Poesia Crítica literària o assaig Obres traduïdes Traduccions realitzades per l'autor/a Altres Estudis sobre l'autor/autora

Salvador Oliva

Salvador Oliva i Llinàs (Banyoles, 1942) és poeta i traductor. Va estudiar Filologia Hispànica i treballa com a professor universitari. D’entre els seus llibres de poesia s’han d’esmentar Terres perdudes, Premi Miquel de Palol, 1980, El somriure del tigre (1986), o Complements circumstancials (1998). La seva obra és considerada per la crítica com una de les més personals i innovadores de la generació del 70. Com a traductor s’ha centrat en la dramatúrgia de Shakespeare, del qual ha traduït la totalitat de la seva obra teatral i de la seva poesia.

També com a traductor ha guanyat diversos premis, com el de la Generalitat de Catalunya, el 1986, el de la Crítica Serra d’Or, el 1988, o el Cavall Verd-Rafael Jaume, el 2003, per Sonets. D’entre la seva obra assagística destaca Introducció a Shakespeare, premiat amb l’Octavi Pellissa el 1998. Oliva ha traduït també altres autors de llengua anglesa, com ara Dylan Thomas, Oscar Wilde o W. H. Auden.

Els poetes posteriors han pogut aprofitar els coneixements tècnics i estètics de Salvador Oliva gràcies als llibres teòrics Mètrica catalana (1981) i Introducció a la mètrica (1986).

Pàgina elaborada per Xulio Ricardo Trigo per a l’AELC.
Fotografia: Inma Sáinz de Baranda.

Castellano

Castellano Oliva

ASalvador Oliva i Llinàs nace en Banyoles, en el Pla de l’Estany, el 6 de diciembre de 1942. Es poeta y traductor. Estudió Filología Hispánica y ha llevado a cabo un intenso trabajo como profesor universitario. El 1975 publica en Pòrtic el libro de poemas Terres perdudes, al cual seguirían títulos como El somriure del tigre (1986), Fugitius (1994) o Complements circumstancials, entre otros. Su obra encuentra inspiración en la poesía inglesa y tiene como ejes principales la ironía y la búsqueda de un sentido moral del ser humano.

Esta dedicación a la poesía inglesa lo ha impulsado a realizar versiones de diversos autores, pero, sobretodo, su trabajo como traductor se ha centrado en la dramaturgia de Shakespeare, del cual ha traducido la totalidad de su obra teatral, aunque también ha hecho versiones muy celebradas de su poesía. El crítico Jordi Llovet ha considerado que les traducciones de Oliva “son en estos momentos la mejor translación nunca realizada en lengua catalana” de la viveza de lenguaje contenida en la obra shakesperiana.

La práctica de la traducción le ha valido importantes premios, como el de la Generalitat de Catalunya de traducción al catalán, en 1986, por la publicación de Mesura per mesura, de William Shakespeare; el de la Crítica Serra d’Or de traducción de teatro, en 1988, por la Obra completa, o el Cavall Verd-Rafael Jaume de traducción poética, en 2003, por Sonets. Las traducciones de Shakespeare han tenido como resultado una interesante obra ensayística sobre este autor, de entre la cual destaca Introducció a Shakespeare, premiado con el Octavi Pellissa en 1998. A pesar de su enorme dedicación a la obra shakesperiana, Oliva ha traducido también otros autores de lengua inglesa, como Dylan Thomas, Oscar Wilde o W. H. Auden.

Así mismo, se debe hablar de sus libros teóricos sobre la poesía, en especial de la Mètrica catalana(1981) y la Introducció a la mètrica(1986).

Página elaborada por Xulio Ricardo Trigo para AELC.
Fotografía: Imma Sáinz de Baranda.

