Narrativa infantil i juvenil Crítica literària o assaig Obres traduïdes Estudis sobre l'autor/autora

Gemma Lluch i Crespo

Gemma Lluch i Crespo (València, 1958) és professora, assagista i narradora. Va estudiar Filologia Hispànica en aquesta ciutat i va guanyar amb la seva tesi doctoral, La literatura infantil i juvenil en català. El lector model en la narrativa, el premi extraordinari. Dins de la seva activitat docent ha impartit també nombrosos cursos i seminaris.

El seus assaigs s’han centrat en el món de la literatura infantil i juvenil i, dins d’aquest camp, en les rondalles i en la figura d’Enric Valor, com ara al llibre De princeses i herois. La rondallística meravellosa d’Enric Valor (1988), que va ser qualificada pel mateix Valor d’obra «completa i rigorosament científica», o Noves lectures de les rondalles d’Enric Valor (1993).

També s’han de ressenyar els seus estudis sobre didàctica i aspectes orals de la literatura infantil i juvenil. El lector model en la literatura per a joves (1998), premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, li ha valgut el reconeixement del món acadèmic i literari. Així mateix ha publicat llibres sobre llengua, com ara Morfologia (1997) o Els pronoms febles (2004).

Com a narradora destaca la seva obra El-joc.com (1997), novel·la juvenil que va ser finalista del premi Bancaixa i que va veure la llum en l’editorial Bromera. Aquesta obra seria traduïda a l’èuscar, amb el títol Jokoa.com.

Col·labora en diverses publicacions i és de membre de l’executiva del Consell Català del Llibre per a Infants i Joves.

Pàgina elaborada per Xulio Ricardo Trigo per a l’AELC.
Fotografies: Arxiu personal de l’autora.

http://www.gemmalluch.com/

Castellano

Castellano Lluch.

Gemma Lluch i Crespo nace en València en 1958. Estudia Filología Hispánica en esta ciudad y se licencia en 1980. Más tarde, en 1995, se doctora en la misma especialidad. Actualmente es catedrática de Literatura en la Universitat de València, pero ha pasado por todos los campos de la enseñanza. Su tesina de licenciatura fue Les rondalles meravelloses d’Enric Valor: anàlisi estructural i comparativa, y su tesis doctoral, La literatura infantil i juvenil en català. El lector model en la narrativa, ganó el premio extraordinario. Dentro de su actividad docente ha impartido también numerosos cursos y seminarios.

Sus intereses como investigadora y ensayista se han centrado en el mundo de la literatura infantil y juvenil, especializándose en un primer momento en el mundo de las rondallas y en la figura del escritor Enric Valor. El libro más destacado de esta época es De princeses i herois. La rondallística meravellosa d’Enric Valor (1988), que fue calificada por el mismo Valor de obra “completa y rigurosamente científica”. Siguiendo la misma línea de estudio, en 1993 publica Noves lectures de les rondalles d’Enric Valor escrito en colaboración con la escritora Rosa Serrano.

De manera más reciente, ha trabajado en extenso la didáctica y los aspectos orales de la literatura infantil y juvenil. En 1998 publica El lector model en la literatura per a joves, con el que gana el premio de la Crítica dels Escriptors Valencians en 1999, y el año siguiente De la narrativa oral a la literatura per a infants: invenció d’una tradició literària. Estos y otros libros hacen que Gemma Lluch sea reconocida como uno de los autores que más han estudiado el origen y las formas literarias en el campo ya nombrado. También ha escrito libros sobre lengua, como por ejemplo Morfologia (1997) o Els pronoms febles (2004).

Toda una vida dedicada al estudio de la literatura para jóvenes la ha llevado también a probar fortuna con la creación literaria. En 1993 publica un libro escrito con Enric Iborra, Què fem amb el grill?, y en 2001 ve como su novela juvenil El-joc.com queda finalista del premio Bancaixa de narrativa juvenil y, posteriormente, es publicado por la editorial Bromera. Este último sería traducido al euskera, con el título Jokoa.com.

Entre sus múltiples actividades alrededor del mundo universitario y literario, se deben destacar sus colaboraciones en la revista virtual de literatura infantil y juvenil Babar, y también su participación como miembro del equipo de críticos de la revista Faristol o como miembro de la ejecutiva del Consell Català del Llibre per a Infants i Joves, desde el año 2002.

Página elaborada por Xulio Ricardo Trigo para la AELC.
Fotografías: Archivo personal de la autora.

