Damià Pons

Damià Pons i Pons (Campanet, Mallorca, 1950) és poeta, assagista, i gestor cultural. Estudia Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona, i es doctora en l’especialitat de filologia Catalana el 1997. Instal·lat de nou a Mallorca du a terme una intensa tasca com a investigador de la literatura i la història de les Illes. Participa en la creació de revistes com Latitud 39º i Lluc, de la qual és director, entre 1972 i 1973, i en l’actualitat.

Les seves publicacions literàries s’estrenen en un llibre col·lectiu, Temptant l’equilibri (1973), amb el recull de poemes Teranyina, al qual seguiran Mapa del desig (1977) i, l’any 2001, Els mapes del desig, on reuneix tota la seva poesia escrita fins aleshores, publicada i inèdita.

Com assagista i investigador, Pons ha fet crítica literària i crítica d’art, i va ser una de les referències teòriques dels moviments plàstics mallorquins dels anys setanta. En aquest gènere ha publicat els llibres Ideologia i cultura a la Mallorca d’entre els dos segles (1886-1905) (1998) i El diari «La Almudaina» en l’època de Miquel dels Sants Oliver (1998).

Damià Pons també ha publicat articles a revistes com Randa, Estudis baleàrics o Lluc, entre d’altres. És professor de Filologia Catalana a la Universitat de les Illes Balears.

És soci de l’Obra Cultural Balear, així com, de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

 

Pàgina elaborada per Xulio Ricardo Trigo.
Fotografies: Arxiu de l’AELC.

Castellano

Castellano Pons.

Damià Pons i Pons nace en Campanet (Mallorca) el 22 de octubre de 1950. Es poeta, ensayista, historiador y ha destacado como gestor cultural. Durante su juventud se traslada a Barcelona para seguir estudios de Filología Románica, doctorándose en Filología Catalana en 1997. A partir de su licenciatura, en 1975, regresa a Mallorca donde se dedica a la investigación, tanto literaria como histórica, participando en la creación de revistas como Latitud 39º. También dirige durante dos años la revista Lluc (1972-1973), una tarea que ha recuperado en los últimos tiempos, a la vez que se convierte en la voz teórica de los nuevos movimientos plásticos mallorquines desde su faceta de crítico de arte.

Como poeta, resulta singular su trayectoria de publicaciones. Comienza en las páginas de un libro colectivo, Temptant l’equilibri (1973), con el conjunto de poemas Teranyina, y en 1977 publica en edición de autor en la imprenta Guaret de Campos el Mapa del desig, un título que será fundamental en su obra poética. Ya durante el año 2001, después de un largo silencio, lleno por numerosas actuaciones cívicas y de recuperación de la cultura mallorquina, Damià Pons decide reunir toda su obra, la publicada y la inédita, bajo el título d’Els mapes del desig. En él se descubre entonces toda la dimensión de su poesía, que la crítica ha calificado como “una voz de expresión potente y sincera, con esa crudeza y sensibilidad que solo los poetas con oficio pueden mostrar.”

Otra faceta suya, la de ensayista y investigador, también merece nuestra atención. Pons ha hecho crítica literaria y estudiado especialmente la Ideologia i cultura a la Mallorca d’entre els dos segles (1886-1905) (1998), y también la figura de Miquel dels Sants Oliver: El diari “La Almudaina” en l’època de Miquel dels Sants Oliver (1998).

Por otra parte, Damià Pons ha publicado artículos de temática literaria y cultural en revistas como Randa, Estudis baleàrics o Lluc, además de otros en diversas publicaciones catalanas. También, en su labor como político, ha sido Conseller de Cultura i Patrimoni al Consell de Mallorca y Conseller d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears. Es profesor de la Universitat de les Illes Balears, así como miembro de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana y de la Obra Cultural Balear.

English

English

Damià Pons i Pons (Campanet, Mallorca, 1950) is a poet and essayist and he is engaged in cultural activities in general. He studied Romance Philology at the University of Barcelona and obtained a doctorate in Catalan Philology in 1997, after which he returned to Mallorca where he is presently intensively engaged in researching the literature and history of the Balearic Islands. He worked with others in creating the reviews Latitud 39º and Lluc, and was director of the latter between 1972 and 1973, and is its director once again today.

His literary publications began with his appearance in a jointly-authored book Temptant l’equilibri (Tempting Equilibrium – 1973) and the collection of poems Teranyina (Spider Web), which was followed by Mapa del desig (Map of Desire – 1977) and, in 2001, Els mapes del desig (Maps of Desire), which compiles all his poetry written until then, both published and unpublished.

