Jaume Bofill i Mates

Guerau de Liost (Olot, 1978 – Barcelona, 1933) fue el seudónimo literario de Jaume Bofill i Mates. Poeta, político destacado del catalanismo conservador fundó Acció Catalana y tuvo varios cargos políticos a lo largo de su vida: regidor del ayuntamiento de Barcelona, diputado de la Mancomunidad y diputado en Madrid.

Como poeta hizo una obra de marcadas raíces rurales. De ella, destacan los libros La Muntanya d’Ametistes (1908) y Sàtires (1927). Pero también se han de mencionar sus libros de ensayo político, especialmente los que exponen su pensamiento, enfrentado por aquel entonces en muchos aspectos con el de Francesc Cambó.

Seguidor de las teorías lingüísticas de Pompeu Fabra, con su amigo Josep Carner, Liost fue un europeísta convencido, muy atento a las novedades culturales y políticas que llegaban del otro lado de los Pirineos.

Página elaborada por X. R. Trigo para la AELC.
Fotografías: Archivo de la AELC.

Guerau de Liost (Olot, 1878 – Barcelona, 1933) was the literary pen name of Jaume Bofill i Mates. This poet and politician noted for his conservative catalanist stance was the founder of Acció Catalana and held a number of public service positions throughout his professional life, including councilman for the City of Barcelona and representative to the regional and Spanish parliaments.

His work as a poet had decidedly country roots. Among the most noted are his books La Muntanya d’Ametistes (Amethyst Mountain – 1908) and Sàtires (Satires – 1927). But also worth mentioning are his books of political essays, above all those that reveal his personal views, which share many similarities with those of Francesc Cambó.

He was a follower of the linguistic theories of contemporary Pompeu Fabra. Along with his friend Josep Carner, Liost was a dedicated Europeanist, keenly attentive to the political and cultural innovations that were coming from the other side of the Pyrenees.

Web page: Xulio Ricardo Trigo.
Translation: Julie Wark.

Jaume Bofill i Mates, que escriu amb el pseudònim de Guerau de Liost, neix a Olot el 31 d’agost del 1878. Poeta i periodista a més de polític destacat i combatent del lerrouxisme. La seva activitat pública comença quan s’inscriu en la Lliga Regionalista i és escollit regidor de l’ajuntament de Barcelona. Va ser diputat de la Mancomunitat i el 1922 funda Acció Catalana, partit d’ideologia liberal republicana. La política l’oposar a Cambó i tots dos discuteixen també les seves divergències a través dels llibres. A Per la concòrdia (1930), de Cambó, Liost oposa L’altra concòrdia (1930). Sens dubte, la seva activitat política es pot considerar com a una de les més properes als vents que en aquell temps corrien per Europa.

El primer llibre de poemes, La Muntanya d’Ametistes (1908), escrit un any després del seu casament amb Margarida Bofill, cosina seva, està prologat Eugeni d’Ors. Tanmateix, Liost no nega mai el mestratge de Josep Carner, amic personal i influència decisiva en l’escriptura dels primers versos. La crítica ha dit que aquest primer llibre és «noucentisme pur», un llibre on, segons Xènius, el poeta «empresona la natura». Més tard escriu altres volums que, seguint la mateixa filosofia poètica, inscriuria Liost en el cor del Noucentisme. Només cap al final abandona les seves posicions al voltant d’una poesia retòrica i ruralment militant, potser influït per la lectura de Mallarmé.

S’ha dit que el millor llibre d’en Liost són les seves Sàtires (1927), una visió crítica de la societat catalana des d’una actitud moralitzant, propera al sentiment religiós. Un altre aspecte important de l’obra d’en Guerau de Liost és la seva adscripció a les posicions lingüístiques d’en Pompeu Fabra i com, juntament amb Josep Carner, es consideraven militants actius de la llengua catalana.

Jaume Bofill i Mates mor a Barcelona el 1933, poc després d’ingressar de nou a la Lliga Regionalista, quan manté una posició molt crítica amb el laïcisme de la Segona República.