English

English

Gemma Lluch i Crespo (Valencia, 1958) is a teacher, essayist and narrative writer. She studied Hispanic Philology in Valencia and received the Extraordinary Award for her doctoral thesis La literatura infantil i juvenil en català. El lector model en la narrativa (Children’s and Young People’s Literature in Catalan. The Model Reader in Narrative). As part of her teaching activities, she has given numerous courses and seminars.

Her essays are concerned with the world of children’s and young people’s literature and especially with the stories and the person of Enric Valor, for example with the book De princeses i herois. La rondallística meravellosa d’Enric Valor (On Princesses and Heroes. The Wonderful Fairystory World of Enric Valor – 1988), which Valor himself described as a «complete and scientifically rigorous work». She has also published Noves lectures de les rondalles d’Enric Valor (New Readings of Enric Valor’s Fairytales, 1993).

She has also written significant studies on didactics and the oral aspects of children’s and young people’s literature. El lector model en la literatura per a joves (The Model Reader in Literature for Young People – 1998), which was awarded the Valencia Writers’ and Critics’ Prize, has brought her recognition in both academic and literary circles. She has also published books on language, for example Morfologia (Morphology, 1997) and Els pronoms febles (The Weak Pronouns, 2004).

In her narrative work, her book for young people, El-joc.com (The-game.com – Editorial Bromera, 1997) was a finalist for the Bancaixa Prize. This book was translated into Euskera (Basque) under the title Jokoa.com.

She also works with a number of different publications and is a member of the executive committee of the Consell Català del Llibre per a Infants i Joves (Catalan Council for Children’s and Young People’s Books).

Web page: Xulio Ricardo Trigo for AELC.
Translation: Julie Wark.
Photographs: author’s personal files.

Biografia

Gemma Lluch i Crespo va néixer a València el 1958. Va estudiar Filologia Hispànica en aquesta ciutat i es va llicenciar el 1980. Més tard, el 1995, es va doctorar en la mateixa especialitat. Actualment és catedràtica de Literatura a la Universitat de València, però ha passat per tots els camps de l’ensenyament. La seva tesina de llicenciatura va ser Les rondalles meravelloses d’Enric Valor: anàlisi estructural i comparativa, i, la seva tesi doctoral, La literatura infantil i juvenil en català. El lector model en la narrativa, va ser premi extraordinari. Dins de la seva activitat docent ha impartit també nombrosos cursos i seminaris.

El seu interès com a investigadora i assagista s’ha centrat en el món de la literatura infantil i juvenil, especialitzant-se en un primer moment en el món de les rondalles i en la figura de l’escriptor Enric Valor. El llibre més destacat d’aquesta època és De princeses i herois. La rondallística meravellosa d’Enric Valor (1988), que va ser qualificada pel mateix Valor d’obra «completa i rigorosament científica». Seguint la mateixa línia d’estudi, el 1993 publica Noves lectures de les rondalles d’Enric Valor fet en col·laboració amb l’escriptora Rosa Serrano.

Ha treballat en extens la didàctica i els aspectes orals de la literatura infantil i juvenil. El 1998 publica El lector model en la literatura per a joves, amb el qual guanya el premi de la Crítica dels Escriptors Valencians el 1999, en l’apartat d’assaig, i a l’any següent De la narrativa oral a la literatura per a infants: invenció d’una tradició literària. Aquests i altres llibres fan que sigui reconeguda com un dels autors que més han estudiat l’origen i les formes en el camp ja esmentat. També ha fet llibres sobre llengua, com ara Morfologia (1997) o Els pronoms febles (2004).

Tota una vida dedicada a l’estudi de la literatura per a joves l’ha portat també a provar fortuna amb la creació literària. El 1993 va publicar un llibre escrit amb Enric Iborra, Què fem amb el grill?, i el 2001 va veure com la seva novel·la juvenil El-joc.com va ser finalista del premi Bancaixa de narrativa juvenil i, posteriorment, publicada per l’editorial Bromera. Aquest últim títol seria traduït a l’èuscar, amb el títol Jokoa.com.

Dins de les seves múltiples activitats al voltant del món universitari i literari, s’han de destacar les seves col·laboracions a la revista virtual de literatura infantil i juvenil Babar, i també la seva participació com a membre de l’equip de crítics de la revista Faristol o com a membre de l’executiva del Consell Català del Llibre per a Infants i Joves, des de l’any 2002.

L'autora davant la platja de la Kontxa, a Donostia.
L'autora davant la platja de la Kontxa, a Donostia.

Premis

  • Premi «Educación y Sociedad», del Ministeri d’Educació i Ciència (1996): Per argumentar.
  • Premi de la critica dels escriptors valencians (1999): El lector model en la narrativa per a infants i joves.
  • Finalista del Premi Bancaixa de narrativa juvenil (2000): El-joc.com.

