Poesia Crítica literària o assaig

M. Magdalena Gelabert i Miró

M. Magdalena Gelabert i Miró (Manacor, 1964). Assagista i poeta.

Es llicencia en Filologia Catalana a la Universitat de les Illes Balears, on també cursa el màster universitari «Llengua i Literatura Catalanes: oralitat i escriptura», i s’hi doctora amb la tesi doctoral La figura de la dona a l’Aplec de Rondalles Mallorquines d’Antoni M. Alcover.

Des del 2008 forma part del Grup de Recerca en Etnopoètica de les Illes Balears (GREIB), de la UIB, i és membre de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, a través del Grup d’Estudis Etnopoètics; és membre de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i membre del Consell Assessor de Cultura Popular de Mallorca.

L’any 2008 és guardonada amb el Reconeixement de Mèrits de l’Escola Municipal de Mallorquí de Manacor i, el 2017, rep el Premi Aina Moll de l’Obra Cultural Balear. L’any 2018 obté el Premi Ciutat de Manacor d’Assaig Antoni M. Alcover i el Premi Mallorca d’assaig. L’any 2019 li concedeixen l’A d’Or de l’Associació Cultural S’Agrícola de Manacor.

En el camp de l’assaig, és autora de Breu història de la llengua catalana (2002) i de Societat, llengua i comunicació a Manacor: el paper dels joves, (2003), escrita amb el seu germà Joan. També és autora de l’Estudi del Sermó de la Conquista de Mallorca d’Antoni M. Alcover (2008) i de l’edició crítica de la Vetlada de Glosadors, d’Antoni M. Alcover (2009) i de l’única novel·la d’Alcover, N’Arnau (2011). Publica La dona a les Rondalles Mallorquines d’Antoni M. Alcover (2018), Premi Ciutat de Manacor d’assaig, i Antoni M. Alcover i les dones (2019), Premi Mallorca d’assaig.

Com a poeta, escriu els llibres Dona sàpiens (2012), Essència de mare (2017), que inclou un poema musicat per Antoni Parera Fons i cantat per Maria del Mar Bonet, A la ciutat (2019) i Quaranta cobles a la saviesa (2020). La seva obra ha estat inclosa a diverses antologies poètiques.

És sòcia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Pàgina elaborada per Toni Terrades per a l’AELC.
Documentació i fotografies: arxiu personal de l’autora.

Castellano

Castellano M. Magdalena Gelabert

M. Magdalena Gelabert i Miró (Manacor, 1964). Ensayista y poeta.

Se licencia en Filología Catalana en la Universitat de les Illes Balears, donde también cursa el máster universitario «Llengua i Literatura Catalanes: oralitat i escriptura», y se doctora con la tesis doctoral La figura de la dona a l’Aplec de Rondalles Mallorquines d’Antoni M. Alcover.

Desde 2008 forma parte del Grup de Recerca en Etnopoètica de les Illes Balears (GREIB), de la UIB, y es miembro de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial del Institut d’Estudis Catalans, a través del Grup d’Estudis Etnopoètics; es miembro de la Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes y miembro del Consell Assessor de Cultura Popular de Mallorca.

En el año 2008 se le concede el Reconeixement de Mèrits de l’Escola Municipal de Mallorquí de Manacor y, en 2017, recibe el premio Aina Moll de la Obra Cultural Balear. En el año 2018 obtiene el premio Ciutat de Manacor de ensayo Antoni M. Alcover y el premio Mallorca de ensayo. En el año 2019 le conceden la «A d’Or» de la Associació Cultural S’Agrícola de Manacor.

En el campo del ensayo, es autora de Breu història de la llengua catalana (2002) y de Societat, llengua i comunicació a Manacor: el paper dels joves, (2003), escrita con su hermano Joan. También es autora del Estudi del Sermó de la Conquista de Mallorca d’Antoni M. Alcover (2008) y de la edición crítica de la Vetlada de Glosadors, d’Antoni M. Alcover (2009) y de la única novela de Alcover, N’Arnau (2011). Publica La dona a les Rondalles Mallorquines d’Antoni M. Alcover (2018), premio Ciutat de Manacor de ensayo, i Antoni M. Alcover i les dones (2019), premio Mallorca de ensayo.

