Sebastià Sánchez Juan

Sebastià Sánchez-Juan (Barcelona 1904 – 1974) fue poeta y corrector de estilo. Amigo de J. V. Foix y Salvador Dalí, defendió sus posiciones vanguardistas desde los 20 años. De muy joven publicó el Segon manifest futurista (1922) y otros libros afines a estas tendencias, como Fluid (1924).

Trabajó como corrector de estilo, a menudo cerca de su maestro Pompeu Fabra. Fue una persona muy católica que en un primer momento se dejó deslumbrar por el franquismo, pero en la década de los 50 volvió a publicar libros en catalán, aunque lejos de las teorías de vanguardia que marcaban su obra inicial. De esta segunda época destacan Principat del temps (1961) y Escaiences (1974).

Con motivo del centenario de su nacimiento, sus hijos impulsaron la edición en dos volúmenes de su Poesia completa (2003), publicada por la editorial Claret. También ejerció como traductor de poesía extranjera y ganó los Juegos Florales de Barcelona en 1936 y el Premio Ciurar de Barcelona de poesía en 1951.

Pàgina web elaborada per Xulio Ricardo Trigo per a l’AELC.
Documentació i imatges: Arxiu de l’AELC.

Sebastià Sánchez-Juan (Barcelona 1904 – 1974) was a poet and style corrector. A friend of J.V. Foix and Salvador Dalí, he espoused avant-garde positions in the 1920s. He was very young when he published his Segon manifest futurista (Second Futurist Manifesto, 1922) and other books along the same lines, for example Fluid (1924). As a style corrector he often worked closely with his mentor, Pompeu Fabra.

He was a strict Catholic and was dazzled by the early days of the Franco dictatorship but, in the 1950s, he began to publish in Catalan once again, although these latter books represented a great departure from the avant-garde theories that marked his early work. Notable among the works of this second period are Principat del temps (Principality of Time, 1961) and Escaiences (Contingencies, 1974). He also translated poetry from other languages and was declared the winner in the 1936 Barcelona Jocs Florals Festival, and received the City of Barcelona Poetry Prize in 1951.

On the occasion of the centenary of his birth, his children have collaborated in bringing out his complete Poetic Works, published in two volumes by Claret (2003).

Web page: Xulio Ricardo Trigo for AELC.
Translation: Julie Wark.

Sebastià Sánchez-Juan va néixer a Barcelona el 10 de novembre del 1904, al barri de Sants. Els primers estudis els du a terme al Centre Catòlic, però s’ha de destacar que la seva formació és sobretot de caire autodidacta. Entre les primeres devocions hi ha Joan Salvat-Papasseit i també Pompeu Fabra, de qui va ser deixeble. Els seus contemporanis el consideren un dels millors correctors de l’època, i com a tal deixa la seva empremta a diaris com La Nau o El Matí.

Des de l’adolescència pren partit pels corrents futuristes que arriben a Catalunya, i participa en tertúlies com la d’El Ateneillo. Ja el 1922 publica el Segon manifest futurista (contra l’extensió del tifisme en literatura), per al qual fa servir el pseudònim David Cristià, i dos anys més tard veu la llum el seu primer llibre, Fluid, on deixa molt clara la seva adscripció avantguardista. No és estrany en un poeta que, com recorda Albert Manent, des de molt jove ja era amic d’en Foix i d’en Dalí.

Fins a l’esclat de la guerra civil, Sánchez-Juan manté una activitat incessant. Publica nombrosos llibres de poemes: Constel·lacions (1927), Elegies (1928), Divagacions (1929) o Poemes de promès (1933), entre els més destacats. A poc a poc abandona l’avantguarda i s’adscriu a les tendències de l’època, com ara el modernisme o la influència de Josep Carner. El 1931 es casa amb Maria Bosch, amb qui tindrà nou fills.

Només acabada la guerra reuneix una antologia de poemes sota el títol de Prismes (1939), però el llibre només podrà ser llegit pels amics i gràcies a la seva adscripció al règim franquista, del qual farà una exaltació a Régimen (1940).

Durant la dècada dels anys 40, Sánchez-Juan publica poesia en castellà: Sonetos (1949) o Blanco y rosicler (1946). A partir dels 50 reprèn l’edició en català i edita Claror (1952), Principat del temps (1961), Somnis i èxtasis (1967) i Escaiences (1974), entre d’altres.

El seu interès per la poesia d’altres latituds el porta també a publicar dos llibres de versions poètiques: Miralls (1955) i Versiones líricas (1972).

Recentment s’ha editat la seva Poesia completa en dos volums a l’editorial Claret, continuació de la tasca ja empresa per l’editorial Columna el 1995 amb la publicació del primer.