Narrativa breu Poesia Teatre

Eva Moreno Bosch

Eva Moreno Bosch (Barcelona,1966) és escriptora, dramaturga, poeta i actriu. Ha exercit com a educadora infantil, dinamitzadora de la biblioteca escolar i gestora cultural.

Compta amb més d’una cinquantena de guardons literaris. És nomenada Mestra en Gai Saber als Jocs Florals de Lliçà de Vall (2011) i, més endavant, als Jocs Florals de Sants, Hostafrancs i la Bordeta (2017), en la següent edició dels quals fa de mantenidora. El 2019, publica el text teatral Absències (Pagès Editors), guanyador del premi Saó de Ponent, i el 2022, el llibre de narracions La Corba de Venus i altres relats (Voliana). Alguns dels seus textos, relats i poemes –molts dels quals guardonats en certàmens– es recullen en antologies, com als volums Dones, arbres i poesia (Voliana, 2020) i Trèvol Atzur i altres narracions (Salòria, 2020). El 2023 obté el Premi Vicent Jacinto Pérez de teatre amb Sota la discreta quietud (Reclama editorial) i el 2024 s’alça amb el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira amb El blau al meu costat (Bromera).

Comparteix part de les seves creacions literàries en el blog Vers al cove

És sòcia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

Contacta amb l’autora

 

Pàgina elaborada per Irene Zurrón Servera per a l’AELC.
Documentació i fotografies: Arxiu personal de l’autora.

Castellano

Castellano Eva Moreno Bosch

Eva Moreno Bosch (Barcelona,1966) es escritora, dramaturga, poeta y actriz. Ha ejercido de educadora infantil, dinamizadora de la biblioteca escolar y gestora cultural.

Cuenta con más de cincuenta galardones literarios. Es nombrada Mestra en Gai Saber en los Jocs Florals de Lliçà de Vall (2011) y, más adelante, en los Jocs Florals de Sants, Hostafrancs i la Bordeta (2017), en cuya siguiente edición hace de mantenedora. En 2019, publica el texto teatral Absències (Pagès Editors), ganador del premio Saó de Ponent, y en 2022, el libro de relatos La Corba de Venus i altres relats (Voliana). Algunos de sus textos, narraciones y poemas –muchos de ellos galardonados en certámenes– se recogen en antologías, como en los volúmenes Dones, arbres i poesia (Voliana, 2020) i Trèvol Atzur i altres narracions (Salòria, 2020). En 2023 obtiene el premio Vicent Jacinto Pérez de teatro con Sota la discreta quietud (Reclama editorial) y en 2024 recibe el premio de novela Ciutat d’Alzira con El blau al meu costat (Bromera).

Comparte parte de sus creaciones literarias en el blog Vers al cove

Es socia de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Contacta con la autora

Página elaborada por Irene Zurrón Servera para la AELC.
Documentación y fotografías: Archivo personal de la autora.

English

Eva Moreno Bosch English

Eva Moreno Bosch (Barcelona, 1966) is a writer, playwright, poet, and actress who has worked as a child educator, as a cultural agent, and in a school library.

She is the recipient of more than fifty literary awards. She was named “Mestra en Gai Saber” (Mistress of the Art of Poetry) in the Jocs Florals literary competition of Lliçà de Vall (2011) and, later in the Jocs Florals of Sants, Hostafrancs, and la Bordeta (2017). The second time the latter was held, she was chairperson. In 2019, she published the play Absències (Pagès Editors), winner of the Saó de Ponent Prize, and in 2022, the short story collection La Corba de Venus i altres relats (Voliana). Some of her texts, stories, and poems, many of them prize-wining, have been published in anthologies, for example Dones, arbres i poesia (Voliana, 2020) and Trèvol Atzur i altres narracions (Salòria, 2020). In 2023, she received the Vicent Jacinto Pérez Prize for Theatre for Sota la discreta quietud (Reclama editorial), and in 2024 she became the winner of the Ciutat d’Alzira Prize for El blau al meu costat (Bromera).

