador (Ca’s Concos de’s Cavaller, Felanitx, Mallorca,1936). Quan tenia dos anys son pare mor de pulmonia i passa cinc anys a l’orfenat. De gran treballa, fins que es jubila als cinquanta-cinc anys, a l’oficina de Correos y Telégrafos.

Als cinquanta anys no sabia escriure en català i decideix posar-se a estudiar. Es treu primer el graduat escolar, passa després la prova d’accés a la universitat per a majors de vint-i-cinc anys i inicia la llicenciatura en Filologia Catalana a la Universitat de les Illes Balears. També comença a escriure poesia, i guanya nombrosos premis i certàmens locals, com el premi Àncora de poesia de Sant Feliu de Guíxols (2005). El 1998 publica el recull Poemes a la col·lecció Poesia de paper, i el 2005 apareix un nou aplec dels seus poemes editat per Sa Nostra.

És soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).