Como poeta, escribe Dona sàpiens (2012), Essència de mare (2017), que incluye un poema musicado por Antoni Parera Fons y cantado por Maria del Mar Bonet, A la ciutat (2019) y Quaranta cobles a la saviesa (2020). Su obra se ha incluido en diversas antologías poéticas.

Es socia de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Página elaborada por Toni Terrades para la AELC.
Documentación y fotografías: archivo personal de la autora.

English

M. Magdalena Gelabert english

M. Magdalena Gelabert i Miró (Manacor, 1964) is an essayist and poet. After obtaining a degree in Catalan Philology from the University of the Balearic Islands, she completed a master’s degree in “Catalan Language and Literature: Orality and Writing”, and a PhD with a thesis titled “The Figure of the Woman in Antoni M. Alcover’s Mallorcan Folk Tales”.

Since 2008, she has been a member of the Balearic Islands Ethnopoetics Research Group (GREIB) at the University of the Balearic Islands and, through the group for ethnopoetic studies, is a member of the Catalan Society for Language and Literature, which is an affiliate of the Institute for Catalan Studies. She is also a member of the International Association for Catalan Language and Literature, and of the Popular Culture of Mallorca Advisory Board.

In 2008, she received the Recognition of Merits Award from the Mallorcan Municipal School of Manacor and, in 2017, the Aina Moll Prize of Obra Cultural Balear, while in 2018 she was awarded the Antoni M. Alcover City of Manacor Essay Prize as well as the Manacor S’Agricola Cultural Association Prize.

As an essayist, she has published Breu història de la llengua catalana (2002) and Societat, llengua i comunicació a Manacor: el paper dels joves, (2003), which is co-authored with her brother Joan. She is also author of Estudi del Sermó de la Conquista de Mallorca d’Antoni M. Alcover (2008), and editor of the critical edition of Vetlada de Glosadors, by Antoni M. Alcover (2009) and of Alcover’s only novel, N’Arnau (2011). Moreover, she has published the essay La dona a les Rondalles Mallorquines d’Antoni M. Alcover (2018), winner of the City of Manacor Essay prize, and Antoni M. Alcover i les dones (2019), Mallorca Essay Prize.

She has published the poetry collections Dona sàpiens (2012), Essència de mare, which includes a poem set to music by Antoni Parera Fons and sung by Maria del Mar Bonet, A la ciutat (2019), and Quaranta cobles a la saviesa (2020), and her work has been included in several anthologies of poetry.

She is a member of the Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC – Association of Catalan language Writers).
 

Web page: Toni Terrades for AELC.
Documentation and photographs: Author’s personal files.
Translation: Julie Wark.

Biografia

M. Magdalena Gelabert i Miró (Manacor, 1964). Assagista i poeta.

Es llicencia en Filologia Catalana a la Universitat de les Illes Balears. Realitza el màster universitari en Llengua i Literatura Catalanes: oralitat i escriptura (2010) i es doctora cum laude en Llengua i Literatura Catalanes per la UIB (2017) amb la tesi doctoral La figura de la dona a l’Aplec de Rondalles Mallorquines d’Antoni M. Alcover. El 2015 obté el Premi Santander-UIB als millors estudiants de doctorat de la UIB.

Des de l’any 2004 i fins al 2017, és la directora gerent de la Institució Pública Antoni M. Alcover. Des del 2008, forma part del Grup de Recerca en Etnopoètica de les Illes Balears (GREIB), de la UIB, i és membre de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, a través del Grup d’Estudis Etnopoètics, membre de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i membre del Consell Assessor de Cultura Popular del Consell de Mallorca.

L’any 2008 és guardonada amb el Reconeixement de Mèrits de l’Escola Municipal de Mallorquí de Manacor i, el 2017, rep el Premi Aina Moll que atorga l’Obra Cultural Balear. Pel mes de maig de l’any 2018 li concedeixen el Premi Ciutat de Manacor d’Assaig Antoni M. Alcover, publicat amb el títol La dona a les Rondalles Mallorquines d’Antoni M. Alcover (2018) i, pel desembre del mateix any, obté el Premi Mallorca d’Assaig amb l’obra Antoni M. Alcover i les dones (2019). L’any 2019 li concedeixen l’A d’Or de l’Associació Cultural S’Agrícola de Manacor per la seva tasca continuada en favor de la cultura.