She shares some of her literary creations in the blog Vers al cove.

She is a member of the Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC – Association of Catalan Language Writers).

Contact

 

Web page: Irene Zurrón Servera for AELC.
Documentation and photographs: Author’s personal files.
Translated by Julie Wark.

Biografia

Eva Moreno Bosch neix a Barcelona el 23 de juny de 1966 i resideix a Molins de Rei. Inicia el seu itinerari literari d’adolescent, quan obté els primers reconeixements. S’interessa tant per la narrativa com per la dramatúrgia i per la poesia. Fa estudis en educació infantil i en gestió cultural. Així mateix, segueix l’itinerari de dramatúrgia a l’Obrador de la Sala Beckett i es forma en narrativa amb els escriptors i guionistes Maite Carranza i Carlos Luria.

Figura polifacètica, Moreno ha impartit tallers educatius de creació literària i de tècniques artesanals com el trencadís. Ha gestionat una biblioteca escolar i un equipament cultural. Ha col·laborat en diverses iniciatives literàries, teatrals i poètiques, i ha integrat l’elenc de diferents projectes de teatre musical. De fet, des del 2006 es vincula a la companyia Impuls Teatre, on ha fet d’actriu i directora.

És nomenada Mestra en Gai Saber als Jocs Florals de Lliçà de Vall (2011) i, més endavant, als Jocs Florals de Sants, Hostafrancs i la Bordeta (2017), en la següent edició dels quals fa de mantenidora. El 2019, publica el text teatral Absències (Pagès Editors), guanyador del premi Saó de Ponent, i el 2022, el llibre de relats La Corba de Venus i altres relats (Voliana). Alguns dels seus textos, relats i poemes –molts dels quals guardonats en certàmens– es recullen en antologies, com als volums Dones, arbres i poesia (Voliana, 2020) i Trèvol Atzur i altres narracions (Salòria, 2020).

L'autora guardonada amb la Viola d'or als Jocs Florals de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, el 2010.
L'autora guardonada amb la Viola d'or als Jocs Florals de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, el 2010.
L'autora en l'entrega del Premi Arnau de Palomar de Riudoms de narrativa breu, el 2021.
L'autora en l'entrega del Premi Arnau de Palomar de Riudoms de narrativa breu, el 2021.

Premis

  • Certamen literari de poesia de Begues (2008): «De rama en rima».

  • Flor natural als Jocs Florals de Lliçà de Vall (2008): «Tres espines i una flor».

  • Flor natural als Jocs Florals de Lliçà de Vall (2009): «Paranys».

  • Concurs de relats breus del Dia Internacional de les Dones de Corbera de Llobregat (2010): «Retrat en sèpia».

  • Viola d’or als Jocs Florals de Sants, Hostafrancs i la Bordeta (2010): «Hora baixa».

  • Englantina d’or als Jocs Florals de Calella (2010): «Darrer alè».

  • Premi de les Lletres Vila de Corbera de narrativa (2011): «Contes sense embuts».

  • Mestra en Gai Saber als Jocs Florals de Lliçà de Vall (2011).

  • Viola d’or als Jocs Florals de Sants, Hostafrancs i la Bordeta (2011): «Tot és crepuscle».

  • Englantina d’or als Jocs Florals de Lliçà de Vall (2011): «Mediterrani».

  • 2n Premi al Certamen literari Sagrada Família de relats (2011): «Tu, encara».

  • Concurs de poesia GAT de Torelló (2012): «Només el sol serà certer».

  • Flor natural als Jocs Florals de Sants, Hostafrancs i la Bordeta (2013): «Poema de carn i ós».

  • Viola d’or als Jocs Florals de Sants, Hostafrancs i la Bordeta (2013): «Ser de pluja».

  • Certamen literari Campdevànol de poesia (2013): «Rara avis».

  • 2n Premi al Concurs de poesia GAT de Torelló (2014): «La tardor als llavis».

  • Concurs de relats breus per a dones Joana Raspall de Sant Feliu de Llobregat (2014): «El dia que tornaràs».

