.webp)
Vicent Ferrís
1919Vicent Ferrís i Garcia (Algemesí, 1919 – València, 2012), home de lletres i de vasta cultura, estudia dret, filosofia i lletres i filologia clàssica. Exerceix de fiscal de la comarca durant uns anys, i al mateix temps treballa de professor de secundària. Davant la impossibilitat de mantenir les dues professions, es decideix a abandonar la fiscalia. Treballa durant molts anys de professor de llatí i grec en diversos instituts, i assoleix el grau de catedràtic de llatí. També és alcalde de Gandia (1954-1958), president del Centre Excursionista de València (1955-1958), i professor de l’Acadèmia Lluís Vives i de Lo Rat Penat. Uns anys abans de la jubilació, exerceix novament de fiscal, a Ciudad Real i a Conca (Castella-la Manxa).
És l’autor de la traducció catalana del tercer volum de Les nits àtiques (1988), d’Aulus Gel·li, publicat per la fundació Bernat Metge, i ha publicat els treballs Senyal de perill per a una ruta històrica (1975), Lleis de l’accent en funció de la quantitat (1984), i la tesi doctoral El poema De Contemptu Mundi de Bernat de Cluny (1995).
Vicent Ferrís i Garcia (Algemesí, 1919 – València, 2012), home de lletres i de vasta cultura, estudia dret, filosofia i lletres i filologia clàssica. Exerceix de fiscal de la comarca durant uns anys, i al mateix temps treballa de professor de secundària. Davant la impossibilitat de mantenir les dues professions, es decideix a abandonar la fiscalia. Treballa durant molts anys de professor de llatí i grec en diversos instituts, i assoleix el grau de catedràtic de llatí. També és alcalde de Gandia (1954-1958), president del Centre Excursionista de València (1955-1958), i professor de l’Acadèmia Lluís Vives i de Lo Rat Penat. Uns anys abans de la jubilació, exerceix novament de fiscal, a Ciudad Real i a Conca (Castella-la Manxa).
És l’autor de la traducció catalana del tercer volum de Les nits àtiques (1988), d’Aulus Gel·li, publicat per la fundació Bernat Metge, i ha publicat els treballs Senyal de perill per a una ruta històrica (1975), Lleis de l’accent en funció de la quantitat (1984), i la tesi doctoral El poema De Contemptu Mundi de Bernat de Cluny (1995).
