Divertit, ben escrit i desperta el delit. D’ençà de la meva participació en un fòrum virtual de literatura que va muntar la UOC cap a l’estiu de 2001 que no recomanava literatura eròtica en català, la qual cosa em duu a pensar la poca producció d’aquest gènere que es fa al nostre país. Recomanar contes eròtics sempre et pot dur algun mal de cap. Aleshores, el 2001 més d’un company de feina estret i reprimit em va fer el comentari burleta de: «Escolta noi, però tu què llegeixes?».
A l’ombra del Decameró aconsegueix allò que es proposa fer-nos passar una bona estona amb 14 contes eròtics, o millor dit eròtix.
Tot plegat respon a un repte: un relat cada matí durant una estada de 14 dies a Collserola (Conyserola que diuen ells). És en definitiva una bonica manera de començar el dia durant 14 dies. Una trempera matinera literària, potser.
En qualsevol cas, els contes són molt i molt recomanables, encara no els he llegit tots, ho estic fent a la babalà sense ordre establert, però ja puc anticipar que l’onzè matí de Carme Ripoll, el tretzè de Susagna Aluja o el vuitè de Montse Rubinat són molt recomanables.
No és gens senzill parlar de vibradors, masturbacions, polvos o tupper sex sense caure en l’acudit fàcil ni en la «guarrada cutre». Aquí l’acudit és més elaborat i en conseqüència més aconseguit i intel·ligent. T’aporta visions i punts de vista diferents.
Per un lector estàndard (home, heterosexual i adult) cada conte et suggereix coses, et vénen ganes de veure l’obrador, o de reencarnar-te en el Robert que viu dins del bolso i sempre acompanya la mestressa o de ser mestre de filosofia. Imagino doncs que per una lectora estàndard (dona, heterosexual i adulta) li vénen ganes de ser correctora, de dir-se Merceditas o de ser directora financera.
En conclusió, un llibre molt recomanable, i com a corol·lari: Jo no sabia com carden els catalans fins que no he llegit la pàgina 58, i ara no tinc clar si sóc prou català o si en sóc massa, tant hi fa!
(S/n. «A l’ombra del Decameró, catorze relats eròtix», Els Llums, 1 d’octubre de 2014)
* * *
L’editorial Gregal acaba de publicar A l’ombra del Decameró, catorze relats eròtics escrits per catorze escriptors, entre els quals es compta Ramon Erra i Tuli Márquez. També es podria haver dit A l’ombra del Tirant, perquè, al capdavall, el millor erotisme té les seves arrels en el món medieval –pensem també en Els contes de Canterbury i Les mil i una nits–. El gust medieval és capaç de tractar la sexualitat d’una manera primitiva, salvatge, immediata, sense caure en el ridícul ni la falsedat. Ens ha regalat escenes precioses, d’una sensualitat exuberant, com aquella en què Tirant contempla Carmesina quan està banyant-se o quan, amb l’ajuda de Plaerdemavida, Tirant aconsegueix acaronar el cos de la seva estimada. Enlloc es troba tanta profusió de sang i fluids com en la literatura medieval, i és que, en la majoria dels casos, el problema amorós es redueix a la seva pura resolució física.
En el nostre temps, el col·lectiu Ofèlia Dracs –Quim Monzó, Joaquim Carbó i Jaume Fuster, entre d’altres– va guanyar el 1979 el premi La Sonrisa Vertical amb el recull de contes eròtics Deu pometes té el pomer. El 1998, el col·lectiu Germans Miranda, amb Aaaaaahhh: dotze contes eròtics, també tindrà un gran èxit. A l’ombra del Decameró s’inscriu en aquesta línia. Cinc homes i nou dones es reuneixen en una finca de Collserola, que literàriament rep el nom de Conyserola, i es proposen escriure un conte diari durant un parell de setmanes. Amb tants autors, el recull té un nivell narratiu desigual, però en tots la imaginació i la voluptuositat campen soles. La recerca d’un nou amant, o la consumació d’un antic desig no acomplert, com a Protecció, de Tuli Márquez, marquen les històries. També hi ha parelles que busquen noves emocions, o històries conegudes que s’expliquen sense pudor, com el conte «I vet aquí unes flors», que vol continuar Orgull i prejudici, de Jane Austen, o «De quatre grapes», de Quim Calvo, en què es narra enginyosament una anècdota picant de la història recent de la política espanyola. Cal dir que en els relats escrits per les dones no hi trobem una sensualitat tipus Anaïs Nin, d’un sensualisme místic i reflexiu, al contrari, el desig a assedegar és impetuós i tira endavant pel broc gros, com en el dels homes. Perquè, de fet, tots aquests contes són un repte literari entre amics per aconseguir relats al més erotitzants possibles. El resultat són contes plens d’humor, ironia i frescor.
Aquest recull de relats eròtics, doncs, s’inclou en el pur divertiment del gènere de literatura eròtica. Costa sortir de la literatura de gènere, per bé que alguns se’n surten: El carter sempre truca dues vegades és molt més que una novel·la negra. Però en el cas de literatura eròtica és difícil superar el gènere, perquè la temptació, i mai tan ben dit, del divertiment és gran. Qui sap si alguns d’aquests escriptors, més endavant, inspirats en aquests relats, s’engrescaran a anar més enllà, perquè com deia Pla: «La literatura catalana és pobra de tendresa, de voluptuositat, d’erotisme i de pornografia distingida.»
Per ordre d’aparició, els autors són: Anna Pascual, Ramon Erra. Jordi Puig, Montserrat Grau, Oriol Guilera, Neus Ors, Sònia Boj, Montse Rubinat, Isabel Domingo, Tuli Márquez, Carme Ripoll, Pilar Blasco, Susagna Aluja i Quim Calvo.
Segons les notes biogràfiques, el més gran va néixer el 1945 i el més jove el 1985 i la majoria s’han format en tallers d’escriptura, si bé alguns ja tenen obra publicada, com Ramon Erra, Carme Ripoll i Tuli Márquez.
(Glòria Farrés: «Erotisme i narrativa», El Punt Avui, 17 d’octubre de 2014)
_0.webp)
