Tània Juste (Barcelona, 1972) és escriptora i llicenciada en Història, amb especialitat en Història de l’Art, per la Universitat de Barcelona.
L’any 2009 va publicar la seva primera novel·la, A flor de pell (amb nova edició de Columna el 2020), situada a la Barcelona dels anys vint, en plena dictadura de Primo de Rivera.
El 2010 va participar en l’antologia Veus de la nova narrativa catalana, coordinada per Lolita Bosch (Empúries/Anagrama).
El 2012 publica Els anys robats, un homenatge als aviadors republicans durant la Guerra Civil.
L’hospital dels pobres és la seva tercera obra, publicada el 2014, una novel·la coral ambientada als primers anys del segle XX durant la construcció de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
El 2015 rep el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica amb l’obra Temps de família, sobre una nissaga familiar dedicada al cultiu de la vinya i l’elaboració del vi, i el 2018 publica Passatge al nou món, una travessia transatlàntica que el 1918 porta la seva protagonista barcelonina a una nova vida a la Patagònia.
Amb la novel·la Amor a l’art, una reivindicació de les dones artistes, va guanyar el Premi Prudenci Bertrana 2021.
El 2024 ha publicat la seva novel·la Les noies de Sants, un homenatge a algunes dones de la seva família, autèntiques heroïnes quotidianes del seu temps.
Bona part de la seva obra ha estat traduïda al castellà, a més d’algun títol que ho ha estat a l’alemany, l’italià i el serbi.
Col·labora en revistes, participa en conferències, cursos universitaris, clubs de lectura i organitza rutes culturals.
És sòcia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Pàgina elaborada per Josep Miàs i Tània Juste per a l’AELC.
Fotografia: Víctor de Óbanos.
Tània Juste (Barcelona, 1972) és escriptora i llicenciada en Història, amb especialitat en Història de l’Art, per la Universitat de Barcelona.
L’any 2009 va publicar la seva primera novel·la, A flor de pell (amb nova edició de Columna el 2020), situada a la Barcelona dels anys vint, en plena dictadura de Primo de Rivera.
El 2010 va participar en l’antologia Veus de la nova narrativa catalana, coordinada per Lolita Bosch (Empúries/Anagrama).
El 2012 publica Els anys robats, un homenatge als aviadors republicans durant la Guerra Civil.
L’hospital dels pobres és la seva tercera obra, publicada el 2014, una novel·la coral ambientada als primers anys del segle XX durant la construcció de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
El 2015 rep el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica amb l’obra Temps de família, sobre una nissaga familiar dedicada al cultiu de la vinya i l’elaboració del vi, i el 2018 publica Passatge al nou món, una travessia transatlàntica que el 1918 porta la seva protagonista barcelonina a una nova vida a la Patagònia.
Amb la novel·la Amor a l’art, una reivindicació de les dones artistes, va guanyar el Premi Prudenci Bertrana 2021.
El 2024 ha publicat la seva novel·la Les noies de Sants, un homenatge a algunes dones de la seva família, autèntiques heroïnes quotidianes del seu temps.
Bona part de la seva obra ha estat traduïda al castellà, a més d’algun títol que ho ha estat a l’alemany, l’italià i el serbi.
Col·labora en revistes, participa en conferències, cursos universitaris, clubs de lectura i organitza rutes culturals.
És sòcia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Pàgina elaborada per Josep Miàs i Tània Juste per a l’AELC.
Fotografia: Víctor de Óbanos.
Tània Juste (Barcelona, 1972) es escritora y licenciada en Historia, con especialidad en Historia del Arte, por la Universidad de Barcelona.
En 2009 publicó su primera novela, A flor de pell (con nueva edición de Columna en 2020), situada en la Barcelona de los años veinte, en plena dictadura de Primo de Rivera.
En 2010 participó en la antología Veus de la nova narrativa catalana, coordinada por Lolita Bosch (Empúries/Anagrama).
En 2012, publicó Els anys robats, un homenaje a los aviadores republicanos durante la Guerra Civil.
L’hospital dels pobres es su tercera obra, publicada en 2014, una novela coral ambientada en los primeros años del siglo XX durante la construcción del Hospital de la Santa Creu y Sant Pau.
En 2015, recibe el premio de Nèstor Luján de Novel·la Històrica con la obra Temps de família, sobre una estirpe familiar dedicada al cultivo del viñedo y la elaboración del vino, y en 2018 publica Passatge al nou món, una travesía transatlántica que en 1918 lleva a su protagonista barcelonesa a una nueva vida en la Patagonia.
Con la novela Amor a l’art, una reivindicación de las mujeres artistas, gana el premio Prudenci Bertrana 2021.
En 2024 publicó su novela Les noies de Sants, un homenaje a algunas mujeres de su familia, autenticas heroínas cotidianas de su tiempo.
Gran parte de su obra ha sido traducida al español, además de algún título al alemán, al italiano y al serbio.
Colabora en revistas, participa en conferencias, cursos universitarios, clubs de lectura y organiza rutas literarias.
Es socia de la Asociació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Página elaborada por Josep Miàs y Tània Juste para la AELC.
Fotografía: Víctor de Óbanos.
Tània Juste (Barcelona, 1972) is a writer and has a degree in History from the University of Barcelona.
In 2009 she published her first novel A flor de pell (La Magrana), which tells the story of a woman living in Barcelona in the 1920s during the Primo de Rivera dictatorship and up to the proclamation of the Second Republic. Her second novel, Els anys robats (Columna), a tribute to the republican aviators of the Spanish Civil War and a literary testimony to exile, was published in 2012. Her next book was L’hospital dels pobres (Columna, 2014), a story told in several voices, is set in the early twentieth century when the Hospital of Santa Creu i Sant Pau was being constructed. Her next novel, Temps de família (Columna, 2017), was awarded the 2015 Nèstor Luján Prize. In this book she portrays the complex relationships in powerful winemaking and vineyard-owning dynasty.
She combines writing with translation, contributions to collectively authored books, giving talks, readers’ clubs, literary routes, book fairs and work in libraries. She was one of the contributors in the anthology Veus de la nova narrativa catalana (Voices from the New Catalan Fiction, Empúries, 2010).
She is a member of Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (Association of Catalan Language Writers – AELC).
Web page: Josep Miàs and Tània Juste for AELC.
Photograph: Víctor de Óbanos.
Translated by Julie Wark.
http://taniajuste.com
.webp)
