Josep Romeu i Figueras

Josep Romeu i Figueras (Òdena, Anoia, 1917 – Barcelona, 2004) Doctor en Letras, es ensayista, poeta y crítico literario, sin olvidar su labor de promotor cultural con la que consigue hitos tan importantes como la fundación de la «Societat Catalana d’Estudis Històrics», de la mítica revista Ariel o del Centro de Estudios Comarcales de Igualada.

A lo largo de medio siglo publica más de 150 trabajos sobre poesía, teatro y otros géneros, convirtiéndose en un clásico entre los estudiosos de la literatura catalana. Cabe destacar su contribución a la lectura de los poetas catalanes del siglo XX, con libros como Sobre Maragall, Foix i altres poetes (1984) o Guia de lectura de Sol i de dol, de J. V. Foix (1985). Igualmente importante es su dedicación a aspectos culturales y literarios populares, como la poesía tradicional o el cancionero, a veces relacionados con otra de sus pasiones, la musicología.

Su vocación inicial fue la poesía, y publica los primeros libros durante la difícil década de 1940. Des de Terra, editado en Melilla en 1943, dio luz a varias recopilaciones que plantean una evolución de las formas clásicas, en línea con otros autores de su época. En 1951, con Obra poètica, parece que da por cerrada su poesía, pero hacia los años noventa aparecen nuevos libros, entre otros, la edición de Tots els poemas (1993), que vuelve a poner de actualidad un trabajo literario sincero y riguroso.

Fue socio de honor de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Página elaborada por X. R. Trigo para la AELC
Fotografías del archivo familiar del autor.

Josep Romeu i Figueras (Òdena, Anoia, 1917 – Barcelona, 2004)PhD in Arts and essayist, poet and literary critic, his activities as a promoter of culture are also noteworthy for including such achievements as founding the Societat Catalana d’Estudis Històrics (Catalan Society of Historical Studies), the well-known review Ariel and the Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada (Igualada Centre of Regional Studies).

Over half a century he published more than 150 works, on poetry, theatre and other genres, so that he has become a key reference for scholars of Catalan literature. Notable among his publications are his contributions to reading twentieth-century Catalan poets with books like Sobre Maragall, Foix i altres poetes (1984) and Guia de lectura de Sol i de dol, de J. V. Foix (1985). His contributions in the field of traditional literary and cultural aspects of Catalan culture are also important, such as his work on popular Catalan poetry and songs, these activities sometimes being connected with another of his passions, musicology.

His earliest vocation was as a poet and he published his first works in the difficult decade of the 1940s. After Terra, published in Melilla in 1943, he produced several collections based on traditional Catalan poetry, all of them introducing an evolution of classical forms, as other writers of the time were doing. Obra Poètica, published in 1951, seemed to be the last of his publications in poetry but, in the 1990s, he surprisingly produced some new works, including Tots els poemes (1993), which brought up to date a sincere and rigorous literary oeuvre.

He was a honorary member of Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC, Association of Catalan Language Writers).

Web page: X. R. Trigo for AELC.
Documentation: AELC.
Translation: Julie Wark.
Photographs: © Romeu i Figueras famili archive.

Josep Romeu i Figueras neix a Òdena, a l’Anoia, el 16 de març de 1917. Escriptor i investigador, fa els seus primers estudis a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera. Més tard continua la seva formació a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans. Es llicencia en Filologia Hispànica el 1943 a Barcelona i assoleix el títol de Doctor en Lletres el 1948 a la Universitat de Madrid. El tema de la seva Tesi Doctoral és El mite d'»El Comte Arnau» a la cançó popular, la tradició llegendària i la literatura, que es publica el mateix any (1948).

Durant la dècada de 1940 la seva activitat cultural es mou en diversos àmbits. El seu primer llibre de poemes, Terra, veu la llum el 1943 i té continuació l’any següent amb el llibre Sonets. Els crítics hi veuen de seguida influències ribianes, als seus poemes. El 1947 obté el primer Premi de poesia Abat Oliba, organitzat amb motiu de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat. Compromès amb el redreçament cultural que necessitava la cultura catalana, participa i promou revistes i cercles culturals. És un dels fundadors de la mítica Ariel. Revista de les Arts (1946-1951), al costat de noms com ara Josep Palau i Fabre, Joan Triadú o Miquel Tarradell; també de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (1946) i del grup «Anabis» (1944-1948). L’any 1947 funda el Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada al mateix temps que és nomenat professor d’Investigació del CSIC.

Ja en la dècada de 1950 reuneix la seva Obra poètica (1951), publicada per l’editorial Selecta. És un punt d’inflexió en la seva trajectòria que, a partir d’aleshores, es dedicaria fonamentalment a l’estudi de la literatura popular, la llegenda, el mite i el folklore, especialitzant-se en l’estudi del cançoner medieval i renaixentista així com en el teatre de l’edat mitjana. D’aquest període cal esmentar els llibres Les nadales tradicionals (1952), La nit de Sant Joan (1953) o l’edició de les Poesies, de Ramon Llull (1958).

Tot i que durant la dècada de 1960 continua la seva tasca d’investigador i estudiós de diversos gèneres literaris, el teatre ocupa un lloc de preferència i, més concretament, l’organització entre 1961 i 1969, per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, dels cicles de teatre medieval que es fan cada any al Saló del Tinell. Poc abans havia publicat els tres volums del Teatre hagiogràfic (1957) i ja el 1962 els dos volums del Teatre profà. També en aquesta dècada publica diversos estudis literaris, com ara els de l’obra Literatura catalana antiga (1961-64) o Tres estudis sobre literatura catalana (1955). L’obra de Josep Romeu i Figueras es caracteritza per la seva extensió, amb una quarantena de treballs alguns d’ells amb diversos volums d’extensió.

Lluny d’anar a menys, el pas del temps i la maduresa de l’autor intensifica la seva voluntat de recerca. El 1972 és nomenat membre numerari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el seu discurs d’ingrés versa sobre Joan de Timoneda i la «Flor de enamorados». Dos anys més tard publica l’estudi Poesia popular i literatura mentre continua la seva col·laboració en revistes especialitzades. Amb Sobre Maragall, Foix i altres poetes (1984), un llibre molt estimat per les joves generacions, rep el premi de Literatura Catalana 1985, atorgat per la Generalitat de Catalunya a l’autor de la millor obra d’assaig de l’any anterior. Paral·lelament publica l’estudi Sol i de dol, de J. V. Foix (1985), on s’acosta amb rigor i creativitat a l’obra d’aquest poeta.

Publicacions periòdiques com Serra d’Or, Els Marges o Revista de Catalunya contenen articles seus sobre literatura. L’any 1993 li és atorgada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Fou soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. El 1993 l’editorial Columna publica el llibre Tots els poemes, amb el poemari inèdit Tres cicles de retorn. Al tombant del segle veuen la llum nous reculls, Versos a mitja veu (2000), Ésser i estar (2000), Imatges i metàfores (2002), Immers en la paraula (2003), Quotidianes, o, Quasi (2004) i, publicat pòstumament, Poemes d’ara i de tornada (2006).

Josep Romeu i Figueras mor el 18 de desembre de 2004, a l’edat de 87 anys, en el seu domicili de Barcelona. El seu fons personal es conserva a la Biblioteca Central d’Igualada.