L’any 2002 publica Breu història de la llengua catalana i, el mateix any, és guardonada, juntament amb el seu germà Joan, amb la Beca Antoni M. Alcover d’Estudi de la Llengua, gràcies a la qual sorgeix la publicació Societat, llengua i comunicació a Manacor: el paper dels joves (2003). També és autora de l’Estudi del Sermó de la Conquista de Mallorca d’Antoni M. Alcover (2008) i publica l’edició crítica de la Vetlada de Glosadors, d’Antoni M. Alcover (2009) i de l’única novel·la d’Alcover, N’Arnau (2011).

Com a poeta, és autora de les obres Dona sàpiens (2012) i Essència de mare (2017), que inclou les partitures de la música original de la compositora Bàrbara Duran i un poema musicat pel compositor Antoni Parera Fons i cantat per Maria del Mar Bonet, així com les il·lustracions de Miquel Caldentey. Els seus dos darrers llibres de poemes, A la ciutat (2019) i Quaranta cobles a la saviesa (2020), estan acompanyats per les il·lustracions de M. Magdalena Tugores. La seva obra ha estat inclosa en diverses antologies poètiques com, per exemple, Mosaic de lletres. Recull de contes i poemes (2009), Versos per la llengua. Noranta-tres veus poètiques de Mallorca (2014) o Amb accent a la neutra. Antologia de dones poetes a Mallorca (2014).

En el camp de la investigació, és especialista en la figura d’Antoni M. Alcover i de les seves rondalles, la qual cosa fa que pronunciï sovint conferències relacionades amb aquesta temàtica. Són nombroses les publicacions que s’hi vinculen, com per exemple: «La participació de la dona en la cultura popular: consideracions generals» (2019), dins IV Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears; «Les dones i les coves a les rondalles d’Antoni M. Alcover» (2019), dins Paisatge i conflicte social: coves, refugis i trinxeres (B. Duran, M. M. Gelabert i C. Valriu, ed.); «Algunes reflexions sobre els informants d’Antoni M. Alcover» (2018) dins Vigència, transmissió i transformació de les tradicions orals (M. M. Gelabert, ed.); «La Institució Pública Antoni M. Alcover i la difusió de les rondalles a través de la televisió i la ràdio» (2017) dins Etnopoètica, terminologia i mitjans de comunicació (Anna i M. Jesús Francès, ed.), o «El tractament de la dona com a pensadora en l’Aplec de rondaies mallorquines d’Antoni M. Alcover» (2017), dins Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, 6.

Participa activament en la difusió de la llengua i la cultura catalanes presentant comunicacions, moderant taules rodones, pronunciant conferències, pregons i lliçons inaugurals i col·laborant en diversos mitjans de comunicació, especialment a la ràdio i la televisió: assumeix la secció de literatura del programa Diumenge, diumenge d’IB2 Ràdio, dirigit per Bartomeu Beltran (de 2005 a 2007) i dirigeix i presenta el programa Venim de rondalles, de Ràdio Popular de Mallorca (2014). També publica treballs d’investigació en revistes especialitzades i és col·laboradora habitual del Col·lectiu de Dones de Llevant i coautora, juntament amb Bàrbara Duran i Antònia Matamalas, d’El Col·lectiu de Dones de Llevant. 10 anys de feminisme actiu (2019).

Ha exercit com a professora d’educació secundària a l’IES Josep M. Quadrado, de Ciutadella de Menorca, i a l’IES Mossèn Alcover, de Manacor. També treballà com a assessora de formació permanent del professorat al Centre del Professorat i de Recursos de Manacor.

Del 2007 al 2008 va ser vocal per a les Illes de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, de la qual n’és membre.

Cartell de la campanya del Servei Lingüístic de l'Ajuntament de Manacor per al foment de l'ús de la llengua catalana, <i>És per lluir-la</i>.
Cartell de la campanya del Servei Lingüístic de l'Ajuntament de Manacor per al foment de l'ús de la llengua catalana, És per lluir-la.
L'escriptora, amb el Pare Massot i Caterina Valriu, a l'arxiu de Montserrat.
L'escriptora, amb el Pare Massot i Caterina Valriu, a l'arxiu de Montserrat.
A la Universitat de Praga, amb motiu de la presentació de llibres i traduccions.
A la Universitat de Praga, amb motiu de la presentació de llibres i traduccions.
Amb l'amic pintor Joan Riera Ferrari.
Amb l'amic pintor Joan Riera Ferrari.
L'autora, presentant actes cultural.
L'autora, presentant actes cultural.

