«Transfiguracions […] és un dels llibres a tenir més en compte a l’hora de fer un repàs, de Nabí ençà, de la poesia de tema religiós de la literatura catalana.»
(Joan Triadú: Avui, 21 d’octubre de 1989)
* * *
«L’espai literari de David Jou abasta tots i cadascun dels referents que, procedents de qualsevol àmbit intel·lectual —la ciència, la música, la pintura, l’urbanisme, la filosofia, la mateixa literatura— ha volgut incorporar al seu propi bagatge. Abasta tot un cosmos format per escriptors i filòsofs. Abasta ciutats. Abasta paisatges, paisatges reals, paisatges virtuals, paisatges interiors.»
(Vinyet Panyella: 23 març de 1997)
* * *
«David Jou ens mostra que quan hi ha realment alguna cosa a dir i voluntat d’experimentar, es pot aconseguir resultats impressionants, i solament amb aquest Basilisc ja es faria mereixedor del títol d’investigador en poesia […] Basilisc és un llibre imprescindible en la poesia d’aquests anys.»
(M. Castaño: Presència, 1 de juny de 1997)
* * *
«L’encontre d’aquests tres llibres en l’únic volum de Basilisc serveix per resumir i ampliar el molt interessant itinerari de l’obra poètica de David Jou. Tot és relligat i cohesionat mitjançant la recerca i la reflexió a l’entorn d’una presència essencial: la de la paraula.»
(Sebastià Alzamora: Avui, 11 de setembre de 1997)
* * *
«La poesia de David Jou té el mèrit d’haver desenvolupat uns motius i un llenguatge innovadors en la poesia catalana»
(N. Berbis)
* * *
«La fondària d’una poesia que ens interroga amb una força inquietant i serena ens apareix, doncs, a l’abast de la mirada, reclamant una lectura neta de prejudicis que la situï com una de les aportacions intel·lectualment més sòlides i formalment més renovadores dels últims anys.»
(L. Serrasolses: El Pou de Lletres, primavera de 1998)
* * *
«David Jou, encara que amb molta obra publicada i molt conegut com a figura literària, és un poeta un punt marginal, però aquesta marginalitat ha estat rebuda i viscuda per part seva com una qüestió de llibertat artística que li ha permès de moure’s en el camp de la lírica sense pressions de cap tipus. I aquesta llibertat ha dut el nostre poeta a actituds experimentals properes a l’avantguarda.»
(Sam Abrams: Cants espirituals catalans, 2001)
* * *
«La poesia de David Jou té dues vessants, una de personal, en què l’únic protagonista és el propi poeta, i una altra de cívica, en què destaca la presència de Sitges. El fil conductor que uneix aquestes dues vessants és el paisatge o, per ser més exacte, la natura.»
(J. M. Pujals: Avui, 8 de gener de 2001)
* * *
«La forma de operar de David Jou no es usual. A menos que se proponga escribir un nuevo libro de poesía estructurado como tal, a medida que va componiendo nuevos poemas, los incorpora según el tema a las nuevas ediciones de los poemarios ya publicados, de modo que todos ellos aumentan constantemente.»
(Rosa Maria Piñol: La Vanguardia, 21 de desembre de 2002)
* * *
«Per a mi, la poesia és aventura, exploració, construcció, coneixement i joc. El meu treball aspira a fer una poesia de caràcter vital i directe, que combini el ritme de les paraules amb la música de les idees, la investigació formal i l’exploració de continguts, que depassi el marc del poema i esdevingui la construcció de tot un llibre, que devori el món i l’assimili en substància pròpia. Crec poc en l’eficàcia dels preciosismes verbals, que s’esvaeixen en la traducció; m’interessa una poesia que pugui conservar una certa consistència en ser traduïda i duta a ambients altres que el nostre. Volia fer una obra continguda, cenyida, relativament escassa, i em trobo, en canvi, amb més d’un miler de poemes publicats, com a resultat d’una necessitat estranya que ha fet que em resulti difícil imaginar la meva vida sense la poesia, d’una tendència a escriure llibres més que no pas reculls, d’una fascinació per l’exuberància del món i per les infinites reverberacions de qualsevol tema, i d’una gran passió per la llengua. No he sentit una pruïja especial per singularitzar-me: les provatures formals o els temes nous que he assajat seran tractats amb més encert en el futur per altres poetes, i em plaurà que així sigui, i he intentat ser tan impersonal i distant com he pogut. Crec que una literatura és tota una tradició, fins i tot en les seves ruptures, i em plau formar part modestíssima de la nostra.»
(David Jou. «Sobre la poesia», Els Marges, núm. 73, primavera de 2004, p. 32-33)
_0.webp)
