Josep Maria Sala-Valldaura

Josep Maria Sala-Valldaura nace en Gironella (Berguedà) el 30 de marzo de 1947. Es poeta, ensayista y profesor. Curso la carrera de Filología y más tarde amplió estudios en Inglaterra. Ha sido catedrático de instituto y, actualmente, ejerce como profesor titular de Literatura Española en la Universidad de Lleida. Sus primeras publicaciones pertenecen al género de la poesía, libros como Tot extrem voler (1977) o Camp d’esvorancs (1980) nos hablan ya de un escritor que se ha marcado un camino de renovación y búsqueda. Esta decisión creativa coincide con un momento de la poesía catalana en que comienzan a ponerse las bases para la eclosión de la generación de los 70. En su obra poética hay momentos destacados, como el libro En aquest dau del foc, que recibió en 1987 el premio Cavall Verd de la Crítica, o su último libro, Cardiopatia (1999), una visión que combina con maestría la simbiosis entre clasicismo y modernidad que ha sido siempre el referente de su poesía. Otros libros suyos se podrían destacar en éste género, como Passeig de dins (1992) o Seqüències i mòbils (1998).

Pero además de la trayectoria poética, una de las más sugerentes de la generación del 70, se debe reseñar su actividad como crítico literario y como ensayista, en ocasiones de su propia época. En enero de 1980, tres meses antes de la antología de Joaquim Marco y Jaume Pont, La nova poesia catalana, que tanto marcaría su generación, vio la luz la antología temática Les darreres tendències de la poesia catalana (1968 – 1979). Realizada en colaboración con Vicenç Altaió, se estudien en ella, a partir de los poemas de una numerosa nómina de autores, los principales intereses poéticos del momento. Estos estudios tuvieron continuación a lo largo de los años, como se puede comprobar en los artículos y ensayos publicados en L’agulla en el fil (1987), que reune sus estudios sobre el género después de la antología mencionada, tanto desde un punto de vista global como de análisis particular de los autores. Su particular relación creativa con Vinyoli ha supuesto también un libro donde estudia las líneas fundamentales del poeta: Joan Vinyoli (1985).

Sala-Valldaura ha publicado también el libro A la vora del pou, textos que en su conjunto se acercan a la novela y que se avanzan a las tendencias narrativas actuales. Otros aspectos literarios han merecido su atención, en especial la literatura del siglo XVIII y la poesía de postguerra. De entre las publicaciones sobre el tema destaca La fotografia de una sombra: instantáneas de la generación poética de los 50 (1993). Como traductor ha realizado versiones de David Hume y de Bittoum Debryune, entre otros. También ha colaborado en prensa, La Vanguardia, Avui, Serra d’Or… y en muy diversas publicaciones. Su obra ha sido galardonada con premios como el Joanot Martorell, el Serra d’Or o el Cavall Verd.

Es socio de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Página elaborada por Xulio Ricardo Trigo para AELC.

Josep Maria Sala-Valldaura (Gironella, Berguedà, 1947) is a poet, essayist and teacher at the University of Lleida where he is Professor of Spanish Literature. After his early publications of poetry as part of the 1970s literary movement, his book En aquest dau del foc (In This Block of the Fire), which received the Critics’ Cavall Verd Prize, represents a turning point. His poetry moves between classicism and modernity and, in this sense, he is one of the writers of his generation who has done most for the evolution of poetic language. His most recent published works are Cardiopatia (Cardiopathy – 1999) and Disfresses (Disguises – 2002).

As an essayist and literary critic, he was part of the poetic revival that marked the 1970s and 1980s with books like Les darreres tendències de la poesia catalana (1968 – 1979) (Latest Tendencies in Catalan Poetry (1968 – 1979)), co-authored with Vicenç Altaió and published in 1980 and the compilation of his studies on poetry L’agulla en el fil (The Needle in the Thread – 1987). He has contributed towards making known the work of the poet Joan Vinyoli by collaborating with different publications and also with his own book Joan Vinyoli (1985). His interests in the field of the essay have also included 18th-century literature and post-war poetry.

His translations, articles and literary criticism have appeared in a range of publications, while he has received a number of awards for his work, among them the Serra d’Or, Joanot Martorell and Cavall Verd prizes.

He is a member of AELC (Association of Catalan Language Writers).

Web page: Xulio Ricardo Trigo for AELC.
Translation: Julie Wark.

Josep Maria Sala-Valldaura neix a Gironella (Berguedà) el 30 de març del 1947. És poeta, assagista i professor. Va fer estudis de Filologia que més tard va ampliar a Anglaterra. Ha estat catedràtic d’institut i, actualment, exerceix com a catedràtic de Literatura Espanyola a la Universitat de Lleida. Les seves primeres publicacions pertanyen al gènere de la poesia, llibres com Tot extrem voler (1977) o Camp d’esvorancs (1980) ens parlen ja d’un escriptor que s’ha marcat un camí de renovació i recerca. Aquesta decisió creativa coincideix amb un moment de la poesia catalana en què comencen a posar-se les bases per a l’eclosió de la generació dels 70. Dins de la seva obra poètica hi ha diverses fites, com ara el llibre En aquest dau del foc, que va rebre el 1987 el premi Cavall Verd de la Crítica, o el seu penúltim llibre, Cardiopatia (1999), una visió que combina amb mestria la barreja entre classicisme i modernitat que ha estat sempre el referent de la seva poesia. Altres llibres seus es podrien destacar en aquest gènere, com ara Passeig de dins (1992) o Seqüències i mòbils (1998).

Però a més de la trajectòria poètica, una de les més suggeridores de la generació dels 70, s’ha de ressenyar la seva activitat com a crític literari i com assagista, en ocasions de la seva pròpia època. El gener del 1980, tres mesos abans de l’antologia de Joaquim Marco i Jaume Pont, La nova poesia catalana, que tant marcaria la seva generació, va veure la llum l’antologia temàtica Les darreres tendències de la poesia catalana (1968 – 1979). Feta en col·laboració amb Vicenç Altaió, s’hi estudien, a partir dels poemes d’una nombrosa nòmina d’autors, els principals interessos poètics del moment. Aquests estudis van tenir continuació al llarg dels anys, com es pot comprovar als articles i assaigs publicats a L’agulla en el fil (1987), que reuneix els seus estudis sobre el gènere després de l’antologia esmentada, tant des d’un punt de vista global com d’anàlisis particulars dels autors. La seva particular relació creativa amb Vinyoli ha suposat també un llibre on estudia els trets fonamentals del poeta: Joan Vinyoli (1985).

Sala-Valldaura ha publicat també el llibre A la vora del pou, textos que en el seu conjunt s’acosten a la novel·la i que s’avancen a les tendències narratives actuals. Altres aspectes literaris han merescut la seva atenció, en especial la literatura del segle XVIII i la poesia de postguerra. D’entre les publicacions sobre aquest tema destaca La fotografía de una sombra: instantáneas de la generación poética de los 50 (1993). Com a traductor ha fet versions de David Hume, Rousseau, Julien Gracq i, amb Nathalie Bittoun Debruyne, de Jules Verne, entre altres. També ha col·laborat en premsa, La Vanguardia, Avui, Serra d’Or… i en molt diverses publicacions. La seva obra ha estat guardonada amb premis com el Joanot Martorell, el Serra d’Or o el Cavall Verd. El 2014 el Cénacle Européen Francophone li concedeix el Prix Ovide 2015 en la categoria d’autor estranger traduït al francès.