Miquel Llor

Miquel Llor (Barcelona, 1894-1966). Novelista, cuentista y traductor. Su prosa, muy elaborada, manifiesta la influencia de Joyce, Proust, Svevo, Dostoyevski y Freud, y es esencial para entender la recuperación y evolución del género novelístico en la literatura catalana del siglo XX, que había sido minimizado por movimientos como el Novecentismo. Llor se consagró con Laura a la ciutat dels sants (1931), premio Joan Crexells 1930, novela que describe a fondo la atmósfera de una ciudad hostil al comportamiento de la protagonista femenina y que permite al autor hacer un análisis próximo al realismo psicológico. Llor trabajó durante muchos años en el Departamento de Cultura del Ayuntamiento de Barcelona como responsable de la corrección ortográfica de los escritos en catalán. Se distinguen sus traducciones de obras de André Gide y Alberto Moravia, entre otros.

Documentación: Gabriel Boloix, Pilar Monné y Iolanda Pelegrí.
Actualización: Carme Ros.
Fotografías: © Archivo familiar Elias Valverde Llor.

Miquel Llor (Barcelona 1894 – 1966) was a novelist, short story writer and translator. His elaborate prose reveals the influence of Joyce, Proust, Svevo, Dostoevsky and Freud, and his work is essential reading for understanding the recovery and evolution of the novel in twentieth-century Catalan literature, after this genre had been all but abandoned with movements such as Noucentisme. Llor became famous with his novel Laura a la ciutat dels sants (Laura in the City of Saints) (1931), which received the 1930 Joan Crexells prize. Here he describes with profound insight the atmosphere of a city that is hostile to the behaviour of the heroine of the book, producing an analysis which borders on psychological realism. He worked for many years in the Culture Department of the Barcelona City Council in charge of orthographic correction of work written in Catalan. His translations of Gide and Alberto Moravia, amongst others, are remarkable.

Documentation: Gabriel Boloix, Pilar Monné and Iolanda Pelegrí.
Up-date: Carme Ros.
Translation: Julie Wark.
Photograhs: © Personal archive of Elias Valverde Llor’s family.

Miquel Llor i Forcada neix a Barcelona el 3 de maig de 1894. Els Llor procedien de l’Espluga de Francolí i els Forcada, de Vic, ciutat amb la qual l’autor manté molts vincles i la fa escenari de la seva novel·la més popular: Laura a la ciutat dels sants.

Els tres germans Llor –Miquel era el segon– queden orfes de mare de jovenets. A més, l’adolescència de l’autor està marcada per una deformació física: una desviació de la columna vertebral, coneguda tècnicament com l’escoliosi de l’adolescència. Possiblement aquest fet propicia el caràcter retret. S’aficiona a la música i el teatre (sarsuela, opereta i òpera italiana), arts que el fan interessar per conèixer l’italià i el francès. Comença a treballar d’aprenent en una impremta. Després treballa d’oficinista a la Maquinista Terrestre i Marítima. Durant tots aquells anys viu a l’ombra del seu germà gran, Joan, amb qui col·labora en l’elaboració de patents industrials.

Assisteix a uns cursos de català i de literatura catalana, organitzats per la Mancomunitat de Catalunya i impartits pel director de la Biblioteca de Catalunya, Jordi Rubió i Balaguer. El 1923 s’inscriu a la secció de literatura de l’Ateneu Barcelonès, circumstància que el posa en contacte amb els ambients literaris que l’animen a escriure primer un esborrany de novel·la titulat Llibre del senyor Jeroni, que poc després convertiria en la seva primera obra: Història grisa (1925). Llor neix literàriament, si fa no fa, per l’època que Carles Riba i Josep Maria de Sagarra polemitzaven sobre quin havia de ser el nou model de novel·la catalana. I és just en aquest moment que una nova generació de joves (Carles Soldevila, Francesc Trabal, Cèsar August Jordona, Llorenç Villalonga) creen novel·lístiques fugint dels dictàmens i criteris de les generacions anteriors, com el Noucentisme, que havia minimitzat el valor d’aquest gènere.

La represa de la novel·la catalana de finals dels vint i principis dels trenta no té lloc només pel fet que una nova generació torna a escriure novel·la, sinó pel fet que ho fa sense complexos, modernitzant el gènere segons els nous corrents literaris de la novel·lística europea. En aquest sentit, l’obra de Llor és paradigmàtica, mostra influències de Joyce, Proust, Gide, Svevo, Moravia, Dostoievski, i sobretot, de Sigmund Freud, referent rupturista de pensament en aquells anys.

Precisament, la segona novel·la, Tàntal (1928), és titllada d’immoral pel seu freudisme, que xoca amb el puritanisme dominant. S’inicia com a contista amb la publicació del recull L’endemà del dolor, guardonat amb el premi extraordinari concedit per l’Ajuntament de Girona (1930). Aquell mateix any entra a treballar a la secció de cultura de l’Ajuntament de Barcelona i, a partir de 1934, es converteix en el responsable de la secció de correcció ortogràfica dels escrits en català.

Paral·lelament, la novel·la Laura a la ciutat dels sants obté el premi Joan Crexells (1930) i el reconeixement dels lectors i la crítica. Hi planteja la història d’una noia barcelonina, refinada, sensible i amable que es casa amb un propietari rude i acabalat de Comarquinal. Laura –que representa el món urbà i cosmopolita– és víctima del món hipòcrita de la ciutat mitjana d’ambient rural.

Amb la Guerra Civil, l’evolució literària de tota una generació queda tallada. En la immediata postguerra, Miquel Llor opta per l’aïllament literari. Després de passar una rigorosa depuració política, continua treballant a l’Ajuntament durant una bona colla d’anys.

L’any 1946, l’Editorial Selecta compra els drets de la seva obra anterior, que és reeditada amb fortuna desigual. L’any 1947 publica El somriure dels sants, on rectifica plantejaments crítics i agosarats de Laura a la ciutat dels sants. El mateix any apareix el recull de narrativa Cinc contes, publicat però amb la falsa data de 1935 per esquivar la prohibició de publicar en català. I en l’última novel·la, Un camí de Damasc, premi Joanot Martorell (1958), hi analitza la figura d’un obrer convertit en burgès amb una sèrie de reflexions morals que demostren els canvis radicals que han transformat l’autor.

Després de jubilar-se es dedica de ple a les antiguitats (Galeria L’Aura, a Tossa de Mar), una activitat complementària que ja havia dut a terme durant molts anys. Col·labora com a jurat en diversos certàmens literaris com el de Cantonigròs i el premi Víctor Català.

Miquel Llor mor a Barcelona, el 2 de maig del 1966.