Poesia Estudis sobre l'autor/autora

Maria Mayol i Colom

1883-1959

Maria Mayol i Colom (Sóller 1883 – Cala Major, Palma, 1959). Escriptora, política, activista i pedagoga. 

Passa a França la infantesa i part de la joventut, fet que li permet estudiar a la Universitat de Bordeus. De tornada al poble natal de Sóller, obté el títol de pèrit mercantil a l’Escola de Comerç de Balears. Publica poemes i altres col·laboracions literàries i polítiques a revistes com Sóller, L’Almanac de les Lletres, Felanitx o La Nostra Terra. També és autora de l’obra de teatre Margalideta de Sortdeviu, estrenada el 1931 al Teatre Victòria de Sóller a benefici d’un nou local per al Foment de Cultura de la Dona, entitat impulsada el 1926 per Mayol vinculada a l’Associació per la Cultura de Mallorca.

A partir de la proclamació de la Segona República, s’implica especialment en la vida política i va deixant aparcada la seva trajectòria literària. D’ideologia catòlica progressista cada cop més d’esquerres, milita a Acció Republicana de Mallorca i, posteriorment, a l’Esquerra Republicana Balear, partit per al qual es presenta com a única dona candidata a les eleccions de novembre de 1933. Mentrestant, exerceix de professora municipal de Sóller i Felanitx. Després d’una campanya reaccionària de desprestigi per haver-se presentat a les eleccions de 1933, demana i guanya el trasllat a una plaça a Vilanova i la Geltrú.

Després de la guerra, s’exilia a França fins després de la Segona Guerra Mundial, moment en què torna a Mallorca i es retira de la vida pública. En l’última etapa de la seva vida intenta recollir la seva obra dispersa amb el propòsit d’editar-la. Maria Mayol mor a Cala Major el 3 de desembre de 1959. El 1992 és nomenada filla il·lustre de Sóller.

 

Pàgina elaborada per Andreu Gabriel i Tomàs per a l’AELC.
Imatge de capçalera: reproducció del retrat de Maria Mayol a la galeria de Fills Il·lustres de Sóller.
Imatges documentals cedides per Isabel Graña.

Castellano

Castellano

Maria Mayol i Colom (Sóller 1883-Cala Major, Palma, 1959). Escritora, política, activista y pedagoga.

Pasa la infancia y parte de la juventud en Francia, hecho que le permite estudiar en la Universidad de Burdeos. De regreso a su pueblo natal, Sóller, obtiene el título de perito mercantil en la Escuela Mercantil de Baleares. Publica poemas y otras colaboraciones literarias y políticas en revistas como Sóller, L’Almanac de les Lletres, Felanitx o La Nostra Terra. También es autora de la obra de teatro Margalideta de Sortdeviu, estrenada el 1931 en el Teatro Victoria de Sóller a beneficio de un nuevo local para el Foment de Cultura de la Dona, entidad impulsada el 1926 por Mayol vinculada en la Associació per la Cultura de Mallorca.

A partir de la proclamación de la Segunda República, se implica especialmente en la vida política y va dejando de lado su trayectoria literaria. De ideología católica progresista cada vez más de izquierdas, desde el comienzo de la Segunda República milita en Acció Republicana de Mallorca y, posteriormente, en Esquerra Republicana Balear, partido para el que se presenta como única mujer candidata a las elecciones de noviembre de 1933. Mientras tanto, ejerce de profesora municipal en Sóller y Felanitx. Después de una campaña reaccionaria de desprestigio por haberse presentado en las elecciones de 1933, pide y gana el traslado a una plaza en Vilanova i la Geltrú.

Tras la guerra, se exilia a Francia hasta después de la Segunda Guerra Mundial, momento en que regresa a Mallorca y se retira de la vida pública. En la última etapa de su vida, intenta reunir su obra dispersa con la propósito de editarla. Maria Mayol muere en Cala Major el 3 de diciembre de 1959. En 1992 es nombrada hija ilustre de Sóller.

 

Página elaborada por Andreu Gabriel i Tomàs para la AELC.
Imagen de cabecera: reproducción del retrato de Maria Mayol en la galería de Hijos Ilustres de Sóller.
Imágenes documentales cedidas por Isabel Graña.

English

Pòrtic Maria Mayol anglès

Maria Mayol i Colom (Sóller 1883 – Cala Major, Palma, 1959) was a writer, politician, activist, and educationalist.

