David Jou

David Jou i Mirabent (Sitges, 1953), és poeta i físic. En la seva poesia ha explorat especialment les temàtiques científica, religiosa i mediterrània, i noves formes poètiques amb un fort component visual, inspirades en formes de la natura.

El conjunt de la seva obra poètica ha estat aplegada en els volums L’èxtasi i el càlcul. Obra poètica I (2002), i L’huracà sobre els mapes. Obra poètica II (2004). Entre la vintena de títols que componen aquesta obra destaquen A Barcelona (2004), Escuma i turbulència (2004), Els ulls del falcó maltès. Poemes sobre cinema (2000), Joc d’ombres (1999), Transfiguracions (1998), Basilisc (1997), A la deriva blava (1986), Mirall de vellut negre (1981), la trilogia Tapís (1982), Teoria (1987) i Urpes de fumera (1992), i l’antologia Entre el mirall i les ombres (1995). Continua publicant poesia amb títols com Llum de sitges (2004), La poesia de l’infinit (2012), Poemes sobre ciència i fe (2013) o La mística dels dies (2015), entre altres. El 2015 rep el Premi Cadaqués a Quima Jaume, en reconeixement de la seva trajectòria poètica.

Alguns dels seus llibres han estat traduïts al castellà, francès, anglès, alemany o rus.

Paral·lelament és autor d’assaigs com Algunes qüestions sobre ciència i fe (1992), Matèria i materialisme (1998), El temps i la memòria en la ciència contemporània (2001), Ciència, fe, poesia (2002), Déu, cosmos, caos (2008) o Iniciación al mundo cuántico: de la danza de las partículas a las semillas de las galaxias (2012), entre altres, a més d’una extensa obra de recerca en termodinàmica de processos irreversibles en revistes i llibres de difusió internacional com Introduction to the thermodynamics of biological processes (amb J. E. Llebot), Extended irreversible thermodynamics (amb J. Casas-Vázquez i G. Lebon) i Thermodynamics of fluids under flow (amb J. Casas-Vázquez i M. Criado-Sancho).

És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Pàgina elaborada per Nausica Solà per a l’AELC.
Documentació: Arxiu personal de l’autor.

Castellano

Castellano

David Jou (Sitges, 1953). Poeta y físico. En su poesía ha explorado especialmente las temáticas científica, religiosa y mediterránea, y ha ensayado nuevas formas poéticas con un fuerte componente visual, inspiradas a menudo en las formas de la naturaleza.

El conjunto de su obra poética sen encuentra en los volúmenes L’èxtasi i el càlcul. Obra poètic I (2002) y L’huracà sobre els mapes. Obra poètica II (2004). Entre la veintena de títulos que componen esta obra destacan A Barcelona (2004), Escuma i turbulència (2004), Els ulls del falcó maltès. Poemes sobre cinema (2000), Joc d’ombres (1999), Transfiguracions (1998), Basilisc (1997), A la deriva blava (1996), Mirall de vellut negre (1981), la trilogía Tapís (1982), Teoria (1987) y Urpes de fumera (1992) y la antología Entre el mirall i les ombres (1995). En 2015 recibe el premio Cadaqués a Quima Jaume, en reconocimiento a su trayectoria poética.

Algunos de sus libros han sido traducidos al castellano, francés, inglés, alemán o ruso.

Es autor de diversos ensayos como Ciència, fe, poesia (2002), El temps i la memòria en la ciència contemporània (2001), Matèria i materialisme (1998), Algunes qüestions sobre ciència i fe (1992), L’escultor Pere Jou (1991) y de una amplia obra de investigación en termodinámica de procesos irreversibles, en revistas y libros de difusión internacional.

Es socio de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Página elaborada por Nausica Solà para AELC.
Documentación: Archivo personal del autor.

English

English

David Jou i Mirabent (Sitges, 1953), is a poet and physicist. In his poetry he has explored, above all, scientific, religious and Mediterranean themes along with new poetic forms with a strong visual component, inspired by the forms of nature.

Outstanding amongst the sixteen books he has published, are L’èxtasi i el càlcul. Obra poètica I (2002), Els ulls del falcó maltès. Poemes sobre cinema (2000), Joc d’ombres (Shadow Play) in 1999, Transfiguracions (1998), Basilisc (1997), A la deriva blava (Drifting Blue) in 1996, Mirall de vellut negre (Black Velvet Mirror) in 1981, the Tapís (Tapestry) trilogy (1982), Teoria (Theory) in 1987, Urpes de fumera (Claws of Smoke) in 1992, and the anthology Entre el mirall i les ombres (Between Mirror and Shadows), in 1995. He was awarded the Cadaqués a Quima Jaume Prize for poetry, in recognition to his literary career.

He is the author of essays such as Ciència, fe, poesia (2002), El temps i la memòira en la ciència contemporània (2001), Matèria i materialisme (Matter and Materialism) (1998), Algunes qüestions sobre ciència i fe (Some Questions about Science and Faith) (1992), L’escultor Pere Jou (The Sculptor Pere Jou) (1991) as well as an extensive body of research findings on the thermodynamics of irreversible processes, published in books and reviews with an international readership.