Premis

  • Reconeixement de Mèrits de l’Escola Municipal de Mallorquí de Manacor (2008).
  • Premi Aina Moll de l’Obra Cultural Balear (2017).
  • Premi Ciutat de Manacor d’Assaig Antoni M. Alcover (2018): La dona a les Rondalles Mallorquines d’Antoni M. Alcover.
  • Premi Mallorca d’assaig (2018): Antoni M. Alcover i les dones.
  • A d’Or de l’Associació Cultural S’Agrícola de Manacor (2019): en reconeixement per la seva tasca en favor de la cultura.
En el lliurament del Premi Ciutat de Manacor.
En el lliurament del Premi Ciutat de Manacor.
Amb la seva mare en el lliurament del Premi Aina Moll.
Amb la seva mare en el lliurament del Premi Aina Moll.

Dona sàpiens. Quadern de sonets.

Vincles

Vincles M. Magdalena Gelabert

Comentaris d'obra

Magdalena Gelabert ens proporciona una versió de la naturalesa de la ciutat i dels éssers que l’habiten. És precisament aquesta perspectiva el que provoca la curiositat del lector. El llibre A la ciutat consta de trenta poemes escrits d’una manera amable, de tal forma que permet un fàcil accés. Són poemes molt explícits, de caràcter realista, que en cap moment no perden la gràcia —en el sentit que té allò que ens satisfà perquè és agradable de llegir i que ho és perquè està escrit amb naturalitat, o ho sembla, espontàniament. Són versos que pareix que s’han escrit d’una tirada, però després d’haver observat i reflexionat molt. 

[…]

Gelabert gaudeix, el que ha escrit ho fa pensar, de bones condicions per viure —nodrir l’ànima— la ciutat; un paisatge urbà, el que ens ofereix, que provoca alleujament; un món exterior de caràcter dialèctic —circumloqui aparent, finalment paraula dreturera—, de fàcil interlocució. Bona comprensió del sistema urbà, al qual la poeta no exigeix un excessiu rendiment per mor de l’empatia. L’entorn urbà proporciona els al·licients necessaris, potser perquè la vida complexa pot arribar a tenir poc sentit i convertir l’existència en una morositat. Les il·lustracions de M. Magdalena Tugores que completen el llibre, ben compenetrades amb els versos, també provoquen aquesta sensació.

(Jaume Vicens. «La ciutat segons el llibre de Gelabert», Diari de Balears, 14 de maig de 2019. En línia)

* * *
 

Hi ha una vella tradició en els poetes de la Mediterrània (poetes de totes les èpoques i tots els temps) d’inspirar-se en el món clàssic. Ho fan de diverses formes i maneres, i sempre ens ve al cap el magisteri de Kavafis amb els seus poemes dedicats al món grecoromà. No solament els déus abandonen a Antoni, en un dels més bells poemes de rerefons històric i filosòfic que mai no s’han escrit, sinó que Kavafis teixeix versos amb personatges que esdevenen mites, en un paisatge poètic que obliga contemplar la bellesa fugissera, però també a recordar i repensar tota aquesta herència clàssica.

Magdalena Gelabert recull aquest legat de manera oberta i senzilla, però indiscutiblement ho fa amb el segell del treball poètic acurat. Quaranta cobles a la saviesa exhibeix alhora versos directes i entenedors, però també alguns d’encriptats, d’aquells que obliguen a reflexionar a partir de les paraules. Tot un seguit de pensaments que han passat pel cribratge poètic, la doma de la paraula dintre del vers, l’equilibri de la forma i de la idea contingudes en una breu línia.

(Bàrbara Duran. «Cobles a la saviesa, un nou poemari de Magdalena Gelabert», Cent per cent, 21 de juliol de 2020. En línia)

Entrevistes

—A mossèn Alcover li dedicau la vida? En què basau aquest interès?
—La vida, no ho sé, però sí que fa gairebé dues dècades que hi faig feina. N’hi he feta molta, però hi he passat un guster. No em passa només a mi. Alcover és tan magne que qui comença a investigar-lo se n’enamora. És una figura que no s’acaba mai, molt completa.