After spending her childhood and part of her early adulthood in France, where she studied at the University of Bordeaux, she returned to Sóller, Mallorca, the town of her birth, where she qualified as a certified public accountant at the Balearic Islands Business School. She published poems and other literary and political pieces in periodical publications like Sóller, L’Almanac de les Lletres, Felanitx, and La Nostra Terra. She also wrote the play Margalideta de Sortdeviu, which was premiered in 1931 at the Teatre Victòria in Sóller to raise funds for new headquarters for the association Promotion of Women’s Culture which, founded by Mayol in 1926, was linked with the Mallorcan Association for Culture.

After the proclamation of the Second Republic, she was particularly involved in political activity and, as a result, sidelined her literary career. With her increasingly left-wing progressive Catholic views, she joined the Mallorcan Republican Action party, and subsequently the Balearic Islands Republican Left party, for which she was the only woman standing as a candidate in the 1933 elections. At the time, she was also working as a teacher in Sóller and Felanitx. However, when she was subjected to a reactionary smear campaign because she had run for these elections, she applied for and gained a position in Vilanova i la Geltrú.

With the end of the Spanish Civil War, she went into exile in France where she remained until after the Second World War when she returned to Mallorca, but now retired from public life. In her last years, she tried to compile her scattered written work with the aim of publishing it. Maria Mayol died in Cala Major on 3 December 1959. In
1992, she was named Illustrious Daughter of Sóller.

 

Web page: Andreu Gabriel i Tomàs for AELC (Association of Catalan Language Writers).
Header image: Reproduction of the portrait of Maria Mayol in the gallery of Illustrious Sons and Daughters of Sóller.
Documentary images ceded by Isabel Graña.
Translation: Julie Wark.

Biografia

Maria Mayol i Colom neix a Sóller el 15 d’octubre de 1883. D’infant, la família s’estableix a Bordeus per motius professionals del pare. A França rep una formació progressista emmarcada en el catolicisme social que una dona difícilment hauria tingut a la Mallorca de l’època. Estudia a la Universitat de Bordeus i assoleix el grau de suficiència en gramàtica i literatura francesa i geografia i història de França. Segurament per l’impacte de l’esclat de la Primera Guerra Mundial, la família torna a Sóller, on Mayol continua la formació acadèmica i obté el títol de pèrit mercantil a l’Escola de Comerç de Balears.

Als anys vint, comença a col·laborar literàriament al setmanari Sóller, sobretot amb poemes propis o traduccions d’autors francesos. Gràcies a aquestes publicacions, té els primers contactes amb diversos escriptors mallorquins del moment, com el poeta Llorenç Riber. Més tard, publica escrits en prosa i d’altres en llengua castellana, que signa sota el pseudònim de Rosa de Montdaura.

La producció lírica de Mayol es concentra sobretot en una primera etapa fins al 1927, moment en què escriu i publica la major part d’unes poesies inscrites en la línia de l’Escola Mallorquina, grup amb què es relaciona a través d’autores com Maria Antonia Salvà. A banda de publicar-les al setmanari Sóller, a partir del 1921 comença a col·laborar a L’Almanac de les Lletres, del 1924 a Majòrica i del 1928 a la publicació editada per l’Associació per la Cultura de Mallorca La Nostra Terra.

Durant la dècada dels anys vint, Mayol consolida i intensifica la seva activitat cultural mallorquina més enllà de la literatura. A banda de les trobades que tindrà a casa amb altres poetes del moment com Maria Verger, Mercè Massot, la mateixa Maria Antònia Salvà o les germanes Penya, el 1921 participa en la formació d’una secció local de la Joventut Mallorquinista que el 1923 acaba esdevenint la delegació sollerica de l’Associació per la Cultura de Mallorca (ACM), una de les delegacions més actives de l’Associació.

