Mariona Masferrer i Ordis

Mariona Masferrer i Ordis, neix el dia u de febrer del 1953. És llicenciada en psicologia clínica per la UAB, fa estudis de formació com a psicoanalista i exerceix durant divuit anys, fins que circumstàncies familiars la porten a deixar «temporalment» el consultori, decisió no gens fàcil de prendre però que, això no obstant, li permet fer, a estones, el que li ve de gust, i inesperadament escriu i una novel·la que, més inesperadament encara, li publiquen: es diu El fil d’Ariadna, i queda finalista del premi Donna. Tot seguit, arran d’un viatge a Santiago de Cuba, escriu El cosí de Cuba publicada per Alba Editorial; després Màxima, basada en la història d’una besàvia de mitjans del segle XIX que va néixer al poble mariner de L’Escala, i A punt de neu, sobre el contrast generacional d’avui dia; les dues últimes publicades per l’editorial Actéon. Una mica abans, però, va escriure un conte de cinquanta pàgines i el va enviar al premi Montserrat Roig, on va quedar segona, es deia Correspondència sui generis, però ha passat a tenir cent pàgines i dir-se Cartes a destemps. El 2015 publica Tambakunda, un viaje en dos direcciones, la biografia novel·lada d’un noi senegalès i el 2017 la novel·la històrica Via fora! Joan Pagès, síndic remença, 1431-1502.

És sòcia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Pàgina elaborada per Carme Ros per a l’AELC.
Documentació: Arxiu personal de l’autora.
Fotografia: Arxiu personal de l’autora.

http://www.marionamasferrer.com

Castellano

Castellà

Mariona Masferrer i Ordis, nace el uno de febrero de 1953. Es licenciada en psicología clínica por la Universidad Autónoma de Barcelona, hace estudios de formación como psicoanalista y ejerce durante dieciocho años, hasta que circunstancias familiares la llevan a dejar «temporalmente» el consultorio, decisión nada fácil de tomar, pero que le permite hacer, a ratos, lo que le apetece, e inesperadamente escribe y una novela que, más inesperadamente aún, se la publican: El fil d’Ariadna, y queda finalista del premio Donna. De seguida, a raíz de un viaje a Santiago de Cuba, escribe El cosí de Cuba publicada por Alba Editorial; después Màxima, basada en la historia de una bisabuela de mediados del siglo XIX que nació en el pueblo marinero de L’Escala (Girona), y A punt de neu, sobre el contraste generacional de hoy en día; las dos últimas publicadas por la editorial Actéon. Anteriormente, escribió un cuento de cincuenta páginas y lo envió al premio Montserrat Roig, donde quedó segunda, se llamaba Correspondència sui generis, pero ahora ha pasado a tener cien páginas y a llamarse Cartes a destemps. El 2015 publica Tambakunda, un viaje en dos direcciones, la biografía novelada de un chico senegalés y el 2017 la novela histórica Via fora! Joan Pagès, síndic remença, 1431-1502.

Es socia de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Página elaborada por Carme Ros para la AELC.
Documentación: Archivo personal de la autora.
Fotografía: Archivo personal de la autora.

English

English

Mariona Masferrer i Ordis was born on 1 February 1953. She has a degree in clinical psychology from the Autonomous University of Barcelona, and trained as a psychoanalyst. She worked as such for eighteen years until family circumstances obliged her to abandon her consulting room «for the time being», a decision that was not at all easy to make. However, it enabled her to engage at times in things she enjoys and she unexpectedly wrote a novel that, even more unexpectedly, was published. This work, El fil d’Ariadna (Ariadne’s Thread) was a finalist for the Donna Prize. It was followed almost immediately, after a trip to Santiago de Cuba, by El cosí de Cuba (The Cuban Cousin), published by Alba Editorial. Next came Màxima, based on the story of a great-grandmother of the mid-nineteenth century, who was born in the seaside town of L’Escala and, after that A punt de neu (Whipped Whites) on the generation gap today. Just before these last two books came out, published by Actéon, she wrote a fifty-page story, which she presented for the Montserrat Roig Prize and came second. Its original title was Correspondència sui generis (Correspondence Sui Generis) but it has now expanded to a hundred pages and is called Cartes a destemps (Untimely Letters). She has recently published Tambakunda, un viaje en dos direcciones (2015), a fictional biography of a Senegalese boy and the historical novel Via fora! Joan Pagès, síndic remença, 1431-1502 (2017). 

She is a member of the Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC – Association of Catalan Language Writers).

Web page: Carme Ros for AELC.
Documentation: Author’s personal files.
Translation: Julie Wark.
Photograph: Author’s personal files.