—Com són les dones a les rondalles d’Antoni M. Alcover i què ens diu del paper de les dones als nostres segles XIX i principi del XX?
—A les rondalles d’Alcover apareixen moltíssimes traces de matriarcat. Ens descriu tota mena de dones: princeses, jaies, bruixes, madones, nobles, pageses, riques, pobres, joves, velles, bones, dolentes… Però siguin el que siguin, tenen un poder més que considerable. A les rondalles, són les dones les que trien amb qui casar-se: quan el rei fa unes dictes, sempre és per casar la filla, mai el fill, però ella comença a posar condicions, com passa a En Mercè-Mercè, en què la filla del rei diu que tirarà la pera d’or damunt el cap de qui ella triï per casar-se i fa que li passin per davant tots els homes de la cort. Fins que no hi passa el que ella vol, no tria. El mateix ocorre a Les sabates de pell de poi. Els reis i pares de les rondalles tenen assumit que quan una dona s’enamora, no la pot aturar res.

(Cristina Ros: Ara Balears, 14 de juny de 2019. En línia)
 

* * *
 

—La ciutat són les persones? El paisatge urbà? Les institucions o moviments col·lectius?
—En aquesta ocasió es tracta d’un paisatge amb figures, perquè són les persones les que conformen la ciutat, les que la creen i l’organitzen, les que hi fan la vida i l’estimen. Per això el poemari es mou entre una galeria d’espais: la plaça, el teatre, el carreró… i de personatges: el fuster, l’indigent o la notària.

—Hi ha una visió crítica, en el llibre? Una voluntat o una reivindicació de canvi en allò que no t’agrada?
—Hi ha una reflexió implícita i una observació de l’espai com a font d’experiències i de records. És l’espai que ens marca el camí i el condiciona i ens fa ser qui som.

[…]

—I els poemes? Hi ha voluntat mètrica? I de rima? Tornes a optar per la cotilla del sonet? O vas per altres camins?
—A la ciutat és un poemari senzill que pretén acostar la poesia al públic en general, està format per trenta poemes de deu versos cada un, decasíl·labs. En aquesta ocasió el que he prioritzat és la senzillesa i l’intent d’acostar-me a qui el llegeixi o reciti.

(Antoni Riera: Cent per cent, 21 d’abril de 2019. En línia)
 

* * *

Contagia a quien le escucha su entusiasmo por la palabra. Y por las apuestas imaginativas. Por la vida, en suma, en sus múltiples expresiones culturales. Magdalena Gelabert (Manacor, 1964) se licenció en Filología catalana (UIB, 1987) y ha publicado un poemario, Dona sàpiens (2012), y diversos libros de temática alcoveriana. Desde 2004 dirige la Institució Pública Antoni Maria Alcover.

—Le pregunto cuándo y cómo se origina su pasión por mosén Alcover. Me responde:
—Probablemente en la niñez. Después de comer, nuestra madre nos leía una rondalla del tomo IV. ¿Por qué del tomo IV…? Era el único que había en casa. La recuerdo leyéndonos En Pere de la Bona Roba, Es jai de sa barraqueta… Posteriormente compramos la colección completa. ¡Qué gozada! Mi hermano y yo nos vigilábamos mutuamente. Si él cogía un tomo determinado, yo deseaba leerlo al mismo tiempo y viceversa.

—¿Qué le maravillaba de las rondalles?
—La fantasía. Las hay de una imaginación desbordante. Y el vocabulario. Además, antes de los años ochenta constituían el único contacto de muchos mallorquines con la lengua escrita. El pasado se olvida fácilmente. ¡Pero nuestra lengua estaba proscrita! Aprendí catalán, con trece años, en unas clases de participación voluntaria fuera del horario lectivo. Eso sí: ya recitaba de memòria Lo pi de Formentor, porque el profesor de literatura, don Joan Barceló, era un apasionado de Costa i Llobera… Entre el placer por la lectura y la rebeldía ante un sistema que marginaba nuestra lengua, decidí que mi futuro tendría que estar relacionado con las humanidades.

