Jaume Santandreu i Sureda neix a Manacor el 9 de juny de 1938. La seva família és pagesa i per això passa la primera infantesa al camp. Després es traslladen a la ciutat, on va a escola amb les germanes de la Caritat i a continuació, als set anys, al Col·legi La Salle. Als matins, abans d’entrar a l’escola, treballa per una formatgera. Durant els tres anys que passa al col·legi, pateix abusos per part d’un frare. Als deu anys, ingressa al Seminari Menor de Mallorca, on li carreguen la culpa dels abusos que ha viscut, cosa que el marca profundament i ho viu com el final de la seva infantesa.
El 1954 oposita i té plaça a la Sapiència. És ordenat prevere el 1960, comença com a sacerdot a la parròquia de sant Francesc de Paula, a Palma, i el 1961 és nomenat vicari de sa Pobla. El 1963 va a fer de missioner a Piura, al Perú, on descobreix la pobresa, però també formes de viure més lliures i democràtiques. Torna a Manacor a finals de 1967 i a l’estiu següent, immergit en una crisi personal i en una necessitat de canvi, decideix fer-se capellà-obrer treballant a l’hostaleria i també comença a escriure. Aleshores s’adona de la precarietat dels obrers, que fàcilment perden la feina i això pot conduir-los a addiccions i a la marginalitat.
Les vivències desencadenen la seva escriptura, per la qual ha rebut força reconeixements. De l’experiència com a missioner, en sortirà l’obra El denari del profeta (Editorial Moll, 1988), escrit originalment en castellà. Arran d’immergir-se en el moviment obrer, escriu poesia, com Dos pams d’home (Impremta Politècnica, 1971), obra guanyadora del Premi Ciutat de Manacor de Poesia, i Coratge d’un mot (Impremta Roig, 1975), finalista del Premi Andreu Roig a la Festa de les Lletres a Campos. I una novel·la, Camí de coix (Editorial Moll, 1980), Premi Ciutat de Palma de Novel·la. De la seva dèria per la psicoanàlisi, surt Mamil·la, encara (Tres i Quatre, 1984), Premi de narrativa Andròmina dels Premis Octubre.
A les acaballes de la dictadura, crea a la Platja de Palma els Acolliments, un conjunt de serveis per a treballadors immigrants de l’hoteleria. El 1976 funda el Casal d’Acolliment La Sapiència a la plaça de sant Jeroni, per atendre les persones en situació d’exclusió. El 1981, el Col·lectiu Marginats-la Sapiència es trasllada i obre l’alberg Can Pere-Antoni. El 1990, juntament amb mossèn Pere Fons, posa en marxa un menjador per a la gent gran a la parròquia de Maria de la Salut. El 1993, funda l’Associació Altruista Es Refugi a Palma. L’any següent, obre Cas Carrilano. El 1995, es concentren aquestes entitats a Ca l’Ardiaca. El 2003, funda Can Gazà, institut contra l’exclusió social que el 2015 crea els Tallers Marginàlia. Can Gazà culmina el seu somni social: una casa comunitària autogestionada pels mateixos residents. El 2010 entrega la renúncia com a sacerdot al bisbat de Mallorca. Així, Santandreu dedica la vida a crear estructures de suport i espais habitables per aquells que han quedat als marges de la societat.
El seu compromís social el fa implicar, també, en política. Milita a ERC a les Illes Balears i n’és el president del 1988 al 1992. D’altra banda, difon el seu pensament per mitjà d’articles a mitjans com Diari de Balears o Alimara: revista de treball social.
Tot i que Santandreu defuig de l’etiqueta d’escriptor i no acaba de sentir-se satisfet amb el que produeix, sent una necessitat profunda d’escriure. La seva obra continua obtenint guardons. El 1996, el Premi Miquel Àngel Riera de narrativa per Encís de minyonia (Sa nostra, 1997); el 2001, el Premi de Narrativa Curta Alexandre Ballester de sa Pobla per Mortuus Dei (Lleonard Muntaner, 2002); el 2005, el Premi Terenci Moix de Narrativa Gai i Lèsbica amb Catedral amb armaris (Llibres de l’Índex, 2004). L’any següent, el Premi de Narrativa Mediterrània Pare Colom per Negrada (Lleonard Muntaner, 2006). El 2007, el Premi 31 de Desembre – Miquel dels Sants Oliver per la Cantata Rua Fosca (2006). A més, el 2009 li és concedida la Medalla d’Or del Consell de Mallorca per la seva trajectòria.
Santandreu decideix fer públic que és homosexual i el març del 2022 presenta la seva parella en un Concert homenatge al Teatre Municipal de Manacor, amb la convicció que la transparència és una via per assolir la llibertat.
Jaume Santandreu mor a Palma l’1 de juny de 2025 a l’edat de vuitanta-sis anys.
_0.webp)