English

Biografia

Salvador Oliva i Llinàs (Banyoles, 1942) is a poet and translator. He studied Hispanic Philology and works as a university lecturer. Notable among his poetry collections are Terres perdudes (Lost Lands, 1980 Miquel de Palol Prize) El somriure del tigre (The Tiger’s Smile, 1986), and Complements circumstancials (Circumstantial Complements [a word-play because the title also means «Adverbial Phrases»], 1998). The critics consider that his work is among the most personal and innovative of the well-known generation of the 1970s. As a translator, he has mainly worked on Shakespeare’s plays, which he has translated in their entirety along with all his poetry.

He has been awarded several prizes for his translations, for example the 1986 Generalitat de Catalunya Prize, the 1988 Crítica Serra d’Or Prize, and the 2003 Cavall Verd-Rafael Jaume Prize for Sonets (Sonnets). Outstanding among his essays are Introducció a Shakespeare (Introduction to Shakespeare), which received the 1998 Octavi Pellissa Prize. He has also translated other works from English by Dylan Thomas, Oscar Wilde and W. H. Auden, inter alia. Younger poets have been able to benefit from Salvador Oliva’s technical and aesthetic knowledge thanks to his theoretical books Mètrica catalana (Catalan Merics, 1981) and Introducció a la mètrica (Introduction to Metrics, 1986).

Web page: Xulio Ricardo Trigo for AELC.
Translation: Julie Wark
Photograph: Inma Sáinz de Baranda.

Biografia

Salvador Oliva i Llinàs neix a Banyoles, al Pla de l’Estany, el 6 de desembre del 1942. És poeta i traductor. Estudia Filologia Hispànica i ha dut a terme una intensa tasca com a professor universitari. El 1975 publica a Pòrtic el llibre de poemes Marees del desig, al qual seguirien títols com Terres perdudes, premi Miquel de Palol de Girona el 1980, El somriure del tigre (1986), Fugitius (1994) o Complements circumstancials (1998), entre altres. La seva obra troba inspiració a la poesia anglesa i té com a eixos principals la ironia i la recerca d’un sentit moral de l’ésser humà.

Aquesta dedicació a la poesia anglesa l’ha dut a fer versions de diversos autors, però, sobretot, la seva tasca com a traductor s’ha centrat en la dramatúrgia de Shakespeare, del qual ha traduït la totalitat de la seva obra teatral, encara que també ha fet versions molt celebrades de la seva poesia. El crític Jordi Llovet ha considerat que les traduccions d’Oliva «són ara com ara la millor translació mai feta en llengua catalana» de la vivesa de llenguatge continguda a l’obra shakespeariana.

La pràctica de la traducció l’ha fet mereixedor d’importants premis, com ara el de la Generalitat de Catalunya de traducció al català, el 1986, arran de la publicació de Mesura per mesura, de William Shakespeare; el de la Crítica Serra d’Or de traducció de teatre, el 1988, per l’Obra completa, o el Cavall Verd-Rafael Jaume de traducció poètica, el 2003, per Sonets. Les traduccions de Shakespeare han tingut com ha resultat una interessant obra assagística al voltant d’aquest autor, d’entre la qual destaca Introducció a Shakespeare, premiat amb l’Octavi Pellissa el 1998. Tot i aquesta enorme dedicació a l’obra shakespeariana, Oliva ha traduït també altres autors de llengua anglesa, com ara Dylan Thomas, Oscar Wilde o W. H. Auden.

Tanmateix, s’ha de fer esment dels seus llibres teòrics sobre la poesia, en especial de la Mètrica catalana (1981), la Introducció a la mètrica (1986) o Poesia i veritat (2015).

Premis

  • Premi Miquel de Palol de poesia (1980): Terres perdudes.
  • Premi Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya (traducció al català-poesia) (1986): Mesura per mesura.
  • Premi de la Crítica Serra d’Or (traducció de teatre) (1988): Obra completa.
  • Premi Octavi Pellissa d’assaig (1998): Introducció a Shakespeare.
  • Premi Ciutat de Barcelona de traducció (2003): Sonets.
  • Premi Cavall Verd-Rafael Jaume de traducció poètica (2003): Sonets.

    •  

Coberta del llibre <i>Introducció a Shakespeare</i>.
Coberta del llibre Introducció a Shakespeare.