  • Premi Maria Cardona–Jocs Florals de Calella (2015): «Versos als llençols».

  • Premi de Relats Breus per a Dones de Sant Joan Despí (2016): «Estimada Iemma».

  • Englantina d’or als Jocs Florals de Calella (2016): «Absència».

  • Englantina d’or als Jocs Florals de Sants, Hostafrancs i la Bordeta (2016): «Non Plus Ultra».

  • Concurs de relats breus per a dones Joana Raspall de Sant Feliu de Llobregat (2017): «Soroche».

  • Mestra en Gai Saber als Jocs Florals de Sants, Hostafrancs i la Bordeta (2017).

  • Concurs de relats per a dramatitzar–Indòmit Teatre de Sant Pere Vilamajor (2018): «Fibra òptica».

  • Premi Ràdio Molins de Rei en la categoria de cultura (2018).

  • Concurs de Textos Teatrals per a Espectacles de Petit Format (2018): Absències.

  • Premi de narrativa breu d’Artesa de Segre (2019): «Emotech».

  • Concurs d’Escriptura Dramàtica Ciutat de Gavà (2019): «Els suïcides».

  • Premi Guillem de Belibasta de narrativa breu (2020): «Trèvor atzur».

  • Concurs Teatre de Barra de Palma per al millor text (2020): «Dexter».

  • 2n Premi al Concurs de relats breus per a dones Joana Raspall de Sant Feliu de Llobregat (2020): «La dona sense nom».

  • Premi Ploma de ferro de Capdepera de narrativa breu (2021): «Sota els cèrcols de l’aigua».

  • Premi Arnau de Palomar de Riudoms de narrativa breu (2021): «Suukoja».

  • Concurs de relats breus per a dones Joana Raspall de Sant Feliu de Llobregat (2021): «La pell del silenci».

  • Concurs de relats per a dramatitzar–Indòmit Teatre de Sant Pere Vilamajor (2021): «Cita prèvia».

  • Premi Llorenç Moyà d’obres dramàtiques (2021): Els nens de Plutó.

  • Premi Poeta Vicent Jacinto Pérez de textos teatrals d’Alberic (2023): Sota la discreta quietud.

  • Premi Ciutat d’Alzira de novel·la (2024): El blau al meu costat.

  • 3r premi ex-aequo 27è Concurs de Narrativa Literària Mercè Rodoreda (2026): «Pausa».

  • 18è Concurs de narrativa curta Santa Coloma de Farners (2026): «Memòria al sol».

  • Premi de Poesia Joan Guasp de Vila de Consell (2026): I si l’asfalt es clivella.

Absències

Vincles

Entrevistes

–(…) La mare, Glòria Bosch Morera, també és poeta. Això ha d’influir per força… o no?
La meva àvia ja tenia la pulsió de l’escriptura. Va escriure un diari molt extens on perbocava el seu quotidià i les seves inquietuds com a mare, esposa i dona d’una època estreta de llibertats. Un diari és el tresor més gran que es pugui heretar: la vida en prosa, o en vers. La paraula és el major llegat que es pot deixar, i des de molt joveneta he entès el seu valor.

La mare col·leccionava llibrets de poesia que a mi em fascinaven. Venien de Sud-Amèrica, petits, de paper finet que recordo esgrogueït. M’encantava llegir-los i rellegir-los al llit, atipant-me de la música dels seus versos. Ella escrivia de jove, però no va poder reprendre l’escriptura fins que es va jubilar. Ara té un blog literari i és una activista incansable. No sé si la influència ve de la sang, del llegat o dels costums; o potser sang, llegat i costums són la mateixa cosa.

–(…) Quan no escrius, què llegeixes?
Jo no sé anar a dormir sense llegir una estona, i aquesta estona la faria durar hores. Normalment segueixo lectures que em documenten sobre el que estic escrivint, però tinc una pila de llibres pendents per a tres confinaments. Clàssics contemporanis, teatre, novel·la… Dos autors que sempre trobaries a la meva tauleta de nit són l’obra de Pla, i tots els contes de Juan José Millàs. I dic sempre perquè són de digestió lenta, i a cada relectura m’aportarien coses noves.