Encoratjada per Maria Verger (poeta alcudienca, bibliotecària i arxivera de l’Arxiu Municipal de Terrassa amb qui cultiva una gran i llarga amistat), així com per la feina feta a una primera secció femenina de l’ACM, Mayol impulsa el 1926 la creació del Foment de Cultura de la Dona de Sóller, inspirada en l’Institut de Cultura i la Biblioteca Popular de la Dona de Barcelona. En un moment en què l’ambient conservador de Sóller oferia una educació femenina centrada quasi exclusivament en la religió i la preparació matrimonial, l’objectiu del Foment de Cultura de la Dona és el de promoure l’educació femenina sobretot a partir de la lectura. Les tasques i els objectius del Foment acaben esdevenint una secció d’articles a la revista Sóller, textos en què Mayol explica el funcionament de la institució com a biblioteca professionalitzada per a dones. A banda de la producció lírica, els estudis literaris i l’organització cultural, Mayol també treballa al col·legi Vall de Sóller, on imparteix classes des de 1924.

Després d’aquests anys vint de gran efervescència cultural i laboral, sobretot després de la mort de la seva mare i la proclamació de la Segona República el 1931, Mayol s’implica cada cop més en la vida política. Intervé en l’assemblea d’ajuntaments i entitats que aprova l’Avantprojecte d’estatut per a Mallorca i Eivissa. D’ideologia catòlica progressista cada cop més d’esquerres, milita a Acció Republicana de Mallorca i, posteriorment, a l’Esquerra Republicana Balear, una coalició republicana-socialista per a la qual es presenta com a candidata a diputada a les eleccions de novembre de 1933. És l’única dona que es presenta a les Illes Balears. El mateix any, forma part del Comitè de Relacions entre Catalunya i Mallorca, mentre que el 1936 signa el manifest per a la recuperació de la llengua i la cultura catalanes a les Illes Balears Resposta als catalans. Mentrestant, és nomenada professora municipal de llengua francesa i imparteix classes a l’institut de Felanitx fins que, després d’una ferotge campanya de desprestigi vinculada al seu paper actiu a les eleccions de 1933, el 1935 demana i guanya el trasllat d’una plaça de docent a Vilanova i la Geltrú.

El de la dècada dels trenta és un període de poca activitat literària en què les seves col·laboracions periodístiques són de caràcter sobretot polític; així i tot, el 1931 arriba a estrenar l’obra de teatre Margalideta de Sortdeviu al Teatre Victòria de Sóller (en un acte a benefici d’un nou local que havia de construir-se per al Foment de Cultura de la Dona) i continua publicant algun poema a Sóller, a L’Almanac de les Lletres i, des de 1934, a Felanitx.

L’aixecament militar de juliol de 1936 la sorprèn a la zona republicana, a Madrid. Després de la guerra, s’exilia a França (primer a Clermont-Ferrand i París i després a Bordeus) fins passada la Segona Guerra Mundial, moment en què torna a Mallorca. Mayol es retira de la vida pública, tot i que en l’última etapa de la seva vida intenta recollir la seva obra dispersa amb el propòsit d’editar-la. La seva trajectòria biogràfica ha estat estudiada, entre d’altres, per investigadors com Joan Castanyer, Isabel Graña o Mercè Picornell.

Maria Mayol mor a Cala Major el 3 de desembre de 1959. El 1992 és nomenada filla il·lustre de Sóller.

Maria Mayol a l'edat adulta.
Maria Mayol a l'edat adulta.
Reglament intern de la Biblioteca Popular del Foment de Cultura de la Dona (1926).
Reglament intern de la Biblioteca Popular del Foment de Cultura de la Dona (1926).

GRAÑA, Isabel. Maria Mayol i el Foment de Cultura de la Dona.

Vincles

Comentaris d'obra

El nomenament de Mayol com a Filla Il·lustre de Sóller, el 23 d’agost de 1992, suposà una primera i rellevant passa per al reconeixement d’una figura singular i única de la nostra història. Encara manca molt per fer rescabalar el deute col·lectiu envers Maria Mayol i tota la generació que patí els estralls de la Guerra Civil, la repressió i el règim despòtic que seguiren. Un dels més importants —però no l’únic— era la publicació d’una mostra tan extensa com fos possible de l’obra de la fundadora del Foment de la Cultura de la Dona. 

(Joan Castanyer. «Pròleg», a Assaigs poètics, Institut d’Estudis Baleàrics i Lleonard Muntaner, 2008.)

