Poesia

Aureli Trujillo Cabezas

Aureli Trujillo Cabezas (Los Blázquez, Còrdova, 1955) és llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona. La seva vida professional ha transcorregut majoritàriament en una entitat financera, i és arran de la prejubilació d’aquesta feina, el desembre de 2013, que decideix reprendre allò que sempre li ha agradat: escriure.

Generalment, ha escrit, però no és fins a l’abril de 2016 que comença a donar a conèixer la seva producció literària, amb la publicació del primer poemari, Dies de suau oreig, coincidint amb la diada de Sant Jordi. Dos anys després, també per Sant Jordi, veu la llum el seu segon poemari, Entre marges.

És soci de l’AELC, així com del Centre de Lectura de Reus, on col·labora com a membre d’una de les seves seccions.

 

Pàgina elaborada per Sara Serrano per a l’AELC.
Documentació de l’arxiu personal de l’autor.
Fotografia de portada: © Maria Lourdes Boqué Ferran.

Castellano

Aureli Trujillo castellano

Aureli Trujillo Cabezas (Los Blázquez, Córdova, 1955) es licenciado en Psicología por la Universidad de Barcelona. Su vida profesional ha transcurrido básicamente en una entidad financiera, y es a partir de la prejubilación de ese trabajo, en diciembre de 2013, cuando decide retomar aquello que siempre le gustó: escribir.

En general ha escrito siempre, pero no es hasta abril de 2016 que empieza a dar a conocer su producción literaria, con la publicación del primer poemario, Dies de suau oreig, coincidiendo con el día de Sant Jordi de ese año. Dos años después, también en Sant Jordi, sale a la luz su segundo poemario, Entre marges.

Es socio de la AELC y también del Centre de Lectura de Reus, dónde colabora como miembro de una de sus secciones.

Página elaborada por Sara Serrano para la AELC.
Documentación del archivo personal del autor.
Fotografía de portada: © Maria Lourdes Boqué Ferran.

English

Aureli Trujillo english

Aureli Trujillo Cabezas (Los Blázquez, Cordoba, 1955) has a degree in Psychology from the University of Barcelona. His professional life has mainly been in a financial entity and, when he took early retirement in December 2013, he decided to return to what he has always liked doing: writing.

He had written before, but it was not until April 2016 and the publication of his first collection of poems (Dies de suau oreig) coinciding with the festival of Sant Jordi (St. George’s Day and World Book Day) that his literary work came to be known. Two years later, again coinciding with the Sant Jordi festival, his second collection of poems, Entre marges, was published.

He is a member of the Associació d’Escriptors de Llengua Catalana (AELC – Association of Catalan Language Writers) and of the Readers’ Centre of Reus, where he works in one of its sections.

Web page: Sara Serrano for AELC.
Documentation: Author’s personal files.
Front page photograph: © Maria Lourdes Boqué Ferran.
Translation: Julie Wark.

Biografia

Aureli Trujillo Cabezas neix a Los Blázquez (Còrdova) el 17 de desembre de l’any 1955. Els primers anys de la seva infantesa transcorren al poble. Entra a escola un any abans del que estava previst, als tres anys en lloc dels quatre com es feia aleshores, perquè vol estar amb els amics. Li porten fins i tot una cadireta i taula de casa perquè no n’hi havia més. De seguida aprèn a llegir i a escriure.

El 1962 es trasllada tota la família a Reus enmig de les onades migratòries del sud. Arriba a Catalunya el maig d’aquell any i es troba amb la immersió en la llengua i la cultura catalanes. Es trasllada després dels estudis primaris a Tarragona, on cursa Batxillerat i COU. Durant aquest temps els successius professors de literatura que té potencien i estimulen la seva capacitat d’escriptura. No obstant això, es decanta per iniciar la carrera de Psicologia a la llavors instaurada de feia poc “Extensió Universitària” de la Universitat de Barcelona a Tarragona. Finalitza els estudis a cavall entre aquesta delegació i la de Barcelona l’any 1978.

Acabats els estudis, poques són les opcions que se li presenten com a psicòleg, i totes supeditades a la psiquiatria. Com que no li fa peça cap de les oportunitats que sorgeixen, fa oposicions en una entitat financera, on acaba treballant fins a la jubilació el novembre de l’any 2013.

