Josep Maria Sala-Valldaura

Josep Maria Sala-Valldaura (Gironella, Berguedà, 1947). Poeta, assagista i professor. És catedràtic de Literatura Espanyola a la Universitat de Lleida. Després de les primeres publicacions poètiques, amb les quals s’inscriu dins del corrent literari dels anys setanta, arriba a un punt d’inflexió amb el llibre En aquest dau del foc, premi Cavall Verd de la Crítica. La seva poesia es mou entre el classicisme i la modernitat i, en aquest sentit, és un dels autors de la seva generació que més ha fet per l’evolució del llenguatge poètic. Els seus darrers llibres publicats són Cardiopatia (1999) i Disfresses (2002).

Com a assagista i crític literari col·labora en la renovació poètica que van marcar els anys 70 i 80 amb llibres com Les darreres tendències de la poesia catalana (1968 – 1979), escrit amb Vicenç Altaió i publicat el 1980, o la recopilació d’estudis poètics L’agulla en el fil (1987). Ha contribuït a la difusió de l’obra de Joan Vinyoli amb edicions i amb el llibre Joan Vinyoli (1985). Però els seus interessos assagístics han seguit també els camins de la literatura del XVIII i de la poesia de postguerra.

Com a traductor, articulista i crític literari, els seus textos han vist la llum en diverses publicacions periòdiques. La seva obra ha merescut premis com el Serra d’Or, el Joanot Martorell o el Cavall Verd.

És soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Pàgina elaborada per Xulio Ricardo Trigo.

Castellano

Castellano Sala-Valldaura

Josep Maria Sala-Valldaura nace en Gironella (Berguedà) el 30 de marzo de 1947. Es poeta, ensayista y profesor. Curso la carrera de Filología y más tarde amplió estudios en Inglaterra. Ha sido catedrático de instituto y, actualmente, ejerce como profesor titular de Literatura Española en la Universidad de Lleida. Sus primeras publicaciones pertenecen al género de la poesía, libros como Tot extrem voler (1977) o Camp d’esvorancs (1980) nos hablan ya de un escritor que se ha marcado un camino de renovación y búsqueda. Esta decisión creativa coincide con un momento de la poesía catalana en que comienzan a ponerse las bases para la eclosión de la generación de los 70. En su obra poética hay momentos destacados, como el libro En aquest dau del foc, que recibió en 1987 el premio Cavall Verd de la Crítica, o su último libro, Cardiopatia (1999), una visión que combina con maestría la simbiosis entre clasicismo y modernidad que ha sido siempre el referente de su poesía. Otros libros suyos se podrían destacar en éste género, como Passeig de dins (1992) o Seqüències i mòbils (1998).

Pero además de la trayectoria poética, una de las más sugerentes de la generación del 70, se debe reseñar su actividad como crítico literario y como ensayista, en ocasiones de su propia época. En enero de 1980, tres meses antes de la antología de Joaquim Marco y Jaume Pont, La nova poesia catalana, que tanto marcaría su generación, vio la luz la antología temática Les darreres tendències de la poesia catalana (1968 – 1979). Realizada en colaboración con Vicenç Altaió, se estudien en ella, a partir de los poemas de una numerosa nómina de autores, los principales intereses poéticos del momento. Estos estudios tuvieron continuación a lo largo de los años, como se puede comprobar en los artículos y ensayos publicados en L’agulla en el fil (1987), que reune sus estudios sobre el género después de la antología mencionada, tanto desde un punto de vista global como de análisis particular de los autores. Su particular relación creativa con Vinyoli ha supuesto también un libro donde estudia las líneas fundamentales del poeta: Joan Vinyoli (1985).

Sala-Valldaura ha publicado también el libro A la vora del pou, textos que en su conjunto se acercan a la novela y que se avanzan a las tendencias narrativas actuales. Otros aspectos literarios han merecido su atención, en especial la literatura del siglo XVIII y la poesía de postguerra. De entre las publicaciones sobre el tema destaca La fotografia de una sombra: instantáneas de la generación poética de los 50 (1993). Como traductor ha realizado versiones de David Hume y de Bittoum Debryune, entre otros. También ha colaborado en prensa, La Vanguardia, Avui, Serra d’Or… y en muy diversas publicaciones. Su obra ha sido galardonada con premios como el Joanot Martorell, el Serra d’Or o el Cavall Verd.