(Llorenç Capellà: «Magdalena Gelabert, pasión alcoveriana», Brisas, 23 de maig del 2015, p. 12-15. Llegir l’entrevista completa)

* * *
 

Dimecres, 19 de març, la directora gerent de la Institució Pública Antoni M. Alcover, Maria Magdalena Gelabert Miró, va parlar sobre Mossèn Alcover i les seves rondalles a la prestigiosa Universitat de Missouri – Colúmbia (USA), una de les més importants dels Estats Units. El títol de la conferència va ser Màgia i fantasia a les rondalles mallorquines d’Antoni M. Alcover.

—Com sorgeix aquesta conferència a Missouri?
—Tot va començar amb les traduccions que hem anat fent d’algunes de les rondalles de mossèn Alcover a diferents llengües com el rus, el txec o el romanès. Quan vàrem decidir traduir-les a l’anglès, aprofitàrem la coneixença amb la Dra. Monica Marcos-Llinas del Departament de Literatura i Llengües Romàniques de la Universitat de Missouri-Columbia. Ella tenia un perfil molt adequat per dur a terme aquesta tasca perquè és llicenciada en Filologia anglesa i, encara que va néixer a Madrid, va viure a Mallorca, d’on és sa mare, al llarg de tota la vida, fins fa dotze anys que se n’anà a viure i a treballar als Estats Units. Ella era una gran coneixedora de la llengua anglesa i, alhora, de les rondalles i dels matisos i les particularitats del català de Mallorca.

[…]

—Com s’introdueix el màgic món rondallístic d’Alcover en la cultura americana actual, tan gràfica i tan visual?
—No és gens difícil ja que les rondalles tenen molts de punts en comú amb la rondallística clàssica i universal. Les versions dels germans Grimm estan molt esteses i ens poden servir com a punt de partida per fer diverses comparatives. […]

—Quines conclusions podríem destacar d’aquesta experiència?
—Moltes i molt positives. Tenim molt per aprendre d’aquella gent: de la seva professionalitat (són molt treballadors i responsables de la seva feina), de la seva serietat, de la seva educació, de la seva amabilitat, del seu respecte cap a les altres cultures, de la seva tolerància cap al que és diferent del que estan acostumats. Jo crec que són valors que aquí hauríem de potenciar i consolidar. I saps el que més greu me sap?

—No.
—Que hi hagi americans i persones estrangeres que tenguin més interès per Mossèn Alcover i la seva obra que alguns mallorquins. Que la nostra cultura i la nostra història, de vegades, es valori més a fora que aquí. Això em dol en l’ànima. Em dol que hi hagi persones que considerin la llengua catalana com una llengua de segona categoria, com un element folklòric, només. […]

(Antoni Ferrer Vallespir: Perlas y cuevas (Manacor), núm. 1325, 11 d’abril de 2014. Llegir l’entrevista completa)

Antologia

Les primeres notícies que tenim al voltant de la llengua que es parlava a aquestes terres es basen en l’estudi de les civilitzacions primitives. L’arqueologia i la toponímia —el conjunt dels noms de lloc— ens aporten eines per conèixer com devien esser les llengües d’aquestes civilitzacions. Els anomenats «grups indoeuropeus» anaven baixant de nord a sud d’Europa en diferents etapes (segles X i VII aC i segles VII i V aC). Aquests pobles són anomenats també cèltics i dugueren amb ells llengües procedents de la família lingüística Indoeuropea (que abraça les llengües d’un territori molt ampli que va des de l’Índia fins a l’Atlàntic). Les llengües dels celtes foren una de les primeres bases que formaren el posterior català.

(Fragment del llibre Breu Història de la Llengua Catalana. Palma: Lleonard Muntaner, p.17-18)

L’estatus social de la dona és un dels ítems més interessants de la recerca que hem duit a terme. Amb una lectura no aprofundida, semblaria que les protagonistes de les rondalles s’han de situar als extrems de la piràmide que representa l’estructura social jerarquitzada dins la qual viuen —els rics se situarien a la part superior i la base la constitueix el poble que viu en la pobresa—, la realitat no és aquesta. Hem observat que les rondalles es mouen entre uns paràmetres molt més amplis i que predominen les situacions d’indefinició social, és a dir, que no concreten quina és la que correspon a les dones que hi tenen protagonisme.