***

Els inicis de l’obra literària de Mayol cal considerar-los conjuntament amb el seu entorn a l’illa natal. La plena integració en els nuclis culturals més actius del moment comporten també l’acceptació de l’escriptora novella, com demostra que Joan Pons i Marquès la convidés a participar, des de la primera convocatòria, en la trobada anual de poetes dels Paísos Catalans que pretenia ser l’Almanac de les Lletres de Mallorca. L’acostament i la progressiva integració de Mayol en el grup de poetes de l’Escola Mallorquina es pot resseguir molt bé per mitjà de la seva correspondència amb Maria Antònia Salvà, a la qual trià com a mentora literària, amb totes les significacions i conseqüències d’aquesta tria. […] Maria Antònia Salvà era considerada, ja aleshores, com el referent indiscutible per a les poetes catalanes, per això poetes joves de Mallorca —Maria Verger i Maria Mayol com a més significatives— acudiren també a la degana de les lletres catalanes a recerca de mestratge literari.

(Isabel Graña. Maria Mayol
 i el Foment de Cultura de la Dona, Edicions Documenta Balear, 2008, p. 27-28.)

***

En l’obra poètica de Mayol, però, no hi trobarem l’intent d’innovació estètica que, com ha notat Pere Rosselló, s’insinua en la producció de Verger. Mayol no s’allunya dels cànons estètics que hom ha ubicat sota la rúbrica «escola mallorquina», així com els descrivia Josep Maria Llompart quan afirmava que: «El sentiment de la natura, connectat a un sentiment elegíac, és l’eix fonamental d’aquesta poesia, que es concreta principalment en una lectura més o menys simbolista del paisatge». La contemplació del paisatge i, més en concret, dels entorns de la vall de Sóller esdevé correlat dels sentiments o fins d’una creació poètica a la recerca […]. 

[…] El tema prioritari de la poesia de Mayol és la projecció simbòlica dels elements de la natura, una projecció que pren un tractament convencional a poemes com «L’oronella» (1918), on l’ocell esdevé correlat del pas del temps, com ocorreria en el poema «L’oroneta» (1924) de Joan Pons i Marquès, i també en un poema posterior de Mayol, «La tórtera» (1921). Sovint l’element de la natura triat són, però, les flors, com ocorre també en la producció lírica de Salvà o de Verger.

(Mercè Picornell. «Els delers de Maria Mayol», estudi introductori a Delers i altres poemes, Consell de Mallorca, 2008.)

***

Quant al gruix de la seva obra literària se sumen a la poesia original fins ara coneguda unes quantes traduccions publicades a la premsa local, majoritàriament d’origen francès, com les memòries d’Alfons Daudet publicades al Folletí del Sóller el 1923, i alguns poemes de Marceline Desbordes-Valmor i John Prindle Scott. Sens dubte, l’obra presumiblement més interessant, en el cas d’haver-se conservat, hauria estat una peça teatral que duia per títol Margalideta de Sortdeviu, que malgrat que no es publicà sí que arribà a estrenar-se. L’esdeveniment fou enmig de les festes patronals de la ciutat, al Teatre Victòria de Sóller els dies 23 i 24 d’agost, i a benefici d’un nou local que havia de construir-se per al Foment de Cultura de la Dona. L’obra recreava un període històric en què la ciutat de Sóller vivia pendent de les incursions àrabs, recorda una família de la localitat i sembla que l’argument arrencava de documents reals que Mayol havia consultat per fer la recreació dramàtica. 

Cal, però, considerar l’obra periodística de Mayol com la seva aportació més valuosa. Els seus escrits dibuixen un mapa de gran espectre, des d’un article d’assaig històric mirant d’esbrinar el possible origen mallorquí, i concretament solleric, fins a una ressenya literària del darrer poemari de Maria Verger, Tendal d’estrelles. Articles d’opinió sobre qüestions d’ordre ciutadà (construcció i urbanització de carrers), i els articles polítics, publicats sobretot al setmanari Sóller, que destaquen especialment perquè deixen traslluir el pensament de l’autora, la seva ideologia compromesa amb l’esquerra, una fèrria defensa de la República i de la tasca governativa d’Azaña, i la seva preocupació per la situació de la dona en la societat.

[…] La creació del Foment de Cultura de la Dona de Sóller és una de les fites més importants de l’activitat sociocultural de Maria Mayol. L’entitat tingué com a objectiu primordial fomentar la cultura entre les dones, amb especial dedicació en fomentar la lectura mitjançant la creació d’una biblioteca. 

