Narrativa breu Obres traduïdes Altres Infantil i juvenil Estudis sobre l'autor/autora

Gemma Sales Amill

Gemma Sales i Amill (l’Esquerra de l’Eixample, Barcelona, tardor de 1945).

De formació humanística, Belles Arts a l’Escola de la Llotja i Cercle Artístic Sant Lluc; Postgrau d’Il·lustració a Eina; cursos i seminaris de filosofia, literatura, art contemporani i simbolisme a l’Institut d’Humanitats. Professionalment comença en els sectors del còmic i les arts gràfiques.

El 1985 publica els primers relats en el diari Avui; en una col·lecció de contes per primers lectors —Els Peluts— i també guions per a historietes a la revista Rodamón. El 1994 l’editorial Joventut li edita el primer conte, M’agraden els monstres, com a autora en el seu conjunt. Il·lustradora de llibres per a infants, treballa especialment per a l’editorial MSM, de França. Com autora, té contes traduïts al castellà, a l’italià, al japonès, a l’anglès, al xinès cantonès, al xinès mandarí i al coreà. Un parell de títols —The Scarf i Mummy’s Elephant Birthday—, editats primer en japonès, han estat adaptats posteriorment en dibuixos animats per ensenyar l’anglès a la canalla coreana i xinesa. La narració Conta’m una història trista, a més d’estar publicada en català, castellà i xinès, va ser inclosa en una antologia dels 20 millors contes de la literatura catalana, edició no venal. Del seu conte Els Cornins boscans hi ha una versió musicada, feta pel Taller de Músics de Tarragona. És autora de les novel·les per a primers lectors Quants tràfecs per un coixí i Dorms molt, Joana… El 1992 li van concedir el Premi de la Crítica Serra d’Or d’Il·lustració Infantil per La lluna i els miralls, i el 2003 va guanyar el primer Premi Parcir d’Àlbum Il·lustrat pel conte Adéu, adéu… (text i il·lustracions).

Imparteix tallers d’escriptura creativa i il·lustració a infants i adults. Combina l’escriptura i la il·lustració amb la feina de donar classes de dibuix i pintura a l’escola d’adults Freire.

És sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i del Pen Club.

Contacte amb l’autora

 

Pàgina elaborada per Nausica Solà per a l’AELC.
Documentació: Gemma Sales.
Fotografies: Arxiu personal de l’autora.

Castellano

Castellano

Gemma Sales i Amill, Barcelona, 1945.

De formación humanística, Bellas Artes en la Escuela de la Llotja y Círculo Artístico de Sant Lluc; Postgrado de Ilustración en la escuela Eina; cursos y seminarios de filosofía, literatura, arte contemporáneo y simbolismo en el Instituto de Humanidades. Profesionalmente empieza en los sectores del cómic y las artes gráficas.

El 1985 publica sus primeros relatos en el periódico Avui; en una colección de cuentos para primeros lectores —Els Peluts— y también guiones para historietas en la revista Rodamón. El año 1994 la editorial Joventut le edita su pimer cuento, M’agraden els montres, como autora e ilustradora. Ilustradora de libros para niños, trabaja especialmente para la editorial MSM, de Francia. Como autora, tiene cuentos traducidos al castellano, al italiano, al japonés, al inglés, al chino cantonés, al chino mandarín y al coreano. Un par de títulos —The Scarf y Mummy’s Elephant Birthday—, editados primero en japonés, han sido adaptados posteriormente a dibujos animados para enseñar inglés a los niños de Corea y China. La narración Conta’m una història trista, además de esta publicada en catalán, castellano y chino, fue incluída en una antología que recogía los 20 mejores cuentos de la literatura catalana, edición no venal. De su cuento Els Cornins boscans hay una versión musicada, hecha por el Taller de Música de Tarragona. Es autora de las novelas para primeros lectores Quants tràfecs per un coixí y Dorms molt, Joana… El 1992 le concedieron el Premio de la Crítica Serra d’Or de Ilustración Infantil por La lluna i els miralls, y el 2003 ganó el primer Premio Parcir de Álbum Ilustrado por el cuento Adéu, adéu… (texto e ilustraciones).

Imparte talleres de escritura creativa e ilustración a niños y adultos. Combina escribir e ilustrar con el trabajo de dar clases de dibujo y pintura en la escuela de adultos Freire.

