Àlvar Maduell

Àlvar Maduell (Barcelona, 1936). Ensayista, periodista e investigador de interés cultural muy disperso, ha ejercido también de historiador y de lingüista.

Es doctor en filosofía y magister luliano. Fue profesor de filosofía, director de varias revista, jefe de prensa municipal en Granollers, editorialisa en «Mundo Diario», historiador de Sant Joan Despí, descubridor del catecismo en verso de Josep Barborés y, después de los dos plagios de los cuáles fue objeto, ha reivindicado su autor como poeta y guerrillero. Ha contribuido a redimensionar el significado de la Renaixença con la búsqueda intencionada de ediciones estampadas y el registro de autores publicados durante el primer tercio del siglo XIX. Ha investigado la espiritualidad de Ramon Llull y ha defendido su prioridad en la defensa teológica de la Inmaculada Concepción. Subtituló Teologieta als ravals de la vida, un ensayo crítico sobre el celibato. Ha hecho aportaciones para conocer mejor Josep Morgades, Joaquim Ruyra, Salvador Espriu, Joan Coromines, Marta Noguera… Trabajó en la confección total del Salvat Català y parcial de la Gran Enciclopèdia Catalana. Ha sido miembro de «Convenció per a la Independència», promotor de la Televisión Catalana en épocas de monopolio estatal y ha impulsado, sin subvenciones, la modesta colección Maduixer; hasta ahora ha publicado 26 libros fuera del circuito comercial. Su tesis doctoral, defendida en Roma cuando aún Franco impedía la libre opinión e información, se centra sobre la fantasiosa ideología del ministro franquista Gabriel Arias-Salgado sobre la prensa. Fue redactor del diario clandestino «Vida del Concili», el primero publicado en catalán después de la guerra del 36-39. Ha traducido El llibre de la pau y El camí de la felicitat, dos obras de Bernard Benson, con unas cuantas ediciones en el mercado.

Caminador de montaña, amigos suyos crearon el grupo excursionista CEAM, aún activo, que lleva su nombre.

Es socio de honor de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Página elaborada por Carme Ros para la AELC.
Documentación: Archivo personal del autor.
Fotografías: Archivo personal del autor.

Àlvar Maduell (Barcelona, 1936). Essayist, journalist, and researcher in many varied cultural developments. He also exercises as historian and linguistic.

He is doctor in philosophy and Lullian master. He was philosophy’s teacher, publisher of several magazines, head of municipal press in Granollers, editorialist of «Mundo Diario», historian of Sant Joan Despí, finder of catechism related to Josep Baborés and, after the two plagiarisms that it suffered, he vindicated its author as poet and partisan. He contributed to resize the meaning of Catalan Renaixença with the aimed and detailed register of print editions and the register of published author during the first third part of 19th C. He made the research of Ramon Llull’s spirituality and defended his priority in the theological defence of Immaculate Conception. He subtitled Teologieta als Ravals de la Vida, a critical essay about celibacy. He has made interesting contributions to improve the knowledge of different authors such as Josep Morgades, Joaquim Ruyra, Salvador Espriu, Joan Coromines, Marta Noguera… He was working in the whole production of Salvat Català and, partially, in the Gran Enciclopèdia Catalana. He was member of the Convenció per la Independència, promoter of Televisió Catalana in periods of state monopoly and he has boosted, without subventions, the modest Col·lecció Maduixer, which has published 26 books so far, out of trade cycle. His doctoral thesis, defended in Roma, and when General Franco was still in the power and it was banned free opinion and information, discussed the fantasizing ideology of the falangist minister Gabriel Arias-Salgado about the press. He was editor of clandestine newspaper «Vida del Concili», the first published in Catalan after Civil War (1936-39). He translated The Peace Book and Path to Happiness to Catalan, two Bernard Benson’s texts, with several editions in the market.

Traveller of mountains, friends of him founded the excursionist group CEAM, still in performance, which takes his name.

He is member of Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Web page: Carme Ros for AELC.
Documentation: Author’s personal files.
Translation: Jesús Puyuelo.
Photograph: Author’s personal files.