(Isabel Graña. Maria Mayol
 i el Foment de Cultura de la Dona, Edicions Documenta Balear, 2008, p. 33-37.)

***

L’activitat i el protagonisme polític de Mayol en l’època republicana l’allunyaren progressivament del Foment de Cultura de la Dona, de l’activitat literària i de Mallorca, a partir de 1934. Fins en aquell moment havia fet una trajectòria més o menys ascendent, arribà àdhuc a escriure una peça teatral, Margalideta de Sortdeviu, estrenada el 1931, i de la qual només es conserven fragments. Es pot considerar, també, un intent de publicar un primer poemari el 1933, quan la poesia que inclou en l’Almanac de les Lletres de 1934, Del camí, és presentada amb una nota que indica: «Del llibre a punt de sortir, Pel camí de les roses i de la llum». Però, a diferència de la gran majoria d’escriptors que emmudeixen després del conflicte, ella fa una opció difícil, clara i conscient, perquè Mayol es decideix per l’acció directa com a dona i com a professional de l’ensenyament, i ho fa des d’una posició altament incòmoda per a la majoria conservadora. A hores d’ara, resulta més que evident que la tasca social i política que desenvolupà fou un obstacle per a una possible obra literària, fet que cal esmentar al marge de consideracions qualitatives sobre aquesta obra.

(Isabel Graña. «Maria Mayol
 i el Foment de Cultura de la Dona», Els Marges núm. 79, primavera 2006, p. 77-86.)

Antologia

L’ORONELLA

A Maria Lluïsa Marquès

Ja és venguda l’oronella,
ja n’és sota mon terrat,
—ens serà una hosta novella?—
mes no, em sembla que és aquella
que hi havia l’any passat.

Xiscla, foragita l’aire,
volta sempre al meu entorn;
s’ubriaga de la flaire
que de la terra s’enlaira,
o festeja son retorn?

Que n’és venguda d’enfora
per penjar aquí son niu!
Quan era allà, a l’altra vora,
degué sentir tocar l’hora
qui mos duia un nou estiu…

Missatgera d’alegria,
pren un lloc dins nostra llar,
puguis trobar a casa mia
el redós que tant s’ansia
per anar-hi a descansar!

Tu vendràs a cada anyada
—qui pot dir des de quin punt?—
en ta lleugera volada
la terra n’hauràs creuada
cap avall i cap amunt!

Jo, quan vegi arregussada
pel temps, la pluja i la neu,
em diré: ja és arribada
l’hora de la retornada,
i me miraré el niu teu…

Trobaràs flors als jardins,
aucells i fruites novelles,
els camps seran plens de grins,
per entre espigues i brins
flamejaran les roelles.

I la mainada contenta
veuràs córrer pels carrers;
la terra en serà brunzenta,
a l’hora que rep, plaenta,
del bon sol els raigs darrers.

Per esbarts, a grans onades,
passaràs ran dels minyons;
volaràs a capficades,
i amb les ales desplegades
midaràs tots els contorns.

(Transcrita de l’antologia Delers i altres poemes. Palma de Mallorca: Consell de Mallorca, 2008. Publicada originàriament a Sóller, 3 d’agost de 1918.)

***

IMPRESSIÓ

A la gentil Miguí Conte

Nina tendra i encisera
tu qui ja en l’edat primera
obeint un orb destí
fugis dels jocs de la infantesa
per entregar-te corpresa
a l’Art més pur i diví.

Tota pura, tota blanca
has deixada tu la branca
com l’aucell que surt del niu;
i has estesa la volada
sense mirar la fondalada,
dins un bell vol instintiu.

Quina veu imperiosa
te crida, que freturosa
a son encontre has sortit?
Dins el pèlag d’harmonia,
el teu coret, què hi destria,
del gran misteri infinit?

Verge d’enuigs, innocenta,
lo que la vida ens presenta
aculls tota somrient
i amb tes mans tendres i fines
que reclamen les joguines
desflores el sentiment.

Tu, ingènua cantora,
llences nota sonora,
sense sebre a qui respon
si al rossinyol qui refila,
si a la pastora qui fila,
si a la lluna o al sol qui es pon.

I exultes les alegries,
els espaumes i follies,
els cruixits del cor humà…
I de l’amor que s’enyora
parla la nota sonora
tota vibrant dins ta mà.

