Josep Maria Ainaud

1925-2012

Josep Maria Ainaud de Lasarte (Barcelona, 1925-2012). Advocat, polític, historiador i promotor cultural, ha treballat especialment en l’impuls de l’ensenyament públic. Diputat al Parlament de Catalunya per Convergència i Unió, ha estat diputat, regidor i membre del Consell Nacional.

D’entre la seva obra, que gira al voltant de l’estudi del catalanisme, sobretot en el paper desenvolupat per les seves figures més emblemàtiques, destaquen els llibres Prat de la Riba, home de govern (1973) i Ministres catalans a Madrid (1996). És significativa la seva tasca com a polític, però es pot dir que la seva vida i la seva obra s’han centrat en la promoció de la història i de la cultura a Catalunya. Sobre aquests temes ha dissertat en premsa, ràdio i televisió. Va ser fundador de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials. Ha rebut el premi Jaume I per la seva tasca de promoció de la cultura catalana i també el premi Reynals, per Prat de la Riba, home de govern.

Fou soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Textos: Xavier Gual.
Fotografies: Arxiu de La Vanguardia i Enciclopèdia Catalana.

Castellano

Castellano Ainaud

Josep Maria Ainaud de Lasarte (Barcelona 1925-2012). Abogado, político, historiador y promotor cultural, ha trabajado especialmente en el impulso de la enseñanza pública. Diputado al Parlament de Catalunya por Convergència i Unió, ha sido diputado, regidor y miembro del Consell Nacional. Entre su obra, centrada en el estudio de las figuras más emblemáticas del catalanismo, destacan los libros Prat de la Riba, home de govern y Ministres catalans a Madrid.

Es significativa su labor como político, pero se puede decir que su vida y obra se han centrado en la promoción de la historia y de la cultura en Catalunya. Sobre estos temas ha disertado en la prensa, la radio y la televisión. Fue fundador de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials. Ha recibido el premio Jaume I por su labor de promoción de la cultura catalana y el premio Reynals, por Prat de la Riba, home de govern.

Fue socio de honor de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Textos: Xavier Gual.
Fotografías: Archivo de La Vanguardia y de Enciclopèdia Catalana.

English

Josep Maria Ainuad de Lasarte

Josep Maria Ainuad de Lasarte (Barcelona 1925-2012). Lawyer, politician, historian and cultural advocate. Representative to the Catalan Parliament for the Convergència i Unió party. Amongst his outstanding works are the books Prat de la Riba, home de govern and Ministres catalans a Madrid. He is the founder of the Catalan Society of Legal, Economic and Social Studies. He has received the Jaume I prize for his work promoting Catalan culture.

He was a member of honour of Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC, Association of Catalan Language Writers).

Documentation: Xavier Gual.
Translation: Jan Reinhart.
Photographs: La Vanguardia’s files and Enciclopèdia Catalana.

Biografia

Josep Maria Ainaud de Lasarte neix a Barcelona el 13 de juny de 1925, fill de Manuel Ainaud i Sánchez, artista i pedagog que, com a Assessor Tècnic de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, va tenir un paper preponderant en l’impuls de l’ensenyament públic, promovent la creació de noves escoles. Des de ben petit, doncs, va estar envoltat d’un ambient on la cultura ocupava un lloc molt rellevant.

La seva obra com a historiador s’ha centrat en l’estudi del catalanisme, amb especial atenció a les seves figures més emblemàtiques. D’aquesta manera, ha publicat biografies dels personatges més influents del panorama polític català del segle XX, destacant-ne les de Prat de la Riba, Ventura Gassol, Francesc Macià i Francesc Cambó. També s’ha dedicat a temes sobre la cultura i el folklore nacionals, com ara la figura de Sant Jordi, la de Montserrat, o fins i tot la del Futbol Club Barcelona. Ha treballat en el recull de l’obra completa de Prat de la Riba, esdevenint així un dels estudiosos més erudits sobre la figura del President de la Mancomunitat. Dins la seva obra, destaquen els títols Els anys del franquisme (1978), Prat de la Riba, home de govern (1973) i Ministres catalans a Madrid (1996).

En el vessant d’home polític, Josep Maria Ainaud ha estat membre actiu de diverses organitzacions –totes de signe catalanista– des de la postguerra (Miramar, F.N.E.C., Front Universitari de Catalunya, etc.). Va llicenciar-se en dret l’any 1952 a la Universitat de Barcelona. Va ser diputat al Parlament de Catalunya per Convergència i Unió a la primera legislatura des de la fi de la dictadura del general Franco (1980–1984); així mateix va ser elegit regidor-president del barri de l’Eixample a l’Ajuntament de Barcelona l’any 1987. Al si de Convergència Democràtica de Catalunya ha estat membre del Consell Nacional, president de la Mesa del Consell de Barcelona i responsable de la Sectorial de Cultura. També va ser nomenat comissari del pavelló de Catalunya a l’Exposició Universal de Sevilla l’any 1992.

Durant tota la seva vida ha desenvolupat una gran tasca en la promoció de la història i la cultura de Catalunya, participant en infinitat d’activitats. Així, va ser el fundador de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. També ha destacat com a membre del Mil·lenari de Catalunya i el Centenari de les Bases de Manresa. Ha estat President dels Amics de la Ciutat, de Barcelona.

La seva figura és relativament pública i coneguda arran de les seves múltiples col·laboracions a la premsa, ràdio i televisió catalanes, tractant sempre temes vinculats a la cultura i la història de Catalunya.