Tot i que anteriorment havia escrit alguns poemes i narracions curtes, no és fins llavors que decideix escriure de manera més metòdica i seriosa. Presenta els seus treballs a diferents concursos amb èxit i publica un primer poemari, Dies de suau oreig (2016), al qual seguirà Entre marges (2018). L’any 2019 ha estat guardonat amb el Premi Grandalla de Poesia del Cercle de les Arts i de les Lletres d’Andorra.

Ha guanyat més de trenta premis literaris i, actualment, continua actiu participant en concursos i activitats literàries.

Premis

  • Menció Especial Concurs de Poesia “Víctor Alari” de Cubelles (2014).

  • Premi de Poesia “El Pilar de Vuit” de Vilafranca del Penedès (2014).

  • Premi de Poesia del “Casal de Can Mercader” de Badalona (2014).

  • Segon Premi de Poesia Nadalenca “Alba de Nadal” de l’Ateneu de Cunit (2015).

  • Segon Premi Poesia del Grup Actiu Literari de Torelló (2015).

  • Tercer Premi de Poesia “Víctor Alari” de Cubelles (2015).

  • Tercer Premi de Prosa del “Foment Martinenc” de Barcelona (2015).

  • Segon Premi de Poesia Vila de Cambrils (2015).

  • Segon Premi de Poesia “Francesc Blancher” d’Artés (2016).

  • Premi de Poesia “Víctor Alari” de Cubelles (2016).

  • Premi de Poesia Niu d’Art Poètic de Parets del Vallès (2016).

  • Segon Premi de Poesia Vila de Cambrils (2016).

  • Tercer Premi de Poesia Ajuntament del Perelló (2017).

  • Accèssit Premi de Poesia M. M. i Pol de CCOO de Barcelona (2017).

  • Premi Carme Morera Rusiñol de l’Ajuntament de Gurb (2017).

  • Premi Literari Solstici de Taradell (2017).

  • Segon Premi de Poesia Ajuntament del Perelló (2018).

  • Tercer Premi Narrativa Breu “Víctor Alari” de Cubelles (2018).

  • Premi Poesia Palau-Solità i Plegamans (2018).

  • Premi de Poesia Sra. Josefina Oliveras del Pont de Vilomara i Rocafort (2018).

  • Flor Natural d’Or als Jocs Florals d’Almoster (2018).

  • Premi de Poesia Sant Narcís de Girona (2018).

  • Premi de Poesia Solstici de Taradell (2018).

  • Premi de Poesia Alba d’Estiu de l’Ateneu Alba de Cunit (2018).

  • Premi Concurs de Poesia Vimbodí Poblet (2018).

  • Segon Premi Poesia de Nadal de l’Ateneu Alba de Cunit (2018).

  • Premi Grandalla de Poesia del Cercle de les Arts i les LLetres del Principat d’Andorra (2019).

  • XXXVIII Premi de Poesia “Montseny” (2020).

  • Jocs Florals de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Premi Viola d’Or (2020).

  • Premi de Poesia Sant Jordi de Palau-solità i Plegamans. Menció Especial del Jurat (2020).

  • Premi Fundació Banc de Sabadell als XLIII Jocs Florals de la tardor de l’ACA de Barcelona (2020).

  • Primer Premi de Poesia Sant Gregori (2021).

  • Premi de Poesia Carme Morera i Rusiñol de l’Ajuntament de Gurb (2021).

  • Premi de Poesia Vila de Gironella (2021).

  • Premi Flor Natural als XLV Jocs Florals de la tardor de l’ACA (2022).

  • Flor Natural als XLI Jocs Florals de Calella (2023): “Deixa’m dir-te”.

  • XLI Premi Montseny de Viladrau de poesia (2023): A la recerca de qualsevol certesa.

  • Primer Premi de poesia XXVII Jocs Florals Ribes de Freser (2024): “Almoina d’esperances”.

  • Premi de Poesia II Jocs Florals de la Música i el Cant Coral d’Igualada (2024): “Euterpe”.

  • Premi de Poesia Antoni Massanell de Vilafranca (2024): “Si el temps no diu el contrari”.

  • Premi de Poesia III Jocs Florals de Montcada i Reixac (2024): “Tempus Fugit”.

  • Premi Grandalla de Poesia Creand Crèdit Andorrà (2024): Et donaré tots els silencis.

