Comú denominador en tota l’obra de Muntané és l’apreciació del gest subtil, del que passa generalment imperceptible, essent com és el més digne d’estimació.
(Anna Rossell. «Un poeta autèntic i un autèntic poeta», Núvol. El digital de cultura, 2 de juny de 2018. En línia)
* * *
Muntané és el poeta de la precisió, de la solta, de l’aferrament expressiu de la complexitat del real.
(Víctor Obiols. «Si no em tinguessis pres ran d’un bassal de tinta», Ara, 12 de maig de 2018. En línia)
* * *
Muntané és un humanista del XXI: poemes amb visió ètica, sense adoctrinaments, amb gràcils onades de racionalitat alhora sensible a les passions humanes.
(Josep Porcar. Caràcters, núm. 81, tardor de 2017)
* * *
Muntané és un excel·lent escriptor i poeta, això no ho descobrirem pas ara, però és que en aquesta obra dietarista, De sèver i de quars, s’hi troba el valor afegit, d’ús poc freqüent, de saber-nos connectar amb molts altres interessos a més del de la literatura.
(Eugeni Perea Simón. Revista de Catalunya, núm. 293, gener-febrer-març de 2016)
* * *
Muntané creu en el vessant màgic de la llengua, en la possibilitat del joc poètic fins a fer sentit.
(Ricard Mirabete. El Punt Avui, 16 de gener de 2015)
* * *
«Un disseny ple de detalls subtils i de notable finesa, de llum i de riquesa lèxica, que exigeixen un excel·lent domini de la tècnica expressiva.»
(Marcel Fité. El Triangle, 15 de juny de 2012)
* * *
«Llegir Muntané és un plaer per la continguda sensualitat que ressegueix els seus textos, amarats de colors, d’aromes, de textures […].»
(Carles Duarte. Diari de Girona, 29 d’abril de 2012)
* * *
«Miquel-Lluís Muntané demostra que té una particular visió del món –i moltes coses a dir–, a part d’un estil efectiu i brillant.»
(Jordi Julià. Dietari de lectures. Lleida: Pagès, 2008)
* * *
«Els llibres de Muntané, tant de prosa com de vers, es caracteritzen per l’estil: l’absència de retòrica embafadora, la pulcritud […].»
(Jordi Llavina. El Punt, 25 de maig de 2006)
* * *
«Poeta de celebració de la vida, poeta amorós i intel·ligent […].»
(Txema Martínez Inglés. Caràcters, octubre 2003)
* * *
«[…] Una veu molt personal, sòbria i fidel a si mateixa, i una elegància narrativa integrada en l’esperit de les històries que explica.»
(Cèlia Sànchez-Mústich. L’Eco de Sitges, 18 de maig de 2002)
* * *
» […] Un ventall generós de tècniques i recursos […] una mirada atenta sobre la capacitat de comunicar-se de les persones, desplegada amb la seguretat implacable d’un llenguatge dúctil i acabats artesans.»
(Andreu Sotorra. Avui, 21 de febrer de 2002)
* * *
«Miquel-Lluís Muntané ha tocat registres diferents dins el món de les lletres i de la dinamització cultural catalana. […] Amb Millor actriu secundària, féu estrena com a narrador amb una novel·la breu, ben escrita, àgil de lectura […].»
(Isidor Cònsul. Serra d’Or, setembre de 1998)
* * *
» […] Escenes entranyables construïdes amb un llenguatge acurat que Muntané usa magistralment.»
(Santiago Cucurella. El 9 Nou, 14 de març de 1998)
* * *
«El fet que el seu autor sigui poeta i dramaturg alhora, dóna a Millor actriu secundària un cert lirisme, que es tradueix en una obra ben escrita i una apreciable sensualitat de les paraules, així com un bon dinamisme expressiu.»
(Sara Muñoz. El Punt, 19 de febrer de 1998)
* * *
«Miquel-Lluís Muntané no és de cap manera un nouvingut al món de la literatura. Les seves obres de teatre han estat representades amb èxit i la seva poesia és plena de solidesa, amb un discurs ètic i estètic que sorprèn dins la seva generació.»
(Xulio Ricardo Trigo. El Temps, 9 de febrer de 1998)
* * *
«Muntané és una figura d’una gran dignitat dins el nostre panorama literari, pel rigor i la maduresa que caracteritza la seva producció.»
(Carles Duarte. Avui, 5 de juny de 1997)
* * *
«Muntané, amb aquell grau de tendresa reflexiva que el caracteritza com a poeta […].»
(Vicenç Llorca. Avui, 5 de gener de 1995)
* * *
«La penúltima illa combina un intens entramat d’emocions amb una estructura escènica hàbil i un llenguatge impecable que en fan una peça d’innegable interès per als bons afeccionats a l’art dramàtic.»
(Laura Serradell. Serra d’Or, novembre de 1994)
* * *
«Cal deixar fora de tot dubte el talent literari i dramàtic de Muntané […].»
(Anna Maria Vallès. Catalunya Cristiana, 18 de juny de 1992)
* * *
«Miquel-Lluís Muntané escriu amb la contundència de la raó i la delicadesa del poeta […].»
(Joan Josep Isern: Avui, 6 de gener de 1990)
* * *
«Muntané cisella la llengua amb l’elegància de l’orfebre.»
(Joan Carreras. Presència, 23 de novembre de 1986)
* * *
«Miquel-Lluís Muntané no és mai superficial, ni retòric, ni ampul·lós […].»
(Joaquim Ventalló. La Vanguardia, 8 d’abril de 1986)
* * *
«En l’obra de Muntané […] l’amor, el temps, la terra, la quotidianitat assoleixen sempre una dimensió comuna, pública, solidària, oberta enfora i unida sempre per la voluntat de treballar un projecte comú. Es tracta d’una dimensió, d’un alè, d’una convicció íntima que traspassa totes les vivències, totes les paraules.»
(Xavier Bordanova: El Noticiero Universal, 6 de juliol de 1985)
.webp)