Jo salud la teva aubada
qui se’n munta tan daurada,
vers el cel ample i serè…
Car dins la claror difusa
he vist el Geni a l’enclusa
qui et forjava amb son alè.

(Transcrita de l’antologia Delers i altres poemes. Palma de Mallorca: Consell de Mallorca, 2008. Publicada originàriament a Baleares. Revista decenal ilustrada, 20 de març de 1920.)

***

EVOCANT

Quin bell encantament! Veure com passa
l’urb populosa amb places i carreres;
tot esguardant com corr a sos quefers
la gent, mig febrosenca i mig lassa.

I damunt tot, el veure-hi, com traspassa
la punta agosarada dels cloquers;
i llavores posar-se els ulls devers
l’encís secret d’alguna vella casa.

I no saber-ne res, ni voler sebre
dels noms d’aquells indrets… Si tan sols rebre
la pura imatge dins el pensament,

on, llambrejant, un record palpita:
com si es rebés i la incògnita visita
d’un qui ens fóra molt lluny, d’estona absent.

(Transcrita de l’antologia Assaigs poètics. Palma de Mallorca: Institut d’Estudis Baleàrics i Lleonard Muntaner, 2008. Publicada originàriament a Sóller, 17 de març de 1923.)

***

LES FLORS DEL RECORD

A Maria Antònia Salvà

Amb gran amor tenc guardades 
flors de diverses colors:
unes fresques, perfumades,
altres ja mig esfullades
esbraveïts llurs olors.

Roses blanques i nacrines,
clavells rojos com el foc,
anèmones purpurines,
fins exòtiques glicines…,
totes juntes a un manyoc.

Roses me da la infantesa
i clavells la joventut
anèmones la tristesa,
glicines terra francesa…,
penes i goigs que he viscut.

Dia per dia floriren
de ma vida en el jardí,
i llurs calzes, quan s’obriren,
de sang viva se tenyiren,
saba qui les va nodrir.

Les olors moltes vegades,
a les flors de mon ramell,
una per una plegades…,
i llurs flaires, tan mesclades,
tenen sempre olor novell.

(Transcrita de l’antologia Delers i altres poemes. Palma de Mallorca: Consell de Mallorca, 2008. Publicada originàriament a Sóller, 3 de juliol de 1920, i a Almanac de les Lletres, 1923.)

***

LA CASA DE LES VALENTES DONES

En aquesta caseta, un monument de glòria,
on se remembra encara —oh, venerable memòria!—
l’exemple alt i bell
que unes dones valentes al seu poble deixaren:
per la pàtria lliure intrèpides lluitaren…
Solleric, quan ne passes, treu-t’hi el capell.

(Transcrita de l’antologia Delers i altres poemes. Palma de Mallorca: Consell de Mallorca, 2008. Publicada originàriament a Sóller, 29 d’abril de 1932.)

***

DES DEL FOMENT DE CULTURA DE LA DONA

Llegidora, llegidor: sies el que sies associada, associat, simplement amiga, amic, indiferent o refractari, si et plau pots informar-te de lo que pensem fer, de lo que volem fer les que formam el nucli femení d’aquest centre.

És clar, és lògic, que les coses que esdevenen públiques contreguen també sos deures públics, que nosaltres de cap manera volem defugir.

Però sí, havem de confessar que no ens agradam gaire —i potser tampoc tenguem condicions pròpies— de sentir el contacte de les masses. Així és que al dir-te i anomenar-te apart, llegidora, llegidor, volem parlar amb tu particularment sempre que venguis amb l’esperit obert i amb el cor franc, dient-nos el teu veritable nom.

—Què volem fer? 

Aquesta pregunta que molts ens han feta sembla deuria haver estada prou ben satisfeta amb la concisa contestació: fundar una biblioteca.

Però una pregunta quan es repeteix i es torna a repetir, és que implica quelcom de més complexe? Doncs a la complexitat de la pregunta correspondrà la complexitat de la resposta que forçosament haurà d’ésser un poc llarga.

Lo que és estrany que ningú ha feta però que la consideram necessàriament aclaratòria a l’anterior, la te contestaré a tu, llegidora, llegidor, la setmana qui ve si Déu ho vol.

(Article extret de Maria Mayol
 i el Foment de Cultura de la Dona, Edicions Documenta Balear, 2008. Publicat originàriament a Sóller, 10 de juliol de 1926.)