La trajectòria professional i humana de Josep Maria Ainaud ha estat guardonada amb el Premi d’Honor Jaume I (1994), la Medalla President Macià de la Generalitat de Catalunya (2000), la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona (2006) i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2012), entre d’altres premis i distincions. Fou Soci d’Honor d’Òmnium Cultural i de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Arran de la seva mort, el 9 d’agost de 2012, se succeeixen multitud de mostres de condol i afecte per part d’institucions i personalitats de l’àmbit de la cultura i la política catalana.

Premis

  • Premi Reynals de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (1972): Prat de la Riba, home de govern.
  • Premi d’Honor Jaume I (1994): Per la seva actuació de promotor de la cultura catalana.
  • Medalla President Macià de la Generalitat de Catalunya (2000).
  • Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona (2006).
  • Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2012).

Prat de la Riba.

Vincles

Comentaris d'obra

Al senyor Josep Maria Ainaud, els redactors que formàvem la secció de Cultura dels primers temps del diari Avui li dèiem l’Arxiu Vivent. Ho sabia tot. Malgrat la bona voluntat que hi posàvem, en aquells anys 1976, 1977 érem uns periodistes plens de llacunes sobre la nostra història i els seus personatges. La solució era trucar al senyor Ainaud encara que, a conseqüència de les presses pròpies d’un diari, fossin hores intempestives. El senyor Ainaud, amb una paciència benedictina, aclaria qualsevol dubte.

Josep Maria Ainaud part de la generació que, l’any 1939, no es va conformar amb la derrota. Eren ben pocs però sabien molt bé el que volien, i finalment, van triomfar. La Catalunya que va emergir a la sortida del franquisme era tant o més catalanista que la de 1931. I això, i menys l’any 1939, no estava escrit enlloc. Naturalment, el triomf del catalanisme –dels catalanistes– va ser possible perquè el país –tampoc l’any 1939– no era una entelèquia tot i que durant molts anys hagués quedat enterrat, en bona part, sota tones i tones de por i conformisme. Ainaud i els seus no ho van ser gens, de conformistes. Només cal repassar la revista Ariel. Fa posar la pell de gallina constatar com, enmig de tantes privacions intel·lectuals i socials, l’exigència de qualitat no es va perdre. Els homes de la generació d’Ainaud no aspiraven a una Catalunya qualsevol. Aspiraven, per dir-ho així, a una Catalunya de qualitat.

(Agustí Pons. «Ainaud, la calor i la crisi», Avui, 14 d’agost de 2012)

* * *

Per a molta gent –i certament per a mi– l’Ainaud ha estat un amic i un mestre. Durant 65 anys, de quan jo tenia 17 o 18 anys i el visitava tot sovint al seu pis del carrer Muntaner. Ple de llibres. Ple de la seva cultura, de la seva humanitat, de la seva bondat i de la seva saviesa. En el sentit més ampli del mot, l’Ainaud era un savi de gran profunditat espiritual.

Un home de fe. De fe religiosa i de fe en els homes. I de fe en Catalunya.

De fe i d’esperança. Els últims cops que havia pogut parlar amb ell –molt malalt i molt conscient que el final personal era molt a prop– s’havia manifestat clarivident respecte a la gran i greu dificultat que a hores d’ara viu el nostre país. Però també amb molta fe en Catalunya i, malgrat tot, esperançat. Una esperança fruit, alhora, de la seva fe religiosa i de la seva fe en Catalunya i, de fet, de la seva fe en les persones, en la persona.

I ja que parlem de virtuts teologals afegim-hi la tercera, la caritat. L’Ainaud era un home respectuós amb tothom, però molt més que això. Era comprensiu, feia seu el valor dels altres i per a ell tenia tot el sentit la paraula proïsme. I, a més, tot això ho practicava amb elegància, amb discreció, era humanament i personalment distingit si bé, com que també era sòlid, era intransigent quan ho creia necessari. Era home de principis. Però sempre salvant les persones.

Josep Maria: gràcies per tants anys de mestratge patriòtic i polític, d’humanisme cristià i de generositat.

(Jordi Pujol. «Home de principis», La Vanguardia, 10 d’agost de 2012)

* * *

Una visió de conjunt de l’actuació dels catalans en el govern d’Espanya no havia estat mai publicada. Tenim estudis parcials sobre persones o èpoques concretes, però ens mancava una visió global d’aquest tema fonamental de la nostra història contemporània. Calia conèixer quina gent havia representat Catalunya dins de la política espanyola, des de Ferran VII als nostres dies, des dels llocs claus que són els Ministeris. Aquest llibre que tenim a les mans ens descobreix aspectes inèdits de la història del segle passat i del present, i ens dóna els perfils biogràfics dels polítics que més han intervingut en aquest joc apassionant de la dialèctica Catalunya/Espanya. Per a molts, serà una autèntica sorpresa; per a altres, el mite del Sísif se’ls farà encara més present. Conèixer el passat per a construir el futur és un dels reptes de la Història. I és un repte que no podem defugir, si volem complir els nostres deures de ciutadans d’un Estat de dret.

(Josep M. Ainaud. Fragment de Ministres catalans a Madrid. Barcelona: Planeta, 1996)

Veus literàries

La col·lecció «Veus literàries» de l'AELC dona a conèixer algunes de les veus literàries més emblemàtiques de la literatura catalana contemporània. És un projecte que es va dur entre 2005 i 2010 en DVD i que l'Associació recupera ara al seu canal de YouTube. Enregistra què pensen i què han viscut, quines són les seves passions i com han construït la seva obra. Presenta cada autor en el seu entorn personal i literari i els objectes i el món en què viuen.