Carme Meix Fuster

Carme Meix i Fuster (Gandesa, 1937 – Barcelona, 2025) es escritora y docente, una voz literaria sólidamente arraigada en la Terra Alta y, al mismo tiempo, profundamente vinculada a la cultura catalana contemporánea. Nacida en plena Guerra Civil Española y marcada por las privaciones de la posguerra, crece en un ambiente de oscuridad material pero de intensa memoria oral, un contexto que marcará simbólicamente toda su obra. Lectora apasionada desde muy pequeña, se acerca a los clásicos universales incluso antes de poder acceder a estudios reglados que, por condición social y de género, le son vetados en la adolescencia.

El traslado a Barcelona tras el matrimonio, en 1964, abre una nueva etapa vital. Allí inicia clases de catalán para adultos, retoma la formación interrumpida y, ya madre de cuatro hijos, logra entrar en la universidad y licenciarse en Filología Catalana. A partir de los años ochenta, comienza su trayectoria docente en diversos institutos —Badalona, Sant Andreu, Santa Coloma de Gramenet— y se convierte en una profesora muy querida, con un compromiso con la lengua intacto a lo largo de su carrera. Esta dedicación le vale, años después, el Premi Neus Garcia a la trayectoria docente y cultural.

Paralelamente, cultiva una obra literaria que abarca poesía, narrativa breve y novela. Se estrena con el poemario Palau d’absències (premio Caterina Albert i Paradís, 1991), pero es sobre todo en la narrativa donde despliega una voz propia, caracterizada por la sensibilidad, el rigor histórico, la habilidad para la fabulación y una prosa rica que combina catalán estándar y gandesà con naturalidad y autenticidad. Obras como La dansada (1993), El crit de l’esparver (1995) o Collita de foc (2006) la han consolidado como una autora imprescindible para comprender la literatura surgida de les Terres de l’Ebre.

Lectora apasionada e incombustible, escritora intuitiva y mujer de un optimismo activo, Carme Meix deja un legado profundo que une memoria, territorio y una mirada humanísima sobre el paso del tiempo.

Fue socia de honor de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

Página elaborada por Álvaro Muñoz Hernández para la AELC.
Documentación: Memoro. El banc de la memòria.
Fotografía: Òmnium Cultural Terres de l’Ebre.

Carme Meix i Fuster (Gandesa, 1937 – Barcelona, 2025) was a writer and teacher, whose literature is deeply rooted in the Terra Alta region while also closely linked with contemporary Catalan culture. Born during the Spanish Civil War, and marked by the privations of the postwar period, she grew up in an atmosphere of material suffering but also of intense oral memory, circumstances that symbolically marked the entirety of her work. Fascinated by literature from an early age, she read the universal classics even before she was able to gain access to formal studies which, due to social status and gender, she was denied as an adolescent.

With her marriage in 1964, she moved to Barcelona and embarked on a new stage in her life. There, she began to attend Catalan classes for adults, resumed her interrupted education and, as a mother of four, managed to enter university and graduate in Catalan Philology. In the 1980s, she set out on her teaching career in several secondary schools as a much loved mentor whose commitment to the Catalan language never wavered throughout her career. Some years later, she was awarded the Neus Garcia Prize in recognition of her educational and cultural contribution.

Meanwhile, her literary work included poetry, short stories, and novels. She made her debut with the collection of poems Palau d’absències (1991, winner of the Caterina Albert i Paradís Prize), but it was mostly in her fictional work that she forged her own voice, which is notable for its sensitivity and historical rigour, her storytelling skills, and her rich prose that stands out for the naturalness and authenticity of its combination of standard and Gandesa Catalan.

She was an honorary member of the Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC – Association of Catalan Language Writers).

Web page: Álvaro Muñoz Hernández for AELC.
Documentation: The AELC «Lletres i Memòria» project.
Photograph: Òmnium Terres de l’Ebre.
Translation: Julie Wark.

Carme Meix i Fuster neix a Gandesa el 6 de gener del 1937, en un país devastat per la Guerra Civil i en un territori que es troba al centre d’alguns dels episodis més durs del conflicte, especialment la batalla de l’Ebre. La infantesa transcorre entre fugides, bombardeigs, manca d’electricitat, pa de racionament i un clima constant de por i precarietat. Quan té només quatre anys, la mort prematura de la seva mare marca profundament la família i la seva pròpia vivència del món. 

Malgrat un ambient emocional i material difícil, Carme és una nena curiosa i vital, enamorada de l’escola i de la lectura. L’educació franquista només li permet estudiar fins als catorze anys; la mestra, conscient del seu talent, recomana que continuï el batxillerat, però la família no pot assumir el cost d’un internat. Així, deixa els estudis i es forma de manera autodidàctica amb els llibres que han sobreviscut a la guerra a la biblioteca domèstica: Homer, Tasso, Dante… La lectura esdevé refugi i fonament íntim d’una vocació literària incipient.

El 1964, es casa amb el seu cosí, el pintor Miquel Barrobés, i es trasllada a Barcelona, on neixen els seus quatre fills. Malgrat les exigències familiars i la manca de temps, reprèn l’estudi del català i s’inscriu a cursos cada vegada més avançats fins que, ja en la maduresa, accedeix a la universitat a través de la prova per a majors de 25 anys. Els anys d’estudiant són per a ella una experiència d’una felicitat recuperada: estudiar significa llegir, i llegir li és natural. Es llicencia en Filologia Catalana amb molt bons resultats, cursa el CAP i inicia la carrera docent. La seva manera d’ensenyar, propera, exigent i plena de passió per la llengua, deixa una empremta profunda en diverses generacions d’alumnes.

En paral·lel, desplega una obra literària que parteix de la poesia però que aviat s’inclina cap a la narrativa. El 1989, obté el guardó de la Reial Acadèmia Mariana de Lleida amb un poema dedicat a la Mare de Déu de la Fontcalda. El 1991, publica Palau d’absències, premi Caterina Albert i Paradís. A partir d’aquí la seva veu narrativa s’enforteix: La dansada (finalista del Premi Sant Joan, 1993) explora la memòria familiar i col·lectiva de Gandesa; El crit de l’esparver (premi Universitat de Lleida, 1995) recrea la guerra dels remences; Paisatge amb boira (finalista del Pere Calders, 1997) se situa en un Empordà de passions i aparences; Cercles (premi Vila d’Ascó 2003) ofereix sis relats units pel fil de la intolerància. El 2007, publica Collita de foc (premi Vila d’Ascó 2006), una novel·la coral que novel·la la crisi de la fil·loxera i la vida pagesa de la Terra Alta entre els segles XIX i XX. Participa també en els reculls El brogit de l’Ebre (2003) i Terres d’aigua (2004).

Meix combina una sensibilitat observadora amb una ficció de base històrica i un estil líric que transmet memòria, paisatge i una humanitat profunda. La seva escriptura integra amb naturalitat el català estàndard amb el parlar gandesà, cosa que confereix versemblança i textura pròpia als seus personatges. Paral·lelament, manté una activitat constant com a articulista en diversos mitjans, especialment l’Avui i La Veu de l’Ebre.

El 2019, rep el Premi Neus Garcia, que reconeix la seva contribució continuada a la formació en llengua i literatura catalanes i el seu paper actiu en la vida cultural de les Terres de l’Ebre. Fins als darrers anys, continua escrivint i llegint amb la mateixa passió de sempre, i es dedica a una novel·la sobre la Guerra Civil que l’autora considera un retorn necessari a l’origen vital i literari de la seva trajectòria, Els cims invencibles. Entre Pàndols i Cavalls. El seu llegat, marcat per la memòria del territori, la defensa de la llengua i una vocació literària incombustible, es manté com una de les veus més significatives de les lletres ebrenques contemporànies. Ha estat sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Carme Meix mor a Barcelona el 2 de febrer del 2025.