.webp)
Jordi Vila-Abadal Vilaplana
1926Jordi Vila-Abadal i Vilaplana (Barcelona, 1926). Monjo de Montserrat durant 22 anys, estudia psiquiatria i exerceix de treballador social. Ha organitzat el primer centre d’ajuda per a toxicomanies no alcohòliques i és el fundador de l’Associació d’Ajut al Toxicòman, de la Xarxa d’Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans. Ha presidit el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions. Publica assajos pedagògics com A tu, la seva mare (1986), Per què es droguen els joves? (1988), La joventut, entre l’encant i el desencant (1993); biografies com El doctor Lluís Vila d’Abadal i el seu temps (1990), L’abat d’un poble, Aureli M. Escarré (1998), i la trilogia de reculls de cartes adreçades a un company seu de Montserrat que mor prematurament de càncer, formada per Cartes al cel (2004), Noves cartes al cel (2006) i Cartes que no lliguen (2009). És soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
Jordi Vila-Abadal i Vilaplana (Barcelona, 1926). Monjo de Montserrat durant 22 anys, estudia psiquiatria i exerceix de treballador social. Ha organitzat el primer centre d’ajuda per a toxicomanies no alcohòliques i és el fundador de l’Associació d’Ajut al Toxicòman, de la Xarxa d’Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans. Ha presidit el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions. Publica assajos pedagògics com A tu, la seva mare (1986), Per què es droguen els joves? (1988), La joventut, entre l’encant i el desencant (1993); biografies com El doctor Lluís Vila d’Abadal i el seu temps (1990), L’abat d’un poble, Aureli M. Escarré (1998), i la trilogia de reculls de cartes adreçades a un company seu de Montserrat que mor prematurament de càncer, formada per Cartes al cel (2004), Noves cartes al cel (2006) i Cartes que no lliguen (2009). És soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