He is a member of AELC (Association of Catalan Language Writers).

Web page: Nausica Solà for AELC.
Documentation: Author’s personal files.
Translation: Julie Wark.

Biografia

Vaig néixer a Sitges el 23 d’octubre de 1953. Vaig passar la meva infantesa entre el taller del meu avi, l’escultor Pere Jou, la biblioteca popular Santiago Rusiñol, de la qual la meva mare fou bibliotecària durant cinquanta anys, l’escola i la platja. Fins a 1973, viatjàrem amb certa freqüència a Cartagena, on el meu pare, capità de petrolers, recalava sovint.

Als quinze anys, vaig publicar els meus primers poemes a L’Eco de Sitges. Als disset, vaig publicar el primer llibre. Des d’aquella edat, la poesia ha estat, ininterrompudament, un dels centres de la meva activitat i de la meva vida. He publicat, fins ara, setze llibres de poesia.

Tinc una certa facilitat pel pensament abstracte, cosa que m’ha fet decantar per una poesia més aviat metafísica, en la qual conflueixen la ciència i la religió, dues maneres per a mi fascinants de veure el món i la vida. Tinc una profunda estimació pel paisatge de Sitges, al qual em sento molt arrelat i que és per a mi un microscosmos poètic on ressonen molts ideals mediterranis. També he tractat en els meus poemes el temps, l’amor, la creació poètica i el cinema.

Pel que fa als aspectes formals, he perseguit, en general, la unitat de cada llibre, de manera que les ressonàncies internes ajudessin a multiplicar-ne la profunditat. He explorat, també, formes relativament inusuals, amb un fort component visual —influència, potser, de Mallarmé i en tot cas del tipògraf Lluís Jou, oncle avi meu—, inspirades sovint en les formes de la natura —arbres, coves, pluja— o en teories de la física —cosmologia— i de la biologia —codi genètic.

Soc catedràtic de física de la matèria condensada a la Universitat Autònoma de Barcelona, en la qual vaig fer els meus estudis. La recerca científica és un altre dels centres de la meva activitat. He publicat uns cent cinquanta articles de recerca en termodinàmica de processos irreversibles i mecànica estadística fora de l’equilibri, en revistes de difusió internacional, uns dos-cents articles de divulgació a La Vanguardia, cinc llibres de física, dos llibres de divulgació i tres llibres d’assaig.

La pràctica de la poesia ha contribuït decisivament a donar-me un grau considerable de llibertat, m’ha estat un estímul a sentir amb més passió, a pensar amb més lucidesa i a viure, en fi, amb més intensitat. Entre els meus models literaris es compten el Cementiri de Sinera de Salvador Espriu, Les irreals omegues de J.V. Foix, Les elegies de Bierville de Carles Riba, el Nabí de Josep Carner, L´espai desert de Pere Gimferrer, els Quatre quartets de T.S. Eliot, Les elegies de Duino de Rilke, Charmes de Paul Valéry, Anabase de Saint-John Perse, i poemes de Borges, García Lorca, Sant Joan de la Creu, Kavafis i molts altres autors. He intentat esbrinar, entre tantes veus poderosíssimes, si tenia res a dir que mereixés una veu pròpia.

Dubto que els modestíssims resultats assolits —i que, malgrat tot, em satisfan, perquè compten entre els millors moments de la meva vida— arribin a ser mai suficients per pagar decorosament l’immens deute que tinc amb la poesia i amb la meva llengua.

Premis

Premis literaris

  • Pare Ramon Castelltort d’Igualada (1971)
  • Recull- Maria Ribas i Carreras de poesia (1976): Llibre d’alegria per la conversió de Sant Pau.
  • Martí Dot de Sant Feliu del Llobregat (1976): Diminuta imatge.
  • Fundació d’Amics de les Arts i les Lletres de Sabadell (1979): Desencís quan vingui l’alba,
  • Vila de Vallirana – Josep M. López Picó de poesia (1979): Mirall de vellut negre.
  • Marià Manent (1982): Arbre.
  • Arts i lletres de Premià de Mar (1983).
  • Vila de Martorell de poesia (1985): Teoria.
  • Enric Ferran de la Revista El Ciervo (1987).
  • Ploma d’Or de l’Ajuntament de Sitges (1989).
  • Premi Cadaqués a Quima Jaume de poesia (2015): per la seva trajectòria.
  • Premis científics

  • Eduard Fontserè de l’Institut d’Estudis Catalans (1981).
  • Divulga del Museu de la Ciència (1981).
  • Rey Juan Carlos I del Ministeri Educació i Ciència (1986).
  • Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya (1991).
  • Ciutat de Barcelona (1993).
  • Premi Crítica Serra d’Or d’Assaig Científic (1999).
  • La Passió de la Selva del Camp.

    Vincles

    Comentaris d'obra

    «Transfiguracions […] és un dels llibres a tenir més en compte a l’hora de fer un repàs, de Nabí ençà, de la poesia de tema religiós de la literatura catalana.»