  • Segon Premi de Poesia al 42è Concurs Literari de Sant Antoni del Perelló (2025): “Pati interior amb vistes”.

  • Segon Premi de Poesia Francesc Blancher (2025): “Un poema a la paret del Metro”.

  • Accèssit Premi Sra. Josefina Oliveras (2025): “En el setge de la neu al foc”.

  • Premi de Poesia Ventura Gassol de La Defensa Agrària de La Selva del Camp (2025): Entre les vinyes de setembre.

  • Premi de  poesia Antoni Massanell de Vilafranca del Penedès (2026): «A contravent».

  • Premi de poesia Solstici de Taradell (2026): «Sorrals enllà».

  • Premi Literari Montseny (2026): «Daurat camp de batalla».

Obra

Coberta <i>Dies de suau oreig</i>.
Coberta Dies de suau oreig.
Coberta d'<i>A l'ombra de les paraules</i>.
Coberta d'A l'ombra de les paraules.

Vincles

Comentaris d'obra

Ja he dit  que vaig llegir el llibre d’un sol cop, demorant-me tranquil en els seus poemes breus i condensats, la qual cosa s’explica en no presentar, la poesia de l’Aureli, especial dificultat; malgrat que el seu lirisme despullat i pulcre no conté cap discurs narratiu. (Qui ha seguit el nostre poeta podrà convenir que, si bé eleva en cada llibre la concisió i la qualitat del seu llenguatge, en cap moment trenca amb la seva poètica personal.) Sembla com si es protegís, el jo del poeta, dins uns poemes de volguda brevetat condensada en un tènue i pudorós vel… Bé, podríem afirmar que tampoc accepta elements descriptius si no fos perquè trobem alguns versos, esparsos per ser precisos, que duen fragmentàriament apunts de quotidianitat, com aquests: «Eren lleugeres les teves passes / resseguint el contorn de l’enigma. // Aprofitaves per treure la pols dels prestatges.» O: «Còmplice del teu propi ritual de vertigen, / desaves la roba dels diumenges / al calaix de la infantesa.» Com també hi és, amb una imprecisió nítida, la casa de parets líriques que acull les pulsions del poeta, com veiem en aquest poema que diu: «La teva casa tenia les parets de vidre. / Totes les portes eren obertes. / A la planta baixa apilaves els llibres. / Un riu de verbs menava al jardí. // Tu residies a les estances superiors, / a l’abric de la mirada de tots.» Però el més definitori el tenim en la presència gairebé constant i propera del mar, amb els seus crepuscles i les seves albades voltant els moments nocturns; els seus sons, el sol que encega quan se’l pretén mirar obertament, la platja i les onades, la calma i la tempesta desbocada… I els colors d’una paleta per pintar una marina, sense fer del tot visible un paisatge extern al jo del poeta. Diu en un poema: «El paisatge se’ns fa cada vegada més nou entre les mans. / Passen uns núvols fregant la lluna.»

El poemari és presentat, entre un «Proemi» i un «Epíleg», en tres blocs: 1.- «El teu plany, un vaixell silenciós», 2.- «Amb aparença de metàfora» i 3.- «Des de dintre del mirall». Els 68 poemes, excepte el proemi i l’epíleg, no tenen títol i s’indexen pel primer vers. En gairebé la majoria, el jo poètic es construeix des d’una interlocució permanent amb la persona íntimament coneguda pel poeta (sense la qual crec, fermament, que no podria construir aquests versos), però que se’ns desdibuixa al lector. Un lector, aquest, que pot tenir empatia i sentir-se còmplice gràcies a l’expressió lírica; però, aquest lector, en mancar l’anècdota,  només s’hi pot apropar des de fora, aferrant-se a intuïcions que actuen com una mena de metàfora. 

(Besora, Quim. «Sobre A l’ombra de les paraules d’Aureli Trujillo», 2021)

Antologia

Més enllà d’on l’espai
estronqui roselles llunyanes
d’un maig que la tardor haurà oblidat,
als carrers buits tornarà la pluja…

(d’“Altres dies”, M. Martí i Pol, in memoriam, a Dies de suau oreig).

* * *
 

La poesia, nua d’ombres,
neix d’albes intactes,
com el mar.
Només vol ser calma
i sobreviure a la nit.

(de “Poètica” a “Mar d’absències”, a Entre marges).