[…]

Contràriament al que pot semblar en un primer moment, l’estatus no és un tret decisiu ni condiciona gaire què i com fan les coses les dones de les rondalles, simplement representa un punt de partida i un punt d’arribada. Generalment, el de partida sol ser la pobresa i el d’arribada, la riquesa com a premi per un camí correcte segons els valors humans que les rondalles defensen: respecte, intel·ligència, valentia, etc. Ascendir en l’estatus social només serveix com a símbol o reflex de la felicitat que es pretén aconseguir en el transcurs de qualsevol vida humana.

(Fragment del llibre La dona a les Rondalles Mallorquines d’Antoni M. Alcover. Manacor: Món de llibres, p. 87-89)

Coberta del llibre <i>La dona a les rondalles mallorquines d'Antoni M. Alcover</i>.
Coberta del llibre La dona a les rondalles mallorquines d'Antoni M. Alcover.

A les rondalles d’Alcover apareixen un gran nombre de situacions en les quals les dones mostren la capacitat i el poder per triar i dirigir la pròpia vida. El poder de decisió de les dones es pot concretar en diferents àmbits. Trobam dones que s’autogestionen econòmicament i familiarment, que fan testament, que s’encarreguen de la cura i el manteniment de les seves terres i de la hisenda. Altres dones són el puntal de l’organització familiar i econòmica i les figures masculines en depenen, si volen que les coses vagin per bon camí. També hi ha un seguit de dones que apareixen com a sàvies figures de prestigi de tal manera que homes i dones hi van a demanar-los consell i ajut. Algunes dones, amb intel·ligència i enginy, són la pedra de toc que allibera l’home i la família de situacions extremes que se solucionen amb la seva intervenció.

(Fragment del llibre Antoni M. Alcover i les dones. Palma: Documenta Balear p. 77)

Del capítol «Vida»:

Jove

Abans, sola, esperaves la sang
com si fos la clau de tots els enigmes.
Els dies, llargs encara, són estigmes,
antiga natura feta de fang.

Ara te n’adones, carn emergent,
només serveix per fecundar, il·lusa,
plores, com pèndol, somnies profusa
cerques l’amor, raó de ser ingent.

Guaita l’arbre, mira! Hi ha un somni escrit
a cada fulla, dona idealista
rara, cerques tot quant està proscrit.

Caldrà destriar la fusta corcada,
bella Narcisa ets protagonista,
llevar la màscara que dus posada.

(Dona sàpiens. Quadern de sonets: Palma: Lleonard Muntaner, 2012, p. 26.

* * *
 

Del capítol «Deesses»:

Afrodita

Gotes de sang fecundaren les ones
per salvar l’amor pur i el matrimoni.
Es casà amb Hefest, lleig com un dimoni
s’enamorà d’un entre les persones.

La més bella d’encant irresistible
de Paris va rebre la poma d’or
a canvi d’Helena com a tresor
i provocà la lluita irredimible.

L’escuma se n’engolí la infantesa,
tanmateix la mar fa forat i tapa,
seguirà sent la Venus més pretesa.

Entre cignes, dofins i perles, ella
fa preguntar, i amb delit, atrapa:
benvolgut mirall, qui és la més bella?

(Dona sàpiens. Quadern de sonets. Palma: Lleonard Muntaner, 2012, p.33)

Coberta del llibre <i>Dona sàpiens</i>.
Coberta del llibre Dona sàpiens.

Declaració de la mare

Vaig néixer de nou
amb el primer batec
del teu cor.

Vaig descobrir nous dies,
vaig olorar noves nits,
mentre el teu cos i el meu,
vivien a l’uníson.
El món va ser un nou món,
la vida, una nova vida.

Vaig respirar el teu aire,
vaig compartir els teus ulls,
les teves passes eren
també les meves passes.
Et vaig donar la mà,
vaig pregonar somriures.

A cada pas incert,
hi veia una esperança,
i cada glop amarg,
cobria d’abraçades.
Mentre et tenia a tu
no m’espantava res.

Tu eres l’alegria,
l’alè, la cosa certa.
El motiu de ma vida,
felicitat sens fi,
era tan sols tocar-te,
i omplir-te de besades.

Vaig aprendre a estimar,
amb la cara ben alta,
amb la fermesa clara
que marcava el destí.
Per tu, la terra tota,
el cel també per tu.

Amb tu varen girar
les agulles del rellotge,
amb tu vaig canviar
la forma i el sentit,
per tu l’alenada forta
la parla i l’infinit.