–També fas d’actriu a la companyia Impuls Teatre. On passes més nervis, a l’escenari o entre bastidors?
Són nervis diferents. Quan trepitges l’escenari és com si entressis a una dimensió paral·lela: a diferència d’entre bastidors, que encara hi ha una part de la teva consciència intentant controlar la situació, a escena ja no ets tu, ets l’altra –que no m’agrada dir personatge–, i perds la noció del temps, i ves a saber com li anirà a aquesta altra. Com a mínim, quan escrius, aquesta és una decisió que pots prendre.

(Revista Tot Molins. Magazine d’informació i oci, juliol 2021. En línia)

Antologia

Ser de pluja

Ser de pluja
No sentir-me sotmès
ni a la paraula ni al gest
Ser cristal·lí i translúcid
gestar-me sota l’epidermis d’un núvol
nodrint-me de silencis
creixent en la llum celestial
i dur el sol en cada àtom

Ploure amb la cadència d’un salm
i davallar amb justa lleugeresa
coronant cada cim
saltant el congost i la gorga
sense el dolor punyent de ses arestes

Ser d’aigua
Acaronar els marges del riu
i cantar el llenguatge dolç
de les pedres de tartera

Lliscar per tots els finestrals
i amarar amb dits aquosos
l’herba tendra dels prats

Llevar l’aroma del romaní
que hi ha al voral dels camins
i sadollar així
una natura amansida
que s’adorm amb la rosada
arraulida a ses mans

Ser líquid
I passar per la vida
sense la gravidesa dels mortals

Fluir
i arribar a bon port
amb el conhort de qui ha emanat
de manera precisa i total
Llavors hissar-me a un cel diví
i tancar el cercle vita

(Poema publicat a Lo Càntich, núm. 21, octubre-desembre 2013)

* * *

A M O R   O M N I A   V I N C I T

Ha estat entrar el tresillo nou a casa i començar les discussions. Fan mil provatures carregant-lo per tot el saló. Pesa com un mort. Suen. No es posen d’acord. L’un el vol encarat al balcó, l’altre al televisor. Per primer cop es recriminen, s’escridassen, es maleeixen i es diuen coses terribles. Fins que, disgustadíssims, se’n van a dormir, un d’ells a l’habitació dels convidats. El moble queda travessat, enorme com és, barrant el pas. La nit la passen fatal, se senten sanglotar. L’endemà l’un li prepara l’esmorzar a l’altre en son de pau. Es declara tàcitament l’amnistia i s’estimen més que mai. D’això ja en fa nou mesos. El tresillo encara és al mateix lloc, de tal manera que han de vorejar-lo quant llarg és per passar. Però ells són feliços com dos anissos. No en parlen, ni s’hi asseuen, se’l miren d’esquitllentes i fan com si no hi fos; perquè, ara ja ho saben, està clar que l’amor no tot ho pot. I allà segueix, com una balena varada davant la porta del saló, el tresillo negre.

L E T A L I S   V E R B U M   

El mag li va donar la poció remarcant-li que, sobretot, no s’excedís en la dosi. Una sola gota a la punta de la llengua abans del discurs era més que suficient per triomfar amb una oratòria i una loquacitat brillants. Ell, enemic de solucions tímides i sabent-se en un cas d’excepcionalitat per la rellevància del discurs que havia de donar, va ficar la llengua sencera a remull dins el flascó.

Els primers minuts de la ponència van ser sublims, però a partir d’aquí una esllavissada de mots, adjectius i verbs desfermats van començar a perbocar-li de la llengua. Al cap de no res milers d’adverbis, articles, noms i pronoms s’amuntegaven sense drenar enlloc, i a poc a poc es va anar amarant l’auditori, fins que tota la concurrència va morir, demagògicament negada.

(De La corba de Venus i altres relats. Barcelona: Voliana, 2022)