Introducció a la mètrica.

Vincles

Comentaris d'obra

«El mèrit d’aquesta nova traducció es troba, per començar, en el prefaci que hi posa el Salvador: s’hi carrega «una fragorosa catedràtica de literatura catalana medieval» –aquestes coses estimulen, creieu-me, perquè el país sembla que visqui, injustament, el son dels justos–, però també carrega contra les escoles de crítica literària que han proliferat els darrers anys, al món anglosaxó especialment, amb èmfasi l’anomenada «escola del ressentiment» i tots els seus adlàters, tant aquells que redueixen el valor de la literatura a document històric o sociològic com els qui l’esprimatxen en defensa del gènere masculí o el femení, la psicoanàlisi salvatge (Wildanalyse, en deia Freud) o el color tirant a clar o a fosc de l’epidermis.

Encara més, naturalment, el mèrit de la publicació resideix en la categoria de les versions de Xècspir, per elles mateixes, i en l’apartat denotes, d’enorme perspicàcia i saviesa de lector. Seguint una tradició francesa molt solvent (que va de versions del fill d’Hugo, François Victor, a Pierre Jean-Jouve), Oliva hauria pogut limitar-se al més prudent en aquests casos, i més encara atesa la tremenda concisió de la llengua dels anglesos, és a dir, traduir els sonets en prosa, deixant, o no, línia blanca entres les quatre estrofes. Això ja ho fa, el de Banyoles, a peu de plana, perquè el lector no pugui dir per res del món que no li ha estat oferta la literalitat del sentit original. Però, un punt més enllà, posa també en el lloc assenyalat que li pertoca, i sempre en companyia de l’anglès, unes versions en vers que, com ja he dit, són ara com ara la millor translació mai feta en llengua catalana de la vivesa del llenguatge que es troba dins les línies –se’m perdoni l’anglicisme– de l’autor.»

(Jordi Llovet. El País, 13 de febrer de 2003)

* * *

«El món de la cultura catalana sol donar-nos raons per al desencís, el pessimisme i l’enuig més franc. Hi són habituals les queixes, les crítiques, els retrets, les baralles i els juraments. La percepció que la mediocritat, el partidisme malaltís i les estirades de cabells ho contaminen tot és gran. No obstant, de vegades, no gaires, es produeixen fets capaços per ells mateixos de regalar-nos un preciós grapat d’esperança. Un d’aquests miracles s’ha produït fa ben poc. Parlo de la publicació per part d’Edicions 62 de la traducció al català, en prosa i en vers, d’Els sonets, de Shakespeare, a càrrec de Salvador Oliva. Traductor de referència si parlem del geni anglès, Oliva ha brodat una feina d’una complicació que difícilment es pot descriure. A més, ha sabut afegir una introducció que vessa saviesa i elegància a un llibre que, a més, presenta una factura excel·lent des de tots els punts de vista. L’aparició d’Els sonets d’Oliva ens rescabala de la misèria quotidiana dels uns i els altres i ens demostra que, a cops, en algunes coses, la nostra cultura és capaç de jugar a Primera Divisió. Només ens queda confiar en la força exemplificadora de la feina ben feta, és a dir, pregar que l’excel·lència cridi excel·lència.»

(Pep Marçal Sintes. Avui, 15de març de 2003)

«El món de la cultura catalana sol donar-nos raons per al desencís, el pessimisme i l’enuig més franc. Hi són habituals les queixes, les crítiques, els retrets, les baralles i els juraments. La percepció que la mediocritat, el partidisme malaltís i les estirades de cabells ho contaminen tot és gran. No obstant, de vegades, no gaires, es produeixen fets capaços per ells mateixos de regalar-nos un preciós grapat d’esperança. Un d’aquests miracles s’ha produït fa ben poc. Parlo de la publicació per part d’Edicions 62 de la traducció al català, en prosa i en vers, d’Els sonets, de Shakespeare, a càrrec de Salvador Oliva. Traductor de referència si parlem del geni anglès, Oliva ha brodat una feina d’una complicació que difícilment es pot descriure. A més, ha sabut afegir una introducció que vessa saviesa i elegància a un llibre que, a més, presenta una factura excel·lent des de tots els punts de vista. L’aparició d’Els sonets d’Oliva ens rescabala de la misèria quotidiana dels uns i els altres i ens demostra que, a cops, en algunes coses, la nostra cultura és capaç de jugar a Primera Divisió. Només ens queda confiar en la força exemplificadora de la feina ben feta, és a dir, pregar que l’excel·lència cridi excel·lència.»