Àlvar Maduell va néixer la matinada del 19 de juliol de 1936, al mateix moment en què esclatava la guerra franquista a Barcelona, amb intercanvi de trets entre el terrat de casa seva, al carrer del Perill, i el campanar dels carmelites de Llúria/Diagonal, i en coincidència amb la mort, també aquella matinada, d’Apel·les Mestres.

Als set anys entrà al col·legi gratuït de la Mare de Déu de Pompeia, gratuïtat que els alumnes compensaven amb serveis de cant a l’escolania o d’escolà en les misses quotidianes, funerals o de solemnitat. Un dels exercicis escolars més insistents eren dictats, on pràcticament desapareixien les faltes d’ortografia –castellana, naturalment–, i redaccions, elogiada alguna d’elles.

Als 14 anys, abandonada la feina laboral tot just iniciada, va emprendre una llarga formació com a caputxí, amb estades successives a Igualada, Arenys de Mar, Olot, Sarrià i Roma. Va ser ordenat sacerdot l’any 1959 i ha estat, entre molts ministeris, consiliari de grups escoltes, matrimonials, de separades o promesos. Residia al convent de Sarrià durant la Caputxinada (1966).

Va ser professor de filosofia en l’estudiantat caputxí fins al seu tancament. Renuncià llavors a la seguretat conventual i començà a treballar en la confecció del Salvat Català i després en la Gran Enciclopèdia Catalana. Passà després a «Mundo Diario» com a periodista, on publicà centenars d’editorials. Fou professor de català per al primer personal de diverses conselleries de la Generalitat, mossos d’esquadra entre ells. Després fou cap de premsa de l’ajuntament de Granollers i finalment treballà com a lingüista als serveis informatius de TV3.

Com a periodista va ser director de «Criterion» (1966-69), «La Font del Be» (1979-81), «Correspondència de Diàleg Eclesial» (1978-81), «Jóvenes Ahora» (1973-7), «L’Esplai» (1980), «Granollers Informatiu» (1981-89), «Plaça Gran» (1989), editorialista de «Mundo Diario» (1973-76), responsable del Full català d’«Hoja del Lunes» (1977-80), redactor de «Vida del Concil» (1964-65), primer diari en català després de la guerra franquista, col·laborador mig regular de «Presència» (1968-71), «Rodamón» (1977-87) i «Repòrter» (1992-2001), ocasional d’«Estudios Franciscanos» o «Revista de Catalunya».

Va defensar la tesi doctoral, La prensa según Arias-Salgado, a Roma l’any 1964, encara vigent la dictadura de Franco. Ramon Llull ha estat objecte del seu estudi, amb treballs com Llull i el doctorat de la Immaculada (1964), Trets de la fisonomia lul·liana (1966), Assaig de síntesi metafísica lul·liana (1993)… Descobrí i publicà El «Catecisme en vers» (1819) de Josep Baborés, guerriller i rector de Gualba (1976), troballa completada amb Plagiat dues vegades el catecisme en vers de Josep Baborés (2004). Del mateix autor publicà, en un volum unitari, La Guerra del Francès a Gualba (2002), notable poema de gairebé 10.000 versos.

Singular importància han tingut les seves investigacions sobre autors i llibres editats durant el primer terç del segle XIX, període immediatament anterior a la pretesa Renaixença; concretament, Autors editats en català a principis del XIX (2001), resultat d’anteriors investigacions, i la reconsideració del mateix fenomen de la Renaixença, demostrant amb xifres que la publicació de llibres en català no s’havia mai estroncat, per tant no havia mort ni per tant tampoc no va renéixer.

Objecte de la seva atenció han estat també figures com Morgades, Ruyra, Espriu, Joan Coromines, Marta Noguera… Edità la poesia completa de Joaquim Serrat, Nusos de cristall (1982). Va escriure una aproximació a la història de Sant Joan Despí, una monografia crítica sobre el celibat i va impulsar la iniciativa editorial de la Col·lecció Maduixer, al marge del comerç editorial.

Una primera fitxa bibliogràfica d’escrits seus resta catalogada en el llibret Cens i cents de títols (Teià, 1996). La seva mare, Montserrat Sancho, havia posat per escrit les dures peripècies dels seus primers anys de vida en un àlbum, que s’ha convertit després, sense tantes fotos, en el llibret Els dos anys i mig de la «nostra» guerra.