Es socio de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Página elaborada por Xulio Ricardo Trigo para AELC.

English

English

Josep Maria Sala-Valldaura (Gironella, Berguedà, 1947) is a poet, essayist and teacher at the University of Lleida where he is Professor of Spanish Literature. After his early publications of poetry as part of the 1970s literary movement, his book En aquest dau del foc (In This Block of the Fire), which received the Critics’ Cavall Verd Prize, represents a turning point. His poetry moves between classicism and modernity and, in this sense, he is one of the writers of his generation who has done most for the evolution of poetic language. His most recent published works are Cardiopatia (Cardiopathy – 1999) and Disfresses (Disguises – 2002).

As an essayist and literary critic, he was part of the poetic revival that marked the 1970s and 1980s with books like Les darreres tendències de la poesia catalana (1968 – 1979) (Latest Tendencies in Catalan Poetry (1968 – 1979)), co-authored with Vicenç Altaió and published in 1980 and the compilation of his studies on poetry L’agulla en el fil (The Needle in the Thread – 1987). He has contributed towards making known the work of the poet Joan Vinyoli by collaborating with different publications and also with his own book Joan Vinyoli (1985). His interests in the field of the essay have also included 18th-century literature and post-war poetry.

His translations, articles and literary criticism have appeared in a range of publications, while he has received a number of awards for his work, among them the Serra d’Or, Joanot Martorell and Cavall Verd prizes.

He is a member of AELC (Association of Catalan Language Writers).

Web page: Xulio Ricardo Trigo for AELC.
Translation: Julie Wark.

Biografia

Josep Maria Sala-Valldaura neix a Gironella (Berguedà) el 30 de març del 1947. És poeta, assagista i professor. Va fer estudis de Filologia que més tard va ampliar a Anglaterra. Ha estat catedràtic d’institut i, actualment, exerceix com a catedràtic de Literatura Espanyola a la Universitat de Lleida. Les seves primeres publicacions pertanyen al gènere de la poesia, llibres com Tot extrem voler (1977) o Camp d’esvorancs (1980) ens parlen ja d’un escriptor que s’ha marcat un camí de renovació i recerca. Aquesta decisió creativa coincideix amb un moment de la poesia catalana en què comencen a posar-se les bases per a l’eclosió de la generació dels 70. Dins de la seva obra poètica hi ha diverses fites, com ara el llibre En aquest dau del foc, que va rebre el 1987 el premi Cavall Verd de la Crítica, o el seu penúltim llibre, Cardiopatia (1999), una visió que combina amb mestria la barreja entre classicisme i modernitat que ha estat sempre el referent de la seva poesia. Altres llibres seus es podrien destacar en aquest gènere, com ara Passeig de dins (1992) o Seqüències i mòbils (1998).

Però a més de la trajectòria poètica, una de les més suggeridores de la generació dels 70, s’ha de ressenyar la seva activitat com a crític literari i com assagista, en ocasions de la seva pròpia època. El gener del 1980, tres mesos abans de l’antologia de Joaquim Marco i Jaume Pont, La nova poesia catalana, que tant marcaria la seva generació, va veure la llum l’antologia temàtica Les darreres tendències de la poesia catalana (1968 – 1979). Feta en col·laboració amb Vicenç Altaió, s’hi estudien, a partir dels poemes d’una nombrosa nòmina d’autors, els principals interessos poètics del moment. Aquests estudis van tenir continuació al llarg dels anys, com es pot comprovar als articles i assaigs publicats a L’agulla en el fil (1987), que reuneix els seus estudis sobre el gènere després de l’antologia esmentada, tant des d’un punt de vista global com d’anàlisis particulars dels autors. La seva particular relació creativa amb Vinyoli ha suposat també un llibre on estudia els trets fonamentals del poeta: Joan Vinyoli (1985).

