Josep Usó i Mañanós neix accidentalment a Castelló però gairebé sempre ha viscut a Vila-real.
Fill de mestre, començà a estudiar Batxillerat a l’institut del poble, aleshores només n’hi havia un i encara gràcies, el 1969. Acaba el COU de ciències el 1976, encara amb setze anys, i una cara de xiquet que era la seua creu. Poc inclinat cap als esforços físics, al menys els estius practica la natació en els estius a la piscina del poble. Estudia Ciències Químiques, primer al Col·legi Universitari de Castelló i després a la Universitat de València, on es llicencia el 1981.
Després d’estar-se un any a la Facultat fent la Tesina de llicenciatura i un altre fent el soldat per tot el territori nacional, es passa els seus primers tres anys laborals amb sou a una empresa que fabricava (i encara fabrica) esmalts ceràmics. La indústria ceràmica és, encara a hores d’ara un importantíssim motor econòmic a La Plana i a tota la Província de Castelló.
Un poc fart dels horaris difusos que imposa el sector, i amb la dosi corresponent de sort, guanya les oposicions com a Professor Agregat de Batxillerat de Física i Química el 1986.
El 1987, i gràcies a l’oferta de col·laboració que li fa un antic professor, Fernando Latre, comença a participar en l’elaboració d’uns quants manuals de Química, Física, Matemàtiques i la seua didàctica. Al mateix temps, també publica tot un seguit d’articles i comunicacions sobre el tema. Per aquesta mateixa època, es casa. Res doncs, feia pensar que acabaria escrivint literatura de ficció.
L’any 1996, un poc per atzar, comença a escriure la que serà la primera novel·la: La Catifa maleïda (L’Eixam Llibres. Tavernes Blanques 1998).
Sorprès per un èxit del tot inesperat, «arribar i moldre», continua escrivint prosa de ficció. Segurament deformat per la seua formació científica, la producció és de contes. Sempre prosa concisa i més didàctica que florida. Ràpidament s’adona que publicar és molt difícil. Per això s’esmerça cada vegada més, però sense un èxit aclaparador. Al mateix temps, tot s’ha de dir, continua escrivint textos de Química i ocupant-se dels fills en la mesura del que pot.
Malgrat els esforços, només una petita part de la producció literària ha aconseguit eixir del calaix i arribar, amb major o menor fortuna, a les prestatgeries d’alguna llibreria.
D’aquestes, podem destacar, a banda de la mencionada Catifa Maleïda, uns pocs contes publicats en reculls de certàmens literaris: El geni Ulmarestà, finalista al premi Vila de Puigcerdà el 1999, Bertomeu, finalista al Ciutat de Peníscola 2001, El dragó Khan, finalista a l’Escala 2001, Carme i Maria, guanyador del Roser d’Argent Vila de Puigcerdà 2002, El Quadre, finalista al premi Homilies d’Organyà 2003, Check Point, finalista al Premi Joan Arús de Castellar del Vallés 2003, o Destí, finalista als premis AMIBA 2003. Poca cosa, en realitat, si es compara amb els escrits.
També, cal mencionar dues novel·les més: Amor amarg, premi de novel·la curta de la Universitat de Lleida 2001 (Pagès Editors, Lleida 2002), i Civils i Incivils, finalista als premis Josep Pasqual i Tirado de Castelló 2003, finalista als premi de novel·la curta Ciutat de Mollerussa 2003 i guanyador del Premi Sant Carles Borromeu de contes i narracions en la XXVII Nit Literària Andorrana (Abadia Editors, Vilobí d’Onyar 2005).
D’uns anys ençà, col·labora amb la revista Cadafal, que es publica a Vila-real cada maig i setembre, coincidint amb les festes, amb articles de divulgació científica i també d’humor.
Continua la seva carrera d’escriptor publicant amb una gran regularitat, i rebent nombroses distincions i premis. L’any 2008 publica la novel·la Els retorbats i els perduts, Premi de novel·la curta Ciutat de Sagunt del 2007; i els reculls de narrativa breu La nit (2007) –guanyador del Primer certamen literari Vila de Suera del mateix any– i El musulmà (2008) –guanyador del mateix certàmen en l’any 2008–. L’any següent apareix la novel·la La senda llarga (2009) –guanyadora del certamen Vila d’Almassora del 2008– i dos anys després La Plaça del Gall (2011). També el 2011 rep el 12è Premi de Narrativa Juvenil Ciutat de Torrent per la novel·la juvenil Fàtima i Cristina (2012).
_0.webp)