Es socia de honor de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana y del Pen Club.

Contacto con la autora

Página elaborada por Nausica Solà para AELC.
Documentación: Gemma Sales.
Fotografías: Archivo personal de la autora.

English

English

Gemma Sales i Amill (born Esquerra de l’Eixample, Barcelona, autumn 1945) was trained in the humanities and studied Fine Arts at Escola de la Llotja and the Cercle Artístic Sant Lluc in Barcelona. She has a postgraduate degree in illustration from the Eina art school and has completed courses and participated in seminars on philosophy, literature, contemporary art and symbolism at the Institute of Humanities (Barcelona). She began her professional career illustrating comics and in the graphic arts.

In 1985 she published her first stories in the newspaper Avui, in a collection of stories for beginner readers — Els Peluts (The Hairy Ones) — and she also wrote the text for comic strips in the magazine Rodamón. In 1994 the publishing house Joventut published her first story as author and illustrator, M’agraden els monstres (I Like Monsters). As an illustrator of children’s books, she has worked in particular for the French publisher MSM. The children’s stories she has written have been translated into Spanish, Italian, Japanese, English, Cantonese, Mandarin and Korean. Two titles — The Scarf and Mummy Elephant’s Birthday — which were published in Japanese have subsequently been adapted in animated cartoon form for teaching English to Korean and Chinese children. The story Conta’m una història trista (Tell Me a Sad Story) besides being published in Catalan, Spanish and Chinese, and included in a major anthology of the twenty best children’s stories in Catalan literature. Her story Els Cornins boscans (The Wild Horned Ones) was set to music by the Taller de Músics (Musicians’ Workshop) of Tarragona. She has published several titles for beginner readers, including Quants tràfecs per un coixí (What a Hubbub for a Pillow) and Dorms molt, Joana (You’re a Sleepyhead, Joana). In 1992 she received the «Serra d’Or» Critics’ Prize for Illustration with her book La lluna i els miralls (The Moon and the Mirrors), while in 2003 she was awarded the First Parcir Prize for the Illustrated Work for her story Adéu, adéu… (Goodbye, Goodbye …), for which she wrote the text and did the illustrations.

Gemma Sales gives creative writing and illustration workshops for children and adults. She combines her writing and illustrating work with teaching drawing and painting at the Freire School for Adults.

She is a member of the Association of Catalan Language Writers and also of PEN Club.

To contact

Web page: Nausica Solà for AELC.
Documentation: Gemma Sales.
Photographs: Author’s personal files.
Translation: Julie Wark.

Biografia

Gemma Sales i Amill neix al barri de l’Eixample de Barcelona el 1945. De formació humanística, l’any 1959 entra a estudiar Belles Arts a l’Escola d’Arts i Oficis de La Llotja, empesa per una afició que li ve de ben menuda: inventar-se històries i plasmar-les amb dibuixos sobre paper. També estudia en el Cercle Artístic de Sant Lluc; fa un Postgrau d’Il·lustració a l’escola Eina i diversos cursos i seminaris de filosofia, literatura, art contemporani i simbolisme a l’Institut d’Humanitats.

Durant els primers anys com a dibuixant professional es dedica al còmic, tècnica que ha après de la mà d’Edmond F. Ripoll, un referent ineludible dins d’aquest camp. Entre 1962 i 1973 publica diverses historietes per a l’editorial Bruguera i comença una llarga col·laboració amb Ediciones Toray, per a qui il·lustra una col·lecció d’onze novel·les juvenils. Compagina aquesta primera etapa amb altres feines gràfiques: papereria, logotips (el de la llibreria Pròleg, per exemple), jocs didàctics, trencaclosques, etc.

El 1985 es publica el primer llibre de text amb dibuixos seus, i a partir d’aquest moment li comencen a ploure feines d’il·lustració de llibres per a infants. Des d’aleshores ha il·lustrat un centenar de contes, entre els quals ella mateixa destaca Corre, corre que te pillo (1989), d’Elisa Ramon, La lluna i els miralls (1991), de Mercè Escardó, i la col·lecció de llibres de contingut historicoturístic per a l’editorial francesa MSM.

Finalment, el 1994 publica el primer llibre com a autora i il·lustradora: M’agraden els monstres!. Després d’aquest conte vindran altres històries, com ara la premiada Adéu, adéu… (2004) i les publicades per l’editorial japonesa Gakken. L’any 1998 és convidada a participar com a ponent al 26è Congrés de l’IBBY, a Nova Delhi (Índia).

Ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació: amb la revista Rodamón i el diari Avui, on publica diversos contes per a infants i per a adults (1985-1989), i amb Ràdio 4, on disposa d’un espai propi dins el programa Radioactivitat, que li permet entrevistar il·lustradors i comentar les seves obres (1981-1984). A més a més, des de fa temps, ensenya dibuix i pintura a l’escola d’adults Freire, imparteix tallers d’il·lustració per a petits i grans, i participa activament amb l’associació Projecte ELE, que promou la lectura a les escoles i a les biblioteques. Entre les activitats que ha dut a terme pensant en els infants cal ressaltar la que va formar part del programa infantil del MNAC l’any 2003 Vet aquí un gat, vet aquí un gos, al MNAC n’hi ha dos, mitjançant la qual es volia apropar l’art gòtic al públic més petit.

La seva tasca li ha estat reconeguda amb els premis Crítica Serra d’Or d’Il·lustració Infantil (1992) i Parcir d’Àlbum Il·lustrat (2003).

És sòcia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, del Pen Club, és membre fundador de l’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya i va formar part, des dels seus inicis, 1980, i durant cinc anys, del Comitè Organitzador i Executiu del Saló del Còmic de Barcelona.

Quan tenia dos anys, amb el pare i la mare.
Quan tenia dos anys, amb el pare i la mare.
Taula rodona a l'entorn de l'exposició "Dones que dibuixen dones", amb Roser Capdevila i Montse Clavé. Col·legi de Periodistes, 14 de novembre de 1996.
Taula rodona a l'entorn de l'exposició "Dones que dibuixen dones", amb Roser Capdevila i Montse Clavé. Col·legi de Periodistes, 14 de novembre de 1996.
En una escola de Cornellà, maig del 2007.
En una escola de Cornellà, maig del 2007.

Premis

  • Gifré & Escoda (pintura) (1982): La Pau de Nadal.

  • Crítica Serra d’Or d’Il·lustració Infantil (1992): La lluna i els miralls.

  • Parcir d’Àlbum Il·lustrat (2003): Adéu, adéu…

Premi Parcir d'Àlbum Il·lustrat (Manresa, 2003).
Premi Parcir d'Àlbum Il·lustrat (Manresa, 2003).

«L’il·lustrador il·lustrat»,

Vincles

Comentaris d'obra

Gemma Sales, que sempre hem admirat en la faceta d’il·lustradora, ara ens ofereix la seva capacitat creadora en la doble vessant d’autora de text i del dibuix. M’agraden els monstres és un dels millors contes d’allò que anomenem antimite, és a dir, agafar els contes tradicionals i transformar-los en objecte d’admiració. Al protagonista d’aquest conte no solament li agraden els monstres, sinó que en fa col·lecció. Tant la fantasia com la traça colorista de l’autora són ben de lloar.

(Aurora Díaz-Plaja: «M’agraden els monstres», Serra d’Or, núm. 680, 1995)

* * *

Gemma (Gemma Sales i Amill; Barcelona, 1945; dibujante). Autora de estética brillante, sutil, rítmica y abierta, con larga obra en los seriales de los años 60 («As de corazones», «Azucena», «Rosas Blancas»). Con una inteligencia casi innata para el desglose de situaciones, desbordó a su maestro Edmond (en su estudio se inició, implicada en algún volumen de Bonanza). El mercado la alejó de la historieta, pero se mantuvo, multipremiada y exquisita, en la ilustración infantil.

(Jesús Cuadrado: «¿100 años de cómic? Apuntes para una historia de la historieta española», CLIJ, núm. 85, juliol / agost 1996, p. 28)

* * *

La Gemma Sales, més coneguda com a il·lustradora, ha publicat diversos contes, però aquesta (Quants tràfecs per un coixí) és la seva primera novel·la infantil en la qual la fantasia i la realitat es barregen tot seduint el lector des de l’inici. […] Una de les virtuts del relat és la presència d’imatges literàries de gran força suggeridora. […] Una altra virtut del relat és el seu ritme àgil, difícil d’aconseguir ja que planteja el conflicte al primer paràgraf. Manté la tensió i l’interès a base d’una trama ben aconseguida que atrapa el lector. […] Les il·lustracions, a una tinta, mostren perfectament l’itinerari dels sentiments, sensacions i situacions que es projecten del text.