Sala-Valldaura ha publicat també el llibre A la vora del pou, textos que en el seu conjunt s’acosten a la novel·la i que s’avancen a les tendències narratives actuals. Altres aspectes literaris han merescut la seva atenció, en especial la literatura del segle XVIII i la poesia de postguerra. D’entre les publicacions sobre aquest tema destaca La fotografía de una sombra: instantáneas de la generación poética de los 50 (1993). Com a traductor ha fet versions de David Hume, Rousseau, Julien Gracq i, amb Nathalie Bittoun Debruyne, de Jules Verne, entre altres. També ha col·laborat en premsa, La Vanguardia, Avui, Serra d’Or… i en molt diverses publicacions. La seva obra ha estat guardonada amb premis com el Joanot Martorell, el Serra d’Or o el Cavall Verd. El 2014 el Cénacle Européen Francophone li concedeix el Prix Ovide 2015 en la categoria d’autor estranger traduït al francès.

Premis

  • Premi Carles Fages de Climent (1976): Tot extrem voler.

  • Premi Cavall Verd (1987): En aquest dau del foc.

  • Premi Joanot Martorell de novel·la (1988): A la vora del pou.

  • Menció UNESCO a la Fira del Llibre Infantil de Bolonya (1987): Tren de paraules.

  • Premi de la Crítica Serra d’Orn de literatura infantil i juvenil (2003): Disfresses.

  • Premi Parc Taulí de poesia (2004): Vidre fumat.

  • Premi Rosa Leveroni de Poesia de Cadaqués (2013): Gota a gota.

  • Premi Sant Miquel d’Engolasters d’assaig literari de la Nit Literària Andorrana (2014): La poesia catalana i el silenci. Tot dient el què calia…

  • Prix Ovide 2015 al millor autor en llengua estrangera (2014): Bouleversements [Daltabaix].

  • Premi Cadaqués Quima Jaume (2019): a la trajectòria.

  • Premi Josep Vallverdú d’assaig (2022): La serp i la poma: al voltant del llenguatge poètic.

La fotografía de una sombra: instantáneas de la generación poética de los cincuenta.

Vincles

Comentaris d'obra

«Dos són els llibres publicats recentment per J. M. Sala-Valldaura relacionats amb l’àmbit de la poesia. Es tracta en els dos casos d’aportacions que contemplen aspectes diferents d’un únic i primordial interès: la poesia com a pràctica i creació i la poesia com a teoria i crítica. Una doble activitat clarament complementària i coherent -potser fins i tot necessària- amb la seua trajectòria com a creador i estudiós interessat en el fet poètic. I dic complementària perquè, de fet, una de les característiques principals de la seua poesia, des de la publicació de Mitoclàstia a la recent En aquest dau del foc -guanyadora del darrer premi de la Crítica Cavall Verd- ha estat marcada per la constant actitud investigadora de noves formes d’expressió.

En el camp de l’activitat crítica la seua aportació ha estat també ben notable i constant, amb obres com l’Antologia de la poesia eròtica catalana del segle XX, l’estudi Joan Vinyoli i, en col·laboració amb Vicenç Altaió, Les darreres tendències de la poesia catalana (1968-1979). L’agulla en el fil enllaça precisament amb aquesta darrera investigació i recull en bona part l’activitat desenvolupada per l’autor en els darrers anys com a lector interessat en l’actual poesia catalana.

Una bona part dels textos ara publicats aparegueren originàriament a la revista Serra d’Or, altres provenen de revistes més específicament literàries, Faig, Catalan Review, Latitud 39, Cairell, Encontre, No, Eivissa o Daina; alguns pocs, finalment de la premsa diària, com La Vanguàrdia o Avui. Tots ells són resultat de la seua dedicació al seguiment de la producció poètica dels Països Catalans. Són, en general, ressenyes de primera mà, comentaris sobre les novetats literàries, exercicis, en general, de crítica militant i, com és natural, arriscada, exposada sempre a fer interpretacions o valoracions precipitades, susceptibles de ser revisades en breu temps o fins i tot desestimades. Són els perills constants de la crítica diària, que manca ben sovint de referents culturals adequats o és producte de lectures no massa meditades. Els comentaris de Sala-Valldaura superen generalment i de bon tros aquests problemes, en part per l’acurada contextualització, però també pels amplis coneixements de l’autor de la literatura en general i de l’actual panorama poètic en llengua catalana, així com per unes lectures ben matisades i personals dirigides a ressaltar els aspectes més interessants o innovadors de l’obra comentada.

