Damià Pons

Damià Pons i Pons nace en Campanet (Mallorca) el 22 de octubre de 1950. Es poeta, ensayista, historiador y ha destacado como gestor cultural. Durante su juventud se traslada a Barcelona para seguir estudios de Filología Románica, doctorándose en Filología Catalana en 1997. A partir de su licenciatura, en 1975, regresa a Mallorca donde se dedica a la investigación, tanto literaria como histórica, participando en la creación de revistas como Latitud 39º. También dirige durante dos años la revista Lluc (1972-1973), una tarea que ha recuperado en los últimos tiempos, a la vez que se convierte en la voz teórica de los nuevos movimientos plásticos mallorquines desde su faceta de crítico de arte.

Como poeta, resulta singular su trayectoria de publicaciones. Comienza en las páginas de un libro colectivo, Temptant l’equilibri (1973), con el conjunto de poemas Teranyina, y en 1977 publica en edición de autor en la imprenta Guaret de Campos el Mapa del desig, un título que será fundamental en su obra poética. Ya durante el año 2001, después de un largo silencio, lleno por numerosas actuaciones cívicas y de recuperación de la cultura mallorquina, Damià Pons decide reunir toda su obra, la publicada y la inédita, bajo el título d’Els mapes del desig. En él se descubre entonces toda la dimensión de su poesía, que la crítica ha calificado como “una voz de expresión potente y sincera, con esa crudeza y sensibilidad que solo los poetas con oficio pueden mostrar.”

Otra faceta suya, la de ensayista y investigador, también merece nuestra atención. Pons ha hecho crítica literaria y estudiado especialmente la Ideologia i cultura a la Mallorca d’entre els dos segles (1886-1905) (1998), y también la figura de Miquel dels Sants Oliver: El diari “La Almudaina” en l’època de Miquel dels Sants Oliver (1998).

Por otra parte, Damià Pons ha publicado artículos de temática literaria y cultural en revistas como Randa, Estudis baleàrics o Lluc, además de otros en diversas publicaciones catalanas. También, en su labor como político, ha sido Conseller de Cultura i Patrimoni al Consell de Mallorca y Conseller d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears. Es profesor de la Universitat de les Illes Balears, así como miembro de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana y de la Obra Cultural Balear.

Damià Pons i Pons (Campanet, Mallorca, 1950) is a poet and essayist and he is engaged in cultural activities in general. He studied Romance Philology at the University of Barcelona and obtained a doctorate in Catalan Philology in 1997, after which he returned to Mallorca where he is presently intensively engaged in researching the literature and history of the Balearic Islands. He worked with others in creating the reviews Latitud 39º and Lluc, and was director of the latter between 1972 and 1973, and is its director once again today.

His literary publications began with his appearance in a jointly-authored book Temptant l’equilibri (Tempting Equilibrium – 1973) and the collection of poems Teranyina (Spider Web), which was followed by Mapa del desig (Map of Desire – 1977) and, in 2001, Els mapes del desig (Maps of Desire), which compiles all his poetry written until then, both published and unpublished.

As an essayist and researcher, Pons has engaged in literary and art criticism and was one of the theoretical references of Majorcan artistic movements in the 1970s. In this genre he has published the books Ideologia i cultura a la Mallorca d’entre els dos segles (1886-1905) (Ideology and Culture in Mallorca Between Two centuries (1886 – 1905) – 1998) and El diari “La Almudaina” en l’època de Miquel dels Sants Oliver (The Newspaper “La Almudaina” in the Times of Miquel dels Sants Oliver – 1998).

Damià Pons has also published articles in a range of reviews, for example Randa, Estudis baleàrics and Lluc. He teaches Catalan Philology at the Balearic Islands University and is a member of the Association of Catalan-Language Writers and of the Balearic Islands cultural entity Obra Cultural Balear.

Web page: Xulio Ricardo Trigo.
Translation: Julie Wark.
Photograph: AELC archive.

Damià Pons i Pons neix a Campanet (Mallorca) el 22 del 10 del 1950. És poeta, assagista, historiador i ha dut a terme tasques de gestor cultural. Durant la seva joventut es trasllada a Barcelona per a seguir els estudis de Filologia Romànica, i es doctora en Filologia Catalana el 1997. A partir de la seva llicenciatura, el 1975, torna a Mallorca on es dedica a la investigació, tant literària com històrica, participa en la creació de revistes com Latitud 39º. També dirigeix durant dos anys la revista Lluc (1972-1973), una tasca que ha reprès fa poc, a la vegada que es converteix en la veu teòrica dels nous moviments plàstics mallorquins des de la seva faceta de crític d’art.

Com a poeta, resulta singular la seva trajectòria de publicacions. Comença a les pàgines d’un llibre col·lectiu, Temptant l’equilibri (1973), amb el recull Teranyina, i el 1977 publica en edició d’autor a la impremta Guaret de Campos el Mapa del desig, un títol que esdevindrà fonamental en la seva obra poètica. Ja l’any 2001, després d’un llarg silenci, farcit de nombroses actuacions cíviques i de recuperació de la cultura mallorquina, Damià Pons decideix reunir tota la seva obra, la publicada i la inèdita, sota el títol d’Els mapes del desig. S’hi descobreix aleshores tota la dimensió de la seva poesia, que la crítica ha qualificat l’obra d’en Pons com «una veu d’expressió potent i sincera, amb aquesta cruesa i sensibilitat que sols els poetes amb ofici poden mostrar.»

Una altra faceta seva, la d’assagista i investigador, també mereix la nostra atenció. Pons ha fet crítica literària i estudiat especialment la Ideologia i cultura a la Mallorca d’entre els dos segles (1886-1905) (1998), i també la figura de Miquel dels Sants Oliver: El diari «La Almudaina» en l’època de Miquel dels Sants Oliver (1998).

Per altra banda, Damià Pons ha publicat articles de temàtica literària i cultural a revistes com Randa, Estudis baleàrics o Lluc, a més d’altres a diverses publicacions catalanes. També, en la seva tasca política, ha estat Conseller de Cultura i Patrimoni al Consell de Mallorca i Conseller d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears. És professor de Filologia Catalana a la Universitat de les Illes Balears, així com membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i de l’Obra Cultural Balear.