    (Joan Triadú: Avui, 21 d’octubre de 1989)

    * * *

    «L’espai literari de David Jou abasta tots i cadascun dels referents que, procedents de qualsevol àmbit intel·lectual —la ciència, la música, la pintura, l’urbanisme, la filosofia, la mateixa literatura— ha volgut incorporar al seu propi bagatge. Abasta tot un cosmos format per escriptors i filòsofs. Abasta ciutats. Abasta paisatges, paisatges reals, paisatges virtuals, paisatges interiors.»

    (Vinyet Panyella: 23 març de 1997)

    * * *

    «David Jou ens mostra que quan hi ha realment alguna cosa a dir i voluntat d’experimentar, es pot aconseguir resultats impressionants, i solament amb aquest Basilisc ja es faria mereixedor del títol d’investigador en poesia […] Basilisc és un llibre imprescindible en la poesia d’aquests anys.»

    (M. Castaño: Presència, 1 de juny de 1997)

    * * *

    «L’encontre d’aquests tres llibres en l’únic volum de Basilisc serveix per resumir i ampliar el molt interessant itinerari de l’obra poètica de David Jou. Tot és relligat i cohesionat mitjançant la recerca i la reflexió a l’entorn d’una presència essencial: la de la paraula.»

    (Sebastià Alzamora: Avui, 11 de setembre de 1997)

    * * *

    «La poesia de David Jou té el mèrit d’haver desenvolupat uns motius i un llenguatge innovadors en la poesia catalana»

    (N. Berbis)

    * * *

    «La fondària d’una poesia que ens interroga amb una força inquietant i serena ens apareix, doncs, a l’abast de la mirada, reclamant una lectura neta de prejudicis que la situï com una de les aportacions intel·lectualment més sòlides i formalment més renovadores dels últims anys.»

    (L. Serrasolses: El Pou de Lletres, primavera de 1998)

    * * *

    «David Jou, encara que amb molta obra publicada i molt conegut com a figura literària, és un poeta un punt marginal, però aquesta marginalitat ha estat rebuda i viscuda per part seva com una qüestió de llibertat artística que li ha permès de moure’s en el camp de la lírica sense pressions de cap tipus. I aquesta llibertat ha dut el nostre poeta a actituds experimentals properes a l’avantguarda.»

    (Sam Abrams: Cants espirituals catalans, 2001)

    * * *

    «La poesia de David Jou té dues vessants, una de personal, en què l’únic protagonista és el propi poeta, i una altra de cívica, en què destaca la presència de Sitges. El fil conductor que uneix aquestes dues vessants és el paisatge o, per ser més exacte, la natura.»

    (J. M. Pujals: Avui, 8 de gener de 2001)

    * * *

    «La forma de operar de David Jou no es usual. A menos que se proponga escribir un nuevo libro de poesía estructurado como tal, a medida que va componiendo nuevos poemas, los incorpora según el tema a las nuevas ediciones de los poemarios ya publicados, de modo que todos ellos aumentan constantemente.»

    (Rosa Maria Piñol: La Vanguardia, 21 de desembre de 2002)

    * * *

    «Per a mi, la poesia és aventura, exploració, construcció, coneixement i joc. El meu treball aspira a fer una poesia de caràcter vital i directe, que combini el ritme de les paraules amb la música de les idees, la investigació formal i l’exploració de continguts, que depassi el marc del poema i esdevingui la construcció de tot un llibre, que devori el món i l’assimili en substància pròpia. Crec poc en l’eficàcia dels preciosismes verbals, que s’esvaeixen en la traducció; m’interessa una poesia que pugui conservar una certa consistència en ser traduïda i duta a ambients altres que el nostre. Volia fer una obra continguda, cenyida, relativament escassa, i em trobo, en canvi, amb més d’un miler de poemes publicats, com a resultat d’una necessitat estranya que ha fet que em resulti difícil imaginar la meva vida sense la poesia, d’una tendència a escriure llibres més que no pas reculls, d’una fascinació per l’exuberància del món i per les infinites reverberacions de qualsevol tema, i d’una gran passió per la llengua. No he sentit una pruïja especial per singularitzar-me: les provatures formals o els temes nous que he assajat seran tractats amb més encert en el futur per altres poetes, i em plaurà que així sigui, i he intentat ser tan impersonal i distant com he pogut. Crec que una literatura és tota una tradició, fins i tot en les seves ruptures, i em plau formar part modestíssima de la nostra.»

    (David Jou. «Sobre la poesia», Els Marges, núm. 73, primavera de 2004, p. 32-33)

    Entrevistes

  • L. REALES: La Vanguardia, 22 de novembre de 1987.
  • X. DURAN: El Temps, 21 de gener de 1991.
  • A. PARÍS: Avui, 21 d’abril de 1996.
  • L. SERRASOLSES: El Pou de Lletres, 9, primavera de 1998.
  • D. VIDAL CASTELL: Catalunya Cristiana, 21 de gener de 1999.
  • R. M. PINYOL: La Vanguardia, 21 de desembre de 2002.
  • J. CAPDEVILA: Avui, 4 de gener de 2003.
  • P. TOBARUELA i J. TORT: «David Jou, paraules i universos», Revista de Catalunya, Núm. 189 (2003) p. 31-44.