Carme Guasch i Darné

Carme Guasch i Darné ( Figueres, 1928- Badalona, 1998), poeta y narradora.

Licenciada en Filosofía y Letras por la Universitat de Barcelona, Carme Guasch se dedicó profesionalmente a la docencia de la lengua y la literatura.

Empieza a escribir desde muy joven y participa en la vida literaria de Figueras. En los años sesenta forma parte de la organización de la Fiesta anual de la Poesía de su ciudad natal. Allí conoce al poeta Carles Fages de Climent, con quién mantuvo una estrecha amistad, así como a las también escritoras Maria Àngels Vayreda y Montserrat Vayreda.

Su poesía es distinguida en diversos certámenes poéticos, como los Juegos Florales de Perpignan, Manresa o Barcelona, hasta que en el año 1978 publica su primer libro de poesía titulado Vint-i-cinc sonets i un dia. A partir de aquel momento publica con asiduidad y se convierte en una voz madura y delicada. Tanto en su trilogía poética, formada por los volúmenes Amat i amic, Pràctica de vida y Interiors, como en su única novela, Trena de cendra, su obra es una reflexión sobre el amor y sobre el sentido de la muerte. También publica dos libros de cuentos, caracterizados por el estudio de los personajes femeninos, Situacions insulars y El llit isabelí.

Gran conocedora de la poesía clásica y de los recursos literarios, los aplica con aguda inteligencia en toda su producción. Su estilo directo y equilibrado, y su capacidad de transmisión de los sentimientos más íntimos son las características principales de su obra.

Carme Guasch fue miembro de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Carme Guasch i Darné (Figueres, 1928 – Badalona, 1998), was a poet and fiction writer. After obtaining an Arts degree from the University of Barcelona, Carme Guasch worked as a teacher of Language and Literature. She began to write when she was young and was an active participant in the literary life of Figueres. In the 1960s she was one of the organisers of the city’s annual Festival of Poetry and it was in Figueres that she befriended the poet Carles Fages de Climent and the writers Maria Àngels Vayreda and Montserrat Vayreda.

She won several prizes in different poetry competitions, for example the Perpignan Jocs Florals, and also in Manresa and Barcelona. In 1978 she published her first collection of poems, Vint-i-cinc sonets i un dia (Twenty-five Sonnets and One Day), after which she published regularly and became known as a voice that was at once solid and delicate. In her poetic trilogy Amat i amic (Beloved and Friend), Pràctica de vida (Practice of Life) and Interiors (Interiors), and also in her only novel, Trena de cendra (Braid of Ash), she mainly reflects on the nature of love and probes the meaning of death. She also published two collections of short stories, Situacions insulars (Insular Situations) and El llit isabelí (The Elizabethan Bed) in which she analyses female characters.

As a writer who was very well-versed in classical poetry and literary resources, she applied her knowledge with acute intelligence throughout her literary production. Her direct and balanced style and her ability to convey the most intimate feelings are the main features of her work. Carme Guasch was a member of the Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (Association of Catalan Language Writers – AELC).

Web page: Maria Lacueva for AELC.
Photographs: Family’s file.
Translation: Julie Wark.

Carme Guasch i Darné (Figueres, 3 d’octubre de 1928 – Badalona, 22 d’agost de 1998) és una de les escriptores empordaneses més importants del segle XX.

Filla de Carme, modista que de tant en tant viatja sola a París per observar les noves tendències, i d’Anton, de professió liberal, Carme Guasch neix set anys després de la mort del primogènit de la família quan aquest encara era un nadó. Passa la seva infantesa a Figueres i allà és on la guerra sorprèn la família Guasch. Malgrat la pobresa de la immediata postguerra, estudia Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Allà comença a reflexionar sobre les febleses de l’educació franquista.

Paral·lelament, Carme Guasch comença a escriure en el seu Figueres natal sota el mestratge del poeta Carles Fages de Climent amb qui mantingué una estreta amistat. Això propicià que, conjuntament amb altres escriptores com M. Àngels i Montserrat Vayreda i Pilar Nierga, Guasch participés activament en la transcripció i ordenació de l’extensa obra literària de Fages de Climent.

Durant els anys seixanta, al mateix temps que feia col·laboracions en la premsa, Guasch participa activament en l’organització anual de la Festa de Poesia, que celebrava Atenea, Agrupació de Cultura del Casino Menestral, juntament amb els principals promotors d’aquesta: Carles Fages de Climent i Jaume Maurici. Tanmateix, Carme Guasch es presenta sovint a certàmens poètics i és així com l’any 1969 guanya el Premi Ciutat d’Olot de poesia. L’any següent obté la Viola d’Argent dels Jocs Florals de Manresa. A això seguiren altres guardons en els Jocs Florals de Perpinyà, Figueres, Calella i Barcelona.

L’any 1978 i amb el títol Vint-i-cinc sonets i un dia Carme Guasch publica el seu primer llibre que significa la primera mostra d’un dels grans temes que l’autora tracta al llarg de la seva obra: l’amor. El recull, però, també conté poemes de caire polític i d’homenatge als autors i autores que admira, com Josep Carner, Maria Aurèlia Capmany i Carles Fages de Climent.

Es va casar amb Antoni Soler Bos i tingué tres fills: Blanca, que ha treballat de mestra, i Sílvia i Toni, ambdòs periodistes i escriptors. Carme Guasch va dedicar tota la vida a l’ensenyament de la llengua i la literatura, però sense deixar mai d’escriure. A partir de 1982, l’any de la mort del seu marit, dona a conèixer el gruix de la seva producció literària on mostra ja la seva veu madura i delicada. Viu plenament dedicada a la literatura, a través de la qual enceta una reflexió transcendida sobre la mort. Altres temes són l’amor, el pas del temps i les transformacions de la vida.

A partir de l’any 1984, en què publica la seva única novel·la, Trena de cendra, el seu ritme de publicació, amb llibres de contes i poemes, és molt regular. Crea una obra cada vegada més sòlida que la mort escapça l’agost de 1998.

Així, l’any 1985 publica un recull molt valorat de sonets de to elegíac sota el títol d’Amat i amic on es troben homenatges a poetes com Foix, Ferrater o Maria-Mercè Marçal. I el 1989 guanya el Premi Víctor Català de narrativa amb Situacions insulars. Més endavant, el 1993, publica Pràctica de vida, un nou llibre de poesia, i el 1994 apareix el recull narratiu El llit isabelí. La darrera obra publicada és Interiors, un volum de poesia sobre l’absència de l’estimat a través dels objectes propers que estimaren plegats i amb un poema a tall d’autobiografia poètica que clou la seva obra.

L’any 2005 l’editorial Columna publica les seves obres completes, que contenen alguns poemes inèdits.