Marçal Sintes: «Els sonets d’Oliva», Avui, 15 de març de 2003)

Entrevistes

–Acaba de publicar dos llibres, Poesia i veritat (Edicions de 1984) i La rehumanización del arte. Ética y estética en la literatura y las artes (ediciones Zarcillo).
–Poesia i veritat és una compilació de la didàctica de la poesia que feia a la universitat. És bàsicament la compilació d’una assignatura, la meva preferida, la que jo creia important. Comença amb una exposició sobre la fal·làcia de separar forma de contingut, però la part central del llibre està formada per l’anàlisi de poemes de Shakespeare, Verlaine, Carner, Riba, Foix, Ferrater…

–La rehumanización del arte és una resposta a la Deshumanización del arte d’Ortega y Gasset?
–El llibre comença sent una resposta a Ortega, però va més enllà. Ortega fa una defensa de l’art abstracte i està en contra de la representació. És una beneiteria, perquè la representació ha tornat. Ortega diu que en l’art figuratiu ens interessem més per allò que representem que no pas per la forma, i que si eliminem la representació ens queda forma pura. Deslliga, per tant, forma de representació. En tot cas, la deshumanització de l’art va ser un experiment interessant perquè els abstractes dolents són els que repeteixen el que ja han fet els primers. Ara, podent tenir dues coses, hem de conformar-nos amb una?

–Però el llibre va més enllà…
–Sí. Com he dit, estic totalment en contra de la separació de forma i contingut, i aquí desenvolupo més aquesta tesi. No hi ha continguts en art. Només hi ha forma i interpretació, i parlar de forma i contingut és reduir l’art al llenguatge ordinari. Pensar que has de comunicar alguna cosa és un mal plantejament per fer art. Tu comuniques formes i el lector, si l’obra està ben feta, interpreta aquestes formes en relació amb la seva experiència personal i en treu un profit. L’essència de l’art és la capacitat de transmetre veritat, que és un concepte que va més enllà de la versemblança o la sinceritat de l’autor. La veritat és indissociable de la bellesa. Si l’obra no és reeixida, no transmet veritat per més continguts que ens vulgui comunicar. No és un concepte fàcil.

–L’any 1975 va publicar Marees del desig. Des d’aleshores ha conreat la sàtira durant anys als diaris, ha recollir aquesta poesia en llibres, ha fet la novel·la en vers Fugitius, ha escrit textos acadèmics, ha traduït, però sembla haver abandonat la lírica. No ha tingut mai interès a tornar-hi?
–La lírica ja està molt gastada i has de ser un geni per renovar-la, un geni realment gran. Per tant, és millor seguir altres camins que donin més de si. I jo crec molt en la poesia narrativa. Quan hagi acabat la revisió de la traducció de l’obra completa de Shakespeare, tinc ganes de seprendre la poesia, però no serà lírica: no sóc prou bo. Serà narrativa, n’estic segur.

–Els seus estudis sobre mètrica són una referència, i els ha anat revisant i ampliant. És una feina tancada?
–No, és la meva passió. I em sembla que encara he descobert una cosa nova en la mètrica complexa, que és la que jo utilitzo per traduir Shakespeare, i faré un llibret petit per explicar-ho.

(Lluís Freixas: Fragment de «Salvador Oliva. Passió per la llengua», Revista de Girona, núm. 291, juliol-agost de 2015, p. 14-19)