Aquesta és la Veritat,
de totes les veritats:
la de la mà estesa,
la del meu cor obert,
la de la pedra viva,
la de claror d’un llamp.

(Essència de mare. Palma: Lleonard Muntaner, 2017, p. 35-37)
 

* * *

Paraules de mare

Mu mare m’ensenyà,
un dia, a dir Bon dia!
iGràcies!
M’ensenyà a retirar
un vidre tallant de damunt l’arena
per protegir els peus nus
dels caminants.
Mu mare m’ensenyà
a obrir els ulls al món,
a plorar davant la injustícia,
a estimar la terra i la mar.
Mu mare em donava la mà
quan havia caigut
perquè pogués aprendre
a aixecar-me de nou.
Mu mare apareixia,
al meu costat,
imperceptible,
sempre que el meu cor
la demanava.
Mu mare em féu creure
que tot era possible
si jo ho desitjava
fermament.
Em feia creure,
que jo podia ser,
a la vida, el que volgués,
si m’ho proposava
de veritat,
i jo, certament,
ho llegia als seus ulls.
Mu mare m’ensenyà
a dir sí i a dir no,
a dir m’agrada
a dir jo puc,
a dir t’estim.
Mu mare em regalà
el més gran dels tresors:
la paraula.

(Essència de mare. Palma: Lleonard Muntaner, 2017, p. 39-40)

Coberta del llibre <i>Essència de mare</i>.
Coberta del llibre Essència de mare.

1. I quan neix el dia

Ragen les clarors darrere les cases,
s’obre la porta quan no canta el gall.
Encara somies, Polis, la mar?
De bat a bat ja, totes les finestres
guien nous camins que passes esperen,
titubejants, les primeres són verdes
com somriures de nou nat. Perfumades
les ànimes, aclareixes les boires
sota la calma allisada i rodona
sembres presències perquè hi ets tu.

(A la ciutat. Palma: Documenta Balear, 2019, p. 19)
 

* * *
 

7. No et deixarà l’autobús

Amb la ràdio a la butxaca vas
a la propera classe, pacient,
t’atures a la parada mig buida.
Molts companys cerquen ventura sense
saber què espera allà mateix on prens.
No et deixarà l’autobús, és el teu!
Segueix el ritme de la teva música,
no te n’adones però t’acompanya
com una puça aferrada al clatell
et xucla una mica de sang i riu.

(A la ciutat. Palma: Documenta Balear, 2019, p. 27)

Coberta del llibre <i>A la ciutat</i>.
Coberta del llibre A la ciutat.

V

Planeta blau, un punt a l’univers,
surt del no-res entre estels i galàxies
tot esperant properes ataràxies,
tot transformant el que es viurà en vers.
Dies i nits, les quatre estacions,
els equinoccis o solsticis passegen
pel rodó hàbitat i alhora, lents, fumegen
mars i volcans d’ones i erupcions.

VI

La Veu digué: que sia la paraula!
I arraconà tempestes i mals vents,
mentre algú altre, sota forma de faula,
emmetzinava futurs acoblaments.
Amb la paraula aparegué la pensa,
la inevitable disputa dels contraris.
Contraposada a qui la Pau defensa,
raó i amor són millors adversaris.

XX

L’advocat Sèneca, el d’esperit heroic,
aspirà a pau i a la plena igualtat
en ell mateix: cercà la veritat,
savi ideal, d’esdevenir estoic.
No pot l’enveja ni la forçada mort
anihilar l’exemple de noblesa.
Amb el destí, amics i ferm conhort
s’acostarà ran de la saviesa.

XXIII

Al monestir, Hildegarda de Bingen
estudià diplomàcia artística,
l’ésser humà i la visió mística,
mentre cants, himnes i seqüències dringuen.
La Simfonia, Llibre d’obres divines,
també viriditas, papes i emperadors
poden llegir, còsmics admiradors,
estudis d’ella, tractats de medicines.

XL

Que no podem aprendre dels errors?
És perquè el temps, com Cronos, roba el viure.
Caldrà, per tant, posar-hi algun somriure
en el camí que ens llevi les foscors.
Només així, amb el pensament clar,
avançarem cap a la bona ruta
sense res més que la ment ben eixuta
i el que hem après i no podran vinclar.

(Quaranta cobles a la saviesa. Documenta Balear, 2020)