As an essayist and researcher, Pons has engaged in literary and art criticism and was one of the theoretical references of Majorcan artistic movements in the 1970s. In this genre he has published the books Ideologia i cultura a la Mallorca d’entre els dos segles (1886-1905) (Ideology and Culture in Mallorca Between Two centuries (1886 – 1905) – 1998) and El diari “La Almudaina” en l’època de Miquel dels Sants Oliver (The Newspaper “La Almudaina” in the Times of Miquel dels Sants Oliver – 1998).

Damià Pons has also published articles in a range of reviews, for example Randa, Estudis baleàrics and Lluc. He teaches Catalan Philology at the Balearic Islands University and is a member of the Association of Catalan-Language Writers and of the Balearic Islands cultural entity Obra Cultural Balear.

Web page: Xulio Ricardo Trigo.
Translation: Julie Wark.
Photograph: AELC archive.

Biografia

Damià Pons i Pons neix a Campanet (Mallorca) el 22 del 10 del 1950. És poeta, assagista, historiador i ha dut a terme tasques de gestor cultural. Durant la seva joventut es trasllada a Barcelona per a seguir els estudis de Filologia Romànica, i es doctora en Filologia Catalana el 1997. A partir de la seva llicenciatura, el 1975, torna a Mallorca on es dedica a la investigació, tant literària com històrica, participa en la creació de revistes com Latitud 39º. També dirigeix durant dos anys la revista Lluc (1972-1973), una tasca que ha reprès fa poc, a la vegada que es converteix en la veu teòrica dels nous moviments plàstics mallorquins des de la seva faceta de crític d’art.

Com a poeta, resulta singular la seva trajectòria de publicacions. Comença a les pàgines d’un llibre col·lectiu, Temptant l’equilibri (1973), amb el recull Teranyina, i el 1977 publica en edició d’autor a la impremta Guaret de Campos el Mapa del desig, un títol que esdevindrà fonamental en la seva obra poètica. Ja l’any 2001, després d’un llarg silenci, farcit de nombroses actuacions cíviques i de recuperació de la cultura mallorquina, Damià Pons decideix reunir tota la seva obra, la publicada i la inèdita, sota el títol d’Els mapes del desig. S’hi descobreix aleshores tota la dimensió de la seva poesia, que la crítica ha qualificat l’obra d’en Pons com «una veu d’expressió potent i sincera, amb aquesta cruesa i sensibilitat que sols els poetes amb ofici poden mostrar.»

Una altra faceta seva, la d’assagista i investigador, també mereix la nostra atenció. Pons ha fet crítica literària i estudiat especialment la Ideologia i cultura a la Mallorca d’entre els dos segles (1886-1905) (1998), i també la figura de Miquel dels Sants Oliver: El diari «La Almudaina» en l’època de Miquel dels Sants Oliver (1998).

Per altra banda, Damià Pons ha publicat articles de temàtica literària i cultural a revistes com Randa, Estudis baleàrics o Lluc, a més d’altres a diverses publicacions catalanes. També, en la seva tasca política, ha estat Conseller de Cultura i Patrimoni al Consell de Mallorca i Conseller d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears. És professor de Filologia Catalana a la Universitat de les Illes Balears, així com membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i de l’Obra Cultural Balear.

Premis

• Premi de la Crítica Serra d’Or d’estudis literaris (2003): Entre l’afirmació individualista i la desfeta col·lectiva.

  • Homenatge de reconeixement a la seva trajectòria, dins els Premis Cavall Verd (2004).

  • Premi Gabriel Alomar (2025): a la trajectòria.

La cultura a Mallorca. Estudis, semblances, reflexions.

Vincles

Comentaris d'obra

«L’Ítaca de Damià Pons»

Cinc llibres de desigual extensió i arrels –Teranyina, Exercicis per a la desintegració, Mapa del desig, Territori d’incògnites i Rastres, a més de l’epíleg d’Octavi Rosselló- proporcionen una visió clara de la trajectòria de Damià Pons i Pons (Campanet, Mallorca, 1951), la recopilació de la seua obra poètica escrita entre el 1970 i el 2000. Un poeta que arrenca a les primeries dels anys setanta amb un tractament intens de la naturalesa de la poesia i dels sentiments, com un pas iniciàtic a les portes de l’edat adulta. Els dos següents llibres proporcionen un to més personal encara, on els versos reforcen llur significació alhora que es redueix quasi al mínim l’expressió formal. És una poesia construïda sobre una abundor d’imatges que delata els trets del simbolisme i l’avantguardisme de principi de segle. Territori d’incògnites marca un punt d’inflexió en la poesia de Pons i Pons, on el to s’asserena i les reflexions se centren en la pròpia naturalesa de la poesia, les preocupacions de tipus diguem-ne cívic, i per un amor més serè que ha substituït l’anterior foll amor d’arrel ausiasmarquiana. Rastres, al seu torn, recull la breu obra de la darrera dècada i ens mostra alguns homenatges -a Llompart i a Damià Huguet- juntament amb la profunda reflexió de l’home que amb la perspectiva dels cinquanta anys d’edat mira al seu voltant i s’enfronta en veu amb el pas del temps i la seua collita desigual d’absències i presències. El poema «Cinquanta» -dins Rastres se’ns revela com un d’aquests inhabituals poemes que per si sol podria justificar plenament un llibre, àdhuc un poeta si no n’haguera escrit cap més. No és el cas, però, car el lector troba en Pons i Pons una veu d’expressió potent i sincera, amb aquesta cruesa i sensibilitat que sols els poetes amb ofici -la duresa de l’ofici de l’escriptor que deia Flaubert- poden mostrar.

(Alexandre Navarro. El Temps (València), núm. 918, 15 – 21 gener 2002, p. 97)

Antologia

CARTA

A Mallorca sencera li asfalten la pell
i amb la crostera seca li tapen l’alenada.
S’han apagat les flames i els focs ara són llums.
Pels carrers fan processons els clàxons.
Incendi de llibres per il·luminar el ball dels turistes.
Sor Tomasseta canta en estranger i beu dragons.
Sant Alonso Rodríguez és guardià de cotxes a Gomila.
Pel Born la nostra parla recull els papers.
Don Joaquim Maria Bover inaugura un snack a Can Pastilla.
Sor Francinaina ven el cilici i es compra una gelera.
El Rei En Jaume treballa de taxista
i en Bernadet de les rondalles és guia turístic.
A Cort el pare Garau segueix cremant heretges.
Al Museu de la ciutat hi guarden el biquini de la primera sueca.
Dels antics focs en queden munts de cendra.
Revolta dels pinars contra les excavadores.
Els miralls reflecteixen silencis i silencis.
N’Alomar i en Tomeu fan jutipiris als televisors.
La banda del Taller Llunàtic ha segrestat totes les cales.
Omplint de sang les clavegueres trobarem el llinatge.
 

12

Es desfan les imatges de la festa.
Retorna a casa el dol acompanyat d’espases.
A la foganya es crema el cant del gall
i el jaç tacat de rastres grocs.
S’entelen els tassons de la cuina
i es podreixen les fruites del rebost.
Cap paraula no es clava al front de l’aire
i als racons de la cambra s’asseca el blat.
El rovell es menja les cadires
(on s’asseurà el desig després del joc?),
i les rates emigren a comarques més clares.
Els arbres de la tanca avancen unes passes
i anhelen que un huracà els arranqui.
Damunt la taula un bes mustii
i un so festiu xapat com una nou.

No hi haurà aquest any esplet de serpentines.
 

1936

1936: afusellament dels horitzons.
Carrers nocturns
ocupats per pistoles amb el disparador a punt:
un a un són tombats tots els espectres.
Les rates senyoregen pels palaus i les places
i les idees es mesclen amb el pixum.
Dins alguna vagina, davall els fems, entre els pèls
d’una aixella, els homes cerquen amagatall obscur
mentre senten les passes dels caçadors àvids
que ensumen el rastre dels conills.
Pensaments cremats a les xemeneies domèstiques,
lleixius rentant camises i cervells,
retalls del passat robats a la memòria de l’espai.
Totes les orelles, enemigues. Les paraules d’ahir
perseguides per les pàgines i les parets.
El present denuncia el seu propi passat.
Els sexes suprimeixen els moviments nocturns
tement que parli l’ull dels llençols.

Un tret perdut assassina aquest poema.

(1977)

I TANMATEIX ELS DÉUS

I tanmateix els déus mai se n’obliden
de desvestir els arbres a la tardor dels anys.

I cada dia, per llei inapel·lable, el sol
s’enfonsa a l’horitzó llunyà, encès de sang.
I aquella pell tan fina s’arrugarà un dia.
I aquell sexe tan destre a fer riure els sentits,
s’adormirà. I cada pam del cos serà camp de sequera
i els ulls dos tassons buits, enyorosos del vi
que feia ballar els músculs en un joc de llençols.

(29 novembre 1992) 

(Els mapes del desig. Palma: Moll, 2001)