L’agulla en el fil és també, en el darrer aspecte que acabe de mencionar, una aportació coherent amb la trajectòria poètica de l’autor, amb la seua pràctica com a creador, atent no només a la intensitat i profunditat de la seua veu poètica, sinó sobretot a les possibilitats de renovació del llenguatge literari, a l’experimentació i a la transgressió de la pràctica de l’escriptura, en una línia molt semblant a la de Les darreres tendències de la poesia catalana, antologia marcadament heterodoxa, i per això summament interessant. Com a mostres, alguns dels seus comentaris més breus, a penes unes pinzellades, com ara «Obliteracions» o «A la casa dels signes, la poma podrida és la més sucosa», però també els nombrosos suggeriments escampats en el cos dels articles, les intuïcions apuntades en un pròleg o en una ressenya d’urgència.

A més dels articles esmentats, centrats fonamentalment en la poesia actual i en especial en l’anomenada generació dels setanta, Sala-Valldaura, sobretot en la segona part, toca també aspectes més relacionats amb la història literària, com el tema de les avantguardes, la mediterraneïtat o la poètica romàntica en l’actual literatura catalana. En altres moments són les traduccions o la crítica de la crítica o les reflexions teòriques sobre la poesia realista les que marquen el seu interès. Amb tot, la importància primordial d’aquest llibre rau fonamentalment en la visió panoràmica que ens ofereix de la producció poètica catalana en els darrers anys, basada en la dedicació amatent i continuada a la lectura crítica. Un autèntic mèrit a destacar n’és l’interès clarament comprehensiu de tota l’àrea catalano-parlant; a diferència d’altres crítics, Sala-Valldaura passeja la seua mirada per tota la poesia produïda en els Països Catalans i, sense discriminacions, els poetes valencians i illencs es troben d’igual a igual amb els del Principat. Pràctica que, sens dubte, cal elogiar i imitar si no volem reduir encara més el nostre limitat àmbit literari.»

(Jaume Pérez Montaner. «Poesia dia a dia», Daina (València), núm. 5, p. 116-117)

Antologia

CRÍTICA TEXTUAL

…»amor» «mor» «a mor» «a mort»?
És un còdex tacat i vell aquest món
que l’home serva. Un copista quasi cec,
amanuense, torsimany, profeta,
escriu i esmena, però errors antics
perduren al manuscrit del món:
fa segles, algú oblidà el sentit del Verb;
cent anys després, un escrivent frisós
en canvià paraules. Alteràrem l’ordre,
afegírem versos, sí… i devastacions.

* * *

NAUFRAGI

Des del pol nord de la teva mirada,
petit déu no provident,
esdevens serviola del mapa del teu cos,
esguardes com baixen tèrboles
les aigües de les regions lumbars,
escodrinyes les restes del naufragi d’arena fina
que el riu groc llença a la Roca del wàter,
són com icebergs de calç el que ara hi veus,
aquest vàrec de dolor que diposites
sobre la blanca costa de porcelana.

* * *

BESTIARI

En temps antic, un corb de belles plomes
perdé un formatge, i una granota inflada
rebentà davant un bou. Rates de ciutat,
obsequioses, rebien ses cosines camperoles;
les guineus enredaven els bocs,
i els galls entabanaven els renards,
i les cigonyes dinaven amb raboses
menjars molt aigualits.
Temps era temps, quan les bèsties garlaven
i els gripaus eren prínceps,
hi hagué ases set-ciències, burros flautistes,
mussols lletraferits i traïdors
o pardals ben passerells.
A l’antigor, els cèrvols es vantaven
a les fonts del banyam que duien,
i ara fa dos segles, segons Buffon,
els elefants tenien mà o trompa.
Avui, els senyors de l’aglà
cotitzen a la borsa,
els camells envasen neu o herba,
i mil voltors sotgen el carnatge desnerit
de cent mil misèries.

(Del llibre Cardiopatia, 1999)