_0.webp)
Isidre Crespo
1943Isidre Crespo (Saelices de Mayorga, Valladolid, 1943) llicenciat en Ciències de d’Educació i en Filologia Catalana per la Universitat de València. És catedràtic de Llengua i literatura valencianes a Batxillerat. Durant vuit anys ha estat Director del Centre Carles Salvador –ensenyament de valencià a adults–, d’Acció Cultural del País Valencià.
Ha coordinat i produït llibres de text –Casals, Castellnou, Bromera…– i impartit cursos de reciclatge per al professorat durant uns quinze anys. És autor de propostes didàctiques i d’algunes introduccions per a llibres de lectura. Imparteix conferències al voltant de Joan Fuster, sobre el qual ha elaborat una «Proposta didàctica: L’assaig, entre la literatura i la raó», i treballs d’investigació: «Els aforismes, un dels encunys francesos de Joan Fuster», «L’aforisme, de mare didàctica i pare raonable», «Fuster i el jo, un estudi dels seus articles de premsa. Les minúcies autobiogràfiques de Joan Fuster», «Joan Fuster, un escriptor de conversa», «Joan Fuster, un amic de les arts» (2005) i «Joan Fuster, un univers de literatures» (2005). Sobre aquest autor té publicats els llibres: Raons i paraules (1999), Aforismes (2000), De Fuster a Pla, amb camí de tornada (2002), Joan Fuster, De viva veu (2003) i Fuster, melòman (2012). Du entre mans una antologia d’aforismaires en català, des de Ramon Llull fins als escriptors actuals. Amb el mallorquí Joan Guasp –el fundador–, inaugurà, a Consell (Mallorca), el Museu Internacional de l’Aforisme (2002).
S’ha dedicat a estudiar a Vicent A. Estellés, a fer-ne xarrades i lliçons a instituts i a centres culturals, i a promoure recitals sobre l’escriptor de Burjassot i sobre Salvador Espriu, Joan Fuster o, dins l’associació Paraula Viva, de la qual n’ha estat cinc anys el gestor literari, sobre les dones escriptores valenciandes de postguerra.
Actualment fa estudis sobre la presència de la música en obres literàries, com ara Estellés, l’Odissea o el Vita Christi d’Isabel de Villena, entre altres.
Isidre Crespo (Saelices de Mayorga, Valladolid, 1943) llicenciat en Ciències de d’Educació i en Filologia Catalana per la Universitat de València. És catedràtic de Llengua i literatura valencianes a Batxillerat. Durant vuit anys ha estat Director del Centre Carles Salvador –ensenyament de valencià a adults–, d’Acció Cultural del País Valencià.
Ha coordinat i produït llibres de text –Casals, Castellnou, Bromera…– i impartit cursos de reciclatge per al professorat durant uns quinze anys. És autor de propostes didàctiques i d’algunes introduccions per a llibres de lectura. Imparteix conferències al voltant de Joan Fuster, sobre el qual ha elaborat una «Proposta didàctica: L’assaig, entre la literatura i la raó», i treballs d’investigació: «Els aforismes, un dels encunys francesos de Joan Fuster», «L’aforisme, de mare didàctica i pare raonable», «Fuster i el jo, un estudi dels seus articles de premsa. Les minúcies autobiogràfiques de Joan Fuster», «Joan Fuster, un escriptor de conversa», «Joan Fuster, un amic de les arts» (2005) i «Joan Fuster, un univers de literatures» (2005). Sobre aquest autor té publicats els llibres: Raons i paraules (1999), Aforismes (2000), De Fuster a Pla, amb camí de tornada (2002), Joan Fuster, De viva veu (2003) i Fuster, melòman (2012). Du entre mans una antologia d’aforismaires en català, des de Ramon Llull fins als escriptors actuals. Amb el mallorquí Joan Guasp –el fundador–, inaugurà, a Consell (Mallorca), el Museu Internacional de l’Aforisme (2002).
S’ha dedicat a estudiar a Vicent A. Estellés, a fer-ne xarrades i lliçons a instituts i a centres culturals, i a promoure recitals sobre l’escriptor de Burjassot i sobre Salvador Espriu, Joan Fuster o, dins l’associació Paraula Viva, de la qual n’ha estat cinc anys el gestor literari, sobre les dones escriptores valenciandes de postguerra.
Actualment fa estudis sobre la presència de la música en obres literàries, com ara Estellés, l’Odissea o el Vita Christi d’Isabel de Villena, entre altres.