    • VALOR, Enric: «Unes paraules de regraciament»,

    Vincles

    Comentaris d'obra

    «Trobe que, vist el rigorós estudi i mètode amb que Gemma Lluch ha dut a terme la redacció d’aquest assaig sobre el nostre folklore narratiu escrit, poc em resta a dir a mi si no és retre-li les meves gràcies més efusives: en primer lloc per l’interès que hi mostra pel meu desordenat i discontinu treball de descoberta d’esquemes rondallístics nostrats, i després per la modesta tasca de literaturització popular amb què he tractat d’utilitzar-los i que ara hom coneix com «les rondalles d’Enric Valor».

    Jo, que no sóc qui per a parlar de floklorisme científic que mai no he intentat, tanmateix, com a home bastant afectat a l’estudi, em permet qualificar, la de Princeses i herois, d’obra completa, rigorosament científica i altament valorable fins i tot des del punt de vista estètic i pedagògic.»

    (Enric Valor. «Unes paraules de regraciament», dins De princeses i herois. València: Generalitat Valenciana, 1988)

    * * *

    «La incorporació de la xarxa telemàtica a la trama literària s’ha incrementat notablement en la literatura catalana dels darrers anys, sobretot en la literatura destinada al públic juvenil, més receptiu, potser, a les noves tecnologies. Així, el gènere que va fundar William Gibson amb Neuromàntics ha tingut seguidors a casa nostra com Montserrat Galícia, Joan Barril, Sílvia Aymerich, Josep Pujol i altres que, d’una manera o d’una altra, han integrat la xarxa com a un personatge més de les seues novel·les. Gemma Lluch s’afegeix a aquesta llista amb una novel·la sobre l’enrevessat món dels adolescents [El-joc.com] i el laberíntic i misteriós espai virtual de la xarxa. La doble confusió de plans serà el bastiment en què es desenvoluparà una trama urbana que frega la novel·la policíaca: d’una banda, la Llum, enamorada de Triniti, personatge femení de Màtrix, adopta el seu nom i la seua forma de vestir i, d’altra banda, es veu embolicada en un joc virtual aparentment innocent. Tanmateix, la realitat supera la virtualitat –com li passava al personatge que encarna Sandra Bullock en La xarxa– i el joc esdevé com més va més real, fins que s’escapa del control de la Llum-Triniti. Aquesta fugida de la realitat, causada per una crisi amorosa i pel rebuig adolescent a la vida convencional, té el seu contrapunt en l’amistat: Joana i Dani són els amics fidels que no renunciaran mai a perdre la seua amiga per molt que es tanque en ella mateixa i en el seu món virtual.

    L’embolcall en què l’autora ofereix la seua opera prima també té molt a veure amb el joc i l’experimentació. Com ella mateixa explica, ha disfrutat molt escrivint una novel·la en la qual la variació de la veu narrativa és constant –hi ha com a mínim tres narradors– i el diàleg –si no el monòleg– esdevé, tant en les comunicacions via xat com en les converses reals, l’únic constructor de la trama.

    Això li ha permès a Lluch jugar amb múltiples registres lingüístics i explorar el llenguatge de l’adolescent des de diferents situacions de comunicació: missatges de mòbil, converses en xats, en el bar fent una copa, en la comissaria de policia, etc.»

    (Marc Candela. «Quan el joc pot esdevindre realitat», Revista de Lletres (València), núm. 6, 2002)

    * * *

    «No és doncs arbitrària la decisió de Gemma Lluch quan ha triat una metodologia de treball i no pas una altra. D’una banda els estudis funcionalistes de Propp, veritable pioner de l’estructuralisme i no per casualitat redescobert a Occident, després del parèntesi de les dues grans guerres, per un antropòleg com Levi-Strauss. D’altra banda, el present llibre explicita clarament el seu deute amb «vells buscadors d’or» folklòric com els germans Grimm i Enric Valor, alhora que atorga un lloc important en la seua metodologia a les interpretacions de Bettelheim, d’orientació psicoanalítica.

    «Crec que a partir d’aquest engalzament teòric, aplicat rigorosament, s’hi poden reconèixer el que per a mi, de la nostra cultura estant, constitueixen els dos aspectes més interessants d’aquest llibre. En primer lloc la conjunció de materials folklòrics, provinents del passat, i la seua anàlisi des d’actituds i instrumentals científics contemporanis però que (em consta l’interès de Gemma pels ordinadors) apunten cap al futur. Aquesta conjunció em sembla com un emblema d’allò que necessita el nostre país, i no la reivindicació nostàlgica o el manifest messiànic.»

    (Antoni Tordera. «Presentació», dins De princeses i herois. València: Generalitat Valenciana, 1988)

    Antologia

    «… els personatges creats per Enric Valor apareixen units al seu entorn, són coneixedors exactes de la realitat que els envolta, així les muntanyes es transformaran en cingle, rambla, sera, foia o cimal; els menjars, en torrons de Xixona, carabassat, padou de Castalla, tramussos de la Ribera, figues de Benicarló, taronges de Carcaixent, cacauets de l’horta de València, ensucrades d’Alcoi, torrat d’Elx o només tortells, massapans, llepolies; les plantes, en timó, pebrella, fenoll o ginebre. I les persones, a més de quedar-se «fetes pols» o simplement «mal», poden quedar-se «fetes un Sant Llàtzer»; podran plorar a «llàgrima viva», o quedar-se soles «com un jonc» o més alegres que «un gos amb un os». Una dona pot «sentir-se compradora» i tenir un xiquet «esparpellat com un teuladí» o «poregós com una cabra montesa»; potser es posarà «vermella com la flor del magraner» i a més de plorar «agafarà un botó», i si s’enfaden «faran cara de gos de barraca». I sabrem que «les desgràcies s’enganxen com les cireres» o que «per foc i per muller no te n’isques al carrer».

    Des d’aquesta riquesa expressiva Valor col.labora en la tasca ecològica fixant expressions i portant-les a la vista i l’oïda del lector-auditor, perquè com ja hem dit, les rondalles, testimoni del parlar d’un poble, acaben sent vehicle de velles fórmules lèxiques, d’arcaismes, parèmies i comparances».

    (Gemma Lluch i Rosa Serrano. Noves lectures de les Rondalles Valencianes. València: Tàmdem-Albatros, 1995)

    * * *

    «Molts han estat els avanços en la moderna metodologia que predomina en els estudis de narratologia des que Propp donà a conèixer el primer mètode per introduir-nos en l’estructura dels contes populars. Malgrat això, el mètode estructural de Propp fou pensat per a les rondalles i pocs mètodes actuals ens acosten a l’estructura d’aquestes de la mateixa manera. És per això, i atesa la manca d’estudis sobre les nostres rondalles, que hem pensat d’utilitzar aquesta metodologia per aplicar-la a un recull de rondalles valencianes, les rondalles meravelloses de Valor. Fer-ho, a més de donar-nos a conèixer l’estructura profunda d’unes rondalles que han creat polèmica, ens permet de comparar resultats amb els obtinguts pel mateix Propp. I si parlem de polèmica en referir-nos a les rondalles de Valor ho fem considerant els nombrosos articles i opinions arreplegades anteriors al nostre estudi que afirmaven que el fort tractament que havia donat Valor a aquests contes els havia despullat del seu valor originari: el de ser rondalles. Però tot i tenir un fort tractament literari la seua estructura profunda, pensem, resta intacta.»

    (Gemma Lluch. Fragment de «II – Les rondalles meravelloses de Valor», dins De princeses i herois. València: Generalitat Valenciana, 1988)

    * * *

    «La aproximación a la película, la realizaremos desde el modelo que Vladimir Propp propuso para estudiar los cuentos maravillosos tradicionales y con el que fijó la identidad estructural de los relatos en las diversas culturas. Recordemos que se trata de un modelo deductivo establecido a partir de la observación de los motivos que aparecían constantemente en la antología de cuentos rusos de Afanassiev. Y lo completaremos revisando si Star Wars sigue algunas de las leyes épicas que Orlik observó que cumplen todas las narraciones orales.

    Los datos del análisis nos mostrarán los débitos que esta manera de contar una aventura tiene con la historia de la literatura y cómo, de la misma manera que antes hizo Walt Disney, se recurre a maneras de narrar ensayadas durante siglos por la humanidad. En la actualidad, las nuevas narraciones audiovisuales traspasan el terreno de lo escrito pero, más allá de los efectos usados, propone una vieja aventura. Tal vez por eso el autor eligió la fórmula milenaria de «Hace muchos siglos en una galaxia muy lejana…».

    La diferencia es que Star Wars bebe de historias concretas de la literatura europea, de la religión cristiana o budista o de la mitología, en definitiva, de tradiciones literarias o culturales concretas. Y las integra, las rehace e inventa una nueva historia que propone al mundo y es vista por el público de todo el planeta que la adopta como nueva fuente de referencia, de conocimiento y de valores.»

    (Gemma Lluch. Fragment del text «Star war, una manera clásica de contar aventuras», llegit al congrés Abentura Liburuen Biltzarra Vitoria-Gasteiz, 2003)