(Rodolfo del Hoyo: Quants tràfecs per un coixí», Faristol (Barcelona), núm. 38, novembre 2000)

* * *

El conte (Adéu, adéu…) de Gemma Sales, com és habitual en altres contes seus, està fet amb gràcia, sensibilitat i tendresa i amb tons i colors que ressalten l’expressivitat dels seus personatges. La Gemma té un estil propi molt característic basat sobretot en la compenetració del text i del dibuix; allà on no arriben els mots hi arriba el dibuix. Un avantatge que tenen els autors que escriuen i il·lustren alhora les seves obres. Un avantatge que el lector agraeix atès el resultat final de coherència i d’unitat d’una història que és, a més, una excel·lent invitació a imaginar.

(Josep Maria Aloy: «Adéu, adéu…», Escola catalana (Barcelona), núm. 414, novembre 2004, p. 52)

Cartell commemoratiu de l'Any del Llibre i la Lectura (2005), Obra Social de la Caixa de Catalunya.
Cartell commemoratiu de l'Any del Llibre i la Lectura (2005), Obra Social de la Caixa de Catalunya.
Col·lecció de postals realitzades per a la commemoració de l'Any del Llibre i la Lectura (2005).
Col·lecció de postals realitzades per a la commemoració de l'Any del Llibre i la Lectura (2005).
Fragment del paravent realitzat per dur a terme el programa Vet aquí un gat, vet aquí un gos, al MNAC n'hi ha dos (MNAC, 2003).
Fragment del paravent realitzat per dur a terme el programa Vet aquí un gat, vet aquí un gos, al MNAC n'hi ha dos (MNAC, 2003).

Entrevistes

Érase una vez una generación cada día más cautivada por los videojuegos y menos por la lectura… ¿Cree que las nuevas tecnologías pueden ganar la partida a la literatura infantil?
―Es cierto que los niños de hoy en día están locos con los pokemon, los ordenadores… Pero cuando les explicas un cuento te escuchan boquiabiertos como siempre. El poder de la palabra y de la lectura es mágico.

―Pero exige un mayor esfuerzo.
―Desde luego, ¡pero es tan enriquecedor! Ahora la tecnología y los libros mantienen un pulso. Me gustaría que, como ocurrió en su día con la radio y la televisión, un medio no excluyera el otro. Yo intento transmitir el encanto de los cuentos, de la imaginación.

―Lo hace con sus ilustraciones, desde niña…
―Empecé a dibujar antes que a escribir. Ponía imágenes a los cuentos que me explicaba a mí misma. Cunado supe escribir comencé a llenar libretas de historias y sigo haciéndolo.

―Historias como la de su Caperucita rebelde que planta al lobo y abandona el cuento… O el cojín gigante de su primera novela Quants tràfecs per un coixí. Hace 30 años que sólo se hablaba de princesas y de brujas. ¿Los cuentos de hoy en día son más originales?
―A mediados de los años 70 se inició una importante renovación de la literatura infantil y juvenil y esto ha aportado originalidad a las obras. Pero no hay que desestimar el cuento clásico, donde los niños proyectan sus deseos, sus temores sobre unos personajes muy definidos y siempre tienen un final positivo.

―Desde hace unos años usted realiza talleres de expresión creativa para niños y adultos en escuelas, bibliotecas. ¿En qué consisten?
―Les enseño cómo se elabora un cuento, les muestro recursos imaginativos para expresar historias, les ayudo a inventar sus propios relatos y a ilustrarlos.

―¿Cómo nacen sus cuentos?
―Las ideas llegan como pájaros que pasan volando y si estoy atenta los atrapo. Luego hay un proceso de gestación, de dar forma al texto y al dibujo. Muchas veces me inspiro al ver un buen espectáculo. Eso se lo debo a mi familia, que me «alimentó» muy bien en ese sentido.

(Alicia Jasanada: «Gemma Sales. Ilustradora y escritora, realiza talleres creativos», La Vanguardia, Suplement «Vivir en Barcelona», 26 de febrer 2001, p. 2)

Heidelberg (Alemanya), octubre del 2004.
Heidelberg (